Srećko: Molts dels que des de fa dècades participem en moviments i organitzacions socials, en què la proximitat física i social entre les persones és essencial, ara ens estem acostumant al que anomenen «distància social» i «aïllament» a casa. Què creieu que ens depara el futur pel que fa a la resistència social en aquests temps de distanciament social, que duraran almenys uns quants mesos més, si no anys? Quin consell donaríeu als progressistes de tot el món activistes, intel·lectuals, estudiants i treballadors sobre com organitzar-se en aquesta situació? I potser ens podríeu dir si teniu lesperança que, en comptes de portar-nos encara més autoritarisme, aquesta situació oberta pugui vaticinar una transformació radical que faci el món més verd, equitatiu, just i construït sobre la base de la solidaritat?
Noam: Dentrada, hauríem de tenir en compte que abans de la pandèmia ja hi havia formes daïllament social molt perjudicials. Si aneu a un McDonalds i doneu una ullada a un grup dadolescents menjant hamburgueses en una taula, veureu que mantenen dues converses. Una sol ser una conversa força superficial de grup i laltra és la que cadascú manté amb el mòbil amb algú a distància. Això ha atomitzat i aïllat la gent duna manera increïble. El principi de Thatcher que la societat com a tal no existeix sha intensificat amb el mal ús que es fa de les xarxes socials, que ha transformat les persones en éssers molt aïllats. Als Estats Units, de fet, hi ha plaques als camins dels campus universitaris en què shi pot llegir «Mira endavant», perquè els estudiants caminen per la universitat enganxats al mòbil. I aquesta és una forma daïllament social autoinduït que és molt perjudicial. Ara ens trobem en una situació daïllament social imposat des de fora que sha de superar recreant els vincles socials de la manera que puguem: ajudant gent que ho necessiti, desenvolupant organitzacions, fent que les que ja existeixen siguin funcionals, planejant el futur i ajuntant-nos per internet per fer-nos preguntes els uns als altres, per deliberar i per trobar respostes als problemes als quals volem fer front. La comunicació cara a cara és essencial per als éssers humans, però si ens nhan de privar durant un temps, podem trobar altres maneres de continuar i, de fet, ampliar i dur les nostres activitats més enllà. No serà fàcil, però els humans hem superat problemes pitjors en el passat.
Srećko: Pot ser que acabi de sentir un lloro en algun lloc de casa vostra mentre parlàveu?
Noam: Sí, un lloro bilingüe. Sap dir «Sobirania per a tot el poble» en portuguès. És més sensat que el que sentim a Washington.
Conversa del 25 de març del 2020.
Les flames de la veritat: Julian Assange
John Shipton i Srećko Horvat
Srećko: Lúltima vegada que ens vam veure amb John Shipton va ser a Londres, quan vam agafar junts el tren per anar a veure Julian Assange. Ens podries explicar, John, quan va ser lúltima vegada que vas veure en Julian i com està el tema de la presó ara mateix?
John: Vaig veure en Julian fa un parell de setmanes. Em va demanar que prengués precaucions extres per no agafar la Covid-19 i, quan ens vam separar, tots dos sabíem que no ens veuríem ben bé durant un mes, mentre es propagués el virus. Ara ja no es poden fer visites socials a la presó. Amb les circumstàncies actuals, encara continuen portant en Julian a la sala de reunions de la presó amb tota una sèrie de moviments controlats. El traslladen de la seva cel·la a una cel·la de detenció, on sha desperar fins que tots els passadissos que porten a la sala de reunions siguin buits per tal que no es trobi a ningú quan hi vagi. Per entrar a la sala de reunions com a visitant, has de passar per quatre portals dobles: un portal en què tensuma un gos, un portal en què et prenen les empremtes digitals, un portal de raigs X i un altre portal on et tornen a prendre les empremtes digitals. Tinspeccionen la roba, et fan treure el cinturó i les sabates i et fan buidar les butxaques. Entrar en aquella presó monstruosa és tota una odissea. Aleshores et donen una targeta didentificació i et permeten entrar-hi vint lliures, que pots fer servir per pagar una tassa de cafè a en Julian. Un cop a la sala de reunions, enregistren la conversa amb càmeres dalta definició i sistemes de so dalta fidelitat.
Srećko: Dalguna manera, doncs, va ser una sort que tant tu com els advocats den Julian i altres visitants poguéssiu almenys veurel, però ara la situació ha canviat. Segons apunten diverses fonts, ara mateix hi ha prop donze milions de persones a la presó arreu del món. LOficina de lAlt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans i lOrganització Mundial de la Salut no deixen dinsistir als governs que protegeixin els presoners, fins i tot, si cal, alliberant-los. Ens podries explicar què va passar ahir amb la justícia britànica i per què han denegat a en Julian lopció de llibertat sota fiança?
