Quins són alguns dels problemes prioritaris destudi en làmbit de les relacions laborals?
Els arguments i problemes exposats al llarg del tema, principalment en els apartats 4 i 5, permeten extraure qüestions i preocupacions susceptibles dinvestigació en làmbit de les relacions laborals: la seua agenda destudi. En primer lloc, limpacte de la liberalització econòmica europea sobre institucions nacionals de relacions laborals i les condicions docupació derivades; en segon lloc, lefecte pràctic de les mesures de regulació social que shan adoptat a escala supranacional (europea), concretament als distints països que la componen; en tercer lloc, levolució de les institucions supranacionals dels sindicalisme en aquesta mateixa escala, tant en la forma dorganitzar-se, com en les formes dacció, és a dir, com la mà dobra europea desenvolupa línies dintervenció capaces dinfluir sobre el seu destí. Hyman acaba lagenda destudi assenyalant que la lluita per una «Europa social» necessita que leuropeïtzació deixe de ser elitista per passar a ser un projecte popular (2000: 45).
PER SABER-NE MÉS
Ferner, A. i R. Hyman (2002): «Introducción: hacia unas relaciones laborales europeas» en A. Ferner i R. Hyman (dirs.), La transformación de las relaciones laborales en Europa. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. En la introducció, els autors responen a una sèrie de qüestions, algunes de les quals sha fet referència en lagenda destudi: labast i el sentit de la «internacionalització», el seu impacte sobre la capacitat reguladora dels estats nació, les tendències predominants en les pràctiques col·lectives promogudes pels actors socials i les respostes de les institucions nacionals a les pressions transnacionals (pp. 15-33).
Hyman, R. (1981): Relaciones industriales. Una introducción marxista. Ma-drid, Blume. El prefaci (pp. 9-10) i la introducció (pp. 11-17) permeten comprendre allò que tenen de significatiu les relacions laborals que sestudien en lapartat 3 respecte daltres tipus de relacions. També, com es construeix la teoria.
Martín Artiles, A. (2008): «¿Modelo social europeo de bajo coste?» en Arxius de Ciències Socials. València. Aquest article resulta especialment indicat per comprendre les derives actuals de la qüestió social a Europa. Lautor analitza les polítiques socials i laborals que sestan promovent a Europa per fer front a les dificultats de leconomia europea per sostenir el benestar social i generar suficient ocupació.
Standing, G. (2000): «Globalización, flexibilidad laboral e inseguridad. La era de la regulación mercantil», en E. Cano, A. Bilbao i G. Standing, Precariedad laboral, flexibilidad y desregulación. Alzira (València), Germania, pp. 95-143. Els apartats «La era de la regulación social: ¿mirando hacia atrás con envidia? (pp. 96-102) i «La era de la regulación mercantil: ¿mirando hacia atrás con ira» (pp. 102-122) caracteritzen el funcionament del mercat laboral i el desenvolupament de les relacions laborals des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins a la crisi del petroli (1973) i des dels anys setanta fins a lactualitat, la qual cosa permet percebre millor els canvis que shan produït durant els darrers trenta anys i que saborden en el capítol 1.4.
Wallraff, G. (1979): El periodista indeseable. Barcelona, Anagrama. El capítol 1 narra les condicions laborals dels treballadors a las grans empreses alemanyes dels anys seixanta. El primer subapartat, «A destajo» (pp. 21-31), reflecteix els ritmes, els cronometratges, larbitrarietat, la sinistralitat... que pateixen.
PRÀCTIQUES
Pràctica 1
Mireu la pel·lícula «La cuadrilla».
Breu sinopsi de la pel·lícula
«La cuadrilla» (The navigators) és una pel·lícula de Ken Loach que aborda les conseqüències del procés de privatització dels ferrocarrils britànics (British Rail), i també de les noves formes dorganització empresarial sorgides al caliu de lonada liberal que regeix leconomia a escala mundial. Ambdós fets són característics del nou funcionament de les economies.
«La cuadrilla» observa lesdevenir dun grup de treballadors dinfraestructures de la British Rail que es veuen en la necessitat de triar entre una baixa incentivada i passar a ser eventuals en una empresa de treball temporal o col·locar-se en la nova companya privada que es fa càrrec de les infraestructures ferroviàries sota noves condicions laborals: salari segons la productivitat individual, vacances no pagades...
Context
Els sistemes nacionals de relacions laborals pateixen un deteriorament de fa ja gairebé tres dècades. Les seues manifestacions són diverses, encara que totes tenen en comú lescassa predisposició dels poders fàctics a facilitar la pràctica dels drets laborals bàsics, si no els obstaculitzen directament, i també la supeditació daquests als reptes que implica la lògica del mercat (apartat 4). Tot això suposa una greu precarització de les condicions laborals.
Objectius
1. Identificar aspectes propis de làmbit destudi de les relacions laborals.
2. Reconèixer trets que caracteritzen els sistemes de relacions laborals a les empreses abans de la reestructuració econòmica que senceta als anys setanta.
