Els documents que apareixen en aquest nou volum són el resultat del tre-ball efectuat en diversos projectes dinvestigació dR+D+i que ens ha concedit el Ministeri de Ciència i Innovació dEspanya, i que duem a terme des de fa uns quants anys, com per exemple: El rol de lo hispánico en la configuración de la pintura mediterránea de 1440 a 1525. Aragón, Cataluña y Valencia: aportaciones, versiones e interferencias en la recepción del nuevo código visual del Renacimiento (HUM2004-03221/ ARTE), La configuración de la pintura mediterránea del primer Renacimiento en la Corona de Aragón (c. 1440-1525). Problemas de pintura (HAR2009-07740).
Hem disposat, a més, del suport tècnic i humà de lequip científic inter-nacional del Centre dArt dÈpoca Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida, del Centre dInvestigació Medieval i Moderna (CIMM) de la Universitat Politècnica de València, que és des don shan centralitzat totes les accions de la nostra recerca arxivística, i del grup de recerca consolidat reconegut pel Departament dInnovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya: Art i Cultura dÈpoca Moderna (ACEM) de la Universitat de Lleida (SGR 348). Finalment, aquest llibre forma part també dels beneficis científics inherents al Premi Investigador ICREA Acadèmia que la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats de la Generalitat de Catalunya ha concedit al professor Ximo Company per la seua excel·lència en el camp de la recerca.
Tot això amb una única finalitat: analitzar amb cura i mètode científic les fonts documentals que formen aquest llibre i, alhora, posar-les en relació amb els mestres i les obres pictòriques daquest període. Som ben conscients, tanmateix, que no es tracta duna obra acabada, perquè com ja va dir Tucídides a la Grècia clàssica, «la història és un incessant tornar a començar».
A aquesta tasca tan pacient i laboriosa de localització dels documents publicats, hem dafegir-hi la verificació i la correcció minuciosa, així com la transcripció daltres moltes notícies inèdites trobades gràcies al buidatge de les dife-rents fonts documentals a què els especialistes han anat fent referència.
Però el nostre treball no sols sha limitat a les tasques esmentades. A causa de la condició dhistoriadors de lart, hem dafegir-hi, a més, tots aquells documents que han eixit a la llum gràcies a les nostres recerques particulars, és a dir, gràcies a lestudi de diversos problemes de pintors i pintura de la València medieval i moderna que hem desenvolupat a títol individual. No hem doblidar que moltes de les grans troballes arxivístiques han sorgit sempre mercès a recerques personals dels diversos investigadors que shan ocupat de la pintura valenciana dels segles XIV, XV i XVI.1
És per això que no hem dentendre aquesta obra com una mera enumeració de documents, sinó, més aviat, com una eina per a ajudar els historiadors de lart en particular i els investigadors daltres àrees en general a poder elaborar les seues pròpies teories, hipòtesis o solucions per als diversos problemes que sels puguen plantejar. Pretenem posar a la disposició daltres investigadors un element tan clau i important com és el document darxiu, sense el qual nombrosos amagatalls de la història de lart romanen orfes de comprensió i dinterpretacions pertinents.
Com ja vam explicar al seu moment, pretenem que aquest llibre siga un bon instrument de treball per a proporcionar als investigadors de lart una obra que els facilite la tasca denfrontar-se a la comprensió documental i, així, poder utilitzar-lo en els seus treballs amb laportació de més suport científic. En definitiva, esperem que aquest nou volum de Documents de la pintura valenciana medieval i moderna els ajude i ens ajude a tots a aclarir molts dels aspectes controvertits de la pintura valenciana dèpoca medieval i moderna.
Centrant-nos en el contingut que presentem, hem dindicar que el llibre està compost per un total de 1.295 documents, amb una cronologia que comprèn des de lany 1401 fins al 28 de novembre de 1425. Si comparem la cronologia del primer volum de la col·lecció amb aquest segon, sobserva un augment considerable en el nombre de notícies localitzades,2 cosa que indica més quantitat dobra contractada, a banda de més documentació conservada en els arxius consultats corresponents a aquest període. Un increment de documents localitzats que ens serveix per a corroborar que ens trobem en una època clau per a lestudi de la història de lart valencià del segle XV.
En tots els documents del present volum hi ha la referència bibliogràfica quan aquests ja han sigut publicats, malgrat que, en la major part dels casos, la transcripció que presentem no coincideix amb la publicada al seu moment, a causa de la revisió que sha fet en el present treball. Sempre que ha sigut possible sha revisat i, quan ha calgut, sha tornat a transcriure el document original. Daltra banda, quan no apareix cap referència bibliogràfica significa que el document és inèdit, és a dir, que lhem exhumat ex professo per a aquesta publicació.
