Per tal, lo dit Consell acordà e tench per bé que lo nombre de les dites persones sie scrit per alcunes bones persones per los jurats elegidores, de cascuna parròquia e dels lochs de la contribució de la ciutat, e, encara, que sia escrit lo nombre dels cavallers ||36r e generoses habitants en la dita ciutat e terme de aquella. E, can totes les dites persones seran scrites, sabut lo nombre daquelles, seran tatxades pagar, lo qui meyns pagarà mealla, e daquí ensús, cascun dia; e a açò a cullir per centenars e deenes sien assignades bones persones per los jurats. Emperò, enans que7 col·lecta se face, tractar-se ha per los jurats ensemps ab alcunes bones persones elegidores, ço és, ab los compradors de les dites imposicions, avinença e composició sobre aquella quantitat que han a cobrar del preu per lo qual compraren les imposicions de la ciutat e dels lochs de la sua contribució a .VI. ayns .IIII. meses, e del guayn o interesse que·ls pertanyeria, encercant, tro de ço que·ls romandria a pagar fossen plenerament satisfeyts e entegrats, als (sic) fos feta paga pro rata de mes en mes, segons que exiria de la col·lecta de la dita tatxació. Per la qual manera se diu que remouria hom totes imposicions e que sobraria encara, pagades totes coses, a la ciutat, de què·s poria comprar renda per casc (sic)8 cascuns anys les messions ordinàries, e serie gran profit de la cosa pública e aleujament de la major part del càrrech daquella.
E encontinent los dits jurats elegiren los prohòmens dejús scrits, que scriven lo nombre de les persones de les parròquies de la ciutat e dels lochs de la contribució daquella, segons que·s segueix:
||36v Primerament, de la parròquia de Sent P(ere) de la Seu, en G(uillem) Cesartigues, en P(ere) Samisay.
De Sent Thomàs, en G(uillem) Guasch, notari, en G(uillem) Barberà. De Sent Andreu, en Michel de Cascant, en Michel Moollà (sic).
De Sent Martí, dins la ciutat, en Berenguer Gizbert, en P(ere) Vives. De Sent Martí, fora la ciutat (blanc).
De Senta Katerina, dins la ciutat, en G(uillem) Senan, en Bernat de Vich. De Senta Katerina, fora la ciutat, en Johan Castellar, en Jacme Fenollosa. De Sent Nicolau, en Michel Gastó, en P(ere) Dezcastell.
De Sent Berthomeu, en P(ere) de Vich, en P(ere) de Pàmies. De Sent Lorenç (blanc).9
||37r Encara fon ordenat e tengut per bé en lo dit consell que los jurats eligen una bona persona per anar al senyor rey, per .III. coses. La .I.ª, per revocar les comissions den P(ere) de Ciutadella, oïdor de la cort del senyor rey, les quals comprenen en si generalitat de proceses, e en gran partida és tolta la juredicció al justícia de la ciutat en lo criminal. Laltra rahó, és per empetrar ab lo dit senyor rey remissió de la pena imposada a aquells qui dins .X. jorns no haurien manifestat als comissaris del senyor rey e del senyor bisbe los contractes usuraris o feyts en frau de usures. La terça, que, per ço que feyt és o·s farà tro lo senyor rey hi haja provehit, no sia lesió ne prejuhí dels furs o privilegis de la ciutat.
Ítem, lo dit consell ordenà e establí que lo síndich de la ciutat manifest e notiffich als dits comissaris elets sobre lo feyt de usures, e encara deman ab acabament totes quantitats degudes per qualsevol persones a la universitat de la dita ciutat per usures, ||37v per los contractes de manleutes fetes per la ciutat a ses necessitats o en frau de usures, de .X. anys a ençà, segons la crida feyta de part del dit senyor rey, protestan, emperò, lo dit síndich que per rahó de la dita manifestació o notifficació no sia fet prejudici o lesió alcuna a furs ne privilegis de la dita ciutat, com allò face e entene a fer per temor de les penes apposades en la dita crida. Volch encara lo dit consell que les dites coses puxen ésser corregides e esmenades de consell dels advocats de la ciutat, no mudada la substància.
