A més del Pròlech, la composició Als peritíssims lectors i la rúbrica que precedeix la sentència llatina de les edicions anteriors, al començament hi ha una composició de dotze versos dOnofre Almudèver Al lector. El volum conté, a més de lEspill i de la Disputa de viudes i donzelles, anunciada també a la coberta, tres obres més: Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan i La brama dels llauradors, precedides totes tres duna Epístola proemial als lectors, dOnofre Almudèver, reivindicativa de «la nostra materna llengua», on apareix aquella famosa admonició que fa la Raó a Almudèver, «en persona de tots los altres valencians», que comença així: «Si no fosseu ingrats a la llet que haveu mamat, y a la pàtria on sou nats, no dormiríeu ab tan gran descuyt!».
Aquesta tercera edició presenta la particularitat de suavitzar la forta crítica a les monges de loriginal, incorporant un parell de versos al començament del parlament de denúncia de lexnovícia
i ometent passatges daquest parlament (vs. 5425-437, 5442-610, 5840-970...).
Quarta edició. Preparada pel notari Carles Ros, feta a València per Josep Garcia, lany 1735. A la portada, només text:
Lo libre de les dones, e de consells donats per mosen Jaume Roig, a son nebot en Balthasar Bou, senyor de Callosa.
Podem observar que Jaume Roig, que no era prevere ni cavaller, hi apareix tractat de «mosen» i, a linterior, sel menciona com a «noble, insigne y famoso cavallero».[15]
Portada de la tercera edició, València, 1561.
Portada de la quarta edició, València, 1735.
Aquesta edició pren com a base la tercera (segona de València), substituint els paratextos inicials per altres de nous: una dedicatòria en prosa castellana Al egregio Sr. D. Felipe Lino de Castelví Juan Ximénez de Urrea, Conde de Carlet i una Advertencia proemial, també en castellà; shi conserva la rúbrica de davant de la sentència llatina. Quant al text de lEspill, les omissions adés mencionades de ledició anterior sincrementen amb tot un gruix de versos desapareguts (ns a un total de 1200), probablement per defecte de lexemplar que sutilitzà com a text base, la qual cosa va propiciar que shi agruparen apartats, tot modicant lestructura interna de lobra. Així doncs, ledició resultant és força decient, per bé que cal considerar-la com una mostra de lesforç patriòtic de Carles Ros envers la llengua pròpia, enmig daquell desert del set-cents posterior a la Nova Planta. Lany 1983, sen va fer una reimpressió de 500 exemplars, en paper verjurat, a la impremta Domènech, de València.
Cinquena edició. A cura de Francesc Pelai Briz, feta a Barcelona, per Joan Roca, lany 1865. La portada, com lanterior, conté només text, amb el títol següent:
Lo libre de les dones e de concells molt protosos y saludables així pera regiment y ordre de ben viurer, com pera augmentar la devoció a la puritat de la Concepció de la Sacratíssima Verge Maria, fet per lo magních mestre Jaume Roig.
Leditor, tot i que coneixia la segona edició, com ho palesa el títol i ho confessa ell mateix, no sen pogué servir i agafà com a base la quarta, reproduint doncs les mateixes mancances. El text de lEspill hi va precedit únicament dun Pròlech y notícias de la vida del poeta (pp. V-X).
Sisena edició. Aquesta és la primera edició crítica, amb les variants de totes les publicades ns aleshores i les del manuscrit, realitzada per Roc Chabàs (Barcelona-Madrid, LAvenç, 1905). La indicació de títol i autor que gura a la portada és la següent:
Spill
o
Libre de les Dones
per
Mestre Jacme Roig
El text de lEspill va precedit dun Prólogo (pp. V-XIX), de Roc Chabàs, i seguit dun Cuadro sinóptico (pp. 255-275), una mena díndex comparat del manuscrit i les sis edicions; un Comentario (pp. 278-344), amb més de 1200 anotacions explicatives del text; una relació dels mots inclosos a les notes i dels topònims i els antropònims de lobra, amb indicació del vers corresponent (pp. 345-359); un Apéndice I (pp. 363-392), dedicat a descriure el manuscrit i les cinc edicions precedents, amb altres comentaris de caràcter bibliogràc i la reproducció de la primera pàgina del manuscrit i de les
Portada de la cinquena edició, Barcelona, 1865.
Portada de la sisena edició, Barcelona-Madrid, 1905.
portades de les tres primeres edicions; un Apéndice II (pp. 393-409), que és larticle «Jaime Roig como médico, en su libro Spill o Llibre de les dones», del doctor Antoni Chabret; linventari de la biblioteca de Jaume Roig (pp. 410-412); i un Apéndice III (pp. 413-441), dedicat a la biograa de Jaume Roig. A la primera pàgina del text es permet afegir, a continuació del terme «Consulta», la rúbrica «de Mestre Jacme Roig a Mossen Joan Fabra», inexistent al manuscrit i a les edicions anteriors. Aquesta incorrecció ha donat lloc a errades posteriors.