El treball de camp sha realitzat en set arxius diferents que sumen un total de 505 documents de lArxiu de Protocols del Patriarca de València, 355 de lArxiu del Regne de València i 136 de lArxiu de la Catedral de València, a més de localitzar documentació a lArxiu Eclesiàstic de Morella, a lArxiu Municipal de Xàtiva i a lArxiu Històric Nacional.
Entre els documents inclosos podem destacar nombrosos testaments en què algun pintor actua com a marmessor del testador. També hi ha referències a testaments inèdits dartistes i de viudes de pintors; aquests són els casos de Guillem Ferrer, pintor de Morella,3 i de Bernat Pérez, pintor de València,4 així com Caterina, viuda de Pere Eiximeno.5 Nombroses són, al seu torn, les notícies referents a treballs realitzats, reflectits en contractes i àpoques inèdites i relacionats amb retaules, com per exemple el compromís que el 26 de febrer de 14096 firmava Jaume Mateu amb la viuda i els hereus de Ramon de lHort, veí de Sogorb, per a assumir la confecció dun retaule que el seu oncle Pere Nicolau havia contractat amb ells abans de morir.
Un aspecte no menys important que cal destacar és la quantitat de notícies que incrementen el coneixement biogràfic dalguns artesans com ara Domingo del Port, Antoni Peris o Jaume Mateu, entre daltres. De la mateixa manera que pintors poc coneguts o inèdits passen a partir dara a formar part de la història de lart valencià medieval, com és el cas de Sanç Villalba, Domingo Berbens o Francesc de Miralles.
Pel que fa als índexs, hem dindicar que la numeració que hi apareix com a referència correspon al número de document on es localitza cada entrada. Aquesta forma de classificació intenta facilitar a linvestigador la localització dun personatge o lloc determinat i que la cerca siga tan ràpida com siga possible.
Líndex es divideix en tres llistes. La primera llista és onomàstica i està formada únicament pels pintors que integren tot el volum; sens dubte és la més important. La segona llista és també un índex onomàstic en el qual es fa distinció de cada una de les persones esmentades en el volum que no són pintors; aquest és un índex especialment útil quan hi ha persones amb un mateix nom, ja que ens permet poder-les identificar ràpidament i no haver de llegir tots els documents en què apareixen. Aquest és el cas, per exemple, de noms tan comuns com Caterina, que té 55 entrades distintes segons la procedència o el parentiu que mantenien amb algun personatge. El mateix succeeix amb la repetició de noms com Vicent Saera, que en alguns casos es refereix a un perpunter i en daltres a un pintor. En aquesta segona llista onomàstica el lector també pot trobar diverses advocacions per a les quals sha confeccionat algun retaule. Finalment, la tercera llista la constitueix líndex toponímic, que no sols arreplega els noms dels llocs a què fan referència els documents, sinó que també shi poden localitzar les esglésies, els barris, les capelles i no pocs espais destacats que considerem que poden ser de gran ajuda a linvestigador.
Líndex es divideix en tres llistes. La primera llista és onomàstica i està formada únicament pels pintors que integren tot el volum; sens dubte és la més important. La segona llista és també un índex onomàstic en el qual es fa distinció de cada una de les persones esmentades en el volum que no són pintors; aquest és un índex especialment útil quan hi ha persones amb un mateix nom, ja que ens permet poder-les identificar ràpidament i no haver de llegir tots els documents en què apareixen. Aquest és el cas, per exemple, de noms tan comuns com Caterina, que té 55 entrades distintes segons la procedència o el parentiu que mantenien amb algun personatge. El mateix succeeix amb la repetició de noms com Vicent Saera, que en alguns casos es refereix a un perpunter i en daltres a un pintor. En aquesta segona llista onomàstica el lector també pot trobar diverses advocacions per a les quals sha confeccionat algun retaule. Finalment, la tercera llista la constitueix líndex toponímic, que no sols arreplega els noms dels llocs a què fan referència els documents, sinó que també shi poden localitzar les esglésies, els barris, les capelles i no pocs espais destacats que considerem que poden ser de gran ajuda a linvestigador.
Finalment, hem de dir que aquest treball és fruit de lesforç interdisciplinari de diversos experts en la matèria. Un llibre que no hauria sigut possible si no haguérem tingut la col·laboració despecialistes en paleografia, els quals, amb el seu bon fer, han contribuït a revisar i transcriure tots els documents publicats. En aquest sentit, a més de dos autors concrets daquest volum, Lluïsa Tolosa i Joan Aliaga, volem agrair la dedicació de Carmelo Gomis, Vicent Olaso, Aureli Silvestre, Núria Ramon i Isidre Puig. A tots ells el nostre agraïment i la més profunda admiració per la bona faena feta. A Núria Ramon, però, ens pertoca de concedir-li un segon agraïment per la tan pacient com primmirada i ben acurada confecció dels utilíssims índexs que apareixen al final del llibre.
