La setmana següent, Romeu va publicar una altra gaseta, aquesta vegada anomenada Novas ordinàrias del primer de juny mil siscents quaranta hu, que consistia en una traducció de les Nouvelles Ordinaires du premier Juin 1641, una gaseta que Renaudot publicava conjuntament amb la Gazette. La traducció de Romeu, però, incorporava una reproducció parcial de la Gazette del 8 de juny, cosa que fa pensar que les Novas ordinàrias van publicar-se una setmana després de la primera Gazeta. Fins i tot, les vuit pàgines daquestes Novas anaven numerades del 9 al 16, precisament perquè eren la continuació de la Gazeta, paginada de l1 al 8. Es tracta, inequívocament, duna mostra de la voluntat de limpressor de donar una continuïtat a la publicació de gasetes.
Gazeta, impresa per Jaume Romeu el 1641, la primera publicació periòdica apareguda a Catalunya. BC.
A més, Romeu va publicar la Gazeta vinguda a esta ciutat de Barcelona per lo ordinari de París, vuy a 28 de maig, any 1641, la data de la qual, potser per error, no es corresponia amb la real, ja que era una traducció de la Gazette de París apareguda el 25 de maig. De fet, tal com el propi Romeu indicava en el colofó, es tractava duna còpia de la reedició de la Gazette que es feia a Lió amb el permís de Renaudot (Feyel, 1982: 9), datada el 29 de maig. Paral·lelament, Romeu va reproduir les Nouvelles Ordinaires du vingt-cinquiéme May 1641, amb el títol de Novas ordinarias del vint y sinch de maig mil sis cents quaranta hu. Les quatre gasetes publicades per Romeu entre final de maig i principi de juny del 1641 es corresponien amb els números 58, 59, 60 i 61 de la col·lecció anual de la Gazette i de les Nouvelles Ordinaires, impreses pel Bureau dAdresse, lagència creada per Théophraste Renaudot.
Al llarg de lany 1641, Jaume Romeu va continuar publicant la traducció de les gasetes parisenques. Així doncs, hi ha constància que va reproduir, encara que parcialment, la Gazette i les Nouvelles Ordinaires que portaven data de 19 doctubre; tot i que, en aquest cas, les va aplegar en un sol imprès, titulat Relació verdadera dels bons successos de las guerras de Llevant. Poc després, va reproduir un número de lExtraordinaire del 14 de novembre, publicat també per Renaudot, per bé que Romeu el va titular Novas ordinarias de nou de noembre. Duna forma semblant, existeixen dues gasetes de 1641 impreses per Romeu amb els títols de Novas ordinàrias vingudas ab la estafeta de París, que són reproduccions de la Gazette i de les Nouvelles Ordinaires del 16 de novembre del 1641, respectivament.
A banda daixò, lanàlisi de la Gazette parisenca ha permès comprovar que Jaume Romeu no fou lúnic impressor de Barcelona que va publicar-ne traduccions. Gabriel Nogués va reproduir la Gazette que portava data de 22 de juny del 1641, a pesar que la va titular Gazeta de Venècia, als dos de juny mil siscents quaranta y hu. Lexplicació rau en el fet que limpressor, per descuit o per diferenciar-se de Romeu, va titular la gaseta partint de la primera de les notícies que contenia ledició francesa, sota un epígraf «De Venise, le 2 juin 1641». De forma semblant, Jaume Mathevat, un altre dels impressors de Barcelona, va reproduir lExtraordinaire del 27 de novembre, amb el títol, també incoherent pel que fa a la data, de Noves extraordinaries de 17 de noembre de 1641.
