Quan comencen a configurar-se les relacions laborals com a àmbit acadèmic?
Caire (1991) considera que lenlairament pròpiament dit de làmbit destudi de les relacions laborals, allò que anomena l«edat dor», sobre el 1933 amb la National Industrial Recovery Act (nira), que normalitza formalment les relacions docupació als Estats Units en reconèixer el dret dels assalariats a lorganització sindical i a la negociació; ara bé, serà durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial que es desenvoluparà com a disciplina. En aquest temps, el funcionalisme és una de les perspectives principals en lestudi del que passa al món de la indústria (economia), almenys en lentorn anglosaxó. El 1958, John Dunlop publica Sistemas de relaciones industriales, un text important en la constitució daquest àmbit destudi que sexpandeix de manera accelerada als anys seixanta en un entorn dominat per la tradició del laissez faire (lentorn anglosaxó), ço és, de forta inhibició estatal en el desenvolupament de les relacions laborals.
Aquest procés dexpansió del nou àmbit destudi, el de les relacions laborals, no és estrany al context en què shavien articulat unes aproximacions analítiques a partir de lemergència duna sèrie de preocupacions de matriu reformista als Estats Units des dels anys de la Primera Guerra Mundial i que ja shavien prodigat al Regne Unit des de la darreria del segle xix (i a les quals es dedica lapartat següent daquest tema).
El fi que subjau a aquesta revisió parcial dalguns textos dels «primers temps» és evidenciar quins aspectes de làmbit de les relacions laborals inquieten els seus autors, com els estudien, quines consideracions els mereixen. Amb això, es pot comprendre millor els processos de producció de normes en aquest temps i en els que vindran després, i també les orientacions preferents seguides en la seua constitució.
2. La producció sindical de dispositius reguladors (la negociació col·lectiva) i el desenvolupament de la democràcia: els Web
Si cal citar pares fundadors de la disciplina, una referència obligada són els britànics Sidney i Beatrice Webb, historiadors, científics socials, membres de la societat fabiana i del partit laborista. El seu sentit pragmàtic els inclina a la recerca empírica, actitud no gaire freqüent al seu temps, de la qual han deixat testimoni en nombrosos estudis sobre les institucions duna Anglaterra en tot lesplendor econòmic.
La seua trajectòria vital arranca amb lestudi del cooperativisme, però passa poc temps després a examinar lorganització, el funcionament, les aspiracions, els límits i les possibilitats del sindicalisme per continuar investigant les administracions locals. Els estudis més coneguts i més significatius sobre làmbit de les relacions laborals són Historia del sindicalismo i el recentment traduït La democracia industrial, en el qual latenció no se centra, com es podria derivar del títol, en la participació dels treballadors a lempresa, sinó en lestudi sistemàtic del sindicalisme mitjançant la documentació i lobservació del funcionament de les institucions o les entrevistes als protagonistes.
Es tracta duna aproximació singular perquè, de la seua investigació, en deriven tendències de canvi global en la societat anglesa. En aquest sentit, arrepleguen lherència duna tradició ja llarga, la dels sindicats anglesos, i encunyen el terme negociació col·lectiva (collective bargaining), que ajuda a constituir la nova lògica de lacció sindical que descriuen com la regla (regulació) comuna (common rule). Els capítols que dediquen a la descripció de lunivers del sindicalista («X. Lingrés a lofici»; «XI. El dret a un ofici») són alhora un retrat tipus i un model, el del negociador de la regla comuna, on és gairebé impossible separar els investigadors dels assessors del moviment obrer, no solament perquè la seua anàlisi està clarament compromesa, sinó perquè contribueix a definir sociològicament lacció col·lectiva que examinen. En aquest sentit, sexposen els dispositius reguladors produïts pel moviment obrer que els Webb volen posar en relleu i que teoritzen sociològicament. Prèviament, es contextualitza el seu objecte destudi preferent i sexpressa la seua consideració de la democràcia.
En quin aspecte centren la seua atenció?
Per raons pràctiques i polítiques, el seu centre datenció preferent és el sindicalisme, lobjectiu fonamental del qual és la regulació deliberada de manera que se salvaguarde els treballadors dels efectes perversos de la competència econòmica (2004: 599). Sobretot quan la industrialització i lexpansió del comerç han donat pas als mals de la competència no regulada, una preeminència extraordinària a totes les parts del planeta. En aquest context, consideren que la democràcia és un sistema per prevenir la concentració en un sol individu o en una sola classe, que inevitablement es torna, quan està així concentrada, un terrible motor dopressió. I el sindicalisme exerceix un paper fonamental dins del sistema.
En quin context sociològic se situa la perspectiva dels Webb?
El context en què duen a terme lexamen del sindicalisme està influït per la sociologia evolucionista de H. Spencer. Els Webb consideren que les societats progressen irremeiablement mitjançant la industrialització, la urbanització i la democratització.
