Tenín lo senyor rey lo Avangèlister ubert, e la creu sobre aquell, stech dit públicament e alta: «Present la dita senyora reyna, et dona Sancha, et Lope Péreç, degà de la ciutat de València, e daltres de part de la senyora reyna, et molts daltres en gran multitud, senyor, manats vós que consintam estes donacions?» Lo qual dit senyor rey respós que «Och».
Ítem, declaren que altra vegada encontinent stech replicat: «E, donchs, senyor, axí u manats?» Lo qual senyor rey respós que «Och».
Ítem, declaren que terça vegada stech dit: «E, donchs, senyor, axí de tot en tot o volets?» Lo qual dit senyor rey respós que «Och». E, adonchs, encontinent estech dit: «Donchs, senyor, per força dels vostres manaments e per temor de la vostra ira e indignació, haurem-ho a fer. Et sien daçò testimonis aquests prelats, richs hòmens, cavallers e altres que ací són».
Ítem, declaren que, reebén en ací lo dit senyor rey lo sagrament, encontinent començà la dita senyora reyna haver mala fe sobre les dites donacions. Et aquí stech dit per part sua: «Esto no vale nada, que bien es por [ ] o más», o semblants paraules.
Daltra banda, sabem que el 25 dabril de 1329 el Benigne tornà a realitzar un nou atorgament dels llocs donats a la reina Elionor en concepte de dot i arres, bo i explicitant que hi quedaven entesos el mer i el mixt imperi, que no shavien inclòs en la concessió original por olvido e no de scierta sciencia.45 En aquest sentit, pensem que probablement aquella especificació estava relacionada amb la resistència oferta per les cinc viles majors valencianes, ja que, a més a més, és cronològicament una mica anterior al començament de les Corts. Per tant, com hem dit, sembla coherent suposar que aquell primer conflicte entre el monarca i els nuclis esmentats tingués lloc en el lapse de temps comprès entre la seua arribada a València, el 20 de març, i linici de lassemblea parlamentària, l11 de maig.46
Podria ser una mica més tardà, fins i tot, però mai posterior al dia 21 de juliol, data en què, per les informacions contingudes al registre In favorem regine Eleonoris, sabem que les universitats de les cinc viles juraren la reina com a senyora, després dhaver constituït síndics per a això entre el 9 i el 20 de juliol de 1329. En relació amb això, podríem pensar que aquest jurament és el que apareix relatat en el document que acabem de citar, però cal tenir present que aquest només fa referència al consentiment públic de les donacions atorgat al rei, que no és el mateix que el propi acte en què shavia de jurar fidelitat a la reina com a nova senyora de les viles. De fet, segons sexplicita en el document que va generar el jurament de 21 de juliol, aquest es va realitzar, de manos e de bocha i por mandamiento de la dicha senyora reyna, en poder del noble Juan Ximénez dUrrea, un personatge que no apareix enlloc en el relat adés esmentat.47 Consegüentment, considerem que sembla molt més probable que el consentiment al rei fos un acte diferent al del jurament senyorial de la reina, i, per tant, es produís amb anterioritat, poc abans dobrir les Corts en maig; en cas contrari, pareix difícil imaginar un desenvolupament normal de les sessions sota les condicions damenaces i comminacions armades que acabem de veure.48
En qualsevol cas, el que sembla ben cert és que inicialment els dirigents de les localitats afectades per la donació es negaren a consentir el seu traspàs senyorial a la reina, el que probablement endarrerí lobertura de les Corts de 1329 fins que finalment, després datacs i amenaces, acataren la decisió i juraren fidelitat a Elionor pel mes de juliol. Daltra banda, un poc més tard, el 28 de desembre de 1329, el monarca decidí realitzar una nova donació, en aquest cas de forma perpètua al fill que acabava de tenir amb la reina, linfant Ferran, que rebé Tortosa, Albarrasí i els llocs valencians dOriola, Alacant, Guardamar, Elda, Novelda, La Mola, Callosa, Asp i Monfort (vegeu el mapa 2 a continuació).49 Però en aquesta ocasió la donació no generà una resistència tan forta a la que shavia produït uns mesos abans.50
