Aquesta darrera iniciativa és potser la més important de les promogudes per Patxot i en tot cas la que va aconseguir uns resultats més considerables, encara que, com ja hem dit, quedés paralitzada per lesclat de la guerra civil.2 Patxot, en contacte des del 1921 amb els mestres de lOrfeó Català Lluís Millet i Francesc Pujol, va fer organitzar, el dia de Reis de 1922, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, una magna reunió per mirar d«aplegar a son entorn la cooperació de totes aquelles entitats i persones que coneixen, conreuen i estimen la Cançó tradicional del nostre poble». Hi acudiren representants del Centre Excursionista de Catalunya, de lInstitut dEstudis Catalans, de lArxiu dEtnografia i Folklore de Catalunya que tenia la seu a la Universitat de Barcelona, de lEscola Municipal de Música, de lInstitut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, de lEsbart Català de Dansaires, de lEsbart de Dansaires Martinenc, del Club Muntanyenc, de la Secció Folklòrica de lAteneu Enciclopèdic Popular, i altres persones rellevants a títol personal. Shi adheriren algunes altres entitats i persones, entre les quals un valencià (Eduard López-Chávarri), un mallorquí i un rossellonès. El mestre Pujol hi va exposar el «plan inicial de treball, que consistirà de moment en inventariar totes les cançons publicades, totes les inèdites recollides per lOrfeó [Català] i totes les que no dubtem aportaran les entitats i persones convocades i reunides en la present reunió». Anuncià també
la divulgació immediata per tot Catalunya, per mitjà de la premsa i directament, duna crida-proclama endreçada als Mestres de Capella i Organistes, Directors, Professors i Cantors dOrfeons, Directors i Professors de cobles i orquestes i en fi a totes les persones que puguin contribuir a lObra del «Cançoner», demanant laportació de les cançons i músiques populars que tinguin aplegades i vagin aplegant.
Al costat daixò, estava prevista la convocatòria de concursos amb la finalitat de premiar aplecs de cançons i la formació de «missions destinades a acudir a nels llocs on sigui denunciada lexistència dun bon subjecte cançonaire», que utilitzarien un fonògraf si sesqueia.
Tot aquest projecte, perfectament pensat i estudiat, es va dur a terme tot seguit, amb lassessorament dun consell consultiu format per representants de diverses entitats, amb el suport econòmic i limpuls personal de Rafael Patxot i Jubert i amb lesforç continuat dels mestres de lOrfeó Català, sobretot de Francesc Pujol, i de loficina que shi va constituir, amb mossèn Joan Puntí com a secretari, ajudat al llarg dels anys per diversos col·laboradors, entre els quals el músic Baltasar Samper i el filòleg Josep M. Casas Homs. A través de la crònica de lObra del Cançoner, redactada puntualment per Joan Puntí, ens consta que foren enviats exemplars de la primera «circular-proclama» de lObra del Cançoner, del gener de 1922, que era una crida a col·laborar en lempresa patrocinada per Patxot, «a 91 adreces diferents de la província dAlacant a les quals poden interessar», unes 109 a persones i entitats de «la capital i província de València», i 57 a «la capital i província de Castelló».3
Des de loficina de lObra del Cançoner que es va establir primer a lOrfeó Català i després en un pis de la via Laietana es féu, tal com estava previst, un gran treball per redactar fitxes de cançons cèdules en deien en aquell moment aprofitant obres ja publicades, entre les quals Música Popular Española, dEduard López-Chávarri,4 i sacceptaren donacions que augmentessin el cabal de material recollit. Tenim notícia, en concret, que el 5 dabril de 1927, el folklorista barceloní Joan Amades dugué a loficina de lObra del Cançoner «un número extraordinari de La Correspondencia