En quin context ofereix la seua explicació?
En un context de caire econòmic. Així, realitza els seus estudis sobre el moviment obrer en un context presidit per la lògica del desenvolupament dun sistema econòmic que recorre successives etapes (comercial, empresarial i financera). Aquesta relació entre economia i societat, ja lhavia plantejat anteriorment en un article escrit el 1909, on aborda la manera com evolucionen la divisió de funcions econòmiques i les relacions socials que sen deriven i com la irrupció successiva de les figures del comerciant, lempresari, el treballador i el consumidor són font de conflicte, cosa que permet explicar la constitució de les organitzacions representatives dinteressos col·lectius, abans de la revolució industrial.
Quina raó proporciona Commons per explicar la normalització laboral i la configuració dorganitzacions i associacions?
La causa de les tensions, com també de les innovacions a què donen lloc, la troba en la pressió competitiva dun mercat que seixampla des duna escala familiar i local fins a una altra de mundial. Així, estableix una correspondència entre levolució de les fronteres dels mercats, per un costat, i les característiques de les organitzacions (corporacions, associacions i sindicats), per laltre, atès que lestabliment de preus, salaris i condicions laborals és un repte que sempre sha de negociar.
5. Capitalisme, sindicalisme orgànic i normes segons Perlman
Selig Perlman, emigrant polonès als Estat Units, és deixeble de Commons. Un dels seus llibres, Una teoria del movimiento obrero, publicat el 1928, constitueix una de les primeres aproximacions sociològiques al moviment obrer. A ligual que els seus predecessors, està atent al pes de les pràctiques i de les normes que organitzen la vida i les relacions laborals, si bé el seu esforç principal es dirigeix a explicar el fet sindical.
Amb quines variables construeix Perlman el context del fenomen sindical?
El context teòric que Perlman elabora per explicar el fet sindical sarticula al voltant de tres variables: primera, el poder del capital (o dels capitalistes); segona, el paper i el pes social dels intel·lectuals, que sempre han estat difonent característiques de la seua pròpia mentalitat; i tercer, el grau de maduresa sindical.
Respecte a la primera, els capitalistes, proveïts duna representació del món dominada per una «psicologia de labundància», defensen naturalment els valor liberals i individualistes.
Quant a la segona, Perlman afirma que els intel·lectuals estan en lorigen de determinades influències anticapitalistes de les societats modernes. Allunyats de les realitats concretes del món laboral, subestimen la capacitat de resistència quotidiana generada pels treballadors contra els empresaris i intenten imposar-los el seu punt de vista.
Per últim, i pel que fa al moviment sindical, defensa que ha arribat a la maduresa, de manera que és capaç de desenvolupar autònomament els seus propis objectius. En aquest sentit, la seua concepció es troba allunyada daltres corrents existents a lèpoca, que el consideren com a corretja de transmissió dels partits.
Com actuen els sindicats?
En primer lloc, exerceixen una resistència enfront de les condicions que els empresaris els volen imposar, que pot acabar en ocasions amb la introducció de normes de distint caràcter que permeten als treballadors exercir un determinat control sobre les relacions sota les quals estan ocupats. En segon lloc, elaboren estratègies que contenen objectius propis dels treballadors, que tradueixen així la seua maduresa. En tercer lloc, transformen la mentalitat que posseeixen originàriament molts treballadors, composta de valors individualistes, el mite de lèxit i la creença en un accés generalitzat a la propietat privada... En quart lloc, promouen la solidaritat més enllà del centre de treball mitjançant la creació dinstitucions assistencials. Entén que la seua presència mitiga els efectes de la lògica del mercat.
Per tant, aquest tipus dacció sindical no es planteja lenderrocament del sistema capitalista, sinó reformes que corregisquen les desigualtats socials. Es tracta dun sindicalisme orgànic.
Així, es constata que la teoria de Perlman és una forma de racionalització de pràctiques específiques del moviment obrer americà que contribueix al desenvolupament, no tant duna consciència de classe, com duna consciència professional. La seua acció no desemboca en el control dels mitjans de producció, com planteja la tradició marxista, sinó en el control de les ocupacions. Aquesta és la pràctica de lafl, que del 1886 al 1932 té com a objectiu prioritari el control sindical de les condicions docupació i de treball.
6. El constitucionalisme industrial de Karl Korsch: una mirada centreeuropea
Korsch examina històricament com els treballadors aconsegueixen els drets de cogestió en la comunitat de treball en el seu llibre Lucha de clases y derecho del trabajo. En aquest sentit, analitza com sha mantingut, i se segueix mantenint de les maneres més diverses, la lluita dels treballadors a favor de la seua intervenció i cogestió en les relacions docupació i en la totalitat de lactivitat humana.
Quins supòsits presideixen el context del «constitucionalisme industrial»?