John: Lopressió del poder judicial dels Estats Units és contínua i ha quedat demostrada en les set compareixences den Julian als tribunals. Espero que tant els magistrats del tribunal dextradició com el mateix Regne Unit sadonin que els estan utilitzant i manipulant per tal de desatendre totes les obligacions humanitàries que tenen i per tal de servir el segrest judicial den Julian als Estats Units. La sessió judicial dahir era per sol·licitar la llibertat sota fiança perquè en Julian vingués a viure amb mi i la seva companya o només amb un de nosaltres. La situació és segura ja que en Julian no pot anar enlloc, amb tots els aeroports tancats, però de totes maneres li van denegar la petició. La fiscalia dels Estats Units va dir que les obligacions del Regne Unit en matèria de drets humans no eren aplicables a en Julian. No són aplicables a un pres preventiu que no ha comès cap delicte al Regne Unit i que corre el risc dagafar la Covid-19 en una presó de màxima seguretat. És una vergonya.
Srećko: És escandalós. És tan evident, que és una degradació de la democràcia i dels drets humans És clarament un intent daïllar i silenciar encara més en Julian. Vaig estar investigant sobre diversos virus a WikiLeaks i em va sorprendre la quantitat de material que WikiLeaks havia publicat sobre la grip porcina, lEbola i la grip aviària, amb la qual el govern polonès va infectar persones sense sostre per provar la vacuna. En la situació actual, si es troba a faltar alguna veu és la den Julian. Potser ens podries explicar com estava quan el vas veure per última vegada.
John: El Consell dEuropa va emetre una sol·licitud perquè alliberessin en Julian i perquè aturessin lextradició, i lONU, sota els auspicis del relator sobre la tortura i el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, ha declarat diverses vegades que sha daturar lextradició amb laval de dades factuals.14 Dels deu anys que fa que en Julian és víctima duna detenció arbitrària, set dels quals els va passar a lambaixada de lEquador. Des de fa onze mesos és en una presó de màxima seguretat. En Julian no ha comès cap delicte. El cas de Suècia el van tancar tres vegades. Pel que fa al cas del Regne Unit, hi va haver una conspiració documentada entre el Servei de la Fiscalia de la Corona i lautoritat fiscal sueca.15 Es tracta duna injustícia contínua que ha cobert de vergonya i deshonra la justícia britànica i sueca. Els pobles anglesos van fer un gran regal a la civilització mundial quan, fa set-cents noranta anys, van establir un escut [la llei] entre el poble i el rei. Aquest escut, que funciona en ambdós sentits, sha anat abandonant progressivament en el cas de Julian Assange. És una tragèdia.
Srećko: El que està passant a en Julian és una autèntica conspiració i una injustícia. Pel que fa a la decisió judicial dahir, què ens pots revelar sobre els propers passos? Lequip legal apel·larà? Es portarà a un tribunal superior? Què passarà amb laudiència prevista per finals de maig o juny? El que és evident és que els testimonis dels Estats Units ara no poden venir al Regne Unit.
John: Suposo que hi haurà una apel·lació a través duna revisió judicial al Tribunal Superior, que hauria de ser més conscient del que és just, humà i apropiat. El Tribunal Superior té lautoritat necessària per fer valdre els drets de la justícia sense haver de témer que el contradigui un tribunal superior. Espero que en Julian pugui venir a casa amb la seva família i pugui estar amb tu i amb mi, sempre que seiem a dos metres de distància, és clar.
Srećko: No paro de pensar que en Julian pateix de manera continuada laïllament que ara experimentem nosaltres, però duna manera molt pitjor. Quan era a lambaixada de lEquador no podia ni anar a fer una volta. El primer cop que vaig conèixer la tecnologia que ara fem servir, Zoom, va ser gràcies a ell. Feia servir Zoom des de la situació daïllament per actuar i influir en el món exterior. Potser ens podries explicar què és el que va donar forma a la seva comprensió de la tecnologia i la geopolítica, des que era a Austràlia fins que es va mudar a Europa, i com va acabar fundant WikiLeaks.
John: Sincerament, no ho sé. Un dia em va trucar i em va dir que volia començar WikiLeaks, fent servir Tor per protegir lanonimat de la gent si volien fer filtracions. Sempre parlàvem de la situació i de lestat del món, però no teníem accés al tipus dinformació que hi havia als telegrames. Aquella informació va donar a tothom una visió del món geopolític i de la manera com se subornava, sintimidava i se seduïa els que en formaven part per servir els interessos dels Estats Units. Però en la seva època de hacker, en Julian va descobrir alguns procediments per determinar objectius militars que feien servir els generals de lexèrcit dels Estats Units, com ara la frase «El poble iraquià ha de sentir la pressió de la guerra». En el cas de Bagdad, això significava lexplosió dun refugi en què 365 dones i nens van perdre la vida. En Julian tenia un sentit molt profund de la justícia al món, i la seva determinació va fer possible la justícia per a molta gent. En són un exemple els habitants de les illes Maurici que, amb lajuda dels telegrames, van guanyar un cas contra el Regne Unit al tribunal de justícia internacional per la despossessió dels seus habitatges.16 Un altre exemple és labocament de residus tòxics a la costa africana per part de Trafigura, que va arruïnar la vida dels habitants de la zona.17 En Julian i WikiLeaks van fer sortir a la llum aquestes informacions i van fer possible la persecució dels responsables daquests delictes. La cruel ironia de tot plegat és, per descomptat, que amb en Julian no se nhagi fet, de justícia.
