El moment culminant del conicte va arribar lany 1684, quan els impressors van aconseguir que el Consell de Cent autoritzés la conversió de la germandat en una confraria amb caràcter polític. A més a més, aquest reconeixement anava acompanyat de la concessió dunes ordinacions que, entre altres coses, reconeixien el dret dels impressors a vendre llibres al detall a les portes del taller i, a la vegada, impedien que cap persona que no formés part de la nova confraria pogués obrir una impremta a la ciutat. Evidentment, aquesta decisió va causar un gran enrenou en el sector, fins al punt que les queixes dels llibreters van forçar al Consell de Cent a nomenar una comissió dexperts per tal de revisar si les ordinacions concedides a la confraria dels estampers entraven en contradicció amb les dels llibreters. Un any després, seguint el dictamen de la comissió, el Consell Ordinari de 36 va considerar que, efectivament, gràcies al privilegi reial que tenien concedit des de 1553, els llibreters eren els únics que tenien potestat per vendre llibres de forma pública a Barcelona.
A més, el govern municipal va anular la potestat dels impressors de prohibir tenir tallers tipogràfics a les persones que no formaven part de la confraria, ja que això era «perjudicial per a la utilitat y benefici públich». En aquest sentit, la comissió dexperts va determinar que en efecte la impremta era una art liberal i que, per tant, la podia exercir qualsevol persona, independentment de la posició estamental. Els experts sostenien que no es podia obligar un artista, un mercader o un cavaller que volgués obrir un taller tipogràfic a formar part de la confraria dels estampers, ja que això hauria suposat una vexació. Per aquestes raons, lany 1685 el Consell de Cent va revocar lautorització per crear la confraria dels estampers i la va retornar a lestat anterior; és a dir, com a germandat de devoció, a la vegada que anul·lava també les ordinacions que els havien estat concedides. Els més beneficiats foren els llibreters, ja que, a més de conservar el monopoli sobre la venda de llibres, van veure també reconegut el dret a tenir impremtes pròpies.
Així doncs, a pesar del prestigi que la impremta havia adquirit al llarg del segle XVII, els professionals daquest sector foren incapaços de situarse, com pretenien, al nivell dels artistes. La reivindicació de la impremta com a art liberal es va girar en contra dels mateixos interessats ja que, al cap i a la fi, va acabar justificant lintrusisme professional. Al capdavall, la incapacitat dels impressors per ser reconeguts com a part de la jerarquia estamental sexplica pel fet que, quantitativament, era un collectiu reduït i amb poca capacitat de pressió, cosa que els va impedir traspassar el mur que la tradició i els privilegis havien creat a lentorn dels oficis al llarg dels segles.
1 Sobre la disputa que els impressors i els llibreters de Barcelona van mantenir en el darrer terç del segle XVII vegeu també: Xevi Camprubí, «Llibres i lliure comerç a la Barcelona moderna: els conictes entre limpressor Rafael Figueró i la confraria dels llibreters (16711711)», Recerques, 65, 2012, pp. 75-107.
III. LORIGEN DE LA PREMSA A CATALUNYA
Labril del 1493 el capellà Pere Posa, propietari duna impremta a Barcelona, signava lacta de naixement de la premsa a Catalunya. Aquell mes apareixia publicada, en una edició atribuïda a Posa, la carta en què Cristòfol Colom explicava el primer viatge que va fer a Amèrica a Lluís de Santàngel, escrivà racional del rei Ferran II. Al llarg dels mesos següents la carta fou reproduïda en altres ciutats, com ara, a Roma, París i Anvers. Es tracta del primer cas conegut a Catalunya en què un document informatiu de caràcter privat era reproduït diverses vegades amb lajut de la impremta i, tot seguit, traspassant el llindar de lesfera pública, difós entre un gran nombre de persones.
La reproducció de notícies a gran escala fou una altra de les grans aportacions de la impremta. La utilització del nou invent amb finalitats informatives va tenir, al meu parer, un impacte superior al del llibre imprès, en la mesura que els fulls informatius, molt més breus, es podien publicar en poques hores amb un cost molt baix, mentre que ledició dun llibre requeria més temps i diners. Com ha assenyalat Johannes Weber (2006: 387), en els seus inicis el mateix Gutenberg va treballar com a jobbing printer, això és, imprimint fulls de poca volada de fàcil sortida comercial. Precisament, una de les primeres obres publicades per linventor de la impremta fou un full periodístic, aparegut el desembre del 1454, cosa que, segons Weber, va marcar el naixement de la premsa política. Es tracta dun exemplar dels anomenats «turkenkalender», uns pamets que cridaven als governs europeus a reconquerir Constantinoble, que havia caigut en poder dels turcs un any abans.
