Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349) - AAVV 5 стр.

El monarca no oblidava la participació dels gremis en lalçament, i a això es deu una altra prescripció; les juntes corporatives no podrien reunirse sense llicència reial, o en defecte seu del governador del regne, en el benentés que no havien de tractar matèries alienes al seu ofici (rúb. III). Així mateix, fou decretada lanul·lació de les nombroses alteracions de dominis i de béns immobles practicades de forma irregular dordre dels mandataris unionistes en el temps del conflicte, ensems amb la devolució de les propietats als titulars, i aquests serien indemnitzats pels perjudicis soferts (rúb.V).

Finalment, les corts aprovaren un fur dirigit tàcitament a la neutralització política de linfant Ferran, el mig germà en qui el rei veia lenemic natural del seu tron. En endavant, la procuració o governació del regne seria ocupada per un cavaller heretat dins del país, amb lexclusió expressa dalcun infant, comte o baró, i sempre per designació directa del sobirà (rúb. IX).

Un motiu particular dinterès del diari de les corts que sinclou en aquesta edició, desconegut fins ara, es deu a la circumstància que constitueix el primer o més antic procés de corts conservat dels tres regnes de la Corona dAragó que posseïren assemblees parlamentàries, Aragó, Catalunya i València. Per part dAragó, el primer procés complet que ha arribat al nostre temps és els de les corts de Carinyena de 1357, custodiat (actualment perdut) a lArxiu de la Diputació de Saragossa.3 Pel que fa a Catalunya, les primeres corts del principat de què hi ha les actes del procés són les tingudes a Perpinyà els anys 1350-1351, també per Pere el Cerimoniós.4 Del regne de València, al seu torn, fins a les corts celebrades a la capital el 1354 no es coneixia la existència de processos parlamentaris.5

El text que conservem, fragmentat hui en dues sèries de la secció de Cancelleria de lArxiu de la Corona dAragó, Processos i Legislació, recull el diari de les sessions, del 27 de desembre de 1348 al 3 dabril de lany següent, mancant-hi la darrera, la del dissabte 4 del mateix mes, quan el rei Pere va cloure lassemblea; justament és lúnica sessió que legislà en matèria civil, amb la promulgació de dos furs nous, perquè totes les anteriors es varen ocupar íntegrament de la resolució i liquidació de la Unió. El document que ens ha pervingut és un esborrany, escrit en la seua major part de mà del competent secretari reial i futur protonotari, Mateu Adrià, i per dissort deteriorat parcialment, amb algunes pèrdues de text. Estés en llatí en trenta-tres folis de paper, entenem que ofereix un especial valor, car permet copsar les vacil·lacions i correccions del redactor en alguns punts, com és propi daquesta classe de documents.

CRITERIS DEDICIÓ OBSERVATS

La majoria dels documents inclosos en aquest recull estan redactats en llengua catalana, ensems amb altres molts en llatí, i menys en aragonés o castellà. Per als texts en llatí i en castellà-aragonés, hem tingut en consideració les Normas difoses pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1944.6 Per als texts en català, les regles de la col·lecció Els Nostres Clàssics de lEditorial Barcino. Per als documents medievals, amb caràcter general, les instruccions de la Commission Internationale de Diplomatique, acordades el 1982.7

Ordenem els documents cronològicament, i la data es redueix a la manera moderna. Quan lany no es correspon amb el còmput actual, perquè lacta segueix lestil de lEncarnació (o annus Domini) o sha datat per lEra hispànica, com passa sovint en texts aragonesos, es consigna aquesta variació amb el terme Enc. o Era entre parèntesis. La secció de Cancelleria Reial, tant de lArxiu de la Corona dAragó com del del Regne de València, la més utilitzada, sindica per la sigla C.

Totes les abreviatures van desenvolupades. En els noms de persona, tanmateix, es transcriu la part abreviada entre parèntesis: B(ernat), A(rnau), per tal de preservar la possibilitat duna interpretació alternativa.

Les llacunes del text, causades generalment per lacció dels insectes, es reconstrueixen, sempre que es pot, entre claudàtors [ ]; si es deuen a altres causes (taca, esgarrany, forat), es fa constar en nota al peu. En canvi, els mots o expressions faltants per oblit o descura de lescrivà, si poden ser restituïts amb garantia, van tancats entre parèntesis redons. De la mateixa forma es consignen les indicacions de caràcter intern, en cursiva, com ara (blanc), (sic), (signe) o (creu).