Daquest estudi comparatiu se nextreuen algunes conclusions que, al meu parer, contribueixen a aclarir les divergències a lentorn de laportació feta per Jaume Romeu a la història de la premsa catalana. En primer lloc, no es pot considerar que la publicació impresa per Romeu el juny del 1641 amb el nom de Gazeta fos linici duna capçalera. Com es pot comprovar a partir dels exemples anteriors, les traduccions de la Gazette francesa fetes per Romeu apareixien amb títols diferents cada vegada. Una possible explicació és que limpressor barceloní no tingués lautorització de Renaudot per reproduir la Gazette, com estaven obligats a fer els impressors daltres ciutats franceses on es reeditava. Cal tenir en compte que, en aquell moment, Barcelona estava sota el domini de França.
En segon lloc, encara que el fons conservat sigui més aviat pobre, lexistència de diversos números apareguts al llarg de lany 1641 alguns correlatius duna reedició catalana de les gasetes publicades a París per Renaudot, converteix Jaume Romeu, sense cap mena de dubte, en lintroductor de la premsa periòdica a Catalunya. La declaració dintencions, el juny del 1641, en què anunciava que es proposava imprimir cada setmana les notícies arribades de París i el fet que hi havia traduccions de números correlatius de les gasetes franceses dels mesos de maig i juny, així com doctubre i novembre, fan pensar que efectivament Romeu va portar a terme el seu propòsit. Això no obstant, a tenor del fons conservat, durant els anys de la Guerra dels Segadors la premsa periòdica no va mantenir una continuïtat. La consolidació de la periodicitat, com veurem en el capítol següent, trigaria encara gairebé mig segle a arribar a Catalunya.
En canvi, a Castella la premsa periòdica va aconseguir, des de bon principi, mantenir una aparició regular durant un període prolongat de temps. La Gazeta Nueva, fundada a Madrid lany 1661, va publicar-se de forma mensual fins al 1663 a la impremta de Julián de Paredes (Varela Hervias, 1960: 35). Cal donar la raó, per tant, a Henry Ettinghausen (1998: 359) quan assenyala que aquest fou «el primer projecte realment aconseguit de publicació periòdica a Espanya».
La creació de la Gazeta Nueva fou una iniciativa de Joan Josep dÀustria, fill bastard del rei Felip IV, amb motiu de la guerra contra Portugal. Amb tot, el responsable era Francisco Fabro Bremundan, a qui linfant havia conegut a Flandes uns anys abans, durant la seva etapa com a governador. Es tractava dun home culte, que parlava diversos idiomes, a més dun expert gaseter, bon coneixedor de la premsa europea i de les tècniques propagandístiques de lèpoca. Per aquesta raó, quan lany 1677 linfant Joan Josep va esdevenir primer ministre, una de les primeres actuacions de Fabro (que aleshores va passar a ocupar la Secretaria dEstat), fou la de potenciar la premsa com a instrument polític. El resultat fou laparició de la Gaceta ordinaria de Madrid, aleshores amb periodicitat setmanal. Així doncs, a diferència de Catalunya, on laparició de les primeres gasetes va ser una iniciativa particular dels impressors en definitiva, del sector privat, a Madrid la premsa periòdica va néixer amb caràcter oficial, tal com havia succeït a França trenta anys abans.
Entre els motius pels quals la premsa periòdica no va aconseguir arrelar a Catalunya durant la primera meitat del segle XVII hi ha, en primer lloc, la manca de suport institucional. Altres factors, també decisius, foren la situació de guerra que es vivia al Principat en el moment en què Jaume Romeu va proposar-se la publicació de gasetes, amb les repercussions que el conicte generava sobre leconomia i la circulació de la informació. Caldria estudiar també en quina mesura la inseguretat dels camins va afectar la regularitat del servei de correu, peça clau en el manteniment de la premsa periòdica. El bandolerisme, molt implantat a Catalunya des de la segona meitat del segle XVI, de ben segur que va suposar un entrebanc. Citant un testimoni de lèpoca, Fernand Braudel (1976: II, 124) apuntava que lany 1567 era «inútil tratar de ir de Barcelona a Zaragoza por la posta». Segons aquest historiador (1976: I, 475), a vegades el correu ordinari quedava interromput perquè els correus, «asustados por los asaltos de los bandoleros, se tornaban de pronto prudentes y decidian no viajar de noche». Per tant, no es pot menystenir el possible impacte daquest fenomen en el desenvolupament de la premsa a Catalunya, ja que, a principi del segle XVII, quan la periodicitat començava a agafar forma per tot Europa, els bandolerisme català vivia el seu moment més àlgid. Posteriorment, en acabar la Guerra dels Segadors, la inseguretat es va mantenir en gran part del territori, amb lanomenada «guerra dels miquelets», cosa que va impedir la normal circulació dels correus ordinaris gairebé fins a la dècada del 1660.
