Aquesta visita correspon a un moment en què ladministració de la casa de Medinaceli es feia amb molta cura. Com per a altres grans cases nobiliàries dàmbit estatal, la gestió i administració dels seus patrimonis es complicà progressivament. Si en la segona meitat del Sis-cents, via escrivania de comptes, el duc nomenava una persona de confiança perquè «tomara cuentas» al tresorer i administrador general de les rendes dels seus estats valencians, a mitjan segle XVIII shi havien de remetre ja a la comptadoria central dels Medinaceli a Madrid.A grans trets les reformes administratives a què ens referim donen la imatge duna aristocràcia capaç dajustar-se al canvi de les formes de dominació política i de mantenir la seua influència; fins i tot és versemblant que la seua àmplia xarxa de relacions li permetera de neutralitzar els intendents, les audiències i les cancelleries. Com indica Ch.Windler,
[...] Gràcies a la seua administració a Madrid, a les seues comptaduries, a les seues majordomies i als seus agents als principal tribunals, la casa de Medinaceli disposava duna àmplia xarxa de relacions recolzada en un marc institucional [...] Abans de les reformes, la casa ducal acostumava a confiar les seues administracions locals a persones adscrites al seu cercle, reclutades entre les elites locals i els clients dels poderosos. No obstant això, durant el segle XVIII sobserva a tots els nivells una clara professionalització del personal administratiu, cercant el servei incondicional al senyor i la neutralitat envers les diferents faccions locals. El que més comptava era la competència professional, la discreció i la manca darrelament als pobles on anaven destinats [...] Els empleats de les comptaduries estaven sotmesos a constants trasllats, que podien dur-los per tota la Península, i vivien dun sou fix, completat amb diferents prestacions, que contribuïen a donar al funcionari una gran seguretat material i enfortien les relacions de client entre ell i el seu senyor.[10]
A mena dexemple: els establiments de terres i cases, que havien estat tradicionalment a càrrec del governador i alcalde major de cada estat senyorial, des del decret del 10 de novembre de 1756 passaren a ser competència exclusiva del comptador major i procurador general de la comptadoria central de València per a tots els estats ducals dels Medinaceli en terres valencianes.
Amb una administració eficient i cada vegada millor assessorat, era el mateix duc qui signava personalment les ordres, decrets i instruccions de comptadoria que fonamenten les visites que ací es relacionen. El decret del 15 de novembre de 1764 resumeix a la perfecció la preocupació i els objectius del duc de Mediaceli:
Reconociendo que el manejo de esos estados ha sido confuso y poco útil a mi hacienda, así porque las reglas establecidas anteriormente lleban uniformidad con los fueros a que estaba sugeto en general ese Reyno y sus tribunales, como porque las faltas de cabrebaciones a sus tiempos y la omisión de mis dependientes no han procurado a proporción del fomento que han ido teniendo los frutos y posesiones, poner al conato respectivo al aumento y conocimiento de derechos, fincas, y demás que corresponda. He resuelto se forme la conjunta intrucción para que su observancia contenga los perjuicios sufridos hasta el presente y facilite el buen orden y régimen, que apetezco para el logro del aumento de mi hacienda, beneficio de mis pueblos y vasallos y claridad de mis derechos y regalías.
Les instruccions posteriors, en el seu capítol 15 expressaven la necessitat defectuar un
[...] reconocimiento ocular de las cosas, por lo expuestos que están a engaños los informes que se toman [per la qual cosa] se haze preciso que de quando en quando se visiten y reconozcan formalmente a mi nombre por la persona que yo diputare para ello.
Es tractava, en definitiva, de «[...] tomar el devido conocimiento del estado de los derechos, regalías y obras para poder disponer lo combeniente a la recuperazión, conserbazión y reparos que se nezesiten»; i, sobretot, segons consta en el decret ducal del 15 de novembre de 1764,
[...] cortar los perjuizios sufridos hasta de presente y facilitar el buen orden y régimen que apetezco para el logro del augmento de mi hazienda, benefizio de mis vasallos y pueblos y claridad de mis derechos y regalías.
En altres paraules, el control exhaustiu (sobre les possessions, regalies, privilegis i rendes senyorials) que duia implícit aquesta inspecció esdevenia fonamental, atés que la seua finalitat última era, duna banda, evitar fraus; i, duna altra, lobservança i manteniment del règim senyorial vigent. Com per a moltes altres comarques valencianes, la contestació social generalitzada a les prestacions i exigències feudals hi estava encara per vindre.