3. Derivar els trets que caracteritzen el desenvolupament de les relacions laborals a les darreres dècades.
Activitats
1. Copseu frases indicatives de la posició de treballadors i empresaris en aquest procés de privatització.
2. Indiqueu alguns fets que caracteritzen les relacions laborals a lempresa abans de la privatització.
3. Indiqueu alguns fets indicatius de com entenen els gerents de la nova empresa privada les relacions laborals.
4. Descriviu les noves condicions laborals que es conformen després del procés de privatització.
5. Apunteu alguns fets econòmics i polítics que expliquen la nova situació.
Pràctica 2
Identifiqueu revistes sociològiques i feu recerca bibliogràfica darticles.
Les revistes de sociologia arrepleguen la reflexió ordinària dels professionals sobre la societat. Per tant, també sobre làmbit de coneixement del mòdul, les relacions laborals. Algunes de les més conegudes són la Revista Española de Investigaciones Sociológicas (reis); la Revista Internacional de Sociología (ris); Papers, revista de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; Política y Sociedad, revista quadrimestral de ciències socials de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid; Arxius de Sociologia, de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.
També, hi ha revistes específiques dedicades a les relacions laborals i al món del treball, en general. Són:
Cuadernos de relaciones laborales, de la Universitat Complutense de Madrid. Inicia la seua publicació el 1992. Shi aborden temes (o qüestions) docupació, treball i relacions laborals des de la perspectiva de la sociologia, el dret i leconomia.
Sociologia del Trabajo, editada per la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense. Inicia la seua segona etapa el 1987. El subtítol és suficientment explícit del temes tractats: ocupació, treball i societat.
Com que cadascuna daquestes revistes conforma en si mateixa un fenomen col·lectiu de reconstrucció teòrica, tant al voltant del treball, com de les relacions laborals, constitueixen un excel·lent mostrari de la realitat diària i global daquests objectes destudi, i contenen part del «saber» assolit sobre algunes de les seues dimensions. Per això, shan de consultar amb freqüència, per tal de polsar la reflexió sociolaboral quotidiana o abans demprendre qualsevol estudi per «buidar» el coneixement preexistent sobre la qüestió que es vol conèixer.
També, hi ha revistes específiques dedicades a les relacions laborals i al món del treball, en general. Són:
Cuadernos de relaciones laborales, de la Universitat Complutense de Madrid. Inicia la seua publicació el 1992. Shi aborden temes (o qüestions) docupació, treball i relacions laborals des de la perspectiva de la sociologia, el dret i leconomia.
Sociologia del Trabajo, editada per la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Complutense. Inicia la seua segona etapa el 1987. El subtítol és suficientment explícit del temes tractats: ocupació, treball i societat.
Com que cadascuna daquestes revistes conforma en si mateixa un fenomen col·lectiu de reconstrucció teòrica, tant al voltant del treball, com de les relacions laborals, constitueixen un excel·lent mostrari de la realitat diària i global daquests objectes destudi, i contenen part del «saber» assolit sobre algunes de les seues dimensions. Per això, shan de consultar amb freqüència, per tal de polsar la reflexió sociolaboral quotidiana o abans demprendre qualsevol estudi per «buidar» el coneixement preexistent sobre la qüestió que es vol conèixer.
Objectius
1. Identificar revistes on es pot trobar informació sobre relacions laborals.
2. Aprendre a fer una petita recerca bibliogràfica sobre articles dun determinat tema.
3. Aprendre a extrauren informació.
Activitats
1. Efectueu un «buidatge» darticles sobre algun dels següents aspectes de les relacions laborals: conflicte, protesta, negociació, concertació social, sindicats i sindicalisme, la intervenció de lestat, empresaris i or-ganitzacions empresarials, perspectives teòriques sobre les relacions laborals. Una seqüència pot ser: trieu un dels aspectes proposats; «feu el buidatge» dels articles (localitzeu i seleccioneu) relacionats amb el tema en una de les revistes esmentades per a un determinat període de temps; ompliu una fitxa amb els articles trobats en què, per a cadascun, nheu de referenciar a lautor, el títol, el número, les pàgines i les paraules clau, si en té.
2. Extraieu informació continguda en un dels articles trobats i feu-ne un petit informe. Es proposa seguir lesquema següent: objecte destudi; qüestions que es pretenen investigar; làmbit espacial i temporal, algun dels supòsits dinvestigació, les fonts dinformació.
2. Els «primers temps» de les relacions laborals: emergència duna preocupació
Aquest tema sinscriu en el bloc dedicat a presentar les perspectives sociològiques en lestudi de les relacions laborals. En aquest sentit, shi exposen alguns dels precedents que el van configurar com a disciplina acadèmica: al món anglosaxó (apartats 2, 3, 4 i 5), on té lloc en el sentit més genuí, al món alemany (apartat 6) i al món espanyol. En aquests apartats, shi exposen els aspectes de les relacions laborals en què alguns autors daquests espais geogràfics centren latenció, la forma com els veuen i els seus plantejaments més significatius. Prèviament, shi exposen algunes de les fites històriques en aquesta configuració (apartat 1).
