El remei que shi proposa és
cederla por quatro o cinco años a sugetos de caudales, con obligacizión de rehedificarlo todo y bolverlo a su primitivo y perfecto estado en quanto a obras, ahinas y pertrechos, quedando a su benefizio los productos de la almadrava por los referidos años o el tiempo que se estipulase, deviendo dejar después todo corriente para que continue su excelencia como dueño en su disfrute.
El que acabem de veure denota una situació ambigua: per una part palesa que shi havia travessat una forta crisi social i econòmica; però per una altra, es tenia la percepció que sestava superant aquesta crisi. Certament, fins a mitjan segle XVIII, la ciutat de Dénia va travessar per períodes de greus dificultats (el valor dels arrendaments senyorials tendiren a la baixa en la segona meitat el Siscents i no shi trobà cap arrendador alguns anys després de la Guerra Successió per les seues terribles conseqüències). No obstant això, les dades de mitjan segle XVIII palesen un recuperació que anava consolidant-se; i les darreres dades abans de la seua reversió a la Corona es fan ressò ja dun avanç inqüestionable.[14] Per això, des de lòptica senyorial es pretenia tenir la situació controlada des de tots els punts de vista i trauren tot el profit possible davant la més que probable recuperació econòmica. La informació continguda en el document que treballem és inequívoca al respecte. En primer lloc, socupava dels drets i possessions que reportaven a la senyoria els ingressos més importants, ja ho hem vist; però immediatament parava la seua atenció en la resta dels drets dominicals.
Un últim apartat es refereix a la postura dels agents ducals davant les regalies que la casa reclamava com a pròpies; els litigis que mantenia amb alguns territoris sotmesos a jurisdicció alfonsina pel control dels establiments rústics i dels amollonaments; la descripció dels termes municipals, etc.
El document es fa ressò duna qüestió un tant problemàtica: les regalies que, en principi, corresponien a la senyoria i que, no obstant això, aleshores gaudien les poblacions o particulars veïns seus.A la ciutat de Dénia, des que va finalitzar la Guerra de Successió, shi arrendaven amb el consentiment del procurador general del marquesat: el piló de la carnisseria, tres botigues, lestanc del sabó, la panaderia, la taula de la cansalada i el pes i mesures; també hi figuraven com a propis lalmodí i la taverna, però no estaven arrendades. En qualsevol cas, hi havia plantejada una demanda judicial per part de la senyoria amb lobjectiu de reintegrar-les a la casa ducal. El mateix succeïa amb altres regalies que declaraven com a pròpies no ja la ciutat, sinó particulars deniers: deu o dotze almàsseres («todas en las casas de campo de este término particular de Dénia y ninguna dentro de la ciudad»); i vuit forns, als titulars dels quals sels havia interposat demandes davant la comissió de capbreus o plets a lAudiència de València; en algun cas, atenent als mèrits dels seus propietaris, sels mantindrien «mientras viva, con la circunstancia de que después de sus días haya de quedar inutilizado» o bé con «tácito consentimiento de su excelencia hasta que disponga de ornos sufizientes para el surtimiento y abasto de esta ciudad».
De tota manera, la qüestió que més crida latenció a Dénia era la manca dun instrument de transformació bàsic en les societats agràries de lAntic Règim, els molins fariners:
No hay al presente molino arinero alguno en esta ciudad, ni su término particular, propio ni ageno, pues aunque en tiempo antiguo existió el de su excelencia que llaman del Molinell, está aora sin uso y inutilizado, y sólo permaneze la casa inabitable de quenta de su excelencia.
En una altra part del document, en concret quan la investigació se centra en el Verger, shi especifica el motiu pel qual shi utilitzava:
la casa del Molinell, situada en el camino real de Dénia y en su término, a la orilla de la parte que alinda con el de Oliva, y se halló de obra de bastante fortaleza y quasi nueba, pues havrá unos treinta años que se hizo con el fin de que sirbiese de molino con tres muelas, que oy permanezen en sus sitios, y no llegará a un año lo que sirbió de molino por la dificultad grande de no tener pendiente ni cahída el agua para hazer correr las muelas.
La necessitat de molins, considerada per tothom com a peremptòria per a la població de Dénia, contrasta amb lactitud dels agents ducals, que la supediten als interessos i control de la senyoria:
Y aunque los han solizitado construir algunos vezinos y también el común de esta ciudad, pretendiendo sus establezimientos, no se les han querido conzeder por su excelencia.
És per això que, tot i la apariència paternalista i protectora que volia donar la casa ducal amb la qual shi pretenia alleugerir tensions, sobretot en moments de crisi la seua imatge real entre els veïns de Dénia quedava molt allunyada daquella pretensió.
