Val a dir que Serra i Pagès tenia un gran interès a obtenir llegendes valencianes per als seus concursos. Sens ha conservat, per exemple, una carta que va adreçar el 6 de maig de 1928 a Manuel Betí, de Castelló retornada perquè l«interesado» era desconegut per correus. Shi lamentava que no hi hagués hagut participació valenciana als dos primers concursos i li demanava que fes publicitat del tercer, amb ladvertiment que els treballs presentats podien ser en «valencià» o en «castellà».64
Aquest ràpid itinerari a través dels mecenatges de Rafael Patxot i Jubert relacionats amb les cançons, les danses i les llegendes populars justifica prou la importància excepcional de la seva aportació a la cultura de les terres on és parlada la nostra llengua. Sense la seva empenta i la seva contribució material, moral i personal no hauria estat possible que poguéssim tenir un fons tan immens de material folklòric popular, que a hores dara ha estat utilitzat sovint de moltes maneres i que sens dubte constituirà una pedrera per a noves publicacions i per a noves interpretacions.
1. Per a la biografia de Patxot, vegeu sobretot Joaquim Maluquer i Sostres, Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic (Barcelona, 1994); Núria Delétra-Carreras i Patxot, Rafael Patxot i Jubert. Una vida de tramuntana, traducció de Maria Josep Cuenca, amb la col·laboració de Laia Arenas Beneyto (Barcelona, 2016), i el meu llibre Rafael Patxot i Jubert. El savi, el mecenes, el patriota (Barcelona, 2014), amb la bibliografia més important.
2. Al llibre indicat a la nota anterior dono la llista dels múltiples treballs que he dedicat a lObra del Cançoner. Nesmentaré només la síntesi «LObra del Cançoner Popular de Catalunya», dins el llibre Escriptors i erudits contemporanis. Sisena sèrie (Barcelona, 2006), pp. 195-228.
3. Cf. Materials de lObra del Cançoner Popular de Catalunya, V (Barcelona, 1995), p. 18.
4. Ibid., p. 337 (set melodies en total).
5. Ibid., p. 148.
6. Ibid., pp. 171 i 174.
7. Ibid., p. 179. Aquests quaderns arribaren també a través de Lluís Millet.
8. Ibid., p. 205. Aquesta tramesa fou directa a les oficines de lObra del Cançoner. Una part, si més no, daquestes aportacions es troba larxiu de lObra del Cançoner Popular de Catalunya, a Montserrat, B-121/XXX. Cf. Materials, IV-1 (Barcelona, 1993), p. 383.
9. Materials, V, p. 186.
10. Ibid., p. 339. Vegeu també la carpeta C-196 de larxiu de lObra del Cançoner. Cf. Materials, IV-2 (Barcelona, 1994), p. 484.
11. Vegeu Materials, V, índex onomàstic, s. v. Aguiló i Miró, Àngel. Recordem que una altra part important del material folklòric de Marià Aguiló fou venut posteriorment pel seu fill a lerudit Josep M. de Casacuberta i ara és a la Biblioteca de Catalunya. Una part més petita és, encara, a lArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
12. Cf. el meu discurs a lAcadèmia de Bones Lletres de Barcelona Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (Barcelona, 2002), pp. 18-19.
13. Ibid., p. 35.
14. Vegeu el meu treball «Marià Aguiló entre la poesia i lerudició», dins Escriptors i erudits contemporanis. Segona sèrie (Barcelona, 2001), pp. 20-21.
15. Vaig establir linventari del fons Aguiló que ens va arribar des de Barcelona el 1991 a Materials, IV-1, pp. 15-321. En un segon moment ens va arribar el refranyer, que havia restat amagat a Suïssa, que vaig inventariar a Materials, XXI (Barcelona, 2011), pp. 179-233. Es tracta dun total de 2.043 camises, moltes de les quals contenen un bon nombre de paperetes. No totes contenen indicació de procedència, però no manquen les que fan referència a una procedència valenciana. Les rondalles, ja inventariades a Materials, IV-1, han estat estudiades i publicades per Jaume Guiscafrè. El Rondallari Aguiló (Barcelona, 2008).
16. Vaig inventariar aquest important fons del qual desconeixíem lexistència fins que va arribar a Montserrat, procedent de Suïssa a Materials, IV-2, pp. 503-774.
17. Materials, V, p. 29.
18. Ibid., p. 281.
19. Aquest «Recull de Cançons Populars Valencianes per a LObra del Cançoner Popular de Catalunya. Concurs. Any 1922» és conservat a larxiu de lObra del Cançoner Popular de Catalunya, C-182. Cf. Materials, IV-2, p. 478.