Lany anterior, 1904, també a la tipograa LAvenç, de Barcelona, Roc Chabàs va publicar un extracte de lobra, de la part mariana del sermó de Salomó, titulat Lahors de la Verge Maria, per Mestre Jacme Roig, amb la traducció en prosa castellana. Aleshores, el músic Felip Pedrell, inspirant-se en aquest text, va compondre un Ave Maria, per a veu i harmònium, dedicat «Al bon amich en Roch Chabàs, Canonge de la Seu de València», la partitura del qual va ser editada a Barcelona, per Vidal Llimona, lany 1905.
Setena edició. Edició a cura de Francesc Almela i Vives, feta a Barcelona, en la collecció Els Nostres Clàssics de leditorial Barcino, lany 1928. A la coberta, guren les mencions dautor i títol així:
Jaume Roig
Llibre de les Dones
Hi ha una Introducció (pp. 5-15), una Bibliograa (pp. 17-19), el text de lEspill, a partir de ledició de Chabàs (amb la rúbrica inventada de «Consulta de mestre Jacme Roig a mossèn Joan Fabra»), però posats els versos en línia correguda, sovint trencats, i les línies numerades; nalment, unes Notes (pp. 233-252) i un Glossari (pp. 253-265).
Vuitena edició. Edició crítica de Ramon Miquel i Planas, feta a Barcelona, dins la collecció Biblioteca Catalana, en dos volums, 1929-1950. Lanotació de títol i autor, que apareix bellament orlada a les primeres pàgines dambdós volums, és la següent:
Spill
o
Libre de Consells de Jaume Roig,
poema satírich del segle XV
Ledició comprèn, al volum primer, una extensa Notícia preliminar (pp. IX-LXXI), amb reproduccions facsímils de la primera pàgina del manuscrit i de les portades de les cinc primeres edicions, i el text de lEspill, amb els versos numerats; al volum segon, hi ha la relació de variants de ledició prínceps respecte al manuscrit (pp. 245-251), més de mil dues-centes Notes (pp. 253-407) i el Repertori (pp. 409-534) de tots els vocables que apareixen al poema, amb remissió al vers corresponent i amb inclusió dalgunes unitats fràsiques. Com que Miquel i Planas va morir aquell mateix any 1950 en què apareixia el segon volum, aquest duu, com a apèndix, una Semblança y bibliograa de R. Miquel y Planas, a càrrec de J. Rodergas, de 35 pàgines.
Portada de la vuitena edició, Barcelona, 1929-1950.
Novena edició. Edició a cura de Marina Gustà, dEdicions 62 i La Caixa, dins la collecció MOLC, 1978. A la portada, la referència dautor i títol:
Jaume Roig
Espill o Llibre de les dones
Conté una nota biogràca sobre Jaume Roig (p. 7); un pròleg de Joaquim Bergès (pp. 9-18); el text de lEspill, amb la rúbrica inicial inventada («Consulta de mestre Jacme Roig a mossèn Joan Fabra») i amb els parells de versos rimats posats en una mateixa línia, sense numeració, modernitzats ortogràcament, amb algunes errades (pp. 23-227); nalment, un glossari (pp. 229-235).[16]
Desena edició. Edició a cura de Vicent Escrivà, dins la Biblioteca dautors valencians de la Institució Alfons el Magnànim, 1981. A la portada:
Jaume Roig
Espill
El text de lEspill segueix les pautes de ledició anterior rúbrica falsa inclosa amb algunes anotacions marginals sobre el contingut. Va precedit duna Introducció (pp. 7-27) i seguit dun Glossari darcaismes (pp. 277-284).
Onzena edició. Edició a cura de Jordi Tiñena, Barcelona, editorial Laertes, 1988. A la portada:
Llibre de les dones
Jaume Roig
Es tracta duna «versió en prosa i en català actual, feta de loriginal, a partir de ledició de R. Miquel i Planas», segons declara leditor a la Introducció (pp. 9-37). Shi inclouen unes Propostes de treball (pp. 185-187), per a estudiants densenyament secundari.
Dotzena edició. Edició de Josep Almiñana, 3 vols., València, Del Cènia al Segura, 1990. A la portada:
Jacme Roig
Spill
Amb ortograa caòtica, nhi ha, al volum primer, una Presentació de Joan Costa (pp. 15-16), un Estudi introductori (pp. 17-150), amb reproducció de les portades de les edicions anteriors, i la reproducció facsímil de tot el manuscrit. Al volum segon, un altre Estudi introductori (pp. 403-566) i la Transcripció del manuscrit. Al volum tercer, una Introducció (pp. 811-1020), Documents (pp. 1023-1144), Vocabulari (pp. 1145-1168) i Fonts i bibliograa (pp. 1169-1177).
Tretzena edició. Edició de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), València, Tres i Quatre, 1992. A la portada:
Jaume Roig / Maria Aurèlia Capmany
Llibre de les dones
És una altra versió en prosa, diferent de la de Jordi Tiñena, amb un Pròleg (pp. 7-18) de Jaume Vidal Alcover (1923-1991).
