El testimoni de la realitat viscuda o imaginada que ofereixen els seus versos, quan sorienta al passat, a la infantesa i al poble, amb lestratègia de recuperació des del record i la memòria, al capdavall el valor documental del poema, de vegades comporta un to especialment elegíac (pensem en poemes com «No escric èglogues», de Llibre de meravelles); quan es projecta sobre el present és sobretot un vessant més testimonial sobre la quotidianitat, que no sols descriu i constata sinó que també denuncia, una quotidianitat sovint enriquida amb aspectes de gaudi aparentment circumstancials i anecdòtics (com ara en els poemes hedonistes dHoracianes); i quan sorienta a la construcció del present-futur hi apareix el vessant més explícitament compromès, amb lhoritzó col·lectiu de la pàtria (així, el poema «Assumiràs la veu dun poble», de Llibre de meravelles).
Aquests, al cap i a la fi, són tres àmbits temàtics principals de lunivers poètic estellesià: la poesia quotidiana, la poesia amorosa i la poesia més compromesa i nacional (la primera, evidentment, sinterfereix amb les altres dues). La poesia amorosa és idil·li, fidelitat i sentiment (sempre Isabel, la seua muller, com el del poema «He aixecat, mentre escrivia, el cap», de Sonata dIsabel), però és també sensualitat i erotisme (especialment evocats des del record, per exemple amb el personatge Jackeley, a Versos per a Jackeley) i és sexe (desig i també pornografia, per exemple amb el personatge la cordovesa del raval, a El gran foc dels garbons); com a vivència personal i col·lectiva en un moment històric determinat de repressió, el sexe, a més, denota la frustració i el caos de lèpoca, com és palès a «Testament mural», de Llibre de meravelles. La poesia compromesa i nacional té les seues arrels en la terra pròpia, en la geografia, té el seu lligam directe en el poble i en lhoritzó en la pàtria; Estellés es compromet, amb esperança, amb la realitat del seu país: només cal recordar Mural del País Valencià. La poesia quotidiana és la plasmació hedonista dels instants feliços i de les sensacions de petites coses primàries i satisfactòries perquè són essencials (recordem el poema I «res no magrada tant», dHoracianes, o fins i tot el títol Lamant de tota la vida), però també i sobretot és fixació escrita del caos dominant en un temps de crisi: la fam, el dolor, la misèria, la solitud i, especialment determinants, la pena i la mort (personal i col·lectiva), al capdavall, aspectes definitoris dels anys difícils de la postguerra: així en textos de Lofici de demà o en alguns sonets dEl gran foc dels garbons.
La poesia dEstellés, duna banda, és el testimoni daquest univers que va viure i que va imaginar, el qual es pot conèixer i constatar mitjançant la crònica que en fa; i, de laltra, construeix una ficció dissident ben personal mitjançant la passió descriure, una passió que el va absorbir durant tota una vida.
1. Per a les citacions de Llibre de meravelles se segueix ledició revisada del 2015, dins Obra completa 2, València, Edicions Tres i Quatre. Quan la citació prové dun altre poemari, en el cas destar inclòs a qualsevol dels quatre volums de la nova edició de lObra completa, es parteix daquesta. En el cas de no trobar-shi encara inclòs, es parteix de la publicació anterior de lObra completa, de la mateixa editorial. I quan és una obra només publicada solta (per exemple, Mural del País Valencià), llavors es pren ledició existent a labast.
2. Aquests deu volums de les seues obres completes publicades per Eliseu Climent editor eren Recomane tenebres. Obra completa 1 (1972), Les pedres de làmfora. O.c. 2 (1974), Manual de conformitats. O.c. 3 (1977), Balanç de mar. O.c. 4 (1978), Cant temporal. O.c. 5 (1980), Les homilies dOrganyà. O.c. 6 (1981), Versos per a Jackeley. O.c. 7 (1982), Vaixell de vidre. O.c. 8 (1983), La lluna de colors. O.c. 9 (1986) i Sonata dIsabel. O.c. 10 (1990). Des del 2014 Edicions Tres i Quatre ha publicat quatre volums duna nova edició revisada, que de moment abracen el corpus poètic dels anys cinquanta i seixanta.
3. Al Fons Estellés es conserva el document de lobra però no la portada, per tant, no se sap el títol del conjunt. Aquest primer poema en valencià ha estat reproduït per Carbó (2009a: 33).
