En primer lloc, Manolo Conca, Jordi Naya i Vicent Martínez presenten una programació didàctica destinada al segon cicle de la ESO, en concret per a lassignatura optativa que porta per títol: «Cultura popular motriu (pilota valenciana)». El seu objectiu és incrementar entre els seus alumnes els elements socioculturals que aporta el joc de pilota a la societat valenciana. Temes com ara levolució històrica, les modalitats, la salut, les instal·lacions, els materials, i, al remat, el fet de considerar el joc de pilota com lesport de tot un poble són els eixos cardinals daquesta optativa que estructuren i desenvolupen en diverses unitats didàctiques.
Andrés Gascó Lluch defensa la necessitat dintroduir una assignatura sobre pilota a la universitat, ja que és fonamental disposar de docents formats perquè desprès posen en pràctica els coneixements adquirits amb els seus alumnes, defensant la importància diniciatives com el programa Pilota a lEscola impulsat per la Generalitat Valenciana.
Lluís Ramos i Santamaria analitza la interacció amb companys dequip o rivals en les diferents modalitats del joc de pilota, així com les característiques en relació amb altres paràmetres del joc, com la pilota, lespai, el temps o el sistema de puntuació, el que aporta una interessant informació en relació amb les habilitats que es poden potenciar a nivell escolar.
Enrique Castillo Carbonell descriu la iniciativa de promoció i divulgació de la pilota impulsada per lAjuntament de València a la fira dExpojove amb la realització de diferents tallers, la visita de jugadors i la pràctica del joc; així com lexperiència de la difusió i de la pràctica del raspall a la localitat marroquina de Timerssit, en dos interessants iniciatives de divulgació del joc de pilota en un context festiu amb una assistència de milers de persones i com a instrument de cohesió social i econòmica i difusió de la cultura pròpia en un context desfavorit.
Daniel Martos i García fa un recorregut per les disposicions legislatives que van propiciar la implantació de la pilota en els currículums dels diferents nivells educatius així com altres disposicions que van a col·laborar en la consolidació daqueixa presència, destacant també la importància dafavorir la seua presència a làmbit universitari. També cita algunes de les publicacions i reunions que han propiciat lintercanvi dexperiències entre els docents així com les potencialitats que pot aportar el joc, finalitzant la seua contribució reflexionant sobre algunes qüestions que shaurien encara dafrontar, i que passen per potenciar la formació dels docents i la presència de la pilota a làmbit escolar, ampliar i millorar les instal·lacions i les activitats extraescolars relacionades amb el món de la pilota, entre altres aspectes.
Complementàriament a la seua presència i integració a làmbit educatiu, també és fonamental per a assegurar la seua pervivència i projecció de futur, la divulgació i la presència del joc de pilota en els mitjans de comunicació, tant els tradicionals com ara la televisió, la ràdio o la premsa, com sobretot a través de les noves tecnologies i formes de comunicació i difusió propiciades per Internet i el desenvolupament de les xarxes socials i altres iniciatives digitals.
En el bloc 5, La pilota i els mitjans de comunicació, Maria José Berbegall i Tona Català en les seues respectives contribucions, descriuen les peripècies patides per la pilota en la televisió publica valenciana; Canal 9 i Punt 2. Tot i que les retransmissions de les partides van superar els entrebancs imposats a nivell tècnic per la disposició de les canxes de joc o per les dificultats per al seguiment de la pilota; i que el programa Trinquet es va convertir en el veritable emblema de la divulgació televisiva del joc, no ha pogut superar, ja molt abans del tancament de RTVV, el desinterès o tal volta la incomprensió o menyspreu dels directius i responsables polítics. Ambdues contribucions reflexionen amb constructiva i sana enveja amb el tractament que rep la Pilota Basca en la seua televisió autonòmica o amb el que haguera pogut suposar una aposta més decidida per lesport autòcton front a altres iniciatives menys valencianes i, sobretot, més costoses i elitistes.
Manuel S. Jardí i José Rodolfo Hernández Carrión aprofundeixen en lanàlisi de la relació entre televisió i la pilota al llarg de la dècada dels 80 i 90, però sobretot, reflexionen sobre un futur, molt més fosc, com a conseqüència de lapagament de la Radiotelevisió Pública Valenciana.
A continuació, Ricard Sentandreu pilotari professional de raspall i coordinador de PilotaVeu, una pàgina web especialitzada en pilota valenciana de recent creació que, una vegada consumat el tancament de Canal 9, ocupa un lloc molt destacat en la transmissió de tota la informació referent al joc mitjançant el recurs a Internet i les xarxes socials.
Finalment tanca el capítol, Recaredo Agulló Albuixech que analitza els articles publicats per lescriptor, periodista i notari Llorenç Millo al diari Las Provincias. Durant més de 35 anys, entre 1959 i finals de la dècada dels 90, Millo va deixar constància en la secció anomenada «La partida del dissabte» de tot allò que va esdevindre en el joc de pilota, en especial en el Trinquet de Pelaio. Les seues cròniques no només van aportar dades sobre la situació de la pilota i els pilotaris, sinó que també estan farcides de referències als costums, la llengua i la cultura del poble valencià.
