E com moltes rahons fossen dites e rahonades, finalment lo consell acordà e tench per bé que los jurats, a lur bona coneguda, elegen certs prohòmens de la ciutat qui vegen e reconeguen breument per qual manera porà ésser procehit e enantat en los dits affers per justícia, en manera que a la ciutat no sia fet alcun prejuhí o lesió en son dret, e los quals prohòmens elegidors semblantment hagen plen poder de tractar e rahonar per part de la dita ciutat, ço és, ab los dits nobles, cavallers e generoses, sobre los dits affers e altres, a bé de la cosa pública. E enaprés, que de ço que hauran tractat e rahonat facen relació al consell, lo qual farà sobre los dits affers tota hora ço que serà justícia e egualtat.
Los quals prohòmens foren elets per los dits jurats e aprés nomenats en lo dit consell, segons que·s segueyx:
||12r En Jacme Scrivà,En Bernat de Camós,En Guerau Çaffont,En Bernat Suau,En Bernat Sunyer,En P(ere) Belluga,En Domingo Eymerich,En Jacme Ricard,En Johan Calvo,En Berenguer Dezpuig,En Bernat Redon,En Guillem Rabaça,En Domingo Marrades,En Simonet de Rabinats,En Bernat Comte,En P(ere) Roig, spaer,En Berthomeu Çaranyó,En P(ere) Samisay,En Benavé de Benviure,En Guillem Gençor,En Guillem dEspígol,En Berthomeu de la Cambra.2.
1345, setembre 20. València.
La ciutat de València i la vila de Xàtiva, a proposta daquesta, acorden constituir una unió, a la qual podran adherir-se les altres viles del regne, contra els nobles i cavallers del país, que ja han fet el mateix, per causa de loposició de la noblesa a les contribucions veïnals.
El Consell nha fet una missatgeria de protesta al rei, a Perpinyà.
AMV, MC A-5, fols. 82r-83v.
Die martis intitulata .XII.º kalendas octobris anno Domini .M.ºCCC.ºXLV.º, fon appellat e ajustat consell ab crida pública e ab albarans en la sala de la Cort de València. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:
En Johan Bonfill,En Jacme de Ginestar,jurats.En Berthomeu Çaranyó,En Johan Sala,lochtinents de jurats...............................................................2
||83r ...En lo qual consell fon proposat per los jurats que part de la vila de Xàtiva, per los missatgers daquella, és estat recomptat als dits jurats que, com qüestió e contrast sia entre los cavallers e generoses domiciliats en la ciutat e havents béns en lo terme daquella, duna part, e los ciutadans, de laltra, per rahó de les contribucions vehinals, (e) semblantment sie qüestió entre los cavallers e generoses domiciliats en la vila de Xàtiva e havents béns en lo terme daquella, duna part, e los vehins de la dita vila, de laltra, per les contribucions vehinals, los quals misatgers part de la dita vila requeriren los dits jurats que fos feta unió per la ciutat ab la dita vila en defendre furs e privilegis, e encara ab les altres viles reals del regne, majorment com tots los nobles, cavallers e generoses del regne hagen ||83v feta unió entre ells contra la dita ciutat e viles. Per tal, lo dit consell acordà e tench per bé que unitat sia feta entre la ciutat e la dita vila de Xàtiva, que ho ha request segons que dit és, e ab les altres viles del regne, si u requeren, en defendre furs e privilegis.
En lo qual consell, constituïts personalment los honrats en Johan Calvo e en Bernat Sunyer, misatgers de la ciutat, ensemps ab los honrats en Jacme March e en Jacme dOrrit, trameses al senyor rey a Perpenyà, specialment per lo contrast que és entre los cavallers e ciutadans, per rahó de les contribucions vehinals, e feren relació en lo dit consell de la dita lur misatgeria.3
3.
1345, octubre 27. València.
El Consell de València, en ocasió de remetre al rei les condicions per a participar en la formació duna armada [contra els genovesos], es plany del gran endeutament de la ciutat, causat pels donatius fets a la corona i per les males collites, i de lopressió fiscal que suporta el poble.
AMV, MC A-5, fols. 103r-104v.
Die iovis, intitulata .VI.º kalendas novembris, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º quinto, fon apellat e ajustat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús scrits:
En Jacme dOrrit,En P(ere) Sànxiç dOblites,En Johan Bonfill,En Jacme de Genestar,jurats................................................................
||104r En lo qual consell foren lests los capítols infrasegüents, los quals los prohòmens deputats per lo consell ordenaren e tengren per bons:
«Molt excel·lent príncep e senyor.