4. El que actualment es coneix com Linventari clement de Gandia.
5. Aquest apartat prové duna reelaboració de dos treballs anteriors (Carbó, 2003 i 2009b: 104-108).
2
La creació dels textos
i la difusió del llibre
La passió descriure va absorbir Vicent Andrés Estellés durant tota una vida. Després del cicle de la tenebra,1 configurat pels llibres acabats entre 1956 i 1957, des de La nit fins a La clau que obri tots els panys; després dels petits exilis de cada dia, de la segona part daquesta darrera obra esmentada part intitulada «Llibre dexilis», percebuts per algú que vivia un exili interior davant duna realitat que considerava sense sentit, motivada pel context de la postguerra i accentuada i singularitzada personalment per la mort de la primera filla als tres mesos de vidala darrera nit del febrer de 1956; després del deliri del jo en «Coral romput» o tercera part daquesta mateixa obra esmentada; el poeta, immergit entre inventaris i manuscrits, descobrí petites meravelles en els records, les anècdotes i els detalls de la realitat, els instants quotidians, lunivers que lenvoltava i la seua imaginació.
Com Ramon Llull va fer amb Fèlix al Llibre de meravelles de la fi del segle XIII, aquell personatge que recorria el món per donar testimoni del meravellós que hi veia i que motivava la seua gratitud a Déu, el creador que ordenava el món ofert, Estellés va trobar i configurar un jo poètic que també vagava errabund per un món on, de tant en tant, percebia matisos i entrellucava algunes valuosíssimes diferències. Si la primera evolució dels anys cinquanta del gran poeta valencià havia estat de les homilies dOrganyà, o primers textos, a les tenebres (entre els anys 1952 i 1958); la segona, anava de les tenebres a les meravelles (a partir del 1958). Només de la tenebra estant es podien esbrinar meravelles. A la manera com havia passat amb Ramon Llull després de la naixença de la llengua catalana, ara Estellés, després de la repressió més dura del franquisme i de la més fosca davallada personal, es confirmava i es consolidava mitjançant la plenitud en la seua producció literària en aquesta llengua. Potser per això, quan escrivia aquesta obra, volia esbossar o composar com una mena d«oda a laparició de la gramàtica».
Com Ramon Llull va fer amb Fèlix al Llibre de meravelles de la fi del segle XIII, aquell personatge que recorria el món per donar testimoni del meravellós que hi veia i que motivava la seua gratitud a Déu, el creador que ordenava el món ofert, Estellés va trobar i configurar un jo poètic que també vagava errabund per un món on, de tant en tant, percebia matisos i entrellucava algunes valuosíssimes diferències. Si la primera evolució dels anys cinquanta del gran poeta valencià havia estat de les homilies dOrganyà, o primers textos, a les tenebres (entre els anys 1952 i 1958); la segona, anava de les tenebres a les meravelles (a partir del 1958). Només de la tenebra estant es podien esbrinar meravelles. A la manera com havia passat amb Ramon Llull després de la naixença de la llengua catalana, ara Estellés, després de la repressió més dura del franquisme i de la més fosca davallada personal, es confirmava i es consolidava mitjançant la plenitud en la seua producció literària en aquesta llengua. Potser per això, quan escrivia aquesta obra, volia esbossar o composar com una mena d«oda a laparició de la gramàtica».
1. La documentació original existent
Hi ha diferents documents suplementaris del Fons Estellés que contenen textos de Llibre de meravelles. Ressenyarem només els dos més extensos i dagrupació de textos i no pas casos dalgun poema solt; i ho farem així perquè pot ajudar a esbrinar i situar la cronologia de la redacció de lobra.
Duna banda, existeix un document mecanografiat, i, de laltra, un document manuscrit. Tot i que aquests no tenen datació, tanmateix, els diferents escrits paratextuals existents que es refereixen a lobra sempre la situen en els anys cinquanta, i més concretament a lentorn del 1958. Ambdós documents contenen poemes de la part central del llibre, és a dir, dels textos, escrits en versos alexandrins, que es troben a les set seccions que coneixem editades amb la numeració romana.
El primer document sintitula Oda a laparició de la gramàtica, títol que confirma la voluntat fundacional de lobra. Al títol mecanografiat se sobreposa, manualment, «Originals Llibre de meravelles», intitulació que és posterior en el temps. Aquest document conté vint-i-vuit poemes en fulls solts, amb dues procedències de redacció, com palesa la tipografia de lletres de dues màquines descriure diferents: duna banda, vint-iquatre poemes que, pel mecanografiat i pel tipus de paper, poden ser els vinculables a lentorn del 1958 (la fi dels cinquanta o, com a molt, linici dels seixanta); i daltra banda, els altres quatre, afegits i duna altra procedència, sense dubte de redacció posterior. Entre els primers, només hi ha un poema que no sincorporà a ledició de lobra. Aquest poema, reproduït ja en lestudi introductori del volum segon de la nova edició de lobra poètica estellesiana (Carbó, 2015: 53), és el següent:
I després de la guerra, brutalment confiàveu,
callats, en laltra guerra. Escoltàveu notícies
de la guerra en la vostra dolorosa postguerra.
