LA REFORMA I EL DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC
A propòsit dEuropa i el seu paper al món, el teòleg Lesslie Newbigin es fa una pregunta important. Ens recorda duna banda que les forces, creences i tècniques que estan impulsant la humanitat en eixe procés que hui anomenem globalització han tingut el seu origen en aquesta part del món que anomenem Europa. Aquest continent va estar exposat com cap altre a la influència de la fe cristiana i, després de la Reforma, a lempremta directa de la Bíblia. Newbigin ens recorda també que, històricament, hi ha hagut altres fites humanes gens menyspreables, com ara, un notable comerç àrab des de la remota antiguitat, una filosofia mil·lenària a lÍndia o un desenvolupament tècnic a Xina, de manera que no es pot dir que eixos pobles i races no tinguen un geni capaç de crear cultures dalt nivell. Per tant, linflux dallò europeu no es deu a factors de major intel·ligència o talent. La tesi de Newbigin és doncs que el lideratge europeu occidental no hagués esdevingut si Europa no shagués alliberat de les urpes de la cosmovisió aristotèlica.
En la història de la cultura europea un pas important el representa eixa mena de salt qualitatiu en la investigació científica que és part de la modernitat i que ha fet possible el malbaratament de la tecnologia contra el qual protesta la consciència postmoderna actual. En eixe punt destaca la importància de les idees bíbliques en el pas duna escolàstica aristotèlica a la possibilitat de lexperimentació científica moderna. La recuperació del pragmatisme bíblic enfront de lescolasticisme que havia manllevat trets al maniqueisme. La noció bíblica de natura que al ser desdivinitzada pot ser objecte destudi i manipulació (experiment). Déu és el Creador però és diferent de la seua creació, i lésser humà pot analitzar, mesurar, pesar, transformar aquesta natura.40
«Un historiador de la ciència com Carl von Weiszäcker sosté que per a Galileu les lleis matemàtiques funcionen estrictament en la natura i poden ser descobertes per un esforç de la ment humana que inclou la realització dexperiments... Larbre que porta fins ara la llavor de la ciència moderna va nàixer en el cristianisme i des dallí va créixer. Va ser una mena de radicalisme cristià el que va transformar la casa dels déus en làmbit en el qual funciona la llei (científica).»41
Ja sha mencionat la visió bíblica del treball com a forma no solament de sobreviure sinó de complir un mandat cultual diví. Aquesta visió dóna una nova dignitat, fins i tot al treball manual, i fa possible lexperimentació especialment a partir de Luter, Calví i els seus ensenyaments al respecte, de tal manera que la ciència i la tecnologia són part de lactivitat humana que glorifica Déu. Es recupera també la visió bíblica del canvi. Déu està en acció en el món i Crist és presentat com «el que fa noves totes les coses» (Ap 21, 5).42 De forma embrionària, es troba en aquestes nocions un repudi al fatalisme estàtic, la qual cosa és un franc contrast amb el fatalisme hindú, per exemple. Déu no és un primer motor absent, sinó un ser actiu que segueix obrant en lunivers. Encara que com a coneixedors de la història de la ciència europea possiblement recordem episodis vergonyosos com el de Galileu, en el qual el cristianisme organitzat soposà de manera dogmàtica a lavanç científic, fou la difusió massiva de la lectura de la Bíblia fomentada per la Reforma la que va crear un nou estat dànim, un nou tarannà que va obrir la societat a la recepció de laportació de científics com Newton i Bacon.
CONCLUSIÓ
Al segle xvi els humanistes com Erasme o Joan Lluís Vives proposaren una reflexió de tipus utòpic sobre lideal de societat junt a les virtuts que concebien com a desitjables. Calví no solament va enunciar eixos ideals, sinó que en lescala menor de la comunitat cristiana i en lescala intermèdia de la seua vida ciutadana a Ginebra creà usos, hàbits i institucions que generaren els elements que feren possible algunes de les realitats amb les quals els utopistes somiaven.
Amb Calví, la vida social i econòmica passa a ser objecte de reflexió a lEsglésia i al si mateix de la teologia, passa a tindre sentit dins una visió àmplia que pren elements de la Bíblia amb una nova força. Com diu André Biéler, Calví va forjar un nou humanisme que és profundament espiritual però també profundament humà i social. Un humanisme que, partint de la devoció a Déu, va donar lloc a una pràctica social i econòmica revolucionària.
Calví no volia que sorgira un calvinisme, no volia glòria per a si mateix. Havia viscut austerament i expressà la seua voluntat que a la seua mort el sepultaren com a qualsevol altra persona creient de Ginebra, sense pompa, en el cementeri comú i sense cap senyal. Calví va morir el 27 de maig de 1564, desgastat per les seues malalties físiques però també per les pressions que pesaven sobre ell.
Justo González ens recorda que al segle xvii sorgiren debats i disputes entre calvinistes. Així es va desenvolupar el que arribaria a ser una «ortodòxia calvinista», en la qual destacaven doctrines com la depravació total del gènere humà, la gràcia irresistible, la predestinació, el sacrifici expiatori de Jesucrist limitat als electes i la perseverança dels sants.
