Aquesta visió medieval havia rebut la influència del dualisme grec que veia una contradicció entre la realitat física i lespiritual i, en afirmar la superioritat de lespiritual, va restar valor i més bé va arribar a menysprear lactivitat que tenia a veure amb la matèria. Pel que fa a aquesta qüestió, el teòleg reformat Emil Brunner ens recorda:
«Aquesta depreciació del treball útil mai ha sigut millor expressada que en Aristòtil. Però en açò, com en altres temes, Aristòtil expressa els punts de vista típicament grecs. Junt amb la teoria aristotèlica dels valors, aquesta concepció del treball es va introduir en ledat mitjana cristiana i es va fondre amb lestructura classista feudal de la societat. Sols que ja no es tractava de lactivitat espiritual en allò cultural com làpex daquesta estructura sinó de lactivitat religiosa. La classe més baixa és la del camperol, lactivitat del qual és la continuació de la vida animal; la classe més alta és la de lhomo religiosus; entre els dos extrems tenim una escala determinada per la clàssica oposició aristotèlica entre esperit i matèria.»24
És ací on es pot veure el contrast amb la visió formulada i desenvolupada per Calví. Els teòlegs medievals feien del treball un deure terrestre sense relació immediata amb la fe i la vida espiritual. Lescolàstica havia contribuït a despullar les activitats professionals de tot valor espiritual i de prestigi per la precedència que es donava a la contemplació sobre lacció. Al contrari, Calví uneix estretament el treball a la vida cristiana al subratllar que levangeli linclou en la participació de lobra de Déu. Confereix així a la tasca humana una dignitat i un valor espiritual que no havia tingut mai abans. Aquest fet tindrà repercussions considerables en el desenvolupament econòmic de les societats calvinistes.25
Ací tenim una clau de la teologia i lespiritualitat protestant formulada per Calví. En reaccionar contra lascetisme i el monaquisme medievals no és que Calví estiga afirmant un materialisme cras. Per a Calví, lésser humà, en ser tocat i redimit per Jesucrist reorienta la seua vida en obediència a Déu. Veu la seua pròpia vida i el seu treball com a compliment de la voluntat de Déu. Lespiritualitat protestant és un fet, però no es viu en el retir dun convent, es viu en el món enmig de lactivitat diària. Per la mateixa raó els laics, els membres de lEsglésia que són camperols, treballadors, artesans o professionals, poden participar en el culte de lEsglésia i tindre responsabilitats en la vida de la comunitat cristiana. No són en cap sentit inferiors als monjos o als sacerdots.
El sociòleg Max Weber, que formulà la tesi que lètica protestant està en lorigen del capitalisme, es va basar en dues observacions comparatives entre sectors socials o geogràfics que havien rebut influència protestant i que, en conseqüència, havien progressat més materialment que els sectors catòlics. El curiós és que hui dia a Amèrica Llatina els sociòlegs estan fent observacions paregudes. Allí on ha hagut conversions nombroses i significatives al protestantisme sha donat també ladopció duna espiritualitat activa en el món, una disciplina ascètica fins a cert punt, una capacitat destalvi que ha fet daquests protestants llatinoamericans nous agents econòmics.26
Tanmateix, la tesi de Weber sobre la relació entre ètica protestant i capitalisme ha sigut revisada i modificada. Així per exemple, leconomista i polític italià Amintore Fanfani va escriure un llibre amb el títol de Catolicisme i protestantisme en la gènesi del capitalisme. Per a Fanfani, ja al temps diniciar-se la reforma protestant «el món econòmic europeu es desenvolupava en sentit capitalista... Levolució capitalista del segle xvi havia començat a manifestar-se almenys un segle abans.»27 Aquest autor, però, reconeix:
«La Reforma va produir tants efectes i dun abast tan vast, que no és difícil enumerar alguns que animaren levolució de leconomia en sentit capitalista. Aquest recolzament no es produeix de manera immediata ni es dóna a Itàlia, ni a Espanya ni a aquells països que de seguida van oposar barreres a lexpansió de la nova doctrina, encara que fins i tot aquests països acabaren per experimentar els efectes de la convulsió; tanmateix, el dit alè es va presentar en els territoris en què quedà consolidat el protestantisme, i especialment en aquells les condicions externes dels quals eren adequades per a facilitar una expansió de la vida econòmica en sentit capitalista.»28
Bernard Coster, teòleg reformat holandès, a més de pastor i professor a Espanya, ha escrit una crítica acurada de la tesi de Weber en la qual sosté que el defecte principal daquesta rau en el fet que Weber va fallar en la seua metodologia. «Resulta que inclús els conceptes bàsics de la investigació, el calvinisme i el capitalisme, deuen ser vistos com a tipus ideals que Weber construeix i en aquesta qualitat són simplificacions de la realitat.» Coster no entén com una persona amb la cultura de Weber pogué produir una caricatura descuidada del calvinisme, «diverses deformacions com la sobrevaloració dels conceptes de vocació i predestinació.»29
