En segon lloc, es té en compte lexistència de serveis i equipaments adequats a les condicions demogràfiques i econòmiques.
En tercer lloc, destaquen la distribució dels usos del sòl i ladequació daquests usos a les característiques i les dinàmiques naturals i territorials. En aquest sentit, cal apuntar la importància de la relació amb la qualitat ambiental i paisatgística amb els possibles riscos de la naturalesa (lliscaments de terres, inundacions, etc.). Sha de conéixer la planificació urbanística i territorial, i la incorporació dels diagnòstics dels possibles riscos naturals.
Finalment, cal remarcar la presència de sòl degudament equipat quant a infraestructures tant bàsiques com tecnològiques, dotat duna àmplia gamma de serveis i amb una alta qualitat arquitectònica, urbanística, ambiental i paisatgística.
Els inventaris. Algunes consideracions dimportància
Després de lanàlisi integrada del territori, convé confeccionar inventaris, catàlegs o mapes de recursos endògens. A continuació, assenyalem algunes consideracions generals respecte daixò:
1. Lelaboració dels catàlegs (mitjançant fitxes de recursos endògens) ha dadaptar-se a les característiques particulars de cada àmbit dintervenció, així com a les necessitats concretes del treball que es desitja dur a terme.
2. Lobtenció dinformació es concep com un procés continu i dinàmic en què ha dincloures, a més, la participació dels actors locals.
3. La quantitat i la qualitat de la informació recopilada té relació amb les possibilitats dexplotar de adequadament les potencialitats del recurs detectat.
CONCLUSIONS I REFLEXIONS FINALS
El desenvolupament territorial integrat és una conseqüència de la competència entre la globalització i lescala local. Dací que shaja encunyat el terme glocal. És evident que la globalització condiciona, quan no determina, lesdevenir de les economies locals; i des de lescala local es poden plantejar alternatives als reptes imposats pels processos de la macroescala territorial.
Convé distingir la forma en què sarticulen els distints àmbits territorials en lespai global dels fluxos i les xarxes.
La competitivitat depén entre altres factors del territori. Aquest és generador actiu de recursos específics que poden resultar estratègics per a impulsar-la.
Els processos dinnovació tenen un caràcter territorial, però no tots els territoris són innovadors. Als territoris es desenvolupen processos dinnovació de caràcter col·lectiu en el quals, junt amb les empreses, participen altres agents, organismes i institucions locals.
Els territoris innovadors es caracteritzen per lexistència de xarxes tant interempresarials (generadores de més competitivitat) com a socioinstitucionals (creades en lentorn). Altres processos determinants són la cooperació entre institucions (govern relacional), la concertació social (governabilitat), la inclusió en xarxes externes (integració en lespai de les xarxes).
Els actors, empresarials o socioinstitucionals, poden transformar els recursos genèrics en específics, condició que varia segons el territori de referència.
BIBLIOGRAFIA
BARRADO, D.A. (2011): «Recursos territoriales y procesos geográficos: el ejemplo de los recursos turísticos». Estudios Geográficos, LXXII, 270: 35-58.
BRUGUE, C., J. GOMá, J. i SUBIRATS, J. (2002): «Introducción». Subirats, J. (coord.), Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestas locales a los retos de la globalización. Barcelona: UIMP, 5-18.
BRUSCO, S. (1996): «Sistemas globales y sistemas locales». Información Comercial Española, 754: 63-95.
CAMAGNI, M. i GORDILLO, G. (coord.) (2000): Desarrollo social y cambios productivos en el mundo rural europeo contemporáneo. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
CARAVACA, I., GOnZÁLEZ, G. i SILVA, R. (2005): «Innovación, redes, recursos patrimoniales y desarrollo territorial». Eure. XXXI, 94: 5-24.
CASTELLS, M. (1996): The rise of the network society. Oxford: Blackwell.
CONSEJO DE EUROPA (1999): Sueños e identidades. Una aportación al debate sobre cultura y desarrollo en Europa. Barcelona: Interarts.
DUPUY, C. i BURMEISTER, A. (dir.) (2003): Entreprises et territoires. Les nouveaux enjeux de la proximité. París: Les Études de la Documentation Française.
FLORIDO, G. (2013): «El patrimonio territorial en el Plan de Ordenación del Territorio de Andalucía: indefiniciones y dificultades para un conocimiento preciso». Boletín de la AGE. 63: 173-201.
JOHNSTON, R. J. et al. (2000): Diccionario Akal de Geografía Humana. Madrid, Akal.
MAILLAT, D. (1995): «Les millieux innovateurs». Sciences Humaines, 8: 41-42.
MARTÍNEZ, J. i VIDAL, J.M. (1995): Economía mundial. Madrid: McGraw-Hill.