Lesperança, aleshores, sanomenava guerra.
O, si es vol, Nord-Amèrica. O, si es vol, Gran Bretanya.
Vivíeu en el centre dolorós de la guerra.
Éreu les criatures amargues de la guerra.
I parlàveu lidioma destructor de la guerra.
Parlàveu de la guerra a lhora de lamor.
O guerra o llibertat. Criatures amargues.
Només hi havia guerra. Entre lamor, sorgien
paraules de la guerra. I deixàveu lamor
en el nom de la guerra. Si els aliats volguessen
Car després de la guerra sols hi hagué una esperança:
pels vells camins dEuropa retornava la guerra.
No es podria dir que era acabada la guerra.
Aürtats, aguardàveu, nit i dia, la guerra.
Respecte a laltre document, és un petit quadern manuscrit i sense títol amb diversos poemes, cinc dels quals pertanyen a Llibre de meravelles i no es troben al document mecanoscrit anteriorment caracteritzat. A més a més, com ja hem apuntat, hi ha alguns altres textos de lobra esparsos o repartits en altres documents del Fons Estellés, inicialment vinculables, per tant, a altres obres, com és el cas del poema publicat en la secció IV i intitulat «La collita», que apareixia al document original de lobra Lofici de demà, des don en algun moment sextragué i saprofità per a Llibre de meravelles.
Els vint-i-quatre poemes més antics del document que hem referit en primer lloc palesen que Llibre de meravelles originàriament, en la seua primera creació, no tenia ni estructura ni paratextos (títols de poemes i epígrafs), i era sols un conjunt de textos seguits que després formarien part del cos central de lobra editada, és a dir, del que coneixem com les seccions numerades I-VII, i que va créixer amb més poemes provinents daltres indrets o documents llavors inèdits. En algun moment shi van afegir un altre tipus de textos que formarien, en la publicació de lobra, les parts o cossos laterals que coneixem amb els títols «Teoria i pràctica de la flor natural» i «Propietats de la pena». Llavors sordenà el material anterior, amb retocs com ara la numeració de les agrupacions que configuren les seccions I-VII o la incorporació de títols i epígrafs per a gairebé cada poema, cosa que abans no tenien. Aquesta estructuració tal vegada va estar vinculada o fou simultània a la idea segons la qual lobra formaria part, com a primer llibre, de la tetralogia Els manuscrits de Burjassot. De fet, fins i tot lautor insinuà en algun document suplementari que el mateix Llibre de meravelles ja agrupava altres obres daquells manuscrits escrits durant la postguerra i vinculats a Burjassot.
2. Les edicions
Les edicions existents són les següents:
1. Llibre de meravelles, València, LEstel, 1971. Amb un pròleg de Manuel Sanchis Guarner i una nota explicativa prèvia de V. Andrés Estellés. A la portada constava com a subtítol en lletra de cos més menut «Poemes». Sacabà dimprimir el 22 de juny als tallers Fermar de València.
2. Llibre de meravelles, València, Edicions Tres i Quatre, collecció Poesia 3i4, núm. 7, 1976. Se nhan fet vint-i-quatre edicions en trenta-set anys (fins a la darrera del 2011), les quals, a causa dun nou disseny de la col·lecció, havien tingut amb el temps un canvi de color de la portada (del blau al groc suau).
3. Llibre de meravelles, de V. Andrés Estellés, i Vint-i-set poemes en tres temps, de M. Martí i Pol, Barcelona, Edicions 62Orbis, 1984. (Aquesta publicació segueix la primera edició).
4. Livre de merveilles, Beuvry, Maison de la Poésie Nord/Pasde-Calais, 2004. Edició bilingüe. Traducció i pròleg dAmador Calvo i Ramon. (Aquesta publicació segueix la dEdicions Tres i Quatre).
5. Llibre de meravelles, dins Obra completa 2. Nova edició revisada, València, Edicions Tres i Quatre, 2015, pp. 221-322. Estudi introductori i edició del volum a cura de Ferran Carbó.
Si considerem el conjunt de les edicions i reimpressions, se nhan fet vint-i-vuit en quaranta-set anys. Cal dir que lobra mai no havia estat integrada en cap dels deu volums de lObra completa (1972-1990) dEdicions Tres i Quatre, potser per lalt rendiment editorial que tenia com a llibre solt. Fins a laparició de la publicació del 2015, dins la nova edició revisada de lobra completa, les dues edicions de referència havien estat la de LEstel o primera i sobretot la de Tres i Quatre a partir de la segona, les quals tot seguit contrastarem.