Indiquem en nota els accidents o correccions que presenta el text, en consideració al seu possible interés històric en particular quan es tracta dun esborrany o filològic. En el cas duna esmena feta pel mateix escrivà, sassenyala el mot definitiu en cursiva, i tot seguit, clos entre cometes, el terme substituït, amb la sigla corr. (corregit).

Hom ha normalitzat lús de les majúscules, així com les lletres i/j, u/v i ç/c, segons la seua funció, i es fan servir lapòstrof, el guionet i el punt volat, aquest darrer quan lelisió duna vocal no es produeix en la llengua moderna. Quant a lacentuació, sha seguit el criteri dunificar els documents, tot i procedir de diferents territoris del domini lingüístic, sota la norma del català oriental.

* * *

Per acabar, ens resta agrair de cor lacollida que hem rebut del Servei de Publicacions de la Universitat de València i el patrocini de lAcadèmia Valenciana de la Llengua, institucions que han volgut col·laborar per fer possible que la present col·lecció documental pogués arribar a la impremta.

M. R. L.

València, febrer de 2013

TAULA DABREVIATURES UTILITZADES

NOTES:

* Treball realitzat dins del Projecte dInvestigació HAR2011-28718, Una capital medieval y su área de influencia. El impacto económico y político de la ciudad de Valencia sobre el conjunto del reino en la Baja Edad Media, del Ministerio de Economía y Competitividad.

NOTES:

* Treball realitzat dins del Projecte dInvestigació HAR2011-28718, Una capital medieval y su área de influencia. El impacto económico y político de la ciudad de Valencia sobre el conjunto del reino en la Baja Edad Media, del Ministerio de Economía y Competitividad.

¶ 1 Entre els historiadors clàssics, sols dóna notícia documentada de les Unions, la dAragó i la de València, basada en els arxius reials de Barcelona, Jerónimo ZURITA (Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Pedro Lanaja, 1668; nhi ha edició crítica dA. Canellas López, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1967-1977, 8 vols.). Ofereix informació darxiu, limitada a les viles de Xàtiva i de Morvedre, el P. Francisco DIAGO (Apuntamientos recogidos por el P. M. Fr. , O. P., para continuar los Anales del Reyno de Valencia desde el Rey Pedro III hasta Felipe III, ed. de José M.ª Garganta, OP, 2 vols., València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1936-1946). Modernament, els historiadors no nhan aportat res de nou fins a Josep MARTÍNEZ ALOY («Los privilegios de la Unión valenciana», Almanaque de Las Provincias per al 1899, València 1898, pp. 115-116). Amparo CUEVES GRANERO examinà documentació de la postguerra unionista de lArxiu de la ciutat de València («Una nueva fuente para el conocimiento de la Unión valenciana: los Judiciaris del Archivo Municipal de Valencia», VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, III, Barcelona 1962, pp. 155-160), com igualment féu després Carmelina SÁNCHEZ-CUTILLAS («Los damnificados de la guerra de la Unión (1345-1348) [sic] y la función de un nuevo procurador de miserables», Primer Congrés dHistòria del País Valencià [València 1971], II, València 1980, 605-618). Així mateix, es deu a Eugeni DÍAZ MANTECA ledició de les fonts que acrediten la repressió exercida contra els llocs unionistes a la comarca del Maestrat («Notes documentals per lestudi de la Unió al Maestrat de Montesa (s. XIV)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura LXI [1985] 93-141). Per part nostra, i com a avanç de la investigació desenvolupada en la tesi conclosa el 1987, aparegué larticle «La Unión valenciana y sus protagonistas», Ligarzas 7 (València, Universitat, 1975) 133-166. Just enguany, per últim, sha publicat el llibre de Vicent BAYDAL SALA, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348), València, Universitat de València, 2013, derivat duna tesi de doctorat llegida a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

¶ 2 Vid. els furs daquestes corts, en la seua formulació definitiva, en Furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València,València, Lambert Palmart imp., 1482 (ed. facs.: València, Universitat de València, 1977), sota lepígraf Furs feyts en la ciutat de València en lo temps de la Unió per lo molt alt senyor rey en Pere .XVIII. kalendas februarii anno Domini .M.CCC.XLVIII. (ed. facs.: pp. 261-267).

¶ 3 El ms. està dissortadament desaparegut, i nhi ha un Sumario ms. de Jerónimo Blancas a la Biblioteca Universitària de Saragossa (José M.ª LACARRA, «Las Cortes de Aragón y de Navarra en el siglo XIV», Anuario de Estudios Medievales 7 (1970-1971) 645-652, esp. p. 648; Á. SESMA MUÑOZ, E. SARASA SÁNCHEZ, eds., Cortes del reino de Aragón, 1357-1451. Extractos y fragmentos de procesos desaparecidos,València, Anubar Ed., «Textos Medievales», 47, 1976).