Per a la resta de poblacions, la situació de les regalies oferia un panorama diferenciat. En el cas de Xàbia, algunes apareixien com a possessions municipals pel fet que la vila no gaudia de béns de propis; és més, els forns, molins fariners i almàsseres shi havien declarat des de sempre en qualitat de domini útil, és a dir, com a béns emfitèutics.[15]Al Poble Nou, la situació era més simple encara, atés que «No goza su excelencia regalías algunas en este lugar, por tenerlas cedidas durante su voluntad al mismo pueblo, mediante el restablezimiento o erección de lugar»; no obstant això, la qüestió era un poc més complexa, ja que lany 1698 la casa ducal havia lliurat al municipi només el forn i carnisseria (tot reservant-shi «en propiedad y usufruto las de molinos, panadería, tiendas, tabernas, mesón y otras qualesquiera que se puedan considerar»), i en 1734 els Medinaceli concediren també a «la universidad o lugar de Benitachell [...] las regalías de la tienda, taberna y panadería, que havía usado sin título y pertenezia» en qualitat destabliments emfitèutics. Quant al Verger, eren «pròpies» de la senyoria i estaven arrendades totes les regalies existents: «tienda, taberna y panadería; mesón y carnizería»; dos forns, un molí i una almàssera, de la qual, després despecificar la seua ubicació, descripció i estat, safegeix que,
por ser corto al surtimiento de ello para la cosecha de azeite de este lugar, se ha mandado por su excelencia añadir otra prensa y otro rebrón o muela en dicha almázera, y se están trabajando en ello.
La mateixa voluntat de control senyorial es manifesta, com ja hem avançat, en la confecció dels capbreus i els amollonaments dels termes municipals del
¶ 15 Aquesta informació queda ratificada per (A. GRAU, Domini i propietat..., capítol IV, espelestudi de lestructura de la propietat de Xàbia cialment pp. 82-146).
marquesat, sobretot els que conformaven el seu perímetre. Als termes de Dénia, Xàbia, el Verger i Benitatxell, el marqués tenia la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal; a la resta de municipis del marquesat tan sols la suprema (és a dir, el coneixement i execució de les causes criminals). Per això, es volia deixar ben establert que
[...] aunque dichos lugares tienen términos particulares, todo es término general de Dénia, y por esta causa es su excelencia señor de todos los montes, ríos y barrancos que estan en dicho término genera. Cada uno de estos pueblos tiene (??) se han extendido por la parte que les ha proporcionado su codizia y interés de sus señores, propasándose a conzeder establecimientos de terrenos incultos para fabricar en lo que es término general de Dénia, perjudicando en ello gravemente a su excelencia, aprovechándose de las yerbas y montes, que son proprios de su excelencia y de las tierras que están dentro de su término general de Dénia; y, como tales, le priban del derecho de sus establezimientos y los de censos y tercios diezmos, luismos y otros enphitéuticos.
[...] aunque dichos lugares tienen términos particulares, todo es término general de Dénia, y por esta causa es su excelencia señor de todos los montes, ríos y barrancos que estan en dicho término genera. Cada uno de estos pueblos tiene (??) se han extendido por la parte que les ha proporcionado su codizia y interés de sus señores, propasándose a conzeder establecimientos de terrenos incultos para fabricar en lo que es término general de Dénia, perjudicando en ello gravemente a su excelencia, aprovechándose de las yerbas y montes, que son proprios de su excelencia y de las tierras que están dentro de su término general de Dénia; y, como tales, le priban del derecho de sus establezimientos y los de censos y tercios diezmos, luismos y otros enphitéuticos.
Per tal dacabar amb aquesta actuació, el duc de Medinaceli presentà una intervenció doble: per una part, va efectuar capbrevacions locals i amollonaments generals; per una altra, va interposar plets davant el que es consideraven intromissions segons ell inacceptables. En relació amb lacció esmentada en primer lloc, una qüestió problemàtica de delimitació municipal que va tardar segles a solventar-se fou la que van protagonitzar Dénia i Xàbia; el document esmenta els motius al·legats, els litigis plantejats i la solució practicada, i arriba fins i tot a la descripció de les partides i predis afectats. Un aspecte remarcable nés que els molins de vent existents aleshores van quedar tots dins del terme de Xàbia. Pel que fa a la segona actuació, el document inclou una enumeració exhaustiva i farcida dinformació puntual de tots els plets i litigis plantejats amb particulars i amb corporacions municipals per a la defensa dels interessos senyorials.
Per últim, pararem esment en lapartat que fa referència a la situació comptable del moment. I no perquè siga novedosa (levolució de la renda senyorial al marquesat de Dénia ha estat estudiada anteriorment per A. Grau, amb el treball publicat lany 2001 i al qual hem anat fet ací nombroses referències), sinó perquè figura en el document a continuació de la descripció dels termes particulars de les poblacions investigades i de les seues collites i la producció fiscalitzada, tot conformant amb aquests apartats una magnífica instantània del moment; una foto fixa que, molt probablement, assoleix un nivell, si més no, comparable a la visió que trenta anys després en donaria el botànic Cavanilles.