NOTES:
¶ 1 Segueix la llista dels consellers presents. Sols hi són els jurats ciutadans; pels cavallers i generosos, ho eren Guiot de Xanaveires i Pere Sanxis dOblites.
¶ 2 Segueixen els consellers assistents, amb labsència dels dos jurats cavallers i dels consellers de lestament militar. Ometrem aquesta relació, generalment llarga, en les actes del Consell.
¶ 3 La resta, en blanc.
¶ 4 Aprovats els capítols, el Consell acorda (f. 106r) remetrels al jurat Jaume March, traslladat a Perpinyà, que els presentarà al rei.
¶ 5 El lloc era senyoriu de Pere Sabata, cavaller, després un dels dirigents de la Unió.
¶ 6 Al marge esquerre: De tractatu expellendarum impositionum.
¶ 7 que·s a lorig.
¶ 8 Hi manca el verb (=pagar...).
¶ 9 Hi ha un espai en blanc, car falten les parròquies urbanes del Salvador, de Sant Esteve, de Sant Joan del Mercat i de Santa Creu de Roteros.
2. UNA CRISI SUCCESSÒRIA PROVOCADA, DINS DUNA POLÍTICA REIAL AUTORITÀRIA
(FEBRER-MAIG 1347)
7.
1347, febrer 14. València.
El rei Pere el Cerimoniós reprén amb amenaces el seu germà, linfant Jaume, comte dUrgell, que sha traslladat, contra les ordres daquell, a Aragó, i ha protestat de la designació de la infanta Constança com a successora al tron.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 166r-v.
Lo rey dAragó.
Car frare. [B]é sa[be]ts en qual manera parlam ab vós fraternalment e amigable e axí c[o]m a senyor, manants a vós que en alcunes de la nostres ciutats ne l[och]s no es[tigué]ssets ne conversàssets, tro que haguéssets mo[st]rades vostres [ra]hons les qual[s] entenets haver contra la primogenitura o suc[c]essió d[e la al]ta infanta dona C[on]stança, f[i]lla nostra primogènita, [o] altra primogènita, per part de la qual és affermat [e]lla haver successió en los r[e]gnes, comtat[s e] terres nostres aprés nost[r]es d[i]es en cas, ço que Déus no v[u]lla, que convengué[s] nós passar daquesta vi[d]a sens fills mascles. E a[r]a hav[e]m entès que·l dit manam[e]n[t] no contrastant, vos sots anat en lo regne dA[ra]g[ó ...]t[...] ||166v manament [... ... ...]10 vós protestats dels [... ... ...] coses lo dit nostre manament [... ... ...]·ns covenga en altra manera provehir, ço qui·ns seria fort greu. Data en València, sots[s] nostre s[e]gell secret, a .XIIII. dies anats del mes de febrer en lany de nostre Senyor .M.CCC.X[L]VII. Rex P(etr)us.
A l[alt in]fant en Jacm[e], comte dUrgell e veçcomte dÀger, car frare nostre.
8.
1347, març 21. València, al palau del Real.
Jurament i homenatge, davant del rei, de Pere de Xèrica, governador del regne de València, de tenir el seu càrrec per la infanta Constança, i de defensar el seu dret de successió dels contraris. Amb la mateixa fòrmula juraran els oficials reials que han estat novament nomenats, com ell.
ACA, C, Processos, llig. 116/6, fol. 5r.
Sub hac forma sunt iuramenta officialium illorum, videlicet, quibus noviter comittentur officia.
1347, març 21. València, al palau del Real.
Jurament i homenatge, davant del rei, de Pere de Xèrica, governador del regne de València, de tenir el seu càrrec per la infanta Constança, i de defensar el seu dret de successió dels contraris. Amb la mateixa fòrmula juraran els oficials reials que han estat novament nomenats, com ell.
ACA, C, Processos, llig. 116/6, fol. 5r.
Sub hac forma sunt iuramenta officialium illorum, videlicet, quibus noviter comittentur officia.