El seu punt de partida és la consideració que els fonaments de la societat humana es troben, duna banda, en la història de la lluita de classes i, de laltra, i al mateix temps, en la història del desenvolupament i creixement de la llibertat humana (1980: 17-18). Daquest darrer supòsit infereix que no hi ha revolució socialista sense una transformació radical dels modes de producció i de treball protagonitzat pels treballadors.
En aquest context, lordre republicà, que és conquerit per la burgesia oposant-se, en nom de linterès col·lectiu, a laristocràcia, comença sota el règim absolutista amb la reivindicació de la llibertat burgesa i la cogestió en lestat al llarg dels segles anteriors. Doncs bé, digual manera la classe obrera oposa a la burgesia el seu propi objectiu de classe: lalliberament de l«home treballador» i la conquesta de drets de cogestió del ciutadà treballador en la «comunitat de treball» (1980: 30); és a dir, que els treballadors no fan res més davant els capitalistes, quan reivindiquen la seua intervenció i cogestió en la configuració de la relació salarial, que allò que aquests van fer davant els estaments privilegiats de les societats dAntic Règim. En aquest sentit, els treballadors en general, i els alemanys en particular, disposen duna sèrie de drets que els permeten intervenir i cogestionar les relacions docupació.
De quins drets disposen els treballadors alemanys el 1922 per intervenir en les relacions docupació i cogestionar-les?
Korsch distingeix tres tipus de drets que reconeixen altres tantes formes dintervenció i cogestió dels treballadors: com a ciutadans de lestat drets ciutadans; com a propietaris i venedors de la mercaderia força de treball drets sindicals; i com a pertanyents a lempresa drets de participació i representació. Aquests tipus dintervenció, que sinscriuen en un mateix procés, encara que sassolisquen en temps diferents, limiten la plena discrecionalitat de lempresari a les llibertats dempresa i de contracte de treball que té des de principis del segle XIX.
Com es configuren els drets ciutadans en làmbit de la producció?
La primera limitació té lloc per la intervenció normativa de lestat. En el desenvolupament de la legislació políticolaboral influeixen els treballadors amb la seua pressió, com també, després, en la seua aplicació pràctica, els funcionaris, influència que ha crescut amb la democratització de lestat. Aquesta política laboral es conforma per concessions que la classe dominant ha de fer per necessitat als treballadors, que exerceixen una pressió com més va més gran. Korsch considera que constitueix el motiu decisiu de tota política laboral la por «al perillós descontentament que crema sota les cendres en la massa sotmesa dels esclaus assalariats, que qualsevol augment de tensió pot convertir en fortes flamarades» (47).
Com es configuren els drets ciutadans en làmbit de la producció?
La primera limitació té lloc per la intervenció normativa de lestat. En el desenvolupament de la legislació políticolaboral influeixen els treballadors amb la seua pressió, com també, després, en la seua aplicació pràctica, els funcionaris, influència que ha crescut amb la democratització de lestat. Aquesta política laboral es conforma per concessions que la classe dominant ha de fer per necessitat als treballadors, que exerceixen una pressió com més va més gran. Korsch considera que constitueix el motiu decisiu de tota política laboral la por «al perillós descontentament que crema sota les cendres en la massa sotmesa dels esclaus assalariats, que qualsevol augment de tensió pot convertir en fortes flamarades» (47).
Així, els treballadors assoleixen indirectament, com a ciutadans de lestat, una primera espècie de dret dintervenció i cogestió en la vida econòmica de la comunitat. Per confirmar-ho, destaca les principals fites del desenvolupament de la política laboral alemanya i internacional: la prohibició del treball infantil, la inspecció estatal de les fàbriques, la limitació de la jornada laboral, el reconeixement del salari mínim, etc.
Com es configuren els drets sindicals?
La segona limitació de la plena discrecionalitat empresarial té lloc mitjançant els sindicats i les lluites i negociacions dutes a terme per aquests per assolir per la força o per lhabilitat un dret de cogestió de les condicions de treball. En la seua formació distingeix diferents estadis. En el primer, loposició apareix en forma de conflictes aïllats entre treballadors o grups de treballadors i el seu ocupador capitalista, però encara no hi ha moviment independent i estable dels primers. En el segon, apareixen les primeres associacions en forma de federacions sindicals. El seu principal èxit és la unió com més va més amplia duns treballadors «que abans competien individualment entre si... per competir en comú amb locupador capitalista» (1980: 62). I en el tercer estadi, els empresaris i lestat reconeixen formalment les organitzacions dels treballadors, després dhaver xocat les aspiracions dels segons amb les dels primers (1980: 65).
Korsch recopila, així mateix, els principals moments en el reconeixement del moviment sindical des de lèpoca de la seua estricta prohibició, tant en làmbit alemany com en linternacional: despenalització de lorganització sindical i de lexercici de la vaga, reconeixement de la pràctica duna i de laltra, formació de sindicats...
Com es configuren els drets de participació i representació a les empreses?