A mena de síntesi succinta, shi estableix que a Dénia
[...] las tierras son generalmente de secano, excepto algunas heredades que tienen sus norias, para el benefizio del riego de algunos pedazos de huertas, en las que posehen con sus casas de campo [...] Es de tan buena calidad la tierra que lleba trigos y cebadas tan fuertes como los de huerta, se crían dazas, alfalfes y todo género de ortalizas sin riego alguno y muchas moreras, de forma que la cosecha de seda con ser el término de secano, asciende a tres mil libras la de esta ciudad [...] Los frutos pricipales son: los de vino, que se cogerán diez y ocho mil cántaros; de pasa, que serán quatro mil quintales; de almendra, que se cogerán trescientas cargas. Hay bastante cosecha de algarrobas, y de azeytes, y algún tanto de ygos.
Molt semblant era la realitat que sens definia per a Xàbia, el terme de la qual
sólo goza de la llanura y valle inmediato a la villa [...], que tendrá una legua de circunferencia; otra en el cabo Martín llamado las Planas de la Guardia o del cabo Martín, que tendrá un quarto de extensión; otra llamada la Valle de San Bartholomé, de otro quarto de legua de ámbito; y otra llanura nombrada la Plana de San Gerónimo, de la misma ancharia de quarto de legua.Y lo restante del término es montuoso, cultibado y poblado de algarrobos, ygueras, almendros y algunas viñas, en las cahídas o laderas de dichos montes. Los referidos quatro llanos o valles son de secano de tierra bastante fértil, por produzir cosechas de trigo, cebadas, y a causa de la frescura que generalmente goza, cría moreras, abares, dazas y de toda especie de verduras y principalmente abundan de almendros, olibos y viñas de pasa y vino, y se cuentan hasta cien caseríos, con sus norias para criar alfalfes y todo género de ortalizas, con algunos frutales.
Quant al Poble Nou,
su término consiste en una legua de circunferencia de terrenos y secanos y montuosos reduzidos a cultibo todos los pedazos que según calidad lo requieren, plantados de almendros, algarrobos, viñedo y algunos olivos.Y las tierras lleban las mismas cosechas y frutos que en Xábea, vien que moreras son mui pocas.
Per últim, i pel fet de disposar de terreny més variat (a banda del de secà, una important proporció de regadiu i de marjal), la descripció del terme del Verger i dels productes que shi conreaven, és encara més completa, tot assenyalantse la necessitat dassignar-hi
[...] en el monte Segarria el terreno que pareziese proporcionado para pazer los ganados de este dicho lugar, privando que en él no entrasen los de otros pueblos; pues siendo este lugar el único de los de su excelencia que tiene huerta, nezesita de estiércol para fomentarla, obligándose los vezinos ganaderos a pagar al arrendador aquel tanto que de dicho terreno reserbado para este pueblo corresponda a proporción, para que su excelencia nada pierda y el pueblo tenga este alivio.
Directament relacionat amb la producció agropecuària i la titularitat dels immobles rústics i urbans, es troba la seua situació real respecte a lestructura de la propietat: o estaven gravats com a drets dominicals, bàsicament per estar subjectes a la condició de béns emfitèutics (aquest era lestat de la pràctica totalitat de les terres i cases del Verger); o, com a Dénia, Xàbia i en part al Poble Nou, en bona part shi trobaven lliures de càrregues senyorials, eren francs o alodials, segons la terminologia de lèpoca. Aquesta diversitat es remunta als fets de la conquesta i a levolució particular de cada població,[16]però esdevindrà fonamental per a entendre-hi tant lestructura de la propietat posterior com linterés ducal, que cercava acabar amb la presència als termes de Dénia i Xàbia dels immobles alodials i francs, uns béns que no reportaven a la casa cap benefici. Com era desperar, els agents dels Medinaceli basaren la seua posició en la dona-ció reial del marquesat lany 1431; però, com era previsible, els propietaris dels esmentats béns ben representats pels membres de les respectives corporacions municipals de forma hàbil van obviar el tema.
Des daquesta perspectiva, ja hem vist que el Verger era lúnica població on la senyoria gaudia de terreny en propietat plena; a part de la bona descripció que els inspectors efectuen de lhort i de lolivar ducal, shi inclou una proposta de la corporació municipal certament interessant: que seria
[...] conveniente a este dicho lugar que su excelencia se sirbiese ceder el referido huerto para construir casas los vezinos, por no haber otro parage en todo el pueblo por donde poder extenderse para edificarlas; y que sería conveniente a la hazienda de su excelencia muy ilustre porque el tanto que puede produzir de arriendo dicho huerto se repartirá en calidad de censo entre los sugetos que tomen los sitios para casas para responderles perpétuamente; y el agua que sirbe de riego a dicho huerto puede conzederse por su excelencia a diferentes vezinos, que a las orillas de la huerta tienen tierras de secano y pagarán la partizión de furtos como tal huerta, y logrará también su excelencia los luismos de las casas, que se transportarán y aún también el maíz, augmento de dichos luismos y sus censos en las tierras que de secano se pasen a huertas, por el más valor podrán adquirir.