Biéler sosté que és en el tema del comerç dels diners en el que el pensament econòmic de Calví ha demostrat ser, alhora, el més perspicaç i revolucionari. Lescolàstica, seguint Aristòtil, considerava il·lícit el préstec de diners per a cobrar interessos. El concili de Nicea en lany 775 ho decretà així i molts papes posteriors i concilis tornaren a formular el principi. Tanmateix la regla admetia nombroses excepcions:
«La pràctica del préstec remunerat era freqüent abans de la Reforma i es desenvolupava amb velocitat creixent al començament del segle xvi. Els sobirans espanyols Carles V i Felip II foren els primers en reconéixer la legitimitat del préstec a interés, a condició que aquest no superara el 12%. A Ginebra el préstec a interés fou practicat molt abans de la Reforma. Reconegut per les franquícies dAdemar Fabri en 1387 va ser protegit pel Duc de Savoia que amb eixa protecció no va deixar de lucrar-se. Es prestava generalment duna fira a altra, per tres mesos al 5%, és a dir, el 20% anual.»30
Per bé que Luter i els primers reformadors en aquest punt es mantingueren dins la tradició medieval, Biéler sosté que Calví, havent rebutjat lligams amb la tradició, es va acostar al problema duna manera nova: «Interroga la Bíblia, però efectua ensems una rigorosa anàlisi dels mecanismes econòmics a fi de saber a quina realitat vivent ha daplicar lensenyament de la paraula de Déu. Aquesta anàlisi anuncia ja el mètode científic modern».31 Calví troba que en la Bíblia es condemna la usura i tots els seus abusos i dóna força al valor del préstec desinteressat per ajudar el proïsme. Però Calví observa que hi ha altre tipus de préstec que no és una ajuda sinó un préstec per a la producció. És quan es tracta de prestar una suma de diners per a constituir un capital de treball. No correspon aplicar al préstec per a la producció la lliçó bíblica sobre el préstec per al consum:
CALVÍ I LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA
El paper de lideratge espiritual que acomplia Calví a Ginebra li va donar oportunitat de formular també una reflexió teològica sobre la desocupació i el salari just i una actuació política coherent amb la seua postura teològica. Així escrivia: «Sabem que, per a tots els artesans i gents dofici, tota la seua renda és la de poder guanyar-se la vida... sent així que Déu ha posat la vida en les seues mans, és a dir en la seua feina, privar-los dels mitjans necessaris (de treball) equivaldria a degollar-los.»34 Calví també condemna clarament lexplotació:
«Hi ha qui estaria satisfet per tal de traure algun benefici en matar a alguna persona que està al seu servei en menys de tres dies. Però al contrari, Déu ens declara que és necessari tractar amb humanitat als qui treballen per a nosaltres, perquè aquests no es troben carregats en excés sinó que puguen continuar treballant i tinguen ocasió de donar gràcies a Déu per la seua feina... Déu vol corregir la crueltat dels rics que empren a pobres sense recompensar-los per les seues tasques.»
A més, Calví ofereix un concepte de salari comprensible solament des del punt de vista de la seua teologia. Per a ell la remuneració que rebem pel nostre treball ens la dóna Déu i ens la dóna per la gràcia:
«El salari humà concedit al nostre treball, qualsevol que siga el mode de remuneració, és doncs lexpressió tangible del salari gratuït i immerescut amb el qual Déu honra la nostra feina [...] Sent que aquest salari és el senyal de la gràcia de Déu, lhome no pot disposar-ne al seu gust; el salari del seu proïsme no li pertany. En donar al treballador que depén dell el que li deu, el patró no fa sinó entregar al seu proïsme el que Déu mateix li atorga per a viure. Confiscar o retenir tot o una part del salari alié és doncs un sacrilegi, una ofensa feta a Déu tant com al proïsme.»35
Calví, per lexperiència que li tocava viure a Ginebra, sabia que quan el mercat de treball estava saturat els rics podien disminuir el nivell dels sous per davall del que permet subsistir a una persona i a la seua família. Diu Calví al respecte:
«Doncs vet ací com fan sovint els rics; van a laguait a fi de retallar els havers de la gent pobra quan aquesta no troba en què ocupar-se. Aquest pobre està completament desproveït, pensa el ric; lempraré per un tros de pa, ja que malgrat la seua rancúnia haurà dentregar-se a mi; li donaré mig sou i encara haurà destar content. En utilitzar tal rigor, encara que no hàgem retingut el salari, sempre serà crueltat, ja que haurem defraudat un home pobre.»36
Daltra banda, el problema de la immigració, que és també un dels problemes més aguts del nostre segle vint-i-u, es va presentar amb gravetat a Ginebra al segle xvi. La migració va ser un factor important en el desenvolupament de la Reforma protestant. Calví mai va oblidar que ell mateix fou un refugiat francés que havia escapat de la seua pàtria, buscant asil a la ciutat de Ginebra. Entre 1542 i 1560, Ginebra, que tenia una població de 10.300 habitants, rebé una onada de 5.000 refugiats que venien fugint de la persecució catòlica.37
Per absorbir aquesta massa de refugiats la ciutat va haver denfrontar-se amb una tasca de dimensions colossals. Pocs dels refugiats pertanyien a la noblesa o a la burgesia adinerada. La immensa majoria eren artesans de les anomenades «classes baixes».
