Tal com he dit, la classificació per temes dels articles és aleatòria. En tots es tracten temes diversos i, per tant, es podrien ajuntar amb daltres, però ja sabem que, quan triem, sempre excloem altres possibilitats. Aquestes possibilitats, les deixo al lector, que podrà fer la seva tria, tot i que no serà fàcil perquè, cadascun a la seva manera, tots els articles daquest llibre són fonamentals. Més enllà de les capçaleres, hi ha idees força recurrents que van apareixent aquí i allà. Segurament, la idea més freqüent és la de «cortina de fum», la percepció que tot això de la llengua inclusiva és una manera de distreurens o de crear la impressió que les institucions estan treballant per la igualtat sense que, en realitat, ningú estigui fent canvis en profunditat. Dit en altres paraules, que la «revolució institucional» és, en realitat, una estafa institucional.
Una altra qüestió que va sorgint aquí i allà és si la llengua configura la realitat. Hi ha qui creu que sí però, en general, predomina la idea que és la llengua que sadapta als canvis socials. Relacionats amb aquesta idea, hi ha un parell darguments que són inevitables des del punt de vista lingüístic: duna banda, la confusió entre gènere i sexe i, daltra banda, la falsa correlació entre el gènere gramatical i el sexisme. Com algunes autores comenten, segurament el problema rau en el fet que hem etiquetat com a «femení» un gènere que inclou des de les panteres fins a les parelles, passant per tota mena destris, elements abstractes, etc., que és evident que no tenen res a veure amb el sexe. A més, el gènere és un tret absent en la immensa majoria de llengües del món, i això és difícilment correlacionable amb lomnipresència de la desigualtat entre homes i dones.
El foment de lús de formes desdoblades ha tingut, almenys, tres efectes negatius. En primer lloc, la potenciació del binarisme: en negar la condició dinclusiu del gènere no marcat sha promogut la percepció que homes i dones són diferents i que, a més, són les dues úniques categories de la classe dels humans. Per això, quan els no binaris han reclamat el seu lloc, la cosa no ha quedat en la reivindicació dun pronom específic, sinó que també ha portat a noves concordances. Aquí potser cal fer un recordatori: quan parlem de gènere, parlem dun sistema de classificació dels substantius que es manifesta en les concordances. Els pronoms no tenen marca de gènere, són díctics. Atès que langlès és la llengua font de totes aquestes propostes, hauríem de tenir present que, en aquesta llengua, canviar el significat dun pronom o fins i tot inventar-ne un de nou no afecta gens la gramàtica de la llengua. Aquest no és el cas de les llengües romàniques ni, és clar, del català. El segon efecte negatiu que es comenta és la incoherència textual que resulta de laplicació dun model insostenible. En un dels debats de la investidura el president Aragonès va mencionar «els exiliats i les exiliades i els presos polítics». Molt bé, tots podem entendre que Carme Forcadell i Dolors Bassa estan incloses en els «presos»; però, si primer ha esmentat «els exiliats i les exiliades», també tenim el dret de creure que les exclou. Al cap i a la fi, és ell qui ha optat per desdoblar i, en un discurs en seu parlamentària, hem de suposar que no es diuen coses a la babalà. També podrien argumentar que loralitat pot trair la voluntat inclusiva del president, però aleshores ens trobem que a lArticle 68 de lEstatut de Catalunya shi pot llegir: «El govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers».
No voldria donar idees, però, si algú soposa al fet que les dones siguin conselleres, ho pot defensar amb lEstatut a la mà. Finalment, laltre efecte negatiu que es destaca de lús indiscriminat de desdoblaments és que nacaben sortint textos pràcticament inintel·ligibles on el missatge es dilueix en un aiguabarreig i al final no saps si parlen de tothom, només dels homes, només de les dones o ves a saber. I això ens afecta a tots. Seria trist que, com a França, hagués de ser un ministre qui hi acabés posant ordre. En qualsevol cas, no sembla que, de la conselleria que més promou el desgavell, nhagi de sortir la solució; però, ja ho he dit abans, planyo els que ara han dexplicar les concordances a les classes de llengua.