20. Vegeu Francesc Jover, «Notes biogràfiques den Just Sansalvador i Cortés», dins Cançons de Cocentaina. I. Recopilades lany 1923 per Just Salvador i Cortés (Cocentaina, 1998), pp. 15-22, que cal completar amb les «Notes sobre la vida de mon pare», redactades per Justo Sansalvador Piné, ibid., pp. 23-30, i amb el treball de Vicent Vidal Lloret, «Lobra folklòrica de Just Sansalvador», dins Àngel Vergés i Vicent Vidal (eds.), Etnopoètica: arxius i materials inèdits (Barcelona, 2015), pp. 193-209.
21. Materials, V, p. 78.
22. Ibid., p. 89.
23. Ibid., p. 90.
24. Ibid., p. 99.
25. Ibid., p. 100.
26. Arxiu de lObra del Cançoner Popular de Catalunya, B-144-III (cf. Materials, IV-1, p. 403). Hi fan referència Llorenç Prats, Maurici Carbó i Imma Pla, «Catàleg bibliogràfic de lobra de Joan Amades», dins El món de Joan Amades (Barcelona, 1990), p. 231, entre els «Escrits inèdits» de lautor, tot i que asseguren: «Involucrat, en part, en el FC [Folklore de Catalunya], II».
27. Loriginal diu con.
28. Caldria afegir-hi que els originals dels dos reculls es troben a larxiu de lObra del Cançoner Popular de Catalunya, a Montserrat, carpetes B-48 i B-49 respectivament (cf. Materials, IV-1, pp. 342-343). Cal precisar també que, contràriament al que afirma Francesc Jover en Notes biogràfiques den Just Sansalvador i Cortés, p. 19, Just Sansalvador no va preparar aquests reculls «degudament autoritzat per encàrrec i despeses del Cançoner Popular de Catalunya», sinó que lencàrrec de lObra del Cançoner del 31 de juliol de 1924 (Materials, V, p. 81) correspon a la missió «en terres de Cocentaina» de què parlarem tot seguit. Els dos reculls presentats voluntàriament al concurs de 1924 obtingueren un accèssit de 75 pessetes (Cançoner general valencià) i un altre de 100 pessetes (Cançoner infantil de Concentaina), dacord amb el veredicte donat pel consell consultiu de lObra del Cançoner el 15 dabril de 1925 (Materials, V, pp. 301-302).
29. Loriginal posa dos interrogants en lloc del cognom «G.» (Materials, V, p. 268). És segur, però, que es tracta del músic valencià, establert a Barcelona i col·laborador de la Revista Musical Catalana, Enric Gonzàlez Gomà, que trobem sovint amb el nom Enric G. Gomà.
30. Materials, V, pp. 267-268.
30. Materials, V, pp. 267-268.
31. El 30 de juliol de 1923 havien estat «proposades i acceptades les Ordinacions a posta per al funcionament de les missions» (cf. Materials, V, p. 56 i n. 78).
32. Materials, V, p. 56.
33. Ibid., p. 57.
34. Ibid., p. 81.
35. Ibid., p. 82. Al Dietari de lObra del Cançoner hi ha altres referències als germans Just i Joaquim Sansalvador, que podeu trobar fàcilment a líndex onomàstic del volum cinquè de Materials.
36. Sansalvador Piné, Notes sobre la vida de mon pare, p. 24. Val a dir que, segons informació inèdita aportada per Vidal Lloret, «Lobra folklòrica de Just Sansalvador», cit., pp. 195 i 201-202, fins al dotze dagost el company de Just Sansalvador no fou el seu germà Joaquim, sinó un altre germà, anomenat Miquel, que en aquell moment tenia divuit anys.
37. Materials, V, p. 87.
38. Ibid., p. 98.
39. Ibid.
40. Cf. Materials, IV-2, pp. 436-437.
41. Aquests volums no van acompanyats de fotografies de cantaires, però sí dun mapa de la zona estudiada. De tota manera, a larxiu de lObra del Cançoner hi ha tres sobres amb clixés, vidres i fotografies grans i petites corresponents a aquesta missió, amb la signatura F-4/6. Cf. Materials, XXI (Barcelona, 2011), pp. 237-238, i ja abans Materials, V, pp. 179 i 181.
42. Materials, V, pp. 171-172.
43. A les pp. 82-84 hi ha també una extensa llista de «cantaires», per ordre alfabètic de poblacions visitades.
44. El senyor Enrique Catalá Ferrer, secretari del Centre dEstudis Contestans, em comunica, en una carta del 26 de gener de 2016, que la família Sansalvador-Piné ha dipositat a larxiu del Centre dEstudis Contestans «dos volums originals manuscrits, on a més de la Missió de Recerca al Comtat de Cocentaina, realitzada pels germans Joaquim i Just Sansalvador i Cortés, per a lobra del Cançoner Popular de Catalunya, sinclouen altres recerques, realitzades pels germans Sansalvador i Cortés, amb un total de 1.676 cançons i músiques populars recollides als pobles de lAlqueria dAsnar, Balones, Benàmer, Benillup, Benimarfull, Cocentaina, Fageca, Famorca, Gorga, Villena, Muro i Quatretonteta, dentre cançons diverses, de bressol, cançons i jocs dinfants, nadales, cançons de treball, corrandes, crits populars, seguidilles, danses, cançons-xiste, tocates de dolçaina, diàlegs recitats, jocs recitats, crides, i fins i tot una ambaixada». Evidentment es tracta dels esborranys del material de la missió de 1924, que foren conservats pels germans Sansalvador, com era costum entre els col·lectors de lObra del Cançoner.