Catorzena edició. Edició dAntònia Carré, Barcelona, editorial Teide, dins la col·lecció Tria de clàssics, 1994. A la portada:
Jaume Roig
Espill
Conté un Pròleg (pp. 1-14), una Nota sobre la versió de lEspill (p. 15) i els textos en vers (amb ortograa modernitzada) i en prosa, presentats en paral·lel, duna selecció de lobra (llibres primer i segon i una part del quart).
Quinzena edició. Edició de Joan Costa, València, LOronella, 1998. A la portada:
Jaume Roig
LEspill
Amb ortograa caòtica, conté una introducció (pp. 9-23), el text de lEspill, una versió en prosa i un vocabulari.
Setzena edició. Edició de Carme Espasa, Requena, editorial Vilian, dins la col·lecció Clásicos valencianos, 1999. A la portada:
Jaume Roig
Spill - Espejo
Es tracta duna edició bilingüe, que presenta a doble columna, encarats, el text de ledició de Pelai Briz, completat amb altres edicions, i el de la traducció de Matheu i Sanç. Nhi ha una breu introducció, amb la reproducció dalguns judicis crítics i dalguns documents.
Dissetena edició. Edició electrònica dAntònia Carré, a partir del text del manuscrit, dins el Repertorio informatizzato dellantica letteratura catalana (RIALC), 2000 <http: //www.rialc.unina.it>.[17]
Divuitena edició. Edició dAntònia Carré, Barcelona, Quaderns Crema, 2006. A la portada:
Jaume Roig
Espill
Després dun pròleg de Lola Badia (pp. 11-14) i una introducció de leditora (pp. 21-67), shi presenta el text de lEspill en ortograa modernitzada, acompanyat, pàgina per pàgina, de la seua versió en prosa. Hi segueixen els Comentaris (pp. 603-807), un Glossari (pp. 811-834), un Índex bíblic (pp. 837-843), un Índex de noms propis (pp. 847-878) i la Bibliograa (pp. 881-891).
Quant a les traduccions de lEspill, hi ha notícia de lexistència duna versió llatina, que no ha arribat ns a nosaltres, feta per Gaspar Guerau de Montmajor (1557-1600). La referència, segons informa Chabàs (1905: 387), citant Cerdà i Rico, prové de lobra dOnofre Esquerdo (1635-1699) Ingenios valencianos, on es diu de Guerau de Montmajor: «Hizo un Comento a las obras de Jaume Roig, traduciéndolas al latín. Se espera su impresión. Murió en 1600». Gaspar Guerau va ser professor de retòrica a lEstudi General de València, va estar apartat de la seua càtedra per ser «home escandalós, perniciós i de mal exemple, i molt insolent i desacatat» i va escriure, amb el mateix metre i rima de lEspill, el poema satíric Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa majestat del rei don Felip (1586).[18]
Lany 1665, a Madrid, Llorenç Matheu i Sanç (1618-1680), que va exercir diversos càrrecs a la cort i publicà algunes obres notables de tema jurídic, va enllestir una traducció castellana de lEspill, mantenint els mateixos metre i rima. El manuscrit, que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, porta lincipit següent:
Libro de los Consejos del maestro Jaime Roig, poeta valenciano. Escribióle en lengua lemosina y yo le traduxe para que mis hijos le puedan entender
Lobra duu un petit pròleg, Al lector, on Matheu i Sanç observa que lEspill és «un tesoro inestimable por los documentos que, disfrazados en lo burlesco de su composición, contiene esta obra» i adverteix que «tiene algunas cosas que en la candidez del tiempo en que escrivió pudieran tolerarse, mas oy no se permitieran imprimir: como quando escrive de las Religiosas, cuio estado se deve tanto respetar, y lo que dize dellas se ha de entender ser cción poética». Cal subratllar el fet que aquesta observació és contemporània de la suavització a la crítica a les monges que es va fer a la tercera edició.
Alfred Morel-Fatio publicà, com a Appendice I al seu Rapport (1885), uns fragments de la traducció de Matheu i Sanç: la primera part del llibre primer (Primera parte de la niñez, estando con su madre) i la tercera part del llibre quart (Où il est parlé de la marraine de lauteur). Com a Appendice II, publicà uns altres fragments de la versió original, a partir del manuscrit i de ledició prínceps, triant les parts segona, tercera i quarta del llibre primer, perquè «jai cru devoir choisir le récit du voyage et du séjour en France de lauteur».
Durant els darrers anys de la seua vida, el metge valencià Joaquim Serrano Cañete (1832-1892) traduí en prosa castellana lEspill, però aquesta traducció restà inacabada.
El manuscrit es conserva a la biblioteca Serrano Morales de lAjuntament de València i ha estat estudiat per Costa-Reus (2000). La traducció completa de Matheu i Sanç ha estat transcrita i editada per Ramon Miquel i Planas (Madrid, Orbis, 1936-1942, pp. 243-531), el qual opina que