A banda de les mencionades, una altra idea recurrent en els articles és que no estem davant dun canvi natural, que és el que fa la llengua per adaptar-se a noves situacions, sinó davant dun canvi induït, un canvi imposat des de dalt. El més trist és que els que limposen es deuen sentir molt igualitaris i respectuosos amb les dones. Tant, que ni tan sols ens deixen decidir que nosaltres no, no volem ser dictadors que manipulen la llengua per manipular-nos nosaltres, no volem ser víctimes de larbitrarietat dels que fan i desfan en una cosa que és patrimoni de tots: la llengua.
El conte de la gerenta
Quan ja havia projectat aquest llibre, la Universitat de Barcelona va fer un tuit informant-nos que «Cal dir gerenta de la mateixa manera que diem presidenta. La forma gerent shavia tractat com a invariable perquè en femení no tenia tradició, però ja sha normalitzat per visibilitzar les dones que ocupen aquest càrrec». Jo els vaig demanar què proposaven per visibilitzar les lingüistes però no vaig rebre resposta. Potser el tuit és només lexemple de fins a quin punt la universitat viu fora del món perquè, de dones gerents, jo fa anys que en conec, i quan la UB nha tingut no sembla que hagi trobat a faltar el terme gerenta. Per què ara sí? A més a més, la UB hauria de recordar que, durant uns quants anys, al carnet destudiant de les alumnes hi figurava «estudianta» i ho van canviar suposo perquè les «estudiantes» es queixaven (mai no vaig tenir cap alumna que em digués que ja li estava bé). Com que ja hem dit que aquests canvis són induïts, potser estaria bé recordar que la llengua col·loquial ja crea femenins, a vegades en correspondència amb el sexe (estudianta) i a vegades amb connotacions menys amables: una sergenta pot ser una sergent però també una dona manaire (tret no gaire ben vist en les dones, tot sha de dir). Pel que fa al DIEC, no sembla que sigui gaire coherent. Admet com a epicens cantant, comerciant, dirigent, docent o practicant, però proposa formes dobles per a intendent-intendenta, marxant-marxanta o president-presidenta. Curiosament, una dona (a la qual hem dagrair el pròleg a aquest llibre) ha estat elegida com a president de la institució. Què hem de fer si volem destacar un fet tan rellevant? Si la visibilitzem, només direm una obvietat: M. Teresa Cabré és elegida primera presidenta de lIEC, i no direm prou que, com diu ella mateixa, és el primer president de la Filològica escollit president de lIEC. Jo espero que sigui el millor president de la història de lentitat perquè, la millor presidenta, ara com ara ja ho tindríem.
El diccionari mostra algunes incoherències més, per exemple, hi ha una entrada per a estudiant i una altra per a estudianta que remet a estudiant. També hi ha un curiós doblet amb tinent: si és un tenidor, és invariable; però, si és un militar, també pot ser tinenta. Igual que dependent: si és una persona dependent, és invariable; però, si és un saltataulells, també pot ser una dependenta. Ara bé, així com lintendent també pot ser intendenta, el terratinent no té lalternativa terratinenta. També he topat amb dos casos de masclisme flagrant (alarmes enceses). Un és el del fabricant, que, si bé en la primera accepció és una persona que fabrica, en la segona només és un «amo» duna o més fàbriques. Laltre és la regent que, ves per on, és la muller del regent i no pas la regenta. Doncs bé, ara que ja ens hem situat, tornem a la gerenta.
El diccionari mostra algunes incoherències més, per exemple, hi ha una entrada per a estudiant i una altra per a estudianta que remet a estudiant. També hi ha un curiós doblet amb tinent: si és un tenidor, és invariable; però, si és un militar, també pot ser tinenta. Igual que dependent: si és una persona dependent, és invariable; però, si és un saltataulells, també pot ser una dependenta. Ara bé, així com lintendent també pot ser intendenta, el terratinent no té lalternativa terratinenta. També he topat amb dos casos de masclisme flagrant (alarmes enceses). Un és el del fabricant, que, si bé en la primera accepció és una persona que fabrica, en la segona només és un «amo» duna o més fàbriques. Laltre és la regent que, ves per on, és la muller del regent i no pas la regenta. Doncs bé, ara que ja ens hem situat, tornem a la gerenta.
El fet que aquest fos un tema «dactualitat» explica que diverses autores lesmentin. Jo no les citaré per pura cortesia grupal, no voldria destacar uns textos per sobre dels altres, però sí que els posaré per ordre cronològic per il·lustrar com, quan es tracta de dones, no es tenen els miraments que shan tingut per incorporar neologismes que fa anys que són dús habitual. Si generalment em pregunto si és que, amb les dones, tothom shi atreveix, ara em pregunto si és que, a les dones, en aquestes qüestions, no sens pot dir que no, no fos cas que deixéssim destar entretinguts tots plegats i ens ocupéssim de la desigualtat real.