Srećko: Vaig trobar un document del 2009 a WikiLeaks que explica que els Estats Units van voler importar els genomes de virus com lEbola i el Marburg.18 Tal com va comentar fa poc Slavoj Žižek, el que necessitem ara mateix és un Julian Assange xinès que pugui filtrar informació del que està passant realment amb la Covid-19, qui està explotant la situació actual i amb quin objectiu. Què en penses, del paper de la propaganda pel que fa a la pandèmia de la Covid-19?
John: Sembla que la Covid-19 ens ha dut a comunicar-nos i a llegir duna manera voraç per internet per distingir el que és creïble del que és bàsicament propaganda. Cada dia llegeixo diversos informes a internet per intentar trobar una lògica sobre què és millor que fem, si és bo que ens trobem amb gent, que ens rentem les mans o que ens procurem una reserva de cloroquina. Em fa lefecte que començarem a deixar encara més de banda els mitjans de comunicació tradicionals.
Srećko: Un cop, a lambaixada de lEquador, quan encara era possible visitar en Julian, em va explicar que, quan vivia a la gran Austràlia, se sentia aïllat intel·lectualment i la manera que va trobar per sortir-ne va ser el hackeig per internet. Això va ser als vuitanta: en Julian va entendre molt dhora internet com a eina de possible emancipació. A les seves memòries, publicades no fa gaire, Edward Snowden parla duna manera similar sobre el fet que en els primers anys dinternet tot semblava possible. Creus que ara en podríem redescobrir les potencialitats?
John: Internet és una meravella increïble denginyeria i ha facilitat els mitjans a partir dels quals gent de tot el món pot intercanviar idees. Ara bé, ladministració de les empreses de xarxes socials ha estat deficient. A Austràlia hi ha proteccions de privacitat, però no les apliquen, i Google hi recull quantitats descomunals de dades. Ladministració dinternet és una deficiència del nostre govern que es pot rectificar duna manera molt simple: només hem dinsistir en el fet que les dades són nostres. A Israel i a Singapur es fan servir els mòbils per rastrejar la ubicació de les persones i les infeccions de coronavirus. Aquestes regulacions administratives permeten a lestat obtenir uns coneixements excepcionals del que fem i deixem de fer. Cada pas que fem i cada relació que tenim queda registrada en el temps i lespai, i lestat pot fer servir aquesta informació de la manera que vulgui. Cada cop és més habitual, fins i tot per a les empreses de relacions públiques, recollir dades per tal de conèixer els hàbits de les persones i estimular-les cap a una certa direcció. Aquests són els problemes que haurem dafrontar en el futur. La meva feina actual, en realitat, és molt limitada: fer tot el possible perquè en Julian vingui a casa. Per poder fer la meva feina, he acumulat un coneixement que afirma que els Estats Units tenen tres vies dacció. La primera és lopressió i la intimidació dels editors, de les publicacions i dels periodistes. La segona és el segrest judicial de persones que tenen capacitats tècniques que els Estats Units desitgen; per exemple, Meng Wanzhou, de Huawei, Ola Bini, de lEquador, i Michael Lynch, del Regne Unit. La tercera via, per dir-ho duna manera clara, és lexecució extrajudicial de persones. Lúltim gran exemple daquesta via és el general Soleimani, però no és un cas aïllat. Durant els vuit anys del mandat dObama, es van assassinar extrajudicialment quatre-centes persones de la llista de la mort dels Estats Units.19 La meva feina és assenyalar als europeus que els convé unir-se contra la intimidació de les editorials i els periodistes, insistir contra el saqueig del seu coneixement tècnic i garantir que saturin les execucions extrajudicials. Els aspectes tècnics dels moviments dinternet a lhora de donar forma a la societat queden fora de la meva competència, però vull dir que defenso lanàlisi de Heidegger sobre la repercussió de la tècnica en la societat, segons la qual es generen manifestacions socials patològiques i converses mediades i distanciades en detriment de lescalf i el sentiment de les persones que es troben cara a cara. La meva obligació és recordar a les persones que en Julian està engarjolat a la força i que això és una injustícia; que el seu propi interès és que en Julian estigui en llibertat i que cap altre periodista hagi de patir el mateix que ell.
Srećko: A lúltima entrevista de Heidegger, publicada a lSpiegel quan ja era mort, li van preguntar si lindividu encara podia influir en la tecnologia, entesa com una xarxa de necessitats inevitables, i ell va respondre: «Només un déu encara ens pot salvar».20 Avui dia, hi ha molts seguidors den Julian que volen saber com poden ajudar des dun punt de vista pràctic.