MARTÍNEZ, M.C. (2004): «La capacidad innovadora de las redes de desarrollo regional. El valor añadido de la colaboración, la competitividad y la difusión del conocimiento». Información Comercial Española, 812: 65-69.
MÉNDEZ, R. (2002): «Innovación y desarrollo territorial: algunos debates teóricos recientes». EURE Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, 28, 84: 63-84.
MITCHELL, B. (1979): Geography and Resource Analysis. Londres: Longman.
MOYANO, E. (2002). El concepto de capital social y su utilidad para el análisis de la dinámica del desarrollo. Revista de Fomento Social, 56: 35-63
OCDE (2000): Directrices propuestas para recabar e interpretar datos de la innovación tecnológica. Manual Oslo. Mèxic: IPN, CIECAS.
ORTEGA, J. (1998): «El patrimonio territorial: el territorio como recurso cultural y económico». Ciudades: Revista del Instituto de Urbanística de la Universidad de Valladolid, 4: 33-48.
ORTEGA, J. (2004): «La geografía para el siglo XXI». Romero, J. (coord.), Geografía humana. Barcelona: Ariel, 25-53.
REES, J. (1989): «natural Resources, Economy and Society», dins D. Gregory i R. Walford (ed.), Horizons in Human Geography. Londres: MacMillan, pàg. 364-394.
RULLANI, E. (2000): «Local Systems and knowledge production». Disponible en: http://www.oecd.org/tds/LEEDonLInE/issue1/rullani.PDF
SALOM, J. (2003): «Innovación y actores locales en los nuevos espacios económicos: un estado de la cuestión». Boletín de la AGE, 36: 7-30.
SFORZI, F. (1999): «La teoría marshalliana para explicar el desarrollo local», dins Rodríguez, F. (coord.), Manual de desarrollo local. Gijón: Trea, pàg. 13-32.
THORSBY, D. (2001): Economía y cultura. Madrid: Cambridge University Press.
VELTZ, P. (2000): Le Nouveau monde industriel. París: Gallimard.
WOOLCOCK, M. (1998): «Social capital and economic development: Toward a theoretical synthesis and policy framework». Theory and Society, 27: 151-208.
WOOLCOCK, M. (1998): «Social capital and economic development: Toward a theoretical synthesis and policy framework». Theory and Society, 27: 151-208.
ZAPATA HERNÁNDEZ, V.M. (2007): «Diagnóstico territorial y potencial endógeno», dins GARCÍA RODRÍGUEZ, J.L. i RODRÍGUEZ MARTÍn, J. A. (ed.): Teoría y práctica del desarrollo local en Canarias. Manual para agentes de desarrollo local y rural. Federación Canaria de Desarrollo Rural, Las Palmas de Gran Canaria, pàg. 225-241.
DISSENY METODOLÒGIC DEL PROJECTE SOBRE ELS RECURSOS TERRITORIALS
Emilio Iranzo García
Departament de Geografia. UVEG
JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS
Els municipis de linterior de la província de Valencia han experimentat un procés de declivi socioeconòmic, antagònic al de desenvolupament viscut al litoral en els últims 50 anys. Una economia basada en el sector primari, que genera rendes escasses i és incapaç dabsorbir tot la mà dobra, ha propiciat un èxode rural intermitent amb resultats nefastos per a aquests territoris. El descens demogràfic i lenvelliment, a més de la manca doportunitats dels emprenedors, han provocat una infrautilització dels recursos territorials.
Cal activar els recursos territorials i aprofitar les possibilitats que aquests ens brinden. El capital territorial gestionat adequadament pels actors locals explica lavantatge competitiu dels territoris. En aquest sentit, el projecte que shi planteja té lobjectiu didentificar els recursos territorials per tal de redescobrir en uns casos, i dissenyar i activar en altres, productes econòmics, socials i culturals que ens permeten dinamitzar el desenvolupament local dels municipis de linterior de València.
No obstant això, la identificació dels recursos i la reivindicació dels possibles productes és una labor que requereix una anàlisi. Cal efectuar lestudi i la tipificació dels recursos territorials de manera que puguem proposar-ne laprofitament a través de distints productes amb plenes garanties. Lagrupació de recursos amb el propòsit de dissenyar productes competitius també forma part del procés, així com lavaluació daquests per a prendre decisions dacció.
Davant la situació exposada, el treball realitzat queda totalment justificat. Així doncs, davant les dinàmiques ambientals i socioeconòmiques que presenta en lactualitat el sistema territorial de la província de València, es reflexiona al voltant daquells components de lesmentat sistema que poden actuar com a recursos territorials, i que sustenten les iniciatives locals que ens han de conduir el model territorial a què aspirem.