En aquell moment, va tenir lloc un altre fet important pel que fa a la implantació de la premsa periòdica a Catalunya. Com en altres ciutats peninsulars, com Sevilla o Saragossa, a Barcelona també es va reeditar la Gazeta Nueva que es feia a Madrid. Almenys hi ha constància que el número 9, que portava per títol Gazeta Nueva de los sucessos políticos y militares de la mayor parte de la Europa, hasta n de julio deste año de 1661, fou reproduït a la impremta dAntoni Lacavalleria. Assumint la possibilitat, malgrat la manca de més números conservats, que la Gazeta Nueva shagués publicat a Barcelona al llarg dels mesos anteriors o posteriors, es tractaria del segon intent documentat, després de la gaseta de Romeu, de publicar un periòdic en aquest cas mensual a Catalunya.
Una situació semblant es va donar en la dècada següent, quan alguns impressors de Barcelona van apostar per reeditar les gasetes holandeses. Així doncs, es conserven almenys dos exemplars solts de la Gazeta de Amsterdam, publicats en castellà per Jacint Andreu i Rafael Figueró els mesos dabril i juny del 1673, respectivament. Tot i la manca de continuïtat en el fons conservat, lexistència daquestes gasetes demostra linterès dels impressors catalans per reproduir la premsa periòdica europea, una pràctica que es va consolidar definitivament a partir de la dècada del 1680.
IV. LA CONSOLIDACIÓ DE LA PREMSA PERIÒDICA
El gran impuls de la premsa catalana va arribar a partir del 1683, com a conseqüència dun fet que va tenir lloc a centenars de quilòmetres de Barcelona. El setge que els turcs van posar a la ciutat de Viena lestiu daquell any i el posterior alliberament per part de lexèrcit imperial va despertar un gran interès per la «guerra santa» contra els otomans (Molas, 1996: 263), cosa que es va traduir en un increment de la publicació de gasetes. De fet, com apunta Infelise (2001: 216), linici de la Gran Guerra Turca va causar un impacte comunicatiu sense precedents a tot Europa. Segons lhistoriador, mai un esdeveniment militar ni tant sols la victòria cristiana del 1571 en la batalla de Lepant havia generat tanta expectació arreu del continent, ni hi havia hagut tants redactors de notícies que treballaven per satisfer la curiositat de la gent.
Linterès per la guerra contra els turcs es va incrementar encara més a partir del 1686, arran de la participació catalana en el setge que lexèrcit imperial va posar a la ciutat hongaresa de Buda. Responent a una crida del papa Innocenci XI al març daquell any, segons un cronista anònim de lèpoca, almenys una seixantena de catalans van viatjar fins a Hongria:
Als 10 de mars se publicà jubileu pleníssim concedit per nostre Sant Pare Innocencio 11 per los que assistirian a la guerra de Ungria ab sas personas o limosnas, recullint-ne moltas, assistint en dita guerra personalment més de 150 personas catalans, de las quals més de 60 assistiren al siti de Buda, essent los primers assaltaren la plaza.
Martí Gelabert, un dels impressors de Barcelona que es dedicava a la publicació de notícies, explicava en una declaració feta a la Reial Audiència limpacte que aquell conicte havia tingut en la premsa. Hi assegurava que
en temps que lo senyor Emperador tenia la guerra contra lo turch, per los bons progressos de la Augustíssima casa de Àustria contra dit turch, anaven los estampers ab competència qui més aviat podia tràurer las gasetas.