Voldríem dedicar un esment especial al professor Ferran Garcia-Oliver, catedràtic dHistòria Medieval de la Universitat de València, veritable coautor daquest llibre, el qual ha revisat, corregit i esmenat, amb el rigor i la professionalitat que el caracteritza, la totalitat dels documents i els regests que es publiquen en el present volum. Sempre tindrem un deute permanent de gratitud envers la persona i la valuosa contribució científica aportada pel Dr. Garcia-Oliver.
Òbviament, també hem de manifestar el nostre sincer agraïment pels auspicis econòmics que hem rebut de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, agraïment que es personalitza en la directora, la Sra. Paz Olmos, i en linterès particular que ha tingut per la bondat del nostre projecte investigador.
El nostre agraïment, el fem extensible i encara més notori a la Universitat de Lleida per dues raons: en principi per la generosa contribució en capital humà i econòmic a la materialització daquest bell projecte investigador de llarga durada, però també per comprendre de forma absolutament positiva i constructiva que els ferms lligams culturals i científics existents entre València i Catalunya estan molt per damunt de conjuntures efímeres de curta volada.
També voldríem significar la nostra sincera gratitud envers el Servei de Publicacions de la Universitat de València, en especial a qui ha sigut el seu director, el professor Antoni Furió, pel suport incondicional, des de fa molts anys, al nostre treball i a la nostra col·lecció de documents de pintura valenciana.
Estem convençuts que amb aquest llibre hem treballat a favor del nostre país i de la nostra cultura artística. Hem contribuït amb una petita eina de treball que amb molta il·lusió i de forma preferent dediquem als historiadors i als historiadors de lart valencià de les èpoques medieval i moderna.
I tornem a repetir, com ara fa sis anys, que Deo volente encara en vindran alguns més, de llibres, daquesta mateixa naturalesa.
LLUÏSA TOLOSA
XIMO COMPANY
JOAN ALIAGA
¶ 1 Vegeu, per exemple, Lluïsa TOLOSA i Ximo COMPANY: «Apèndix documental. Paolo da San Leocadio en els arxius: reflexions sobre els documents de la seua vida i obra», en Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 2006, pp. 385-494; o abans, i dels mateixos autors: «El testamento de Rodrigo de Osona», Archivo de Arte Valenciano, núm. 71, 1990, pp. 47-50.
¶ 2 Hi ha al voltant de 400 notícies més en aquest volum que en lanterior.
¶ 3 Vid. doc. núm. 579.
¶ 4 Vid. doc. núm. 820.
¶ 5 Vid. doc. núm. 840.
¶ 6 Vid. doc. núm. 413.
ADVERTÈNCIES SOBRE LEDICIÓ
I TRANSCRIPCIÓ DELS DOCUMENTS
Els documents apareixen ordenats cronològicament amb un número de catàleg correlatiu.
Cada document ha estat tractat com una unitat, menys aquells que pel seu contingut calia no separar-los, malgrat estar expedits en diferents moments, la qual cosa està indicada convenientment.
Cada unitat documental, està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on sha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental, la signatura o emplaçament físic del document en els arxius i la cita (cognom de lautor, any dedició i pàgina on apareix citat), si es dóna el cas dun document publicat amb anterioritat. Quant no apareix cap cita significa que el document transcrit és inèdit.
Les notes a ledició documental shan expressat a peu de pàgina, així com qualsevol aclariment que els autors hem cregut necessari afegir.
La transcripció dels documents ha estat rea litzada des del seu suport original i sha seguit escrupolosament el text del ma nus crit, conservant les grafies de lèpoca. Per a ledició dels documents, en general sha fet ús de les següents normes paleogràfiques:
- Les paraules shan separat dacord amb la llengua moderna indicant amb el punt volat la separació forçada.
- Quan a laccentuació, els signes de puntuació, lapòstrof i el guionet, sha seguit lús del català actual.
- Lús de la puntuació sha fet amb la finalitat de facilitar la comprensió de la lectura.
- Totes les abreviatures shan desenvolupat segons els registres usuals de lèpoca. Es mantenen les consonants dobles internes, però no les inicials, que generalment es presenta al cas de la -ff dalguns noms propis o cognoms.
- Sha usat la lletra majúscula segons la normativa actual i shan deixat en minúscula els tractaments protocolaris dins el text.