La norma
«Per formar el femení només cal conèixer i seguir les normes gramaticals de la llengua catalana. Així, usarem ministra i ferrera però no fiscala o gerenta perquè els mots masculins acabats en -l i en -nt són invariables i doncs daplicació a homes i dones.»
El dubte
«Tot i que la forma gerenta no és normativa, sen recomana lús per visibilitzar les dones que ocupen aquest càrrec. No convindria més que hi hagués més gerents (dones) i no caldria el gerenta (mot)?»
La constatació
«No ho solucionarem perquè lIEC hagi incorporat recentment la flexió del càrrec de gerent (per fi podrem dir, col·loquialment, ets una gerenta intel·ligenta!).»
La resistència
«Que sha acceptat gerenta a corre-cuita en el diccionari normatiu, i que no acceptar-hi també amarganta, coenta, lluenta és com a mínim discutible.»
El desenllaç
«El dia 6 dabril de 2021, la Universitat de Barcelona va fer públic el nomenament de la seva nova gerenta. Coincidint més o menys en el temps, lInstitut dEstudis Catalans també va nomenar gerenta una dona i aquesta [] va demanar que al contracte hi figurés aquesta forma en lloc de gerent. De resultes daixò, el DIEC va incorporar de seguida la forma femenina gerenta.»
Cloenda
Jo mhe quedat sense paraules. El lector daquest llibre hi trobarà opinions molt diverses, fins i tot contràries o contraposades. Vull dir que, en aquest sentit, no cal que esperi doctrina (a fe que, de doctrina, en aquest tema ens en sobra). Hi trobarà arguments, hi trobarà coneixement i, sobretot, hi trobarà seny (que, daixò, sí que en falta). No volem arribar a cap conclusió, ni volem dictar normes. Volem fer saber que no ens enganyen, que seguim lluitant per la igualtat de totes les persones i que la nostra lluita no passa per estrafer la llengua. I sobretot volem dir que som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou.
M. Carme JUNYENT
1. Monzó, Quim. «Catalunya triomfant». La Vanguardia, 27 de maig de 2021, p. 21.
2. Vallejo, Irene. «Rebelde sin pausa». El País Semanal, 8 de maig de 2021.
3. Hellinger, M. i Pauwels, A. (2007) «Language and sexism». Dins: M. Hellinger i A. Pauwels (ed.). Handbook of Language and Communication: Diversity and Change. Berlín/Nova York: De Gruyter Mouton, p. 651-684: «Generally, feminine/female terms are not consistently used; they may be stylistically marked and in many languages carry negative connotations, which makes them unacceptable in neutral, and even in female-specific contexts. By contrast, masculine/male terms are either neutral or carry positive connotations».
4. Més de 300 persones vam omplir lAula Magna de la Facultat de Geografia i Hist òria de la Universitat de Barcelona, on vam haver danar perquè no cabíem a lAula Magna de lEdifici Històric.
DON VENIM?1 Quan es capgiren els objectius
Montserrat Sendra i Rovira
Sociolingüista
@MontserratSendra
Un debat complex
La confusió del gènere gramatical amb el sexe biològic i la discussió al voltant de lús del masculí genèric com a forma que inclou tots els individus ha generat un debat social sobre com es podria adaptar la llengua perquè donés més visibilitat a les dones. La relació llengua-societat és sempre una relació complexa, perquè combina aspectes lingüístics, socials, psicològics i ideològics i perquè semmarca en una estructura social conformada per diferents grups i jerarquies.
Lorigen del moviment
Entenent la llengua com a mirall de les desigualtats de la societat, alguns grups van començar a generar un sociolecte incòmode per mostrar verbalment una presa de posició clara davant les estructures patriarcals de poder. Amb la voluntat de canviar les relacions de dominació establertes, van començar a modificar el corpus de la llengua amb nous usos lèxics, morfològics i discursius (fins i tot van buscar nous morfemes per a la funció de masculí genèric: alumnis, alumn@s, alumnxs, alumn·e·s, alumn·s...). Aquest trencament explícit de la norma buscava sacsejar les ideologies i les representacions lingüístiques dels parlants per tal deliminar les desigualtats entre homes i dones.