Noverint universi quod ego, Petrus, dominus de Exerica, recognoscens et considerans vos, excellentissimum ac magnificum principem et dominum dominum Petrum, Dei gratia regem Aragonum, etc., comississe michi officium gubernationis regni Valentie sub hac forma, videlicet, quod ego ten[e]am ipsum pro inclita infantissa domina Constantia, primogenita vestra, cui successio regnorum et terrarum vestrarum ratione sue primogeniture noscitur pertinere in casu, videlicet, quo vos, dictus dominus rex, sine filio vel filiis masculis legittimis ab luce migrari contingeret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, ex hiis iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis tacta, et homagium ore et manibus comendatum facio vobis, dicto domino regi, presenti et huiusmodi iura[me]ntum et homagium recipienti, quod dictum officium gubernationis regni Valentie per vos michi comissum tenebo pro inclita infanta Constantia, primogenita vestra et in regnis, comittatibus et terris vestris, si vos sine filiis [mascu]lis mori contingeret, quod absit, successura, et quod casu predicto quo sine liberis masculis decesseritis ut prefertur, ego cum toto posse meo, quod habeo per me vel ratione dicti officii, iuvabo et pro toto posse meo deffendam dictam dominam Constantiam in successione predicta, et eius tutorem vel curatorem per vos assignatum vel assignandum eidem, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium dictus dominus rex de predictis mandavit fieri unum vel plura publica instrumenta eiusdem tenoris et data per me, notarium infrascriptum. Quod est actum in Regali domini regis Valentie, die intitulata duodecimo kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º sexto.
Sunt inde testes ad predicta presentes nobilis Petrus de Fenolleto, vicecomes Insule, nobilis Gondisalvus Didaci de Arenosio, Petrus de Montecatheno, amirantus, Rodericus Didaci, vicecancellarius, Iohannes Ferdinandi Munionis, magister rationalis, legum doctores, Iacobus Rubei, thesaurarius, et plures alii consiliarii dicti domini regis.
9.
1347, març 24. València, al palau del Real.
Jurament i homenatge que han de prestar al rei i a la infanta primogènita Constança els alcaids dels castells reials. Es comprometen, en cas de mort del monarca sense descendència masculina, a tenir-los a Costum dEspanya en nom de lhereua, a restituir-los a ella si els és manat i a recolzar-la contra els seus oponents. En aquest cas, jura Llop Álvarez de Espejo, alcaid del castell del Poyo, al terme dAlpont.
ACA, C, Processos, llig. 116/6, fol. 2r-v.
Sub hac forma debent iurare alcaydi castrorum qui iam tenent castra, et effectus iuramenti est similis de aliis alcaydis quibus noviter comituntur.
Noviter universi quod, constituto ante presentiam regie magestatis excellentissimi ac magniffici principis et domini domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, etc. (blanc),11 alcaydus castri de (blanc),12 idem dominus rex exposuit eidem alcaydo quod, cum successio regnorum et terrarum suarum de iure politico pariter et humano pertineat inclite infantisse Constantie, primogenite sue, ratione sue primogeniture, si casus accideret, quod Deus propter sui misericordiam avertat, quod sine filiis masculis legittimis contingeret eundem debitum persolvere naturale, et propterea vellet quod subditi eius, et potissime alcaydi castrorum suorum, subscripta facerent iuramenta et homagium. Idcirco, dictus alcaydus (dixit) per tres vices hec verba:
Senyor, si en lo cas damunt dit, ço que Déus no vulla, que vos covenga morir sens fills mascles legítims, et yo ret lo castell damunt dit a la dita senyora infanta o a·ltra primogènita vostra, ¿havets mi, ara per lavors et lavors per ara, per quiti et per absolt de tot homenatge, sagrament et naturalea en los quals per lo dit castell vos són tengut?