Los jurats e el consell de la vostra ciutat de València han vists e regoneguts los capítols a ells trameses sobre lo feyt de la armada per vós, senyor, per custòdia de la mar, a certes universitats vostres demanada, los quals capítols los misatgers de les dites ciutats, axí com a persones singulars, posaren en alcun estament, als quals vós, senyor, resposés segons que a vostra altea plagué.
Ara, senyor, los dits jurats e consell, no esguardan los grans càrrechs dels deutes que són obligats pagar, ni esguardan les grans opressions que lo poble soffer, per rahó de moltes e grans ||104v imposicions que paguen per rahó de diverses ajudes a vós, senyor, feytes en tepms (sic) passats, e la falta dels splets, que són fallats .IIII. ayns ha, mas solament desigan la honor de la vostra real corona ésser conservada e augmentada, e la vostra neccessitat, armaran en la forma següent, sots les maneres e condicions dejús contengudes e no en altra manera:
Primerament...»4
4.
1345, desembre 1. Girona.
Carta credencial de Pere el Cerimoniós al Consell de València, a favor de Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i de Berenguer de Codinachs, escrivà de ració de la reina, enviats a la ciutat per tal de solventar el conflicte que enfronta els nobles i cavallers amb els ciutadans, per motiu del pagament de les contribucions veïnals.
AMV, MC A-5, fols. 126v-127r.
Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Cum nos, affectantes quam plurimum ut dissencioni seu controversie existenti inter universitatem dicte civitatis, ex parte una, et nobiles et milites ac generosos civitatis et regni eiusdem, finis debitus imponatur, et per consequens utrinque amor et concordia, sicut expedit, consolidentur seu etiam confirmentur, et ea de causa dilectos nostros Iohannem Ferdinandi Munionis, legum doctorem, consiliarium et magistrum rationalem curie nostre, et Berengarium de Codinachs, scriptorem portionis illustris Marie, regine Aragonum, consortis nostre karissime, de intentione nostra super premissis duxerimus informandos, idcirco eorum relatibus fidem poteritis credulam adhibere. Volentes ut sicuti bonum statum atque tranquillum dicte civitatis ac regni et incolarum eorundem cupitis augmentari et contrarium evitari, ea que dicti nuntii nostri, pro nostra parte, vobis exposuerint efectualiter impleatis, et hoc aliquatenus non mutetis; et habebimus illud gratum, et de contrario, displicentiam procul dubio sumerimus. ||127r Nam premeditari potestis quantum nobis cordi existit quod dictum regnum, veluti per predecessores nostros a manibus paganorum ereptum, in statu permaneat pacifficho et tranquillo. Data Gerunde, kalendas decembris anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto. Rex P(etrus).
Primerament...»4
4.
1345, desembre 1. Girona.
Carta credencial de Pere el Cerimoniós al Consell de València, a favor de Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i de Berenguer de Codinachs, escrivà de ració de la reina, enviats a la ciutat per tal de solventar el conflicte que enfronta els nobles i cavallers amb els ciutadans, per motiu del pagament de les contribucions veïnals.
AMV, MC A-5, fols. 126v-127r.
Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Cum nos, affectantes quam plurimum ut dissencioni seu controversie existenti inter universitatem dicte civitatis, ex parte una, et nobiles et milites ac generosos civitatis et regni eiusdem, finis debitus imponatur, et per consequens utrinque amor et concordia, sicut expedit, consolidentur seu etiam confirmentur, et ea de causa dilectos nostros Iohannem Ferdinandi Munionis, legum doctorem, consiliarium et magistrum rationalem curie nostre, et Berengarium de Codinachs, scriptorem portionis illustris Marie, regine Aragonum, consortis nostre karissime, de intentione nostra super premissis duxerimus informandos, idcirco eorum relatibus fidem poteritis credulam adhibere. Volentes ut sicuti bonum statum atque tranquillum dicte civitatis ac regni et incolarum eorundem cupitis augmentari et contrarium evitari, ea que dicti nuntii nostri, pro nostra parte, vobis exposuerint efectualiter impleatis, et hoc aliquatenus non mutetis; et habebimus illud gratum, et de contrario, displicentiam procul dubio sumerimus. ||127r Nam premeditari potestis quantum nobis cordi existit quod dictum regnum, veluti per predecessores nostros a manibus paganorum ereptum, in statu permaneat pacifficho et tranquillo. Data Gerunde, kalendas decembris anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto. Rex P(etrus).
