Soli deo Gloria - AAVV 11 стр.


1.2. El cos místic de Crist i lerasmisme espanyol

La filosofia de Crist dErasme es complementa amb la concepció de lEsglésia com un cos místic el cap del qual és Crist. Aquesta doctrina demostra que lhumanisme cristià o de la concòrdia sajusta millor a la Respublica christiana medieval que a la moderna Europa dividida en Esglésies nacionals i molt diverses sectes. És un pensament que fa de la concòrdia, de lharmonització duna pluralitat irreductible, un dels seus objectius principals, la qual cosa inevitablement ha de dur a suavitzar les exigències dogmàtiques i a allunyar-se de la severitat mostrada per la Reforma calvinista.

La utilització ecumènica i antisectària del cos místic la retrobarem en els filòsofs del segle xx que, com Eric Voegelin, són profundament antimoderns i contraris a la Reforma calvinista, però al mateix temps, per paradoxal que parega, se senten propers a teòlegs del Concili Vaticà II, un concili general que pretenia ser una adaptació als corrents més moderns. Més enllà daquesta paradoxa, Voegelin critica la modernitat pel fet de ser lèpoca que sinicia precisament amb la ruptura de la medieval i unitària Respublica Christiana, cosa que desembocarà en el naixement duna pluralitat dEsglésies cristianes i, quasi al mateix temps, dEstats sobirans.

En aquesta ocasió ens conformarem amb una breu aproximació a la complexa història conceptual del cos místic; història que podem reconstruir amb lajuda, entre daltres, de H. de Lubac, E. Kantorowicz o H. Hofmann. Abans que res ens interessa com a poc a poc va separant-se el Corpus mysticum del Corpus Christi, si bé inicialment estaven units. Sobre lús teològic i juridicopolític de la metàfora del cos hem de començar assenyalant que, degut a la necessitat de conciliar en lEsglésia la igualtat dels seus membres amb les diferències relacionades amb el carisma, es va a acudir com a argument tàcit dexplicació a la imatge popular de la comunitat humana com a organisme o cos, ço és, a la imatge més utilitzada per a expressar lharmonia entre unitat i pluralitat.

Назад Дальше