12. Per als textos bíblics, hem utilitzat la Bíblia Valenciana Interconfessional (1996).
I. LA SALUT I LES FORMES DE PERDRE-LA
A les cartes de la col·lecció MB, els corresponsals parlen de la seua salut i la daltres, realitzant una descripció senzilla o complexa que ens permet copsar la forma de veure la malaltia al segle XVI. Les característiques dels documents i el contingut general referent a la salut ens ajuden a centrar aquest primer capítol, ric en matisacions, que ens permet analitzar detalladament les distintes malalties, incloses les de caràcter epidèmic. Les agressions a la salut causades per violència individual o col·lectiva, privada o institucional formen també un cos informatiu important que emergeix dels documents i que hem inclòs, junt amb els accidents i fenòmens catastròfics naturals. Tot aquest conjunt abasta les variades formes de perdre la salut que tenien els homes i les dones del segle XVI que, vistes panoràmicament, no difereixen massa de les distintes amenaces que la humanitat actual suporta.
1. CARACTERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS MB
La distribució temporal dels 2.769 documents estudiats dista molt de ser homogènia. Hi ha poca densitat a les primeres dècades de la vida de Francesc de Borja (1510-1538) i dues acumulacions clares: la primera, corresponent al període virregnal (1539-1543) i la segona a lèpoca del generalat jesuïta (1565-1570). Aquesta última conté una massa epistolar molt elevada que arriba al màxim el 1566. A la figura 1.1 representem la freqüència cronològica i limpacte dels dos volums MB recents sobre el cos bàsic dels cinc primers. Així, podem comprovar que els volums VI i VII reforcen els dos períodes dacumulació esmentats, palliant en part el buit anterior a 1539 (MB VI) i compensant el dèficit del període 1561-1564 (MB VII).
Fig. 1.1 Col·lecció MB: distribució cronològica dels documents estudiats.
La gran majoria dels escrits són cartes. Sols en 117 ocasions (4,2%) es tracta daltres documents (testaments, decrets, etc.). Lidioma habitual és el castellà, de forma que els papers escrits en altres llengües sols arriben al voltant del 13%. Per ordre de freqüència, trobem italià, llatí, català i portugués. En el 46% de casos el remitent o signant és Borja i en el 53,5% altres personatges o institucions. Sols en 13 ocasions no hi ha remitent clar, pel tipus de document, o per no poder-se identificar. El receptor és Francesc de Borja en el 29,5% de casos i altres personatges o entitats en el 67,9%. En 73 ocasions, no hi consta un receptor clar. Els textos analitzats representen la pràctica totalitat dels continguts en la col·lecció MB. Sols un grup de 168 escrits de MB I han quedat fora de lestudi, per ser anteriors al 1510 o per tractar-se de resums biogràfics de la família de Francesc de Borja. Encara que ens movem en un univers masculí, convé remarcar que hi ha un grup gens menyspreable de cartes signades o rebudes per dones (128 i 97 respectivament) que permet interessants comparacions, així com una visió de la salut des del món femení. Entre les protagonistes, hi destaquen Francesca de Castre-Pinós, segona dona del duc Joan, Elionor de Castro, muller de Francesc de Borja, Joana dÀustria, filla de Carles V i les monges clarisses, moltes de la família Borja. Entre els homes, corresponsals o receptors de cartes, figuren lògicament els membres del ducat de Gandia i familiars vinculats, la cúpula de la corona hispànica i la dels jesuïtes. A banda del mateix Francesc de Borja, hi són presents: Carles V, el seu secretari Francisco de los Cobos, Felip II, Joan de Borja, III duc i pare de Francesc, el vescomte dÉvol, cunyat seu, Carles de Borja, V duc i fill de Francesc. De la Companyia de Jesús hi sovintegen: el fundador Ignasi de Loiola, el segon general Diego Laínez, el secretari Juan de Polanco, Antonio Araoz i tota la densa xarxa de provincials, rectors de col·legis i personatges rellevants. Tant a làmbit femení com masculí, hi ha figures daparició més esporàdica, però de gran interès, bé per la seua singularitat (Lluís Vives, fra Juan de Ávila), per ladscripció a la petita noblesa (Mencía de Manrique i de Vich) o a estaments subalterns (sor Damiata, Melcior Marcos i altres germans jesuïtes). Són personatges que ens aporten testimonis i visions distintes de la salut, fora de lalta aristocràcia civil o religiosa.