Les visites que es van efectuar entre setembre i octubre de 1765, i entre abril i juny de 1766, respectivament, se centraren en les poblacions pròpies de la senyoria a lanomenada baronia dEslida (Fanzara, Sueras, Veo, Alcúdia de Veo, Aín i Eslida) i al marquesat (Dénia, Xàbia, el Verger i Poble Nou de Benitatxell), però també van tenir en compte la situació existent en daltres on la casa era titular de la jurisdicció suprema amb mer i mixt imperi, encara que els seus propietaris foren senyors alfonsins. En aquest darrer cas, sintentava esbrinar la situació concreta del pagament de determinats drets (com ara el terç delme) i controlar els establiments que es feien en els termes particulars de cada població i en els seus límits perquè, en formar part de lanomenat «terme general de Dénia», estaven sota la jurisdicció del marqués de Dénia i hi necessitaven la seua autorització; de fet, els treballs efectuats abans de delimitació i amollonament dels diferents termes municipals que formaven el marquesat constituïren un element fonamental daquesta inspecció.
Lencarregat de realitzar el reconeixement fou Baltasar Venero de Valera, comptador major i procurador general del duc de Medinaceli a lantic Regne de València. Hi va estar assistit, en qualitat de secretari per a redactar les actes i diligències, per Juan Antonio Catalá Ruiz, escrivà públic i oficial de lesmentada comptadoria de València. Les visites girades responen a un mateix esquema: suposava lexamen de
[...] sus concejos, justicias y regimientos, archivos, juzgados, escrivanías y asientos y efectos de penas de cámara [...] sus términos o recintos en general, con expresión de sus situaciones y estado, y clases de sus moradores y vezindarios, frutos y cosechas que produzen y demás digno de atención que se note y en que tenga algún particular interés.
Shi especifica, així mateix, la necessitat descorcollar lestat del
[...] castillo, palacios, puertos, edifizios y demás obras privativas de su excelencia muy ilustre y de las regalías que al presente posea; de las obras y reparos que se nezesiten para conserbar las que lo requieran; y del estado y responsión de derechos, de censos, partizión de frutos, luismos y demás que por reales donaziones y capítulos de población en donde les haya [...] Y todo a fin de tomar el devido conocimiento del estado de los derechos, regalías y obras para poder disponer lo combeniente a la recuperazión, conserbazión y reparos que se necesiten.
Els documents acaben amb un apartat on sespecifiquen les propostes definitives dels agents visitadors per tal devitar i superar «los perjuicios contra los derechos y la hacienda de su execelencia». Aquesta secció revisa totes les qüestions problemàtiques detectades anteriorment i es caracteritza no podia ser duna altra manera per la defensa dels interessos de la casa de Medinaceli.
Els documents acaben amb un apartat on sespecifiquen les propostes definitives dels agents visitadors per tal devitar i superar «los perjuicios contra los derechos y la hacienda de su execelencia». Aquesta secció revisa totes les qüestions problemàtiques detectades anteriorment i es caracteritza no podia ser duna altra manera per la defensa dels interessos de la casa de Medinaceli.
Les visites destaquen per la seua meticulositat. Des dun punt de vista comptable, per exemple, shi especifica què fer per tal de resoldre cadascuna de les anomalies detectades; quant a les qüestions relacionades amb la titularitat de les possessions i rendes escaients, contínuament es busquen referències en la documentació dipositada als arxius senyorials; una documentació, daltra banda, ben inventariada i utilitzada sempre que la circumstància ho requeria. Pel que fa al nostre objecte destudi, hem de destacar que es tracta dinformació documental inèdita, de primera mà i de gran valor històric, procedent de larxiu ducal de Medinaceli. Els informes del comptador major i procurador general del duc, Baltasar Venero, fan referència a les raons de levolució demogràfica, lestat i necessitats de les edificacions existents (cases, ponts, ports, molins, almàsseres, etc.), les queixes dels vassalls, la distribució de cultius i produccions agràries estimades i, fins i tot, comentaris sobre lestat de comptes i estimacions sobre ingressos per rendes i despeses senyorials. En un i en laltres cas, els informes detallen a més aspectes específics relacionats amb realitats i contextos molt diferents.
Parafrasejant Pedro Ruiz, la documentació en aquest cas no es redueix a una descripció de pagaments, evidentement onerosos per a les economies camperoles, dels quals es beneficiava la casa ducal de Medinaceli, sinó que permet obtenir una visió de conjunt més àmplia relacionada amb el component polític del règim senyorial i dels seus elements de coerció.[11]La documentació ofereix molt més que la mera relació dingressos, produccions, rendes o despeses, sempre interessants per entendre millor la realitat quotidiana pròpia duns territoris molt significatius de les senyories valencianes al final de lAntic Règim. Permet, a més, «recórrer» els territoris amb el procurador senyorial i, per això, tornar a tindre coneixement dusos i pràctiques amb major detall i profunditat fins i tot que els que va oferir Cavanilles en les seues Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia publicades el 1795. Fa possible, en definitiva, la «reconstrucció» de locupació del territori, del paisatge cultural, de les càrregues senyorials i del tipus dexplotació duna part molt representativa del país, en un moment especialment interessant i sobre el qual no abunda precisament la informació. Una documentació, al capdavall, dutilitat no sols per a especialistes, sinó per a totes aquelles persones interessades en el millor coneixement de la memòria col·lectiva dun dels pobles més antics dEuropa.