La tercera limitació del domini té lloc per mitjà de la conquesta de determinats drets pels treballadors com a tals, en qualitat de membres productius dins de la comunitat econòmica basada en el treball en comú, i també el seu reconeixement com a subjectes participants. Es tracta del dret a ser «escoltat» en algunes qüestions, de manera que, tot i que el seu desenvolupament depèn bàsicament de lempresari, tanmateix no estan completament lliurades al seu lliure arbitri. En aquest sentit, poden ser considerats com un primer pas cap a la democràcia industrial. El seu reconeixement legal no es correspon amb les exigències més democràtiques efectuades per una part dels treballadors alemanys a la darreria del 1918 quan:
la població civil es rebel·lava contra els horrors i les privacions de la guerra; la monarquia havia caigut sense un sol tret, entre el menyspreu general; shavien format consells dobrers i soldats, segons el model soviètic, per tot Alemanya, i el Consell de Berlín havia creat la contrapartida del Consell de Comissaris del Poble... Quan Radek va arribar a Berlín, pel desembre de 1918, va tenir la impressió que les nou desenes parts dels obrers prenien part en la lluita contra el govern; un altres observadors van pensar això mateix... i tant en aquell temps com durant més de dos anys després, la imminència de la revolució proletària a Alemanya va continuar sent el malson dels molts que la temien i dels bolxevics que lanhelaven (E. H. Carr, 1973: 110-111).
De tota manera, ni aleshores, ni després, serà entès, ni respectat, el sentit genuí daquests drets, ni tan sols en bona part de les organitzacions dels treballadors, que consideren que el principal objectiu de totes les lluites sindicals és la defensa permanent dels treballadors contra la pauperització que els amenaça, i consideren els comitès dempresa que sen deriven com a simples òrgans auxiliars de la lluita sindical. Es percep que el treballador és un mer demandant de treball, la força laboral del qual ha de ser retribuïda salarialment de la millor forma possible.
Com havia fet amb els dos tipus de drets anteriors, Korsch en presenta els fets més importants a fi dil·lustrar levolució que han seguit aquests drets de participació: la creació de comissions o comitès de fàbrica, la redacció obligatòria de reglaments fabrils... són algunes de les seues expressions (relacionades amb aquest tipus de drets).
El ciutadà treballador conquesta, doncs, drets laborals (de cogestió) en la comunitat de treball, materialitzats en institucions, que suposen una modificació (fàctica) de les relacions docupació i de la seua concepció sota una perspectiva estrictament contractual. Amb els esmentats drets, els treballadors sobren camí i trenquen, dalguna manera, amb la idea jurídica pròpia dels empresaris que consideren tot lloc de treball com de la seua propietat, tot treballador com un mitjà comprat per ell.
7. Qüestió social i intervenció de lestat a Espanya: el socialisme jurídic
A la darreria del segle xix, una part del moviment obrer espanyol opta per intervenir en la vida política reorganitzant-se per actuar dins de la legalitat dun estat democràtic liberal i iniciant una lluita reivindicativa en favor duna sèrie de reformes de caire laboral i social:
Limitació de la jornada laboral a un màxim de vuit hores per als adults; prohibició del treball als xiquets menors de catorze anys i reducció de la jornada laboral a sis hores per als joves de catorze a divuit anys; descans no interromput de trenta-sis hores, almenys, cada setmana per als treballadors; prohibició de certes indústries i de certs sistemes de fabricació perjudicials per a la salut dels treballadors; supressió del treball a preu fet; supressió del pagament en espècie; supressió de les agències de col·locació; vigilància de tots els tallers i establiments industrials, fins i tot de la indústria domèstica, per mitjà dinspectors retribuïts per lestat, i triats, si més no la meitat, pels treballadors mateixos (Manifest del Primer de Maig de 1890).
A més, una tendència daquesta part del moviment es planteja el socialisme, la consecució del qual és vista com un procés de canvi gradual. En aquest sentit, sassocien les reformes legislatives amb el socialisme.
En aquest entorn, (re)sorgeixen dos grans corrents intel·lectuals, un dorientació liberal-reformista i laltre dorientació socialista moderada, que tenen com a eix de reflexió la qüestió social, un objecte destudi, en principi, més ampli que no la qüestió «obrera» i, per descomptat, que la qüestió estrictament laboral, ja que sassocia amb la idea duna pertorbació greu díndole no solament social, sinó també econòmica i fins i tot civilitzatòria. Ara bé, com que el conflicte entre capitalistes i treballadors adquireix una extraordinària intensitat i impregna tot lordre social, una de les principals expressions de la qüestió social és lescàs control que tenen els treballadors sobre les relacions de producció capitalista, cosa que es deixa sentir també en la seua vulnerabilitat i en la seua pobresa material. Això explica que en la seua reflexió examinen la qüestió estrictament laboral i la consideren central.