Tot plegat, doncs, la crònica de Pere el Cerimoniós altera els fets, ja que no només amaga la donació inicial feta a la reina, sinó que, a més a més, latribueix a linfant Ferran en un moment posterior. Daltra banda, com a conseqüència daixò, explica tot duna i de forma seguida lenfrontament amb les viles reials valencianes que desembocà en lafer de Vinatea, per després exposar lafer de la persecució a linfant Pere i els seus valedors, que en el relat de la pròpia crònica pareix posterior. Tanmateix, segons indiquen nombrosos documents, sembla que lordre fou invers: primer la persecució i després lepisodi de Vinatea. De fet, si extraiem de la crònica reial aquesta darrera qüestió el capítol 48, la resta desdeveniments que shi expliquen en els capítols 43-47 i 48-53 es pot resseguir de forma continuada en total consonància cronològica amb litinerari reial i les fonts arxivístiques.51 Per exemple, en primer lloc, sabem que després del naixement de linfant Ferran i la donació de Tortosa, Albarrasí i les viles meridionals valencianes, els reis seguiren el camí Tarragona-Barcelona-Terol, que és justament lindicat per la crònica per a contextualitzar les inquisicions endegades per la reina. Per tant, aquestes degueren començar aproximadament a partir del 10 de febrer de 1330, quan, després de cloure les Corts valencianes, els monarques arribaren a Tarragona. Precisament aleshores, el 18 de febrer, comencen els llibres de tresoreria de Felip de Boïl, substitut dun dels perseguits, García de Lóriz, els volums del qual no shan conservat i que tenia com a sotstresorer a Lope de Concud.52 En conseqüència, Lóriz i Concud amb Pérez Zapata degueren fugir de Barcelona quan Alfons i Elionor arribaren a la capital catalana, pel mes de març, per tal de refugiar-se al regne dAragó junt a linfant Pere.
MAPA 2
Donacions a la reina Elionor i els infants Ferran i Joan al regne de València entre 1329 i 1335
Posteriorment, els mateixos monarques es traslladaren a terres aragoneses, on estigueren des de finals de juny i on, seguint la crònica, havien citat els perseguits a Terol. Segons el mateix text, no shi presentà ningú a excepció de Lope de Concud, qui poc abans shavia entrevistat en persona amb el Benigne a laldea bilbilitana de Codos, en la qual, efectivament, el rei signa documents el 30 dagost de 1330.53 Daquesta manera, malgrat els avisos del rei Llop, no hi aturs, car la reina te persegueix, torna-ten Concud fou apressat quan aquells foren a Terol, això és, durant la primera quinzena doctubre. Així mateix, exactament com diu la crònica del Cerimoniós, après alguns dies, lo dit senyor rei davallà-sen en regne de València: en concret, passà per Xèrica el 19 doctubre, camí de València, on residí durant cinc mesos i mig, entre el dia 23 daquell mes i el 10 dabril de 1331. Ací, a banda de preparar la campanya contra Granada finalment cancel·lada, es degué jutjar al detingut. En aquest sentit, el text del rei Pere afirma que allí proceïren contra lo dit en Llop e li feeren turments, el que concorda amb la carta enviada per un oficial de la reina a començaments de febrer de 1331, informant-la del registre de la casa turolenca de Concud, on no havien pogut trobar les malvades imatges que cercaven, contràries a la mateixa Elionor.54 Malgrat això, la crònica explica que, encara a València, Lope de Concud fou sentenciat a mort, ço és, que fon rossegat e penjat, com se deïa que ell havia fetes fetilles a la dita reina que no pogués jamés infants concebre.55
Donacions a la reina Elionor i els infants Ferran i Joan al regne de València entre 1329 i 1335