Durant la Gran Guerra Turca, del 1683 i del 1699, es van publicar a Barcelona com a mínim uns 400 fulls de notícies, entre gasetes i relacions, cosa que supera la producció periodística que es conserva de la Guerra dels Segadors. De fet, pràcticament tots els enfrontaments més rellevants com foren els setges de Viena (1683) i de Buda (1686), la batalla de Mohács (1687), la presa de Belgrad (1688) i les batalles de Slankamen (1691) i de Zenta (1697) es van veure reectits en la premsa publicada a la capital catalana.
La gran diversitat de gasetes que shi conserva permet constatar que la premsa periòdica es va consolidar de forma definitiva a Catalunya durant els anys de la Gran Guerra Turca. Dentrada, han perviscut alguns exemplars solts publicats per diverses impremtes de Barcelona a partir del 1684, amb el nom de Notícias generales de Europa. Duna forma semblant, shan conservat almenys tres números duna gaseta titulada Noticias principales i verdaderas, impresos de forma discontínua lany 1685 pel llibreter Josep Moyà. En aquest cas, molt probablement es tractava de la reedició duna gaseta en castellà que Pierre de Cleyn publicava a Brussel·les amb aquest mateix nom i que era reproduïda també a Sant Sebastià per limpressor Pedro de Huarte (Díaz Noci, 2001: 228). Linterès dels impressors de Barcelona per reeditar les gasetes que es publicaven a Flandes i a Holanda es constata també per lexistència dun exemplar de la Gazeta de Amsterdam, publicada el 1689 per Martí Gelabert. Segons Díaz Noci, es tractava possiblement duna còpia de la gaseta que el sefardita David de Castro Tartás imprimia en castellà en aquella ciutat.
La publicació setmanal i continuada de gasetes es registra a Barcelona a partir del 1687, com ho mostra lexistència de gairebé una quarantena de números duna gaseta que Rafael Figueró imprimia amb el títol de Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Francia. En un dels primers números advertia als lectors que «se irán continuando dichas noticias todas las semanas assí como llegare el correo». Es tractava, de fet, de la traducció al castellà de notícies extretes de la Gazette parisenca, seguint la mateixa pràctica que Jaume Romeu havia portat a terme el 1641. Parallelament, Figueró reproduïa una altra gaseta, Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Flandes, que era còpia de la que es publicava a Saragossa; com, per exemple, es constata en la que porta per títol Noticias generales de Europa, venidas a Zaragoça por el correo de Flandes a sábado 28 de mayo de 1689, reproduïda per Figueró amb data del 3 de juny.
Noticias generales de Europa, venidas a Barcelona por el correo de Francia, una reproducció de la Gazette de París, feta per Rafael Figueró, que a partir del 1687 va suposar la consolidació de la periodicitat a Catalunya. AHCB.
Al seu torn, les gasetes de Saragossa eren reedicions de les que es publicaven a Madrid i a Sant Sebastià, les quals contenien informacions procedents de Brussel·les, que arribaven per Irún amb el correu ordinari de Flandes.
Com es pot comprovar, Barcelona com Sant Sebastià, Saragossa o Sevilla funcionava com un centre reproductor de notícies. Les gasetes impreses a la capital catalana no selaboraven a partir dinformació pròpia, sinó que contenien informació que havia aparegut prèviament a Madrid o a París. És evident, en aquest sentit, que hi havia una dependència informativa envers les ciutats que eren seu duna cort monàrquica on, lògicament, es generava la major part de les notícies. Amb tot, des dun punt de vista informatiu, fins i tot Madrid patia una gran dependència de Brussel·les, el principal centre comunicatiu de la monarquia hispànica. Segons Fernand Braudel (1976: II, 402), «las noticias llegaban antes a Bruselas que a Madrid, ya partiesen de Milán, de Nápoles o de Venecia, sin hablar de Alemania, de Inglaterra o de Francia».