Per tant, lobjectiu de la investigació i la publicació que es presenta és el didentificar dins del sistema territorial de la província de València, quins components i processos hi han actuat, actuen i podrien actuar com a generadors de riquesa. Es tracta duna aproximació als recursos territorials a partir de la revisió de fonts bibliogràfiques, de dades estadístiques primàries i secundàries, i de consultes a experts efectuades per distints especialistes, amb la finalitat de presentar i potenciar tot allò que genera desenvolupament endogen i benestar a la població.
MÈTODE DE TREBALL
Encara que el fet de parlar de recursos se sol relacionar amb matèries primeres de la Terra o amb els béns culturals, en realitat el concepte és molt més ampli. És per això que parlem de capital territorial, concepte que comprén no sols els recursos materials, sinó també les potencialitats dels ciutadans, les relacions positives que es produeixen entre les persones i grups, i la governança consensuada en què, a més de les administracions i les institucions, els ciutadans cada vegada estan més presents en la presa de decisions.
La investigació sha dut a terme des del Departament de Geografia de la Universitat de València des don sha coordinat un grup despecialistes de diversos departaments de la mateixa Universitat. Després duna sèrie de reunions inicials, es van anar concretant quins components i dinàmiques del sistema territorial de la província de València realment constituïen el seu capital territorial. Les sessions de treball han donat com a resultat una classificació dels recursos territorials i una relació daquells indicadors i variables que són oportuns manipular per a poder analitzar en profunditat cada un dels recursos detectats.
La necessitat destudiar per separat, en primera instància, cada un dels recursos territorials detectats ha conduït al disseny duna base de dades espacials a escala municipal. Aquesta permet un accés àgil a la informació que necessiten els distints especialistes per a analitzar les potencialitats en el desenvolupament endogen, que possibiliten els recursos territorials. Per això la participació dels diferents especialistes en el disseny de la base de dades ha sigut crucial. Larquitectura daquesta és fruit duna sèrie de sessions de reflexió conjunta dels especialistes.
Una vegada identificades les variables i els indicadors més oportuns per a la base de dades, sha procedit a la recerca de lesmentada informació en fonts primàries i secundàries. Cal assenyalar que aquesta labor ha resultat complexa. En algunes ocasions i per motius diferents, els organismes, les institucions o els departaments responsables de la recollida i lactualització de les dades han deixat de proporcionar el servei; o no hi ha hagut una periodicitat regular. A més, la informació no sempre està disponible a lescala territorial necessària (la local) per a aquest treball.
En altres ocasions, el problema consisteix en la inaccessibilitat a les dades, bé perquè no existeixen i és necessari invertir temps i recursos econòmics per obtenir-les; bé per ser informació generada per tercers que la comercialitzen a un alt cost; bé per ser informació generada per institucions públiques que necessita un tractament tècnic que es demora en el temps; o bé perquè, fins i tot sent informació pública, hi ha secret estadístic.
A pesar daquests inconvenients la base de dades espacials ha continuat emplenant-se. Així doncs, sha implementat a partir duna arquitectura bàsica consolidada. La informació que shi ha incorporat procedeix de diferents fonts, hi destaquen: lInstitut Nacional de Estadística (INE), lInstitut Valencià dEstadística (IVE), el Banc de Dades Territorial del la Comunitat Valenciana (IVE), el Banc de Dades de la Naturalesa del Ministeri dAgricultura, Alimentació i Medi Ambient, el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana), el Sistema dInformació Territorial (Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana), el Banc de Dades Municipal del Portal dInformació Argos (Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana), lAnuari Estadístic de Caja España, lInventari General del Patrimoni Cultural Valencià (Conselleria dEducació, Cultura i Esport de la Comunitat Valenciana), lObservatori Turístic de la Comunitat Valenciana (Agència Valenciana de Turisme), lOficina Virtual para la Coordinació Financera dEntidades Locales del Ministeri dEconomia i Hisenda, i dades de les conselleries de Sanitat i de Governació de la Generalitat Valenciana entre altres.
Pel que fa a lestructura de la base de dades espacials, està organitzada en quatre grans camps. En el primer camp, shi identifiquen els sis grans tipus de capitals que constitueixen el capital territorial, mentre que en el segon es fa referència als recursos territorials associats a aquests capitals (vegeu Figura 1). El tercer camp concreta en subrecursos els recursos considerats matèria primera per al desenvolupament endogen (vegeu Figura 2). Per acabar, en el quart es defineixen variables i indicadors que mesuren i quantifiquen en quin estat o com es comporta el capital territorial. Finalment, després de completar la base de dades, sha procedit a efectuar les anàlisis oportunes i a elaborar la cartografia automàtica per, a continuació, procedir a la publicación dels resultats.