1. Una breu presentació de la seua configuració acadèmica
Les relacions laborals, transcripció peculiar del literal anglès «relacions industrials» (industrial relations), com a matèria acadèmica, és a dir, com a objecte destudi considerat dins duna perspectiva científica, estan delimitades en lactualitat. Tanmateix, no sempre ha estat així.
En quins entorns es produeixen les primeres referències acadèmiques a les relacions laborals?
Lexpressió industrial relations apareix per primera vegada a Anglaterra el 1885 (Morris, 1987). Sidney i Beatrice Webb (2004) expliquen com, pocs anys després, el 1894, el sindicalisme coadjuva a la producció de normes protectores per als treballadors i, amb això, a una determinada democratització econòmica. Ara bé, cal esperar al 1924, quan el Ministeri de Treball britànic cree un departament de relacions industrials, perquè sencunye lexpressió administrativament.
Dotze anys abans, el Congrés dels Estasts Units havia aprovat la creació duna «Comissió de Relacions Industrials» encarregada danalitzar les causes del conflicte que havia desencadenat un incident mortal a Los Angeles Times i de proposar mitjans per posar-hi remei. Feia tres anys, el 1909, que J. R. Commons havia cridat latenció sobre el creixent caràcter mundial de lintercanvi mercantil i posava lèmfasi, precisament, en aquesta evolució de les fronteres dels mercats a lhora de configurar organitzacions col·lectives i legislacions protectores.
Són algunes de les primeres fites històriques que serveixen de referència a la constitució de làmbit de coneixement de les relacions laborals, que té lloc a partir del moment en què sestén lacció col·lectiva organitzada en lespai de la producció i lestat dicta les primeres normes laborals i promou les primeres institucions de negociació i mediació. Tant luna com les altres susciten interrogants i preocupacions específics que donen peu a les primeres anàlisis en termes de relacions laborals. Després de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), a Anglaterra i als Estats Units es promouen instituts de recerca i deducació superior en relacions industrials, creats sovint sota el patrocini dempresaris i governs. Aquesta promoció té relació amb lexistència duna massiva protesta laboral deguda a la presència dun moviment obrer fort i estable (com es veurà en el cap. 9, apartat 3), però també amb la dèbil tradició estatalista dels dos països, que tenen dificultats per dur endavant estratègies restrictives. És així com les relacions laborals (o «relacions industrials») esdevenen en poques dècades un objecte destudi específic i una disciplina universitària (acadèmica), amb les seues càtedres, les seus revistes i/o les seues associacions especialitzades.
Fora de làmbit anglosaxó, quina altra referència en pot ser significativa?
Fora dels països anglosaxons, les «relacions industrials» no adquireixen aquest estatus acadèmic fins algunes dècades després, encara que shi duguen a terme algunes aportacions fonamentals, com la que va efectuar Karl Korsch lany 1922 en Lucha de clases y derecho del trabajo, peculiar traducció dun text poc conegut daquest membre de lesquerra comunista, partidari dels consells obrers, en el qual aborda com es desenvolupen constitucionalment els interessos col·lectius dels treballadors, més concretament els primers passos dallò que sanomena «constitucionalisme industrial», en les democràcies burgeses com a etapa preliminar de la democràcia (econòmica) industrial. Una aproximació que pot sorprendre si es té en compte la filiació ideològica de lautor, però que no ho és tant si es coneix lactitud antidogmàtica i pragmàtica que el va acompanyar al llarg de la seua vida. En lesmentada observació subjau la pretensió dinstitucionalitzar els comitès dempresa, materialització parcial dalgun daquests drets, com a òrgans duna democràcia participativa que poden fer-se servir com a instrument de poder dels treballadors en la transició cap al socialisme. Dalguna manera, arrela en una llarga tradició jurídica preocupada socialment i oberta a la influencia sociològica que, daltra banda, es deixa sentir també a Espanya.
Quan comencen a configurar-se les relacions laborals com a àmbit acadèmic?
Caire (1991) considera que lenlairament pròpiament dit de làmbit destudi de les relacions laborals, allò que anomena l«edat dor», sobre el 1933 amb la National Industrial Recovery Act (nira), que normalitza formalment les relacions docupació als Estats Units en reconèixer el dret dels assalariats a lorganització sindical i a la negociació; ara bé, serà durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial que es desenvoluparà com a disciplina. En aquest temps, el funcionalisme és una de les perspectives principals en lestudi del que passa al món de la indústria (economia), almenys en lentorn anglosaxó. El 1958, John Dunlop publica Sistemas de relaciones industriales, un text important en la constitució daquest àmbit destudi que sexpandeix de manera accelerada als anys seixanta en un entorn dominat per la tradició del laissez faire (lentorn anglosaxó), ço és, de forta inhibició estatal en el desenvolupament de les relacions laborals.