de Valencia (gener de 1925) on hi ha un article, amb melodies, sobre cançons i danses populars valencianes».5 Per la seva banda, el 2 dagost del mateix any 1927 López-Chávarri hi féu arribar, per mitjà del mestre Lluís Millet, «una sèrie de cançons populars valencianes recollides per ell»,6 completada el 1928 amb «dos quaderns manuscrits que contenen una sèrie de cançons i música popular valenciana que ell mateix ha recollit»,7 i el juliol de 1932 amb «dues cançons dinfants per ell recollides» a la ciutat de València.8 Molt més important numèricament va ésser laportació del músic «En Manuel Palau i Boix, de Montcada (València)», que el 4 de novembre de 1929 «deixa en préstec a lObra un aplec de melodies de cançons i danses populars valencianes que li han servit per a lexemplificació duna conferència que donà no fa molt en lExposició Internacional de Barcelona amb motiu de la setmana valenciana que hi fou celebrada». El mateix dia, el mestre Francesc Pujol «escriu a En Manuel Palau regraciant-li la seva confiança i amor a la nostra Obra i garantint-li que, una volta copiat el seu material de música popular valenciana, li serà encontinent retornat».9 Aquest material fou passat a les cèdules 16110-16267 de lObra del Cançoner, amb un total de 158 melodies.10
Hem de remarcar duna manera especial que els responsables de lObra del Cançoner van aconseguir que el 1923 el bibliotecari Àngel Aguiló i Miró els passés una gran quantitat de carpetes que contenien una bona part dels materials folklòrics aplegats pel seu pare, Marià Aguiló i Fuster.11 Ens consta que aquest havia començat les seves enquestes a València el juliol de 1854, que no es limitaren a la capital, sinó que sestengueren a Catarroja, a Alfafar i a Massanassa.12 Més endavant, labril de 1864, va passar una setmana a Alacant, a Elx, a Alcoi, a Albaida, a Xàtiva i a València,13 i no podem oblidar que fou bibliotecari en aquesta casa des del 1858 fins al 1861.14 No és estrany, doncs, que a les seves carpetes hi hagi referències a València i cançons recollides a diversos indrets del país, moltes de Borriana i de València, i algunes recollides a Dénia per Roc Chabàs, corrandes en català i algun cop en castellà, impresos i còpies de textos valencians dels segles, XVII i XIX rondalles, llegendes o tradicions, refranys i notes dAguiló mateix sobre les seves recerques folklòriques.15
Molt més tard, lObra del Cançoner va aconseguir un bon nombre de carpetes que contenen una part de lenorme material folklòric que el folklorista Rossend Serra i Pagès, traspassat el 1929, havia anat recollint amb lajuda de múltiples col·laboradors. No hi manquen una quantitat considerable de referències a les terres valencianes (notes, llegendari i algunes cançons).16
Durant alguns anys, lObra del Cançoner Popular de Catalunya va convocar concursos per aconseguir reculls de cançons, que donaren un resultat excel·lent. Ens consta que el 20 de juliol de 1922 foren tramesos «cartells i gasetilles» referents al primer concurs, convocat per a aquell mateix any, «a 34 periòdics entre Mallorca i regne de València».17 El veredicte del concurs fou emès el 20 dabril de 1923 i hi fou concedit un accèssit de cinquanta pessetes al Recull de Cançons populars valencianes, que duia per lema «Fem reviure latavisme sa».18 Es tractava dun senzill quadern, que contenia un conjunt de cinquanta cançons, amb els textos musical i literari corresponents, i, com shi advertia al començament, amb les «respostes al Qüestionari de lArxiu dEtnografia i Folklore de Catalunya». La majoria daquestes peces són recollides a «Cocentaina (Alacant)», bé que algunes procedeixen dOntinyent, dAlcoi i dalgun altre indret.19 El col·lector de «Fem reviure latavisme sa» era un jove músic valencià, Joaquim Sansalvador i Cortés, nascut a Cocentaina el 1900, que en aquells moments estudiava a lEscola Municipal de Música de Barcelona i que va aconseguir també el títol de «mestre nacional» en la promoció 1921-22 de lEscola Normal de Barcelona.20