Els governants de Ginebra havien legislat sobre la duració de la jornada de treball i fixat que el diumenge fóra declarat festiu, tot i que també se suprimiren moltes festes religioses. Però ¿com sajudava als qui no tenien treball per eixe creixement inusual de la població migrant? Els historiadors ens recorden que Calví va afrontar els problemes amb lucidesa i enginy. En els seus escrits i missatges, així com en les seues exhortacions als grups governants, Calví tracta la formació professional dels joves i la readaptació dels adults a nous treballs. Diu Biéler:
«Els qui no poden trobar immediatament un treball en la seua professió es veuen obligats a cercar altres treballs remunerats. No tots assoleixen ser reubicats en les professions existents. No té importància; nous oficis seran creats. Calví intervé en el Petit Consell perquè aquest desenvolupe la indústria tèxtil.»38
En la seua investigació més extensa, Biéler descriu un procés interessant de substitució dindústria. Amb la Reforma va quedar prohibida la fabricació i lexportació dobjectes litúrgics, com ara, els crucifixos. Aquest negoci fou substituït per la rellotgeria que, amb el pas del temps, faria famosos els menestrals ginebrins, alhora que sintroduí la fabricació de teixits de seda. També, en aquesta època, el ferment espiritual de la Reforma va contribuir a lextensió i la millora de les arts de la impremta.39
LA REFORMA I EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC
A propòsit dEuropa i el seu paper al món, el teòleg Lesslie Newbigin es fa una pregunta important. Ens recorda duna banda que les forces, creences i tècniques que estan impulsant la humanitat en eixe procés que hui anomenem globalització han tingut el seu origen en aquesta part del món que anomenem Europa. Aquest continent va estar exposat com cap altre a la influència de la fe cristiana i, després de la Reforma, a lempremta directa de la Bíblia. Newbigin ens recorda també que, històricament, hi ha hagut altres fites humanes gens menyspreables, com ara, un notable comerç àrab des de la remota antiguitat, una filosofia mil·lenària a lÍndia o un desenvolupament tècnic a Xina, de manera que no es pot dir que eixos pobles i races no tinguen un geni capaç de crear cultures dalt nivell. Per tant, linflux dallò europeu no es deu a factors de major intel·ligència o talent. La tesi de Newbigin és doncs que el lideratge europeu occidental no hagués esdevingut si Europa no shagués alliberat de les urpes de la cosmovisió aristotèlica.
En la història de la cultura europea un pas important el representa eixa mena de salt qualitatiu en la investigació científica que és part de la modernitat i que ha fet possible el malbaratament de la tecnologia contra el qual protesta la consciència postmoderna actual. En eixe punt destaca la importància de les idees bíbliques en el pas duna escolàstica aristotèlica a la possibilitat de lexperimentació científica moderna. La recuperació del pragmatisme bíblic enfront de lescolasticisme que havia manllevat trets al maniqueisme. La noció bíblica de natura que al ser desdivinitzada pot ser objecte destudi i manipulació (experiment). Déu és el Creador però és diferent de la seua creació, i lésser humà pot analitzar, mesurar, pesar, transformar aquesta natura.40
«Un historiador de la ciència com Carl von Weiszäcker sosté que per a Galileu les lleis matemàtiques funcionen estrictament en la natura i poden ser descobertes per un esforç de la ment humana que inclou la realització dexperiments... Larbre que porta fins ara la llavor de la ciència moderna va nàixer en el cristianisme i des dallí va créixer. Va ser una mena de radicalisme cristià el que va transformar la casa dels déus en làmbit en el qual funciona la llei (científica).»41