Qui dominus rex dixit per tres vices que oc, et placebat quod castrum ipsum teneret ut infferius continetur. Quibus sic habitis et dictis, idem alcaydus fecit iuramentum et homagium in hac forma:
Ego, (blanc),13 alcaydus castri de (blanc)14 predictus, de certa scientia et consulte iuro ad dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus meis corporaliter tacta, et homagium ore et manibus comnendatum facio vobis, dicto domino regi, nomine vestro et nomine etiam dicte domine infantisse emancipate, vel alie vestre primogenite, in casu predicto, quorum virtute promito vobis, dicto domino regi, presenti, et dicte domine infantisse, seu alie vestre primogenite, et scriptori et notario infrascripto, tanquam publice persone, hec a me, nomine dicte domine infantisse seu aliter dicte vestre primogenite, de vestro mandato expresso stipulanti et recipienti, quod dictum castrum de (blanc) tenebo pro vobis, dicto domino rege, dum vixeritis et eum michi dimisseritis, et post dies vestros, si absque filiis masculis vestris ex legittimo matrimonio et carnali copula procreatis vos mori contingeret, quod absit, pro inclita domina infantissa Constantia, primogenita vestra, vel illa ex filiabus vestris que tempore mortis vestre erit vestra primogenita, et pro ipsius tutore vel curatore que in testamento vel aliter sibi duxeritis assignandum, promitto ipsum tenere et custodire legaliter, fideliter atque bene, ad consuetudinem Ispanie, et ipsum castrum vobis cum mandaveritis, aut dicte infantisse vel eius tutori in dicto casu, restituere promitto absque aliqua dilatione, imaginatione vel fraude. Et nichilominus, cum toto posse meo, iuvabo (et) deffendam dictam dominam infantissam Constantiam, vel aliam dicto casu vobis primogenitam, in successione predicta, ||2v et eius tutorem vel curatorem predictum, contra omnes qui in successione dictorum regnorum et terrarum eam vellent quomodolibet impedire. In cuius rei testimonium idem dominus rex mandavit fieri de predictis unum et plura publica instrumenta eiusdem tenoris, data per notarium infrascriptum. Quod est actum in palatio regio Valentie, die intitulata nono kalendas aprilis, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º sexto.
Sunt inde testes ad hec presentes nobilis Petrus, dominus de Exerica, nobilis Ademarius de Mosseto, nobilis Petrus de Montecatheno, amirantus, nobilis Philipus de Castro et Galcerandus de Bellopodio, maiordomus, et plures alii nobiles et milites.
10.
1347, març 28. València.
Pere el Cerimoniós comunica a Miquel de Gurrea, governador dOsca, els canvis operats en el govern del regne de València, la destitució de linfant Jaume dUrgell i els poders conferits a la primogènita Constança.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 164v.
El rey dAragón.
F[é]mosvos a saber que nos [ha]n dicho que us havían dad[o] a entender que nos querríamos revocar las go[ver]naciones, por [...] sab[e]r [que] nos no havem[o]s ren innovado en las [g]overnaciones, excep[ta]do [q]ue havemos de la[s] dos governacione[s] de regno de Valencia feyta una, e aquella comendada al n[ob]le e [a]mado don Pedro, senyor de Exéricha, consellero nuestro. Es empero verdat que ha[v]emo[s] re[vo]cada la go[v]ernación del infant don Jayme, muy caro hermano nuestro, [e] que des[...] l[a]s gover[na]ciones e los otros officios e los c[a]stiellos se [...] por [la]lta inf[a]n[t]a dona [Con]stança, muy cara primogénita nuestra, o por aquell[a que] sería nuest[r]a primog[é]n[ita], en caso, [...Di]os no quiera, que nos muriéssemos menos de fillo m[asc]lo heredero. [...] ansí, [n]otificán[do]vos aquesto, vos mandamos que en el officio de la governación a vos [c]omandado vos hayades bi[e]n e diligentm[ent ...] havedes bien acustu[m]ad[o], en manera quen [p]odades sier por [n]os lo[ado] de dil[igenci]a. Data en Valencia, [diu]s nuestro si[e]llo secret[o, .XXV]III. d[í]as andados del mes de março en el anyo de [nuestro S]enyor .M.CCC.[XLVII].