Per altra banda i encetant nou bloc, es posa el focus ara en el fort arrelament geogràfic local del joc de pilota, tot i que es tracta duna pràctica universal. En el nostre àmbit i pel que fa a la pràctica de la pilota valenciana podem parlar de pràctiques pròpies i aspectes identitaris a nivell comarcal o, fins i tot, municipal, aspecte objecte destudi al bloc 6, que presenta diferents exemples dEstudis locals. Ricardo Mesado fa una rememoració històrica de la pràctica del joc de pilota a Xèrica i a altres municipis de lAlt Palància, en particular la modalitat similar al joc a llargues anomenada «palico» en aquesta localitat, rememorant la figura duna pionera en la pràctica del joc (Teresín la de Pomar) o la pràctica del joc propiciada pels contactes entre jugadors locals i camioners del País Basc o de Navarra que pernoctaven en un hostal de la localitat.
Per la seua banda, Sergio Navarro i Rubén Tormo centren la seua contribució en lanàlisi de la pràctica i linterès pel joc de pilota en lactualitat en el que es potser el municipi més emblemàtic pel que fa a la seua projecció, el Genovés; i finalment, Miguel Juan Fabra detalla la pràctica del joc a Atzeneta del Maestrat (lAlcalatén) alertant sobre la importància que tenen les escoles de pilota i el suport institucional pel que fa a la pervivència i limpuls del joc. Aquests treballs van ser presentats quan cursaven lassignatura Sociologia de lEsport al grau de Ciències de lActivitat Física i lEsport de la Universitat de València. Seguidament Joan Mata ens endinsa en la història de la pilota a Oliva, parant especial atenció al lloc capdavanter que ha ocupat aquesta localitat de la Safor en la modalitat del raspall tot i destacant figures clau com Pepe Boscà o la nissaga dels Malonda. El text també reflexiona sobre el fet que per diversos motius, molts de caire polític, la localitat compte actualment amb dos trinquets; el vell i el nou que encara no sha acabat de construir, tot i que en lactualitat no es pot jugar en cap del dos. Tanca la secció un treball que es detura en lactivitat pilotaire de la pintoresca localitat de Benicolet (La Vall dAlbaida) obra de laficionat i investigador local Vicent Martínez. En aquestes línees coneguem els grans pilotaires i desafiaments en la modalitat del raspall que han tingut lloc a lemblemàtic carrer dEnmig de la localitat al llarg de darrer segle, així com la carrera de Edmundo Català «Mundo» (1924-1987), gran jugador local.
La consolidació del que és avui la pràctica del joc de pilota passa necessàriament per reconèixer lesforç i el treball desenvolupat al llarg dels últims anys pel que en el bloc 7 sanomenen Actors clau. Així, Begoña Castillo ens parla del paper desenvolupat per la Federació de Pilota Valenciana des de la seua creació el 30 dabril de 1985, destacant el seu caràcter dorganisme obert i disposat a col·laborar amb tota aquella persona interessada en aprendre o practicar el joc de pilota, la importància de «formar als formadors» a través del curs de formació dentrenadors que organitza o la seua tasca divulgativa a través de limpuls o la participació en exposicions o partides dexhibició, entre altres iniciatives.
NAlfred Hernando Hueso, Fredi, en la seua contribució, partint de la seua experiència com a jugador en un període clau (1973-1990), ens acosta a la realitat viscuda pels jugadors al llarg deixa etapa, identificant algunes de les deficiències que van dificultar la consolidació de la pilota com a pràctica esportiva: lexcessiu protagonisme de les travesses, labsència de competicions llargues i, sobretot, la manca duna estabilitat econòmica dels pilotaris. La creació de les empreses Frediesport i Val Net relatada en primera persona pel protagonista daquestes iniciatives va permetre resoldre en gran mesura les carències mencionades professionalitzant el món de la pilota, que a hores dara senfronta a les mateixes (i encara a noves) dificultats derivades de la crisi econòmica actual i de la desaparició de la televisió autonòmica valenciana. Front a aquesta situació, lautor destaca que és fonamental aferrar-se a la consideració social i a la imatge positiva que projecta la pilota per a assegurar la seua supervivència.
David Sarasol Moscardó ens presenta el Museu de la Pilota, situat al Genovés (la Costera) i inaugurat el 16 de desembre de 2003, com a iniciativa impulsada en làmbit institucional per lAjuntament del Genovés amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València que ha esdevingut en veritable fita clau tant per a la recuperació i conservació de la memòria històrica del joc com pel que fa al seu estudi i difusió. Nodrit en gran mesura gràcies a diferents donacions de jugadors o artesans piloters que cal fomentar i propiciar, ha esdevingut en un veritable espai cultural, destudi i dencontre amb zones interactives, diferents recreacions, zones expositives i destudi e inclús una galotxeta (pilota grossa) per a la pràctica del joc.
