Cal esmentar que algunes figures de protecció coincideixen en lespai amb altres o en formen part, per la qual cosa la superfície total protegida no és la suma de la superfície coberta per cada una de les figures de protecció considerades, dins conjunt, la superfície protegida per una figura o altra a la província de València suma 455.830 hectàrees, o un 42% del territori (Taula 2, Figura 5).
La comarca de Los Serranos és, amb escreix, la que disposa de major superfície protegida, amb 104.282 hectàrees, seguida de El Valle de Cofrentes-Ayora, La Plana de Utiel-Requena i la Canal de Navarrés, totes amb més de 50.000 hectàrees protegides (Figura 6), dins laltre extrem, València, el Camp de Morvedre, lHorta Sud i lHorta Nord són les comarques que tenen menys superfície protegida, totes per sota de les 6.000 hectàrees (Figura 1). Vist duna altra manera, les quatre comarques més interiors, que suposen un 36% del territori provincial, engloben un 65% de lespai protegit valencià, un 43% daquest acollit a la figura de parc natural, dins una superfície semblant (36% del territori), les comarques de lHorta Nord, lHorta Sud, el Camp de Morvedre, València, la Costera, la Safor, el Camp de Túria, la Ribera Baixa i la Ribera Alta només alberguen un 18% del seu territori protegit. Destaca, doncs, la falta de protecció en ecosistemes litorals, dins gran part, com hem vist en lapartat anterior, perquè la major part del sòl ja sutilitza per a activitats agrícoles, industrials o de serveis i resulta difícil revertir aquesta situació.
Des dun altre punt de vista, considerant el percentatge de territori protegit en cada comarca, el resultat és semblant: les comarques que tenen major superfície protegida tenen també, aproximadament, més percentatge de la seua superfície protegida. Potser la comarca que més sallunya daquest patró és València, que té un 43% de la superfície protegida, fonamentalment pel fet dincloure el Parc Natural de lAlbufera. Les tres comarques amb major percentatge de territori protegit són la Canal de Navarrés (82%), Los Serranos (71%) i El Valle de Cofrentes-Ayora (62%).
Taula 2. Superfície en hectàrees dels diferents tipus despais protegits per comarca (I)
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Taula 2. Superfície en hectàrees dels diferents tipus despais protegits per comarca (II)
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Figura 5A. Mapa dels espais protegits a la província de València. Parcs Naturals, Paratges Naturals Municipals i Paisatges Protegits
Figura 5B. Mapa dels espais protegits a la província de València.Xarxa Natura 2000: LIC i ZEPA
Figura 6. Superfície total protegida en cada comarca
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Parcs naturals
Segons la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, els parcs naturals són àrees naturals que, per raó de la representativitat dels seus ecosistemes o la singularitat de la flora, la fauna, o de les formacions geomorfològiques, o bé per la bellesa dels paisatges, posseeixen uns valors ecològics, científics, educatius, culturals o estètics, la conservació dels quals mereix una atenció preferent i es consideren adequats per a la integració en xarxes nacionals o internacionals despais protegits. Shi poden dur a terme activitats tradicionals agrícoles, ramaderes i silvícoles, així com la visita i el gaudi, amb les limitacions necessàries per tal de garantir la protecció i les activitats pròpies de la gestió de lespai protegit.
La província de València alberga, totalment o parcialment, 8 parcs naturals, que cobreixen un total de 89.706 hectàrees en 12 de les comarques (Figura 5A). Els parcs de la Serra de Mariola i la Marjal de Pego-Oliva són compartits amb la província dAlacant, on tenen la major superfície, mentre que el de la Serra de la Calderona sestén també a la província de Castelló, on té aproximadament un 25% de lextensió. El parc de major extensió és el de les Hoces del Cabriel, amb 31.470 hectàrees, mentre que el més menut és el de la Marjal de Pego-Oliva, amb només 533 hectàrees a la província de València (Figura 7).
La comarca de La Plana de Utiel-Requena és de molt la que disposa duna major superfície conservada amb la figura de parc natural, amb una mica més de 35.000 hectàrees, la majoria corresponents al Parc Natural de les Hoces del Cabriel (Figura 8), dins laltre extrem, la Ribera Alta disposa de poc més de 200 hectàrees, corresponents a part del Parc Natural de lAlbufera (Figura 8). Altres comarques (El Valle de Cofrentes-Ayora, la Canal de Navarrés, la Costera, La Hoya de Buñol) no disposen de superfície assignada a parcs naturals.