Posteriorment, els mateixos monarques es traslladaren a terres aragoneses, on estigueren des de finals de juny i on, seguint la crònica, havien citat els perseguits a Terol. Segons el mateix text, no shi presentà ningú a excepció de Lope de Concud, qui poc abans shavia entrevistat en persona amb el Benigne a laldea bilbilitana de Codos, en la qual, efectivament, el rei signa documents el 30 dagost de 1330.53 Daquesta manera, malgrat els avisos del rei Llop, no hi aturs, car la reina te persegueix, torna-ten Concud fou apressat quan aquells foren a Terol, això és, durant la primera quinzena doctubre. Així mateix, exactament com diu la crònica del Cerimoniós, après alguns dies, lo dit senyor rei davallà-sen en regne de València: en concret, passà per Xèrica el 19 doctubre, camí de València, on residí durant cinc mesos i mig, entre el dia 23 daquell mes i el 10 dabril de 1331. Ací, a banda de preparar la campanya contra Granada finalment cancel·lada, es degué jutjar al detingut. En aquest sentit, el text del rei Pere afirma que allí proceïren contra lo dit en Llop e li feeren turments, el que concorda amb la carta enviada per un oficial de la reina a començaments de febrer de 1331, informant-la del registre de la casa turolenca de Concud, on no havien pogut trobar les malvades imatges que cercaven, contràries a la mateixa Elionor.54 Malgrat això, la crònica explica que, encara a València, Lope de Concud fou sentenciat a mort, ço és, que fon rossegat e penjat, com se deïa que ell havia fetes fetilles a la dita reina que no pogués jamés infants concebre.55
Per tant, lajusticiament hagué de produir-se entre febrer i abril, tot just en el mateix moment en què trobem la cancelleria de linfant Pere expedint documents a Eixea. Com hem vist, aquella fou la vila de lAlt Aragó on Miguel Pérez Zapata, Miguel Pérez de Gurrea i García Lóriz sen dugueren al futur rei per tal devitar que el Benigne es pogués apoderar dell i portar-lo a la cort reial. En aquest sentit, els documents de linfant indiquen la seua presència allí, si més no, entre el 21 de març i el 18 dabril de 1331; amb tot, després tornà cap al sud, a Borja, Tarassona i Saragossa, on es mogué entre finals dabril i començaments de juliol. És llavors, a partir de l11 de juliol, quan el veiem a Tiermas, encara més al nord dEixea i camí de Jaca, on arribà vuit dies més tard. Ací romangué fins a mitjan agost i aquest, precisament, deu ser el viatge al qual fa referència el Cerimoniós en explicar que, après, pujam-nos en les muntanyes de Jaca a fi que si el senyor rei, nostre pare, continuàs contra nós, ne ens volgués àls fer, que ens passàssem en lo reialme de França. Finalment, però, la mateixa crònica explica que el monarca abandonà les seues intencions, un fet que degué ocórrer a finals daquell estiu, puix a mitjan agost linfant Pere mogué cap a Aínsa, encara al nord, i en acabar agost descendí primer a Barbastre i després a Daroca i Saragossa, on, a partir de novembre, residí ininterrompudament durant més de mig any.56
Mentrestant, Alfons el Benigne havia passat aquells mesos a Catalunya, bo i celebrant entre agost i setembre les Corts de Tortosa que havien de decidir sobre la croada granadina. A finals doctubre, però, en arribar la notícia del saqueig de Guardamar, el monarca es traslladà al territori valencià, on tindria lloc, probablement, lepisodi de Vinatea. Pensem això, de nou, per la conjunció de litinerari reial amb la tenor de diversos documents, delimitats, a més a més, per la data extrema de març de 1332 relativa a lexpulsió de lama dElionor de Castella. En primer lloc, als molts pocs dies darribar a València, el rei es traslladà a Alzira, on residí, si més no, durant tres jorns, del 10 al 12 de novembre. Aquesta, com sabem, era una de les cinc viles majors valencianes que estava en mans de la reina i, potser que no debades, a penes una setmana més tard el Benigne després dhaver tornat a la capital féu acte de presència en una altra daquelles, Xàtiva, on estigué entre el 17 i el 20 de novembre; de tornada cap a València, novament, sojornà un parell de dies a Alzira.