2. LA SALUT ALS MB. UN PERFIL FEMENÍ DISTINT?
Dels 2.769 documents, 1.231 contenien algun aspecte relacionable amb la salut. Al separar-los per sexes, vam comprovar que les notícies sobre salut en general, així com linterès per la pròpia o aliena, es trobaven en proporcions significativament majors a les cartes de les dones (figura 1.2).1
Fig. 1.2 Comparació percentual de les notícies sobre salut a les cartes dels MB, segons el sexe del remitent. (Salut general: contingut global sobre salut. Salut altres: interès per la salut aliena. Salut pròpia: referències a la pròpia salut.)
El fet que prop de la meitat (44,5%) dels documents revisats continguen alguna referència a la salut, no deu causar sorpresa, atesa la importància del tema en la vida quotidiana de les persones (Pons Fuster, 2001). Crida latenció que les cartes signades per dones presenten un major contingut de salut. La troballa dun perfil femení més proper a les qüestions de salut pròpia i aliena, adquireix major rellevància si considerem lambient aclaparadorament masculí de la col·lecció epistolar dels MB. Com anirem veient, les dones corresponsals, monges o seglars, pertanyen a la minoria lletrada i cap delles gaudeix dun estatus professional reconegut, mèdic o «sanitari».
Hi ha cada vegada més evidència que, durant ledat mitjana i el Renaixement, la dedicació a la salut per part de les dones és més important del que semblava. Ho és especialment a làmbit domèstic, en tots els estrats socials, i també en determinats espais com lhospitalari. Per tant, les nostres dades no fan més que corroborar el paper femení en latenció de la salut familiar i del voltant, funció que remet a la dona dipositària del saber mèdic i màgic, transmés oralment des de temps ancestrals, que seguiria present al segle XVI (Achterberg, 1991; Iglesias, 2003; Ferragud, 2007).2
3. ESTAR SA O MALALT: TOTES LES GRADACIONS DEL GRIS
Tenint en compte que cada document podia tenir més duna notícia sobre salut i afectar a una o diverses persones o col·lectius, es van recollir un total de 2.974 mencions, la majoria de les quals eren de tipus clínic (descripció de salut o malaltia) i prop duna quarta part de caràcter terapèutic, preventiu o daltres tipus (figura 1.3). Del grup de referències clíniques, un 52,4%, eren sobre salut/ malaltia en general, seguit a distància pel 32,8% de comentaris sobre malalties específiques. Un 13,7% daquest grup clínic, eren notícies referides a mort de persones, la majoria de causa natural/accidental, però en 71 casos per violència. Finalment, hi havia un petit grup de 27 notícies de difícil classificació.
Aquesta massa informativa ens permet aproximar-nos a distints aspectes semiològics i terminològics. Al centrar-nos en les 1.215 referències que expressaven salut o malaltia en general, observem que el subgrup més nombrós fou la simple constatació de bona salut (26,9%), on es precisament aquest terme salud el més utilitzat, al costat de bueno-a i daltres en menor proporció: sano-s, buenas fuerzas, valiente. Un segment rellevant és el que refl ecteix deteriorament de la salut (20,4%), amb distints graus o matisacions que van des de salud regular, mediana, mediocre a la mala, poca salud, salud achacosa o simplement falta de salud. Altres formes dexpressar la minva de salut empren el terme disposición, així trobem: indispuesto-a, mala o ruin disposición, etc. Més esporàdicament, el mot clau és trabajo: «Yo llegué aquí tan trabajado y con tantos accidentes ...».3
Aquesta massa informativa ens permet aproximar-nos a distints aspectes semiològics i terminològics. Al centrar-nos en les 1.215 referències que expressaven salut o malaltia en general, observem que el subgrup més nombrós fou la simple constatació de bona salut (26,9%), on es precisament aquest terme salud el més utilitzat, al costat de bueno-a i daltres en menor proporció: sano-s, buenas fuerzas, valiente. Un segment rellevant és el que refl ecteix deteriorament de la salut (20,4%), amb distints graus o matisacions que van des de salud regular, mediana, mediocre a la mala, poca salud, salud achacosa o simplement falta de salud. Altres formes dexpressar la minva de salut empren el terme disposición, així trobem: indispuesto-a, mala o ruin disposición, etc. Més esporàdicament, el mot clau és trabajo: «Yo llegué aquí tan trabajado y con tantos accidentes ...».3
Fig. 1.3 Distribució percentual de 2.974 notícies sobre salut trobades als MB, segons el seu caràcter clínic (descriptiu), terapèutic o preventiu.