Durant alguns anys, lObra del Cançoner Popular de Catalunya va convocar concursos per aconseguir reculls de cançons, que donaren un resultat excel·lent. Ens consta que el 20 de juliol de 1922 foren tramesos «cartells i gasetilles» referents al primer concurs, convocat per a aquell mateix any, «a 34 periòdics entre Mallorca i regne de València».17 El veredicte del concurs fou emès el 20 dabril de 1923 i hi fou concedit un accèssit de cinquanta pessetes al Recull de Cançons populars valencianes, que duia per lema «Fem reviure latavisme sa».18 Es tractava dun senzill quadern, que contenia un conjunt de cinquanta cançons, amb els textos musical i literari corresponents, i, com shi advertia al començament, amb les «respostes al Qüestionari de lArxiu dEtnografia i Folklore de Catalunya». La majoria daquestes peces són recollides a «Cocentaina (Alacant)», bé que algunes procedeixen dOntinyent, dAlcoi i dalgun altre indret.19 El col·lector de «Fem reviure latavisme sa» era un jove músic valencià, Joaquim Sansalvador i Cortés, nascut a Cocentaina el 1900, que en aquells moments estudiava a lEscola Municipal de Música de Barcelona i que va aconseguir també el títol de «mestre nacional» en la promoció 1921-22 de lEscola Normal de Barcelona.20
El 14 de maig de 1924 va començar «el trametiment de Cartells del concurs 1924 en la forma en què foren tramesos els del Concurs 1922».21 En aquest segon i darrer concurs, hi hagué una bona presència valenciana. El segon recull que hi fou presentat, el 29 de novembre de 1924, duia el títol de Música popular valenciana, amb el lema «Costums que es perden»;22 el 30 de desembre del mateix any, narribaren dos més, el número 14, Cançoner infantil de Concentaina, amb el lema «Fulletes que hi han al món duna Pàtria que no es fon», i el número 15, Cançoner general valencià, amb el lema «Cançons de la Terra del Xe que la vila de Concentaina, sense tabalet ni donsaina, canta a la mare que tingué».23 El 15 dabril de 1925 el consell consultiu de lObra del Cançoner va emetre el veredicte daquest segon concurs i hi foren premiats els tres reculls esmentats, el primer dels quals era obra de linfatigable folklorista barceloní Joan Amades,24 i els altres dos eren novament de Just Sansalvador i Cortés, que mentrestant shavia convertit en músic militar i residia a Lleó.25
El treball presentat per Amades, conservat en una carpeta de lObra del Cançoner que diu «Concurs 1924»,26 consta de dues parts: un plec de paper pautat, amb melodies de cançons i balls als primers cinc fulls, sense cap indicació de col·lector ni de procedència, i dinou fulls mida quartilla mecanografiats, titulats, igual que el plec de paper pautat, Música popular valenciana, amb comentaris dun to molt general i no gens precís, que comencen:
El Regne de València és sense dubte un dels més rics i abundosos en música popular, la seva gent laboriosa i trevalladora comparteix les pesades tasques del trevall de la seva rica horta i de la seva farotxe muntanys amb alegres cants que enlairen i esplaien lànima mentres el front suborós [sic] regalima la terra ardenta que amb la suor del front fecondarà les llavors. Les feines pesades del camp fan sentir la necessitat desplaiar lesperit en alegrois esbarjos donant lloc a la creació de gaies i boniques danses que per tot arreu de la nostra terra sen trobaven i que un esclat de modernisme les ha fet esvair avergonyides abans de que els nostres historiaires les haguessin recullit i estudiat com27 ha passat en altres terres de la llengua catalana.