És possible, doncs, que la seua anada a aquests llocs estigués relacionada amb la nova decisió presa pel monarca respecte a la reina i les viles: el 26 de novembre, des de la capital, informava als jurats i els prohoms daquelles dues universitats que, malgrat haver jurat fidelitat a la reina el 21 de juliol de 1329, haurien de constituir síndics per tal de fer-ho una altra vegada, ja que, mitjançant una carta donada en Osca el 4 de juliol de 1331, li havia ampliat la donació a tota aquella prerrogativa que poguessen tenir els monarques ex nostre plenitudine potestatis, com ara segons shi deia convocar lexèrcit i la cavalcada, crear notaris, dispensar legitimacions o concedir indulgències als inculpats de qualsevol crim. I un dia després trametia la mateixa ordre a les viles septentrionals de la reina: Morvedre, Castelló de la Plana i Morella. Així, citava per a diferents dies els síndics que haurien de realitzar el jurament: als de Xàtiva i Alzira els convocava per al 30 de novembre, als de Morvedre per a tres dies després de rebre la missiva (possiblement el mateix dia 30 o l1 de desembre), als de Castelló per a quatre dies després de la recepció de la carta (entorn del 2 de desembre) i als de Morella per a sis dies després (entorn del 4 o el 5 de desembre).57
Tanmateix, les universitats, que ja havien ofert resistència a la donació inicial, degueren oposar-se al manament reial. Consegüentment, el 19 de desembre de 1331 el Benigne tornà a la càrrega trametent, amb credencials, a quatre dels seus consellers a les tres viles més properes: al vicecanceller Jaume Calvet i Bernat de Boixadors a Morvedre, i a lardiaca Pere dEsplugues i el jurista Guillem de Jàfer a Alzira i Xàtiva. Així, comunicava als dirigents daquells municipis que els enviats els parlarien super facto iuramento et homagio a la reina Elionor i que, en cas de desobeir els seus manaments, el desplaurien moltíssim: nobis contrarium plurimum displiceret.58 De fet, és possible que aquests foren els missatgers reials als quals, segons la crònica del Cerimoniós, hi hagué alguns qui volgueren llapidar. En qualsevol cas, no ho podem saber del cert i ja no tornem a trobar notícies directes sobre el jurament a la reina durant lestada del rei a València, és a dir, fins el 27 de gener de 1332. Amb tot, tenint en compte la tenor de la carta de credença que acabem de veure i que molt poc després Sancha de Velasco fou expulsada a Castella, pensem que tot just en aquell període, del 19 de desembre al 27 de gener sha de situar lepisodi de Vinatea. De fet, el nou jurament a la reina no es degué arribar a realitzar mai, ja que, com apuntaven els mateixos síndics de les universitats en el procés judicial dut a terme contra aquella posteriorment en 1336-1337, la host i la cavalcada, que sincloïen entre les segones potestats concedides, negun temps no fo guanyada de dret ni de feyt per la dita senyora.59
Daltra banda, hi ha dues dades més que semblen apuntalar la hipòtesi exposada, ja que indiquen la importància que havia assolit Vinatea dins del Consell municipal de València en aquells moments. En primer lloc, gràcies a la signatura dels capítols de larmada de 20 galeres contra els genovesos aprovada per lestament reial el 26 de gener de 1332,60 sabem que Francesc de Vinatea era jurat de la capital durant aquella anualitat, una dada que es desconeixia fins ara, puix, com hem dit, manca el manual de Consells daleshores. I, en segon lloc, l11 de gener de 1332 el mateix Vinatea fou comissionat pel rei per tal dexposar certa cosa quendam a la vila Morella on havia nascut, de part del monarca i, alhora, de la ciutat de València; per tant, els pregava que atengueren al contingut de les seues paraules.61 En aquest sentit, és probable que la seua missatgeria estigués relacionada amb lesquadra esmentada, ja que precisament durant aquells mateixos dies, el 13 de gener, el rei escrigué a Jaume II de Mallorca per tal dinformar-lo que havia parlat ab la ciutat de València e ha fet ab ella que arm X galeas e ell arme del seu propri altres X.62 A més a més, també foren enviats els ciutadans de València Martí Marçó i Berenguer de Codinacs a altres dues viles, Borriana i Vila-real, el que fa pensar que hi anaven per tal de cercar el seu consentiment a participar en aquella armada com finalment succeí, segons veurem en lapartat següent.