5.
1346, gener 12. València.
Acord del Consell de València de posar en peu de guerra la host de la ciutat, per a eixir, si calgués, contra els senyors de viles i castells que perturben els drets demprius i de pastures pertanyents per privilegi a la capital. En aquesta ocasió, ha provocat el conflicte lexpulsió violenta duns ramaders valencians per lalcaid del lloc de Tous, al qual els jurats demanaran responsabilitats.
AMV, MC A-5, fols. 134r-135v.
Die iovis, intitulata .II.º idus ianuarii anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto, fon apellat e justat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús scrits:
En Jacme March,En P(ere) Sànxiç dOblites,En Johan Bonfill,jurats................................................................
||135v ...Encara fon proposat en lo dit consell per alcuns vehins de la dita ciutat que com ells, ab lurs cabanes de bestiar, fossen en lo terme de Tous,5 per ço cor aquí pasturaven, foren-los penyorats alcunes cabeces de bestiar, e enaprés los cremaren los bresquils, per què moriren cabrits e corders del dit bestiar, e corregueren e malmenaren e gitaren de tot lo terme lo dit bestiar.
Per tal, lo dit consell acordà e tenc per bé que los jurats, ab alcuns prohòmens, vajen al terme de Tous, e que facen tornar aquí e pasturar los dits bestiars; e que demanen a lalcayt de Tous tot lo dan e linteresse. En altra manera, que protesten del dret de la dita ciutat.
E encontinent fon manada fer la crida següent:
«Ara ojats què us fan saber los justícies, jurats e prohòmens de la ciutat: que com alcuns senyors de viles e de castells sesforcen de perturbar los vehins de la dita ciutat en la possessió en què son de erbejar e lenyar e daltres aemprius, contra furs e privilegis e libertats de la ciutat e longa usança e antiga, per tal vos fan saber que tothom a cavall e a peu, ab vostres armes, siats aparellats de seguir la senyera, per defendre los dits furs e privilegis e libertats e possessió de la ciutat, tota hora que·n serets requests.»
6.
1346, juliol 7. València.
El Consell de València pren lacord de taxar els béns dels veïns de la ciutat que puguen contribuir en un mínim duna mealla (mig diner) diària, amb la finalitat de redimir els imposts municipals dels arrendataris i suprimir-los tot seguit, considerant que és excessiva la pressió fiscal suportada per la població més modesta.
Igualment, el Consell envia un missatger al rei, en protesta del poder abusiu conferit a loïdor reial Pere de Ciutadella, i per demanar la suavització de la repressió contra la usura.
AMV, MC A-6, fols. 34r-37v.
Die veneris nonas iulii anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º sexto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:
En Ramon Costa,En Guerau del Bosch,En Romeu dOblites,En Bernat Comte,En G(uillem) dEspígol,En Jacme Ricart,jurats................................................................
||35r ...En6 lo qual consell fon proposat per una bona persona que en lo consell tengut dimercres .XXVIII. dies del mes de juyn proppassat fon ordenat que los jurats, ab alcuns prohòmens per ells elets en lo dit dia, tractassen e encercassen alcuns bons affers, los quals ladonchs ex causa no·s podien manifestar ne divulgar, jatssie que toquassen gran bé e profit de la cosa pública, los quals affers han tractat e encercats e són aquests.
Ço és, que com les gents porten e sofiren grans càrrechs per les imposicions, les quals coses són en offenssa e desplaer de Déu e en gran ||35v dan e pijorament de la cosa pública, e fundades en gran injustícia, majorment com les dites imposicions sien entroduÿtes e posades per pagar los deutes deguts per la ciutat, per dons feyts al senyor rey e per messions neccessàries a la universitat daquella, als quals deutes de rahó e de egualtat no són tenguts ne obligats persones pobres e miserables, per indigència que han de béns temporals, ne persones estranyes, que bo seria que totes les persones de la ciutat e dels lochs de la sua contribució fossen escrites aquelles que porien pagar quada dia mealla, e daquí enssús, e, can seria scrit e fet lo nombre daquelles e tatxat cascú què pot pagar cascun dia, serien fets centenars e deenes, e·naxí collir si à la dita tatxació. Emperò, ans que·s collís, regonexeria hom què és degut als compradors de les imposicions per los temps esdevenidors e assignaria hom a aquells ço que·ls és degut, ab aquell interès que·s poria hom ab ells [co]nvenir, a pagar de mes en mes o daltra manera. E que encontinent totes les imp[o]sicions serien levades.