LA VISITA SENYORIAL DE 1765 A LALCAIDIA DESLIDA (SERRA DESPADÀ)
La visita als territoris de la Serra dEspadà ofereixen al lector una excel·lent mostra del funcionament del règim senyorial i de la vida quotidiana de la seua gent. El document permet ampliar coneixements al voltant de tres grans qüestions: a) els mecanismes de coerció senyorial; b) les característiques singulars dunes comunitats rurals especialment marcades per lexpulsió dels moriscos i el posterior repoblament; i c) el control exercit per la casa de Medinaceli sobre drets i regalies en aqueixos territoris. En molts aspectes supera el detall de la descripció proporcionada per Cavanilles trenta anys després.
En el capítol de drets senyorials, lapartat de major extensió per ser lobjecte central de la visita, el lector podrà obtindre una excel·lent síntesi dels drets senyorials que hi gravaven els habitants. A més de la possessió de la jurisdicció, element bàsic i definitori de coerció extraeconòmica, el duc de Medinaceli disposava duna sèrie de drets sobre la terra, regalies i altres facultats preeminents que, imposades sobre els vassalls, constituïen els mecanismes essencials dextracció dingressos.
Tenint com a element central la figura de lemfiteusi, el document reflecteix una situació de propietat compartida o dividida entre el senyor, que poseïa el do-mini directe i lemfiteuta (en aquest cas, cultivador de la terra i amb obligació de residir en cadascun dels diferents llocs), que poseïa el domini útil de cases i terres. Lemfiteuta estava obligat al pagament dun cànon anual en productes (parts alíquotes de la collita, denominades particions), i quantitats fixes en diners (censos en metàl·lic). Lemfiteuta havia de fer una declaració periòdica en la qual reconeixia el domini directe del senyor, i a lensems declarava el cànon que pagava i les característiques de les terres acensades. Amb aquestes declaracions el senyor territorial confeccionava els capbreus. Lemfiteuta estava també obligat a pagar lluïsme (quantitat en metàl·lic que sabonava al senyor cada vegada que es venia o es permutava el domini útil duna terra o duna casa), quindenni (un lluïsme percebut pel senyor de manera automàtica cada quinze anys per totes aquelles finques amortitzades per corporacions), la fadiga (dret preferent del titular del domini directe per a consolidar-lo amb el domini útil i aconseguir la plena propietat) i la facultat de comís per part del senyor quan sincomplien les condicions establertes mitjançant el contracte emfitèutic. Lemfiteuta, sempre que respectara el pacte contret segons les condicions destabliment fixades dacord amb les condicions vigents des de 1612, disposava lliurement del domini útil, i podia comprar, vendre o donar en herència cases i terres.
Juntament amb aquests drets sobre la terra, el duc gaudia a més dels ingressos derivats dels drets de monopolis o drets exclusius i privatius, anomenats també regalies. Eren els monopolis de forns, almàsseres, molins, botigues, hostals, carnisseries, la utilització preferent o exclusiva de muntanyes i prats, aigües de reg, caça i pesca.Tots apareixen detallats en el document.A més daquests drets senyorials, el camperolat havia dafrontar el pagament del delme, primícia, terç-delme, equivalent i altres contribucions extraordinàries. De vegades, com en aquest cas, la percepció dalguns daquests drets havia passat a mans dels titulars de la senyoria o existien contenciosos oberts en relació amb alguns dells.
En ser un territori ocupat majoritàriament per població musulmana, lexpulsió dels moriscos permeté nous establiments i noves condicions per als nous pobladors. Les cartes-pobla hi van establir noves capitulacions mitjançant una única escriptura pública per a totes les poblacions lany 1612, tot originant la creació, podria dir-se que ex-novo, dunes comunitats agràries bastant homogènies, per bé que amb una diferenciació social de grau. El gros de les càrregues venia determinat pel pagament de censos en diners per les cases (6 diners per lliura del terç del valor en el cas de les poblacions de la Serra dEslida) i terres (4 sous per cafissada de regadiu i 16 diners per cafissada de secà), així com censos en espècie (1/8 part tant en secà como en regadiu, tret dels casos de Fanzara i Geldo, on era 1/6 en el regadiu).Aquestes capitulacions, amb modificacions a favor dels emfiteutes en algun cas, fruit de concòrdies, són les que romanien vigents en el moment de la visita.[12] De fet, el seu nucli bàsic se centra en la revisió per part delcomptador de la casa ducal de tots els capítols pactats en el moment de procedir al repartiment de cases, terres i altres drets senyorials. No sha doblidar que era un procés obert. La prova nés que la visita va ser aprofitada pel procurador senyorial per a fer o ratificar lestabliment de més dun centenar de casos entre cases i terres.