El reconeixement de lestatus de malaltia suposa un graó més que la negació o la minva de salut. Aquest important segment (23,9%) lhem trobat expressat sovint amb els mots enfermedad, enfermo-s i tots els seus derivats o complements. Altres formes deriven de fl aqueza i fuerzas: fl aco-a, enfl aquezido-a, faltan fuerzas. També hem vist malo-a, així com, en menors proporcions, doliente, cansado-a, fatigado-a i derivats. A més, shan observat els termes achaques i els seus equivalents, ajes. Un quart grup remarcable (18,5%) expressa evolució i canvis o incidències de la malaltia, tant en sentit positiu mejoría, mejor, mejorando, más fuerzas, no tan mal, enfermedad pasada..., com negatiu peor, empeora, no tan bueno, agravó la enfermedad..., encara que en menor proporció aquest darrer. També tenen un cert pes les referències al repòs en cama, no poder caminar, primer día de salir de casa... i a lestat de convalescència convalescéncia, convalesciendo, no del todo recio-a... Cal esmentar la descripció de les situacions terminals, per la seua riquesa terminològica: moribundo-s, muy al cabo, fl aco y camino del cielo, oleada-o, a las puertas de la muerte, vecina a pasar a mejor vida, se teme por su vida, los médicos le daban pocos días de vida, muy de camino estoy para el último, me veo al cabo de la vida, me anda la muerte callesteando, etc. Altres grups expressen recialles o recidives de la malaltia reliquias, caídas y recaídas..., informen sobre el clima o lloc, o demostren preocupació per la salut daltri.
En 23 ocasions el text evidencia de forma clara la vellesa, habitualment lligada al deteriorament físic que sol comportar, amb mots o expressions relatives: vejez, viejo, edad, mis años y mi salud, edad tan pesada, i altres semblants. Però no sempre la feblesa va lligada a ledat avançada, com constata Lluís Vives: «Marco Varrón comienza sus libros De agricultura: si el hombre es un animal, cuanto mas viejo, mis ochenta años me advierten, que recoja la carga, antes de mi partida; pero este aviso no me viene de los años, sino de la enfermedad y de la debilidad de mi cuerpo».4 Els 43 anys que Vives tenia en aquell moment no eren comparables als 80 que Varró confessava en el seu text, però el pensador valencià sentia també lavís de les malalties que lallunyaven de la joventut.
4. NÀIXER I MORIR
El naixement i la mort, com a fites de lexistència humana, són esdeveniments importants que solen emergir sovint en la correspondència i poden constituir el motiu principal duna carta. Les defuncions i els natalicis formen part de lintercanvi dinformació entre els corresponsals dels MB, configurant tot un paisatge de relacions humanes que podem contemplar en els documents revisats.
Hem comprovat més uniformitat en la reacció davant els naixements que habitualment motiven la felicitació, protocol·lària o sincera, dels corresponsals. De vegades la contestació és massa tardana, com la del governador Cabanyelles que, capficat en sufocar la revolta dels moriscos valencians, va haver daprofitar el «descans» duna malaltia per escriure als ducs de Gandia: «no quiero otro testigo para mi desculpa sino que no he scrito a vuestra señoría ell enorabuena del alumbramiento de la señora duquesa».5
Les notícies de mort són més abundants i riques en matisacions, tant en la forma de presentar-les com en la repercussió que generen. De les 317 referències trobades, la majoria corresponen a morts naturals, però vora una quarta part eren de causa violenta (Devesa, 2014d). Tant unes com altres apareixen de forma individual, sovint amb identificació dels personatges, i també com a fenòmens col·lectius (epidèmies, guerres) difícils de quantificar. Els dos o tres episodis de tipus fortuït o accidental (naufragis o terratrèmols) afecten a un nombre important però indeterminat de defuncions. La terminologia descriptiva de lesdeveniment luctuós de causa natural té una certa varietat. Al costat dels habituals muerte, fallecimiento o expiró, amb els seus derivats, trobem altres expressions típiques de la fe cristiana com pasado a mejor vida, el Señor llevarle. Més diversitat encara podem observar en les morts violentes que reflecteixen la crueltat humana: muerto por homicidio, matado, saeteado y degollado, ahogó, ajusticiado, escuartizado, ahorcado, matado con tormentos, quemado-a, quemado vivo, etc.
La mort individual o col·lectiva és percebuda de forma diferent segons els receptors i la seua vinculació amb els difunts. Hi ha morts molt sentides i daltres notificades com un pur tràmit o rebudes de forma freda. No és el mateix, ni al segle XVI ni ara, la defunció lògica duna persona vella que la mort dramàtica i sobtada dun home o dona en la flor de la vida.
5. LA NATURALESA PERSONAL: COMPLEXIONS I TEMPERAMENTS