Figura 7. Superfície dels parcs naturals a la província de València en hectàrees. Per als que es comparteixen amb altres províncies (com ara, la Serra Calderona o la Marjal de Pego-Oliva), només sinclou la superfície corresponent a la província de València
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Figura 8. Superfície de cada comarca inclosa en els parcs naturals en hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
El més habitual és que les comarques que tenen algun parc, només que en tinguen un. Duna part, les excepcions són La Plana de Utiel-Requena que, a més del Parc Natural de Las Hoces del Cabriel, comparteix el Parc Natural de Chera-Sot de Chera amb la comarca de Los Serranos. Daltra, la forma lineal del Parc Natural del Turia fa que travesse quatre comarques, en tres de les quals hi ha un altre parc natural (lAlbufera a lHorta Sud, la Serra de la Calderona al Camp de Túria, i el ja esmentat de Chera-Sot de Chera als Serrans).
Paratges naturals municipals
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, faculta els ajuntaments per a proposar la declaració com a paratges naturals municipals (PNM) aquelles zones que presenten valors naturals especials dinterés local que en requerisquen la protecció, la conservació i la millora, dins els esmentats paratges només sadmeten els usos i les activitats compatibles amb les finalitats que van motivar la seua declaració, i se nexclou la utilització urbanística dels terrenys.
En lactualitat, hi ha declarats 35 paratges naturals municipals a la província de València, distribuïts en 33 municipis de 13 comarques (Figura 5A). La majoria daquests municipis té un paratge natural municipal. Les excepcions són Llombai i Énguera, que disposen de tres paratges naturals municipals cadascun. Daltra banda, hi ha dos paratges naturals municipals intermunicipals: el Paratge Natural Municipal de les Penyes Albes (entre Montitxelvo i Terrateig) i el Paratge Natural Municipal del Surar (entre Llutxent i Pinet). El Valle de Cofrentes-Ayora, València i el Camp de Morvedre no tenen declarat cap paratge natural municipal als seus municipis. Els paratges oscil·len en superfície entre poc més duna hectàrea de La Cabrentà, a Estubeny, i 5.738 hectàrees de la Serra de Chiva.
En lactualitat, hi ha declarats 35 paratges naturals municipals a la província de València, distribuïts en 33 municipis de 13 comarques (Figura 5A). La majoria daquests municipis té un paratge natural municipal. Les excepcions són Llombai i Énguera, que disposen de tres paratges naturals municipals cadascun. Daltra banda, hi ha dos paratges naturals municipals intermunicipals: el Paratge Natural Municipal de les Penyes Albes (entre Montitxelvo i Terrateig) i el Paratge Natural Municipal del Surar (entre Llutxent i Pinet). El Valle de Cofrentes-Ayora, València i el Camp de Morvedre no tenen declarat cap paratge natural municipal als seus municipis. Els paratges oscil·len en superfície entre poc més duna hectàrea de La Cabrentà, a Estubeny, i 5.738 hectàrees de la Serra de Chiva.
Pel nombre de paratges declarats, destaquen la Vall dAlbaida (amb 7), i la Ribera Alta i la Costera (amb 5 paratges naturals municipals cadascuna). La Hoya de Buñol, la Canal de Navarrés i Los Serranos tenen tres paratges naturals municipals cadascun; el Camp de Túria i la Ribera Baixa, dos; i la resta de comarques, un. La Hoya de Buñol és la comarca que disposa de major superfície de paratges naturals municipals a la província de València, amb 6.181 hectàrees. Per contra, lHorta Nord és la que té una menor superfície, amb només 49 hectàrees (Figura 9). Per municipis, són Chiva (5.738 hectàrees), Ontinyent (2.865 hectàrees) i Llombai (2.256 hectàrees) els que més superfície tenen dedicada a paratges naturals municipals.
Figura 9. Superfície de cada comarca inclosa en els paratges naturals municipals en hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
La Generalitat Valenciana ha classificat en diverses categories aquests paratges naturals municipals segons el tipus dambient o el motiu de la declaració (http://www.cma.Gva.es/web/valencia_con_puntos.swf). La majoria, que en són 19, corresponen a les denominades Serres prelitorals, incloem ací el Paratge Natural Municipal dels Cinc Germans, de Canals, no inclòs en la classificació de la Generalitat. Set més estan classificats com a Paratges fluvials, tres com a Enclavaments singulars, tres més com a Natura-Cultura, dos com a Boscos dinterior, i un (el Paratge Natural Municipal de La Murta i la Casella, a Carcaixent) com a Paisatge màgic.