«Encara que tots aquests punts troben recolzament en els escrits de Calví, la veritat és que aquest calvinisme posterior es va apartar en molt de lesperit del Calví mateix, per a qui la teologia no va ser mai una sèrie de proposicions dogmàtiques, sinó més aïna una expressió de lexperiència de la gràcia de Déu i de lobra de lEsperit Sant.»43
Calví va fer teologia retornant a lEscriptura i, al mateix temps, responent a les preguntes que li plantejava la seua situació vital i històrica. En recordar la seua contribució al sorgiment de lEuropa moderna i agrair a Déu pel que això significa, no crec que hàgem de dedicar-nos a la difusió o a la imposició del pensament teològic que ell forjà. Més bé hem descoltar les preguntes del nostre temps i veure les possibilitats de la nostra presència cristiana i, retornant a la Bíblia, intentar respondre-hi, amb una forma de viure i un pensament que articule el que és el missatge bíblic per a hui.
BIBLIOGRAFIA
BIÉLER, André (1973): El humanismo social de Calvino, Buenos Aires, Escatón.
(2005): Calvins Economic and Social Thought, Ginebra, World Council of Churches.
BOUWSMA, William J. (1988): John Calvin. A Sixteenth Century Portrait, Nova York, Oxford University Press.
BRUNNER, Emil (1949): Christianity and Civilization, Nova York, Charles Scribners.
CERVANTES-ORTIZ, Leopoldo (ed.) (2009): Juan Calvino. Su vida y obra a 500 años de su nacimiento, Barcelona, CLIE.
COSTER, Bernard (1997): «La ética protestante y el espíritu del capitalismo», Síntesis, nº 1.
BRUNNER, Emil (1949): Christianity and Civilization, Nova York, Charles Scribners.
CERVANTES-ORTIZ, Leopoldo (ed.) (2009): Juan Calvino. Su vida y obra a 500 años de su nacimiento, Barcelona, CLIE.
COSTER, Bernard (1997): «La ética protestante y el espíritu del capitalismo», Síntesis, nº 1.
ESCOBAR, Samuel (1999): Tiempo de misión, Guatemala, Semilla-CLARA.
FANFANI, Amintore (1958): Catolicismo y protestantismo en la génesis del capitalismo, Madrid, Rialp.
GARCÍA alonso, Marta (2008): La teología política de Calvino, Barcelona, Anthropos. (2009): Calvino (1509-1564), Madrid, Ediciones del Orto.
GONZÁLEZ, Justo L. (ed.) (2004): Diccionario ilustrado de intérpretes de la fe, Terrassa, CLIE,
GRAHAM, W. Fred (1971): The Constructive Revolutionary. John Calvin & His Socio-Economic Impact, Richmond, John Knox Press.
HUIZINGA, Johan (1971): El otoño de la edad media, Madrid, Revista de Occidente.
NEWBINGIN, Lesslie (1966): Honest Religion for Secular Man, SCM.
1 Ponència llegida el 16 de novembre de 2009 a les Jornades Internacionals en el Vé Centenari de Joan Calví (1509-2009) «Calvinisme i Modernitat».
2 William J. Bouwsma, John Calvin. A Sixteenth Century Portrait, Nova York, Oxford University Press, 1988.
3 Marta García Alonso, Calvino (1509-1564), Madrid, Ediciones del Orto, 2009.
4 Ídem, La teología política de Calvino, Barcelona, Anthropos, 2008.
5 Ídem, Calvino, op. cit., p. 12.
6 Leopoldo Cervantes-Ortiz, Juan Calvino. Su vida y obra a 500 años de su nacimiento, Barcelona, CLIE, 2009. En aquest llibre, al seu assaig «Qui és i qui va ser Calví: interpretacions recents», Eberard Busch passa revista a interpretacions del nostre temps i fa referència a prop de cinquanta obres dautors europeus i nord-americans.
7 André Biéler, Calvin´s Economic and Social Thought, Ginebra, World Council of Churches., 2005. Aquesta obra fou publicada originalment en francés en 1961.
8 El País, 8 de juny 2009, p. 47.
9 En estes notes biogràfiques seguim bàsicament lobra ja esmentada de Bouwsma, ensems a les dAndré Biéler, El humanismo social de Calvino, Buenos Aires, Escatón, 1973; W. Fred Graham, The Constructive Revolutionary. John Calvin, & His Socio-Economic Impact, Richmond, John Knox Press, 1971; i Justo L. González (ed.), Diccionario ilustrado de intérpretes de la fe, Terrassa, CLIE, 2004.
10 Hom presta especial atenció a la relació de Calví amb el seu pare i altres persones grans, vegeu William J. Bouwsma, John Calvin, op. cit., p. 11 i ss.
11 W. Fred Graham a The Constructive Revolutionary, op. cit., ha investigat a fons la vida a Ginebra com a marc de la biografia de Calví.
12 Justo L. González (ed.), Diccionario ilustrado, op. cit., p. 101.
13 Marta García Alonso, Calvino, op. cit., p. 21.
14 Ibid., p. 42.
15 André Biéler, El humanismo social, op. cit., p. 31.
16 Ibíd., p. 23.
17 Ibíd., p. 25.
18 Ibíd., p. 23.
19 Marta García Alonso, Calvino, op. cit., p. 42.
20 Ibíd., p. 42-43.
21 Ibíd., p. 50.
22 Ídem.
23 Johan Huizinga, El otoño de la edad media, Madrid, Revista de Occidente, 1971. Prenc la cita de la versió portuguesa de leditorial Ulisseia, Lisboa, pp. 59-60.
24 Emil Brunner, Christianity and Civilization, Nova York, Charles Scribners, 1949, pp. 57-71.
25 André Biéler, El humanismo social, op. cit., p. 51.
26 Mocupe extensament del tema en els capítols 6,7 i 9 del meu llibre Tiempo de misión, Guatemala, Semilla-CLARA, 1999.