La publicació de notícies impreses fou una constant a tot Europa des de poc temps després de laparició del nou invent. A França, segons Jean-Pierre Seguin (1983: 34), les primeres relacions fulls de notícies que contenien la narració dun únic esdeveniment van aparèixer lany 1494, durant la campanya militar del rei Carles VIII a Itàlia. Arran daquest conicte, els impressors de París, Lió i Rouen van començar a publicar fulls de quatre pàgines que recollien la informació més destacada que els arribava per correu, com va ser la presa de Roma aquell mateix any o la de Nàpols lany següent. Es tractava, en qualsevol cas, duna pràctica que tenia lorigen en els «avisos» manuscrits, que circulaven des de feia anys per tot Europa, principalment en làmbit diplomàtic. En aquest sentit, Mario Infelise (2005: 34) ha identificat una sèrie de casos que mostren que a mitjan segle XV els ambaixadors orentins i venecians residents a les principals capitals europees enviaven cartes que contenien reculls de notícies als respectius governs. Segons lautor (Infelise, 1999: 117), a partir de la segona meitat del segle XVI es va instaurar a Venècia una xarxa organitzada a través de la qual es difonien més o menys regularment notícies manuscrites sobre fets polítics i militars. Tal com apunta Weber (2006: 390), els avisos foren la culminació dun procés devolució de la correspondència. Les cartes anaven acompanyades de notícies, a mode de suplement, de manera que es podien separar fàcilment de la comunicació principal, per copiar-les després i distribuir-les de forma independent. El resultat de tot plegat fou el naixement dels primers setmanaris de notícies manuscrites, que a principi del segle XVII shavien establert pràcticament arreu dEuropa.
A Catalunya, la producció de notícies impreses va tenir continuïtat durant la primera meitat del segle XVI, per bé que de forma molt limitada, almenys segons el fons conservat. Hom ha atribuït a limpressor barceloní Carles Amorós (Norton i Wilson, 1969: 8) la publicació dun full titulat Carta de la gran victoria y presa de Oran, en la qual una remitent anònim explicava a un conegut els detalls de lexpedició que el 1509 va portar al cardenal Cisneros a conquerir Orà.
Al llarg de la segona meitat daquell segle es van publicar algunes notícies a Catalunya sobre la guerra contra els turcs al Mediterrani. Destaca, en aquest sentit, la publicació lany 1557 de la relació més antiga coneguda escrita en català, que portava per títol Còpia de les noves de Ytàlia per letres de Gènova. Segons Joan Torrent i Rafael Tasis (1966: 22), aquest full va ser molt probablement obra dels impressors barcelonins Jaume Cortey o Claudi Bornat. Digual forma, cal esmentar una relació sobre la victòria cristiana en la batalla de Lepant que Pau Cortey i Pere Malo van publicar a Barcelona el 1571.
A Catalunya, la producció de notícies impreses va tenir continuïtat durant la primera meitat del segle XVI, per bé que de forma molt limitada, almenys segons el fons conservat. Hom ha atribuït a limpressor barceloní Carles Amorós (Norton i Wilson, 1969: 8) la publicació dun full titulat Carta de la gran victoria y presa de Oran, en la qual una remitent anònim explicava a un conegut els detalls de lexpedició que el 1509 va portar al cardenal Cisneros a conquerir Orà.
Al llarg de la segona meitat daquell segle es van publicar algunes notícies a Catalunya sobre la guerra contra els turcs al Mediterrani. Destaca, en aquest sentit, la publicació lany 1557 de la relació més antiga coneguda escrita en català, que portava per títol Còpia de les noves de Ytàlia per letres de Gènova. Segons Joan Torrent i Rafael Tasis (1966: 22), aquest full va ser molt probablement obra dels impressors barcelonins Jaume Cortey o Claudi Bornat. Digual forma, cal esmentar una relació sobre la victòria cristiana en la batalla de Lepant que Pau Cortey i Pere Malo van publicar a Barcelona el 1571.
A linici del segle XVII es va produir una fita de gran importància en la història de la premsa a Europa. El 1605 apareixia a Estrasburg el que ha estat considerat com el primer periòdic de la història (Weber, 2006: 391), reconegut, fins i tot, per la World Association of Newspapers. Es tractava dun setmanari que portava per títol Relation aller fürnemmen und gedenckwürdigen historien, publicat per limpressor Johann Carolus.
Còpia de les noves de Ytàlia per letres de Gènova. Es tracta de la notícia escrita en català més antiga que es conserva, publicada l11 de juny del 1557. BC.
Posteriorment, entre els anys 1609 i 1618 van sorgir a Alemanya almenys unes altres quatre publicacions setmanals, concretament a les ciutats de Wolfenbüttel, Frankfurt, Berlín i Hamburg (Schröder, 2001: 123). Això no obstant, el gran impuls de la premsa periòdica es va produir a Holanda a partir de la dècada de 1620, un moment en què el país es va convertir en el gran centre de difusió de notícies de lEuropa occidental. El primer setmanari holandès, publicat el 1618 a Amsterdam per Joris Veseler, amb el nom de Courante uyt Italien Duytslandt, va tenir tanta acceptació que dos anys després va començar a traduir-se al francès i a langlès. Al llarg dels anys següents, altres ciutats de les Províncies Unides, com Leiden, La Haia o Rotterdam, van seguir lexemple dAmsterdam en la publicació de gasetes en francès, lidioma hegemònic de lEuropa del moment (Bots, 1983: 287).