Quins dispositius descobreixen que ha produït el moviment obrer i els teoritzen sociològicament dins de làmbit de les relacions laborals?
En el moment dobrir la part més extensa de La democracia industrial, els Webbs defineixen de manera bastant senzilla, en termes d«autoajuda corporativa», lobjecte bàsic dels sindicats: «millorar la posició dels nostres afiliats» (2004: 123). Per aconseguir-ho, són diversos els dispositius reguladors que han (re)creat els treballadors al llarg del temps, i que han instituït alhora. Uns dels primers són les «assegurances mútues», que consisteixen en la provisió dun fons, per subscripció comuna, per assegurar-se contra les baixes o per subministrar una aportació en els casos en què un afiliat es veu privat del seu manteniment per causes sobre les quals ni ell mateix ni el sindicat tenen cap control. Així, el tipus de regulació produït pels treballadors sexerceix sobre ells mateixos.
Lassegurança mútua sindical comprèn dos tipus diferents dajudes: «mútua» i per «desocupació». Hi ha una diferència entre lassegurança que sestableix en previsió de baixes per raons físiques o personals, com malaltia, accident, edat avançada, i la que sestableix en previsió de la paralització dels ingressos causats per la incapacitat per trobar feina.
Hi ha daltres dispositius reguladors, com ara els «convenis col·lectius», expressió utilitzada per primera vegada per Beatrice Webb en The cooperative movement in Great Britain. Són processos fonamentals en la normalització laboral. Lobservació del que passa en el món laboral els duu a diferenciar dues situacions: duna banda, aquelles que són pròpies dels oficis desorganitzats, on els treballadors individuals que volen trobar feina han dacceptar o rebutjar les condicions que lempresari els ofereix sense comunicar-se amb els companys i sense cap consideració més enllà de les exigències que es deriven de la seua posició, de manera que la venda de la seua força de treball es produeix mitjançant un conveni estrictament individual amb lempresari. De laltra banda, la que té lloc quan un grup de treballadors es posa dacord i envia representants a negociar en nom de tots ells: la seua posició canvia immediatament. En aquesta, lempresari sha de enfrontar a una voluntat col·lectiva i es pot establir en un únic acord els principis segons els quals llavors són contractats tots els treballadors dun grup o duna classe.
Si el patró tracta privadament amb cada treballador la primera situació, pot trobar-ne alguns en tal estat de necessitat que els duga a acceptar locupació a qualsevol preu i circumstància, però també daltres, els dofici, que a causa de la força derivada de la seua escassetat i/o de la disposició de determinats recursos organitzatius poden obtenir unes retribucions salarials per damunt de la mitjana. Doncs bé, el conveni col·lectiu impedeix a lempresari que traga avantatges daquesta divisió dels treballadors, del foment de la competència entre ells per reduir els salaris. Així, els convenis col·lectius que ja estan institucionalitzats de fa dècades, són el producte de la voluntat col·lectiva dels treballadors. Recullen normes que shan de aplicar conjuntament. I el dispositiu que els produeix és la negociació col·lectiva.
Labast daquest tipus de contractació col·lectiva en làmbit econòmic és més ampli que no el del sindicalisme. Ara bé, solament aquest pot aportar els dispositius necessaris per a la seua aplicació: «sense un sindicat en la indústria seria gairebé impossible aconseguir una regla (reglamentació) comuna que sestenga per tot un districte, i aconseguir un acord nacional seria una empresa desesperada» (2004: 149). Encara més, només el sindicat pot aportar la maquinària necessària per interpretar automàticament lacord general i revisar-lo pacíficament.
Lúltim dispositiu regulador de què shan servit els sindicats britànics per assolir els seus fins és la promulgació (legislació) parlamentària. Es tracta dun mecanisme que es desenvolupa a mesura que augmenta la participació dels assalariats en la vida política i creix la influència de les seues organitzacions. Cada nova regulació legal suposa una lluita prolongada i incerta, ja que sha de difondre públicament, sha de persuadir els parlamentaris perquè finalment saprove plenament el que sha demanat. Ara bé, independentment que el procés siga tediós i difícil, la regulació legal que nix satisfà més plenament les aspiracions sindicals de permanència i universalitat que no qualsevol altre dispositiu.
El desplegament daquests dispositius no solament projecta llum sobre lactivitat de les organitzacions obreres, sinó també sobre la configuració de la democràcia. La llarga persistència del sindicalisme apunta que la pròpia concepció de la democràcia sha destendre a làmbit productiu i a les relacions que hi tenen lloc,
ja que el poder incontrolat esgrimit pels propietaris dels mitjans de producció, capaços dextraure dels treballadors manuals tota possibilitat de subsistència si no accepten els seus termes, significa una pèrdua de llibertat molt més nítida que la jurisdicció oficial del magistrat o el llunyà i impalpable govern dels reis (2004: 621).