José Campos Granell, director del Servei dEsports de la Universitat de València, explica les iniciatives realitzades per la Universitat i que tenen com a eixos essencials els camps de la promoció, la competició i la formació. La Universitat de València juntament amb la Catòlica de València i la Universitat dAlacant venen desenvolupant programes de difusió i dintegració de la pilota en el món universitari.
Finalment, Paco Barceló Ruiz descriu de manera complementària a José Campos la vinculació de la pilota a làmbit universitari, particularment el cas de la Universitat de València i les diferents iniciatives dutes a terme al llarg dels últims anys propiciades per linterès del propi autor i altres companys que afortunadament han tingut el ressò necessari entre els responsables universitaris: exposicions, competicions, partides dexhibició, ledició de la publicació Vaqueta o la creació de lAssociació de Jugadors de Pilota Valenciana entre daltres iniciatives que han possibilitat una estreta relació entre pilota i universitat.
La pilota valenciana constitueix una realitat social polièdrica que ha sigut objecte daproximacions molt diverses fonamentalment des de les Ciències Socials i les Humanitats. En el bloc 8, La pilota valenciana des de les Ciències Socials i Humanitats, es presenten alguns exemples daquestes aproximacions. Josep Pérez Soriano, a través duna acurada anàlisi qüestiona lassociació que sha fet, molt a sovint, entre la pràctica de la pilota i el món rural tradicional valencià; estudiant levolució del propi concepte de món rural que ha passat de tenir una consideració pejorativa com a espai marginal o anacrònic a ser revigoritzat com a espai de preservació dels valors culturals i identitaris i per tant a afavorir i preservar.
Eugènia Benimeli i Navarro aborda lestudi del joc de pilota des duna perspectiva de gènere. Així, analitza la participació de les dones en un joc i un esport tradicionalment masculí, aportant diferents dades recollides en el projecte Pilota i Dona impulsat per la Federació de Pilota Valenciana, que malgrat que constaten laugment de la participació femenina en la pràctica del joc, aquesta queda limitada fonamentalment a la modalitat de raspall i de One Wall. Tanmateix, sidentifiquen a través de diferents entrevistes els motius de les dones per a iniciar-se en la seua pràctica i sobretot algunes de les barreres i estereotips que encara shan de superar per afavorir el camí cap a la igualtat.
Javier Gómez Ferri projecta una mirada sobre levolució històrica sobre el joc de pilota des dels seus orígens fins a lactualitat focalitzant la seua atenció en les relacions existents entre les classes socials i el control polític. Les prohibicions, les travesses, la procedència social dels jugadors, els conflictes entre classes, els canvis en la utilització de la via pública, les multes, les blasfèmies i en concret, el període autoritari de la dictadura, van fer daquest esport una activitat estigmatitzada entre les classes dominants. Aquesta visió va començar a canviar en el moment que la societat valenciana va recuperar el sistema democràtic i a poc a poc, quinze a quinze, es va anar invertint aquesta imatge negativa que projectava la pilota per a passar a ser considerada com una senya estimada de la identitat i la cultura valenciana.
Josep Andreu Bosch, constata a partir de la consulta de la premsa valenciana que en el període històric comprès entre el 18 de juliol de 1936 i l1 dabril de 1939, la pilota valenciana va ser lesport més practicat. Així, dels 986 dies que va durar la Guerra Civil tan sols en 33 no hi ha constància que es jugara una partida de pilota. Igualment analitza la pràctica del joc en relació amb el context sociopolític daqueix període, que va motivar canvis en la gestió de les instal·lacions o en la concepció de la pràctica del joc, considerada com a pràctica de caràcter benèfic o assistencial en molts casos en pro de la República.
El bloc 9, Reflexions i desafiaments de futur, reivindica la recuperació de valors perduts o menyspreats en una societat, la nostra, que probablement sha tornat massa individualista, impersonal i accelerada; així com que la tradició i el caràcter singular del joc al carrer, haurien de conviure amb la modernitat, aportada pels trinquets i les pràctiques normalitzades.
En aquest sentit, Josep Congost i Timoner en la seua contribució fa una reivindicació del carrer com a espai del joc i de la pràctica del joc al carrer com a mecanisme de sociabilitat. Cada carrer, amb les seues particularitats (pendent, longitud, immobles i altres elements urbans) aporta uns dels trets essencials del joc de pilota (i especialment en el cas del joc a llargues), com és la singularitat i caràcter únic i diferenciat de cada carrer com a espai del joc.
Sergi Durbà i Cardo ens convida a una reflexió profunda al voltant del que ha sigut el passat recent de la pilota i levolució del joc al llarg dels últims 30 anys, en la que ha patit una revolució massa accelerada duna pràctica que potser no estava preparada per a aqueixa revolució o alguns aspectes de la mateixa. I és que obres faraòniques o nous i flamants trinquets abandonats a la seua sort en pocs anys, un tractament mediàtic amb experiments televisius fallits amb la pretensió de difusió massiva dun esport que probablement no sadapta a aqueixa concepció, són aspectes sobre el que és fonamental reflexionar. Aquesta reflexió, determinant el que és i el que es vull que siga el món de la pilota i tot el que lenvolta, es fonamental per a determinar què sha de projectar cap al futur.