Molt més valuosos són els dos reculls de Just Sansalvador i Cortés, que segueixen la mateixa tònica del premiat al primer concurs de lObra del Cançoner, al qual ja hem fet referència. Tots dos contenen majoritàriament cançons procedents de Cocentaina, com és fàcil de comprovar consultant ledició gairebé diplomàtica que nha aparegut al primer volum, ja esmentat, de Cançons de Cocentaina, amb la col·laboració de Josep Pérez Vilaplana.28
A més a més dels concursos, aviat abandonats, lObra del Cançoner Popular de Catalunya va encarregar una setantena de «missions de recerca» per tot el Principat, per la Catalunya del Nord, pel País Valencià i per les Illes Balears, que permeteren de recollir un nombre immens de tonades i lletres de cançons, amb un interès especial en les cançons llargues que ara anomenem «balades», però sense oblidar els balls, les cançons infantils, les cançons de treball, les cançons religioses especialment els «goigs», etc. Pel que fa a les terres valencianes, les «missions» encarregades van ésser diverses. El 26 de juny de 1922, el consell consultiu de lObra del Cançoner va decidir que aquell any sorganitzarien tres «missions», una de les quals «sencomanaria a En G. Gomà29 per les terres de València». Les dues primeres havien désser «empreses dins el vinent juliol i la tercera [la de Gonzàlez Gomà] quan lestat de salut ho permetés al qui en té la comanda».30 A lhora de la veritat, però, aquest encàrrec no va donar fruit i no en tornem a trobar cap notícia, ni a les actes del consell consultiu, ni al Dietari de lObra del Cançoner.
A fi de desencallar el tema, el mestre Francesc Pujol sentrevistà a Barcelona, l1 dagost de 1923, amb Just Sansalvador i Cortés, «qui és acceptat per realitzar una missió en terres de València durant aquest estiu segons ens fa saber el Dietari redactat per Joan Puntí. Acceptades les ordinacions,31 marxarà probablement daquí a pocs dies cap a la part nord dAlacant a explorar i fer collita de cançons i tota mena de música popular».32 El 15 dagost, però, Tomàs Millet, tresorer de lOrfeó Català, va rebre una carta de Just Sansalvador, escrita des de Cocentaina, «en la qual aquest comunica que, per exigències del servei militar al qual està subjecte, no pot emprendre enguany la missió de recerca que li havia estat encomanada, en la reunió celebrada amb el Mtre. Pujol en el Palau de la Música Catalana el dia primer del mes corrent».33 Calgué, doncs, esperar un altre any: el 31 de juliol de 1924, mossèn Puntí anotà al Dietari de lObra del Cançoner Popular de Catalunya: «Convingut amb Mtre. Pujol i degudament autoritzat, marxa cap a València amb el fi de realitzar, per encàrrec i a despeses de lObra del Cançoner, una missió de recerca i replega en terres de Concentaina i immediacions, En Just Sansalvador i Cortès, el qual probablement sunirà amb un seu germà com a company de missió».34 Efectivament, l11 dagost Puntí assenyala: «És rebuda carta dels germans Salvador i Cortès que fan missió en terres valencianes dient que han començat la tasca i que, passat el primer astorament, tothom els ajuda en ella».35 Aquest germà de Just Sansalvador que lajudava en les feines de recerca folklòrica es deia Joaquim i era tres anys més gran que ell.36 El 30 de setembre del mateix any 1924, el Dietari feia constar que «els germans Sansalvador i Cortès han acabada llur missió de recerca pel comtat de Concentaina, a València».37 El 24 de març de 1925, Just Sansalvador portà «a loficina de lObra el material recollit per ell i el seu germà Joaquim en la missió de recerca que en lestiu passat feren [] en lantic comtat de Concentaina», i «ell mateix encomana a Secretaria el trametiment de lletres de gratitud a diferents persones dallà que els ajudaren en la llur tasca».38 Mossèn Puntí, sempre diligent, va fer arribar lendemà mateix aquestes cartes a «Rev. Joaquim Llopis, rector de Balones (Alacant) Rodolf Aznar, vicari de Quatretondeta (Alacant) Maria Ortolà Garcia i Srta. Maria Company, de Gorga (Alacant)».39