45. Cf. Materials, IV-1, p. 345 (B-54).
46. Arxiu de lObra del Cançoner Popular de Catalunya, C-71 (Materials, IV-2, pp. 448-449).
47. Ibid., B-189 (Materials, XXI, pp. 169-170).
48. Materials, V, p. 152.
49. Ibid., p. 153. Cf. ibid., p. 155.
50. Ibid., pp. 157-158.
51. Ibid., pp. 159-160.
52. Ibid., p. 162.
53. Ibid., p. 176. A la memòria publicada al volum VIII de Materials hi ha informació concreta sobre aquestes persones. En podem remarcar el nom de Joaquim Garcia Girona, «el gran poeta. No hi ha paraules per ponderar la seva actuació», el mateix que diuen també de Carles Salvador.
54. Materials, VIII, p. 17.
55. Ibid., p. 23.
56. Francesc Pujol, «LObra del Cançoner Popular de Catalunya», Revista Musical Catalana, núm. 388 (abril 1936), pp. 133-134.
57. Aquesta missió es troba larxiu de lObra del Cançoner Popular de Catalunya, C-146 (Materials, IV-2, pp. 466-467). La memòria corresponent i una «selecta» de les peces recollides són publicades a Materials, XIV (Barcelona, 2004), pp. 267-396.
58. Vegeu el meu treball «Rafael Patxot i el Llegendari Popular Català», dins Escriptors i erudits contemporanis. Novena sèrie (Barcelona, 2010), pp. 139-156.
59. Cf. Materials, IV-1, p. 355.
60. Ibid., p. 354.
61. Ibid., pp. 408-409.
62. C-274. Vegeu-ne la descripció a Materials, XXI, p. 168.
63. Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines (Alacant, 2016).
64. Vegeu Materials, IV-1, p. 365.
Paraules de cloenda de lExcm. i Mgfc. Sr. Rector Esteban Morcillo Sánchez
NOTA. Aquestes paraules, pronunciades per lExcm. i Mgfc. Sr. Rector de la Universitat de València, Dr. Esteban Morcillo, en lacte dinvestidura com a doctor honoris causa del professor Josep Massot i Muntaner, fan referència també a la doctora Saskia Sassen, la qual fou investida així mateix, en la mateixa ocasió. Per coherència discursiva es reprodueixen ací íntegrament.
Excelentísimo Sr. Rector Magnífico de la Universidad de Murcia,
Il·lm. Sr. Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana,
Excm. Sr. Vicerector de Postgrau,
Il·lma. Sra. Secretària General de la Universitat de València,
Il·lma. Sra. Dra. Saskia Sassen,
Il·lm. Sr. Dr. Josep Massot,
senyores i senyors:
Benvingudes i benvinguts a ledifici històric de la Universitat de València, a aquest Paranimf, Teatre Acadèmic, lespai universitari en què tenen lloc els actes acadèmics més solemnes. Actes que, seguint el cerimonial tradicional universitari, distingeixen rellevants personalitats dels diferents àmbits científics conreats a la Universitat de València.
Els agraïsc la seua assistència a aquest solemne acte en què hem investit amb el doctorat honoris causa dues destacades trajectòries que representen, alhora, dues disciplines investigadores: les humanitats, àmbit de treball del doctor Massot, i les ciències socials, en la persona de la doctora Sassen. Però també representen conjuntament lesperit de la Universitat de València: la dimensió del nostre propi territori i la visió cosmopolita que és pròpia duna institució com la nostra.
Doctor Massot, doctora Sassen, enhorabona i benvinguts al Claustre de la Universitat de València, una institució que shonora de comptar amb vostès com a nous doctor i doctora honoris causa.
Els rellevants mèrits que concorren en la persona del doctor Massot han estat àmpliament lloats pel doctor Vicent Simbor en la seua esplèndida laudatio. Enhorabona per lextens treball de síntesi de làmplia obra del nostre nou honoris que adientment heu categoritzat i classificat per tal de presentar un intel·lectual compromés amb la recerca filològica, però també amb la història en general. Un home que destaca per una erudició que ha quedat ben reflectida en la seua lectio.