Lèxit de les gasetes holandeses va tenir efectes gairebé immediats en altres indrets dEuropa, on ben aviat foren imitades o traduïdes directament a les llengües locals. Per exemple, partir del 1622, van començar a publicar-se a Londres uns fulls de notícies setmanals amb el títol genèric de weekly newes, els quals recollien informació procedent dHolanda i de França (Morison, 1932: 13). De la mateixa manera, en aquesta època, el cardenal Richelieu, ministre destat francès, va posar en marxa una «oficina de premsa» que tenia com a objectiu respondre els pamets contraris als interessos de Lluís XIII, principalment els que provenien dHolanda (Grand-Mesnil, 1947: 10). La culminació daquest desplegament propagandístic va arribar lany 1631, quan Richelieu va encomanar al metge Théophraste Renaudot la publicació de la Gazette, considerada lòrgan oficial de la monarquia francesa.
La popularització de la premsa periòdica arreu dEuropa va tenir efectes a Catalunya. És possible, en aquest sentit, que lany 1624 simprimís una gaseta setmanal a Perpinyà. Segons Torrent i Tasis (1966: 29) es tractaria duna imitació del Mercure François, cosa força improbable; ja que aquesta publicació, apareguda a París el 1605, no era una gaseta, sinó un compendi de notícies en format de llibre amb una extensió propera al mig miler de pàgines i daparició anual. Aquesta suposició sorigina en lobra dAntoni Palau i Dulcet (1947: VI, 9), que va deixar constància de lexistència duna gaseta publicada lany 1624 a Perpinyà per limpressor Lluís Roure, de la qual, segons el llibreter, sen van publicar diversos números. Malauradament, però, lobra de Palau no indica el fons on es conserva aquesta gaseta, de manera que mai sha pogut localitzar, tal com apunta Mercè Comas Lamarca (2007: 79). Una hipòtesi plausible és que es tractés de la traducció duna de les gasetes en llengua francesa publicades a Holanda. En cas de comprovar-se lexistència dels exemplars esmentats per Palau, la gaseta de Roure es convertiria en la primera publicació periòdica apareguda a Catalunya, atès que en aquell moment Perpinyà formava part de la monarquia hispànica.
Sigui com vulgui, el que és segur és que a principi del segle XVII els impressors catalans van impregnar-se dels corrents europeus. Això explica, molt probablement, el motiu pel qual al llarg de les primeres dècades daquell segle es va registrar a Barcelona un increment de la producció de fulls de notícies tot i que no amb caràcter periòdic, com es desprèn del repertori aplegat per Henry Ettinghausen (2000) corresponent al període 1612-1628. Uns pocs anys després, coincidint amb linici de la Guerra dels Segadors, Catalunya va viure un altre increment de la publicació de notícies, com mostra una altra obra dEttinghausen (1993), on hi figuren les reproduccions facsímils de prop de 350 fulls informatius la majoria dels quals escrits en català publicats entre els anys 1640 i 1659.
Fou en aquell temps quan va tenir lloc una de les fites més importants de la història de la premsa catalana. Lany 1641, en un moment en què Catalunya estava sota sobirania francesa, limpressor barceloní Jaume Romeu es va proposar reproduir la Gazette que Théophraste Renaudot publicava setmanalment a París des de feia deu anys. Ja des del primer número, titulat genèricament Gazeta, Romeu anunciava que cada setmana posaria a labast dels lectors les notícies arribades de París i, a més, hi feia una veritable declaració dintencions: «la curiositat dels impressors de França me ha donat ocasió de quels imite, perquè lo que és bo sempre és imitable». Alguns experts en la història de la premsa, com Jaume Guillamet (2003: 19), han considerat que la gaseta de Romeu va suposar la introducció de la periodicitat a Catalunya. En canvi, daltres com dEttinghausen (1993: 29), no hi coincideixen amb largument que falten proves que demostrin que Romeu va arribar realment a produir publicacions amb regularitat periòdica.
La manca dun reconeixement unànime al valor de la iniciativa de Jaume Romeu ha estat conseqüència de considerar, erròniament, que només shavia conservat un sol número de la Gazeta. Comparant la producció de Romeu amb la Gazette francesa, conservada a la Bibliothèque Nationale de France, es comprova que la Gazeta impresa per Romeu era efectivament una traducció de la Gazette publicada a París i, en concret, de la que portava data del primer de juny del 1641. És probable que limpressor barceloní en publiqués la traducció dues setmanes després de laparició de loriginal, que era el temps que el correu procedent de París trigava a arribar a la capital catalana.