¶ 4 Rafael CONDE, Ana HERNÁNDEZ, Sebastià RIERA i Manuel ROVIRA, «Fonts per a lestudi de les Corts i els Parlaments de Catalunya. Catàleg dels processos de Corts i Parlaments», en Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés dHistòria Institucional, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991, pp. 25-61, esp. p. 28.

¶ 5 Manuel DANVILA Y COLLADO, Investigaciones histórico-críticas acerca de las cortes y parlamentos del antiguo reino de Valencia, tiratge a part de Memorias de la Real Academia de la Historia, Madrid 1905, p. 317. M.ª Rosa MUÑOZ POMER («Les assemblées médiévales de Valence et leurs actes parlementaires», Parliaments, Estates & Representation 28 [Londres, nov. 2008] 27-53, esp. p. 37) dóna notícia de la troballa del procés de 1349 segons la nostra informació.

¶ 6 Normas de transcripción y edición de textos y documentos, Madrid, Escuela de Estudios Medievales, CSIC, 1944.

¶ 7 «Travaux préliminaires de la Commission Internationale de Diplomatique et de la Commission Internationale de Sigillographie pour une normalisation internationale des éditions de documents et un Vocabulaire international de la Diplomatique et de la Sigillographie», Folia Caesaraugustana. 1, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1984, amb presentació de Robert-H. Bautier.

Diplomatari de la Unió del Regne de València

1. UNA FISCALITAT REIAL ONEROSA. LES FRICCIONS ENTRE ELS CIUTADANS I ELS NOBLES I CAVALLERS (1345-1347)

1.

1345, maig 24. València.

Després dhaver acordat el Consell de la ciutat de València la imposició duna taxa, en préstec, de 5 a 100 sous sobre els béns dels veïns, per tal de descarregar els deutes municipals, els nobles i cavallers, que sen diuen exempts, han obtingut del governador del regne la suspensió daquella, enmig de la disputa per les contribucions veïnals. La ciutat nomena una comissió per a actuar en la controvèrsia.

AMV, MC A-5, fols. 9r-12r.

Die martis intitulata .IX. kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quinto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

En Jacme March, en Jacme dOrrit, en Johan Bonffill, en Jacme de Ginestar, jurats.

..............................................................1

||11r En lo qual consell fon proposat per los jurats que, com per ordenació feta per lo consell de la ciutat .X.º kalendas martii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quarto fossen elets certs prohòmens de la ciutat per tractar ensemps ab los jurats, ço és, ab los cavallers e generoses, per tolre e gitar de carrera los contrasts e disenssions que eren entre la ciutat, duna part, e los dits cavallers e generoses, de laltra, e que de ço que ab aquells haurien tractat feessen relació al consell. E enaprés, per rahó de una ordenació o estatut fet per lo consell que préstech fos fet de .C. solidos tro en .V., e que cascú fos tatxat què poria prestar, lo qual préstech era necessari a pagar los deutes de la ciutat, com lo preu de les imposicions de la dita ciutat, les quals foren venudes a cert temps, no y abastàs; e les quals tatxacions tan solament adonchs foren fetes dels ciutadans e vehins de la ciutat, e no dels nobles, cavallers e generoses habitants en aquella e en son terme, los quals per furs e privilegis e usança antiga devien ésser tatxats en lo dit préstech, com hi sien obligats e daçò sia la dita ciutat en possessió notòria e manifesta; e ab carta pública, per part de la dita ciutat, fossen requests los dits nobles e generoses que ab los jurats e alcuns prohòmens ensemps tatxassen si eleys e los altres lurs consemblants què porien prestar, a pagar los deutes de la ciutat, la qual cosa fer recusaren e contradigueren, e en contumàcia lur e fadiga fossen enaprés tatxats per los jurats e alcuns altres prohòmens de la ciutat. ||11v E, jassie que per los collidors assignats a demanar los dits préstechs ne fossen requests, no han volgut pagar, al·legants que no·n són tenguts; e a instància lur, per part de lhonrat lochtinent de governador sia feyta seqüestració e inibició, sots certa pena, injustament, salva sa honor, perturban la dita ciutat en la dita possessió notòria, de la qual seqüestració e inibició per part de la dita ciutat és estat apel·lat. Per tal, los dits jurats dixeren què plahie al consell ésser fort sobre les dites coses.