Contra lautocràcia econòmica, els Webbs destaquen com els treballadors manuals han fet valer cada vegada més les seues protestes per reivindicar certs drets laborals a les fàbriques, com el dassociació, o la conveniència social de reformar un sistema dil·limitada competència individual per un altre de regulació col·lectiva. Així, entenen que la legislació fabril, la reivindicació de la llibertat dassociació o el reconeixement de la negociació col·lectiva han de ser considerats globalment «com una demanda per una constitució en la realitat industrial» (2004: 622).
Així, doncs, els Webb observen i analitzen els sindicats i determinades pràctiques que duen a terme per protegir-se davant certes contingències, forçar convenis amb els empresaris que cobrisquen col·lectius de treballadors, pressionar en la producció parlamentària de normes, i com, abordant els seus problemes, construeixen daquesta manera la seua pròpia democràcia dins de lestat. En aquest sentit, poden ser considerats institucionalistes, la qual cosa es reflecteix també en el punt de partida de la investigació social: «(l)examen exhaustiu de la estructura i la funció de la institució social en si mateix» (i recomanen que) «els aspirants a investigar (han de) seleccionar una institució... per estudiar-la a fons, per estudiar tots els aspectes de la seua estructura i les seues funcions» (citat en T. Simey, 2004: 43).
3. Les primeres reflexions sobre les relacions laborals als Estats Units: la Universitat de Wisconsin
Encara que laportació dels Webb, compromesa socialment i amb clara pretensió científica, és important, cal dirigir la mirada cap als Estats Units per veure com es constitueixen les relacions laborals com a disciplina, és a dir, amb un objecte densenyament i investigació delimitat en un context científic de caràcter social a la primera meitat del segle xx. En aquest costat de lAtlàntic, els efectes de la industrialització també es deixen sentir en el desenvolupament de les relacions laborals, en el sentit que susciten nombroses reflexions entre els científics socials. Entre les més fecundes acadèmicament, hi ha les de John Rogers Commons i Selig Perlman, professors de la Universitat de Wisconsin. El primer examina la influència del mercat en el desenvolupament de la legislació i de les organitzacions laborals. El segon, la del sindicalisme orgànic en la gestió de locupació.
A les aportacions daquests dos autors, shi afegiran les duns altres estudiosos, tant de la Universitat de Wiscosin, com de la Universitat de Baltimore, que atribueixen un paper important a forces exteriors del mercat de treball per explicar-ne la distribució i el preu. Per això, van rebre el nom dinstitucionalistes.
Quins són els trets genèrics que caracteritzen aquestes primeres intervencions?
La seua concepció arrela metodològicament en la història, la sociologia i el dret, més que no pas en leconomia, que aporta poc a la comprehensió dels problemes laborals. En aquest sentit, centren latenció en els sindicats i en la negociació col·lectiva, el dret laboral o les assegurances socials, és a dir, en els dispositius sindicals triats pels Webb.
Així, doncs, una sèrie de trets caracteritzen aquests primers treballs a les universitats americanes: duna banda, una revolta contra lesterilitat de la teoria econòmica clàssica per tractar problemes de locupació i, de laltra, una voluntat reformista que sesforça a legitimar el sindicalisme i proposar algunes reformes socials, però també el desig de construir una teoria del moviment sindical alternativa a la del marxisme.
4. Legislació laboral, associacionisme i mercat segons Commons
John Rogers Commons, influït pels Webb, centra latenció en les normes a fi de mostrar com la pràctica obrera i lacció col·lectiva les produeixen regulant les activitats laborals i estabilitzant els conflictes dinteressos, encara que en un context distint. Així, desenvolupa una reflexió institucionalista que confereix importància a allò que és col·lectiu davant la insatisfacció que li produeix la lògica individualista que funda(menta) els estudis de la relació docupació en el contracte. Ara bé, a diferència dels Webb, Commons no és socialista. Tampoc no sent especial simpatia per aquelles formes dacció obrera tan practicades pels treballadors del seu temps, com les vagues i les manifestacions, i molt menys per les revolucions. Es declara partidari dun capitalisme raonable i popular que sàpia tenir cura del sindicalisme.
En quin context ofereix la seua explicació?
En un context de caire econòmic. Així, realitza els seus estudis sobre el moviment obrer en un context presidit per la lògica del desenvolupament dun sistema econòmic que recorre successives etapes (comercial, empresarial i financera). Aquesta relació entre economia i societat, ja lhavia plantejat anteriorment en un article escrit el 1909, on aborda la manera com evolucionen la divisió de funcions econòmiques i les relacions socials que sen deriven i com la irrupció successiva de les figures del comerciant, lempresari, el treballador i el consumidor són font de conflicte, cosa que permet explicar la constitució de les organitzacions representatives dinteressos col·lectius, abans de la revolució industrial.