Paisatges Protegits
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana defineix els paisatges protegits com a espais, tant naturals com transformats, mereixedors duna protecció especial; bé com a exemples significatius duna relació harmoniosa entre lésser humà i el medi natural, o bé pels especials valors estètics o culturals. Aquesta llei especifica que el règim de protecció daquests paisatges estarà dirigit expressament a la conservació de les relacions i els processos, tant naturals com socioeconòmics, que han contribuït a formar-los i en fan possible la pervivència, dins la utilització daquests espais es compatibilitzarà el desenvolupament de les activitats rurals tradicionals amb lús social a través de lestudi, lensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors.
La província de València té dos paisatges protegits amb un total de 5.403 hectàrees (Figura 5A). Duna banda, el paisatge protegit del Serpis, que comprén el riu Serpis i el seu entorn des dAlcoi fins a la seua desembocadura a Gandia, té la major part de la superfície a la província dAlacant. Mentre, a la província de València està enquadrat a la comarca de la Safor, on ocupa 3.285 hectàrees. A la província de València inclou superfície donze municipis, però és Villalonga (amb 2.810 hectàrees) la població que hi realitza la principal aportació.
Duna altra, al sud del paisatge anterior, el Paisatge Protegit de lOmbria del Benicadell, amb 2.118 hectàrees, discorre per la vessant nord de la Serra de Benicadell, a la comarca de la Vall dAlbaida, que serveix de límit natural entre València i Alacant. La superfície es troba repartida entre deu municipis, que contribueixen entre 69 hectàrees (Bufali) i 423 hectàrees (Beniatjar). També és paisatge protegit el costat sud, la Solana del Benicadell, ja a la comarca del Comtat, a Alacant.
Llocs dImportància Comunitària (LIC)
Els Llocs dImportància Comunitària (LIC) són una figura de protecció recollida en la Directiva 92/43/CE sobre Conservació dHàbitats Naturals i la Flora i Fauna Silvestres (Directiva Hàbitats), transposició al Dret espanyol en el RD 1997/1995, de 7 de desembre. Són espais seleccionats per la presència dhàbitats i espècies prioritaris des del punt de vista de la conservació. Per a delimitar-los, es tenen en compte tant criteris ecològics com socioeconòmics.
La província de València té 46 llocs dimportància comunitària (LIC), que cobreixen un total de 286.782 hectàrees en 142 municipis de les 16 comarques (Figura 5B). Amb escreix, el més extens és el de la Muela de Cortes i el Caroig, amb més de 60.000 hectàrees (Figura 10); i el més modest, excloent-ne coves, avencs i túnels, el de la Serra del Castell de Xàtiva, amb poc mas de 3 hectàrees.
Figura 10. Els deu Llocs dImportància Comunitària (LIC) de la província de València amb més de 10.000 hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
El Valle de Cofrentes-Ayora és la comarca que té una major extensió de dimportància comunitària (LIC), ja que acull alguns dels llocs de major superfície (la Muela de Cortes i el Caroig, Sierra de Martés i serra dEl Ave, Valle de Ayora i Sierra del Boquerón) (Figura 11), dins laltre extrem, lHorta Nord, amb una mica més de 34 hectàrees, corresponents a la Marjal dels Moros, és la comarca amb una menor superfície de llocs dimportància comunitària (LIC) (Figura 11).
Figura 11. Superfície de cada comarca inclosa en Llocs dImportància Comunitària (LIC) en hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Zones dEspecial Protecció per a les Aus (ZEPA)
Les aus han sigut pioneres en molts aspectes relacionats amb la conservació, dins làmbit europeu, lanomenada Directiva Aus(79/709/CEE) data de fa més de 40 anys. Va ser recollida en la Directiva Hàbitats(92/43/CE), esmentada més amunt i, després de diverses modificacions, ha sigut recentment codificada (Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre del 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres), dins aquesta directiva, sinsta els estats membres a assegurar la protecció eficaç de totes les aus que viuen en estat salvatge, mitjançant la protecció, la conservació, la restauració i la creació dels hàbitats necessaris perquè les poblacions hi puguen persistir al llarg del temps.
La província de València conté 15 zones despecial protecció per a les aus (ZEPA), que cobreixen un total de 356.013 hectàrees, i que sestenen per totes les comarques (Figura 5B). Les zones despecial protecció per a les aus (ZEPA) de la Sierra de Martés-Muela de Cortes (amb quasi 141.000 hectàrees) i la de lAlto Turia i la Sierra del Negrete (amb una mica més de 100.000 hectàrees) són amb molt les més extenses (Taula 3).