Altres llibres del segle XIX són el Viaje literario a las iglesias de España, dels germans xativins Joaquim Llorenç i Jaume Villanueva, en 22 volums publicats entre 1803 i 1852, o els dotze volums de Recuerdos y bellezas de España (1839-1865), obra impulsada pel dibuixant, litògraf i pintor Francesc Xavier Parcerisa i el poeta Pau Piferrer, en què, amb profusió de làmines dibuixades i litografies, es pretenia descriure els monuments més representatius de lEstat espanyol, amb notes sobre la història i la geografia de la zona on es trobaven. Amb la prematura mort de Piferrer (1848), la redacció de les regions pendents passa a mans de Francesc Pi i Maragall, Pedro de Madrazo i, sobretot, Josep Maria Quadrado. Lobra va quedar inconclusa Parcerisa mor el 1875 i el 1884 leditorial Daniel Cortezo la va reimprimir i va publicar els volums que hi faltaven sota el títol España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia (aquesta edició té 27 volums).
Els dos volums corresponents al País Valencià sota el confús títol de Valencia, els redacta Teodor Llorente i es publiquen, respectivament, el 1887 i el 1889.7 Són una obra que podríem qualificar de monumental: 876 pàgines el primer volum i 1.064 el segon, amb 22 capítols en cada volum. En el primer volum, trobem un primer capítol en què Llorente fa una «Ojeada geográfica» del regne de València, seguit de quatre capítols més dedicats a la història valenciana, respectivament: «Edad antigua», «Monarquía visigótica y dominación musulmana», «El Reino de Valencia en la época foral» i «El Reino de Valencia bajo la dinastía de Borbón», que inclou un apartat referit a «Los valencianos de hoy». A continuació descriu el territori valencià partint de Vinaròs cap al sud. Els deu capítols finals daquest volum i els deu primers del volum II es dediquen a la ciutat de València. A partir del capítol XI, Llorente descriu els voltants de València i lAlbufera i continua cap a linterior i cap al sud fins a arribar a Oriola.
Tot i que no encaixa en la tipologia textual que estic presentant quedaria fora de la literatura de viatges, en qualsevol dels subgèneres especificats, no puc deixar desmentar el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, de Pascual Madoz. Aquesta obra, publicada en 16 volums del 1845 al 1850,8 presenta, més en la línia de les Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, dAntoni Josep Cabanilles, però dun abast geogràfic més ampli, dades geogràfiques, aspectes socials i demogràfics i lactivitat econòmica preponderant dels diferents pobles i municipis dEspanya, amb els pobles i els municipis ordenats alfabèticament. Obra única en la seva època, inspirada en publicacions similars franceses i britàniques, es completava amb un volum cartogràfic. Resulta interessant esmentar el Madoz, com era conegut, a banda de la importància intrínseca de la publicació en si, pel fet que Fuster que no cita les guies de Boix, Cruïlles o Llorente el cita en El País Valenciano.
Ja entrats en el segle XX, cal tenir en compte que, a mesura que augmenta latractiu turístic de lEstat espanyol, augmenta també el mercat editorial i, per tant, aquest tipus de publicacions es van anar generalitzant. Destaca la col·lecció «Guías de España» (1930-1932) impulsada pel Patronat Nacional de Turisme els responsables públics comencen a ser conscients de les potencialitats econòmiques del turisme i publicada per Espasa-Calpe.
Una mica abans, la mateixa editorial havia iniciat la publicació de la col·lecció «Guías Regionales Calpe», tot i que mai no va arribar a ser pròpiament una col·lecció. Pel que he pogut deduir a partir de les recerques bibliogràfiques pertinents, de les nou guies inicialment previstes, només sen va publicar una, el 1923. El cas, però, és que la que es va publicar resulta molt significativa per als objectius daquest estudi. Es tracta de Levante, dElies Tormo (Albaida, 1869 - Madrid, 1957). Aquesta guia, de 588 pàgines, duu com a subtítol «Provincias valencianas y murcianas» i sestructura en tres parts. La primera part correspon a dos índexs alfabètics, un dartistes citats i un altre de localitats citades. Tot seguit, hi ha una introducció amb indicacions de caràcter general, geografia de la regió llevantina, història i art. Finalment, sota lepígraf «Itinerarios descriptivos», hi trobem 55 rutes, 40 de les quals corresponen a les províncies valencianes. Cal dir que és una guia bastant tècnica, amb informació sobre transport, allotjament, tarifes, etc., i descripció detallada de monuments i obres dart. El to del text i els usos tipogràfics, amb cossos molt petits i abreviacions contínues, fan pensar que els editors consideren aquesta guia més una obra de consulta que no pas un llibre de lectura continuada, allunyada de cap tipus de voluntat literària. Joan Fuster cita lobra dElies Tormo quatre vegades tractaré les citacions en detall en lapartat corresponent del capítol tercer, però a mi em fa lefecte que la presència daquesta guia en El País Valenciano és més insistent del que aquestes quatre citacions escasses poden fer intuir.
Acabada la Guerra Civil espanyola, la publicació de guies de viatges comença a ser més comuna. La col·lecció més representativa és, sens dubte, «Guías de España», dEdicions Destino, en què, com ja he dit, semmarca El País Valenciano analitzaré específicament aquesta col·lecció en el capítol següent. Amb tot, nhi ha altres, com ara les de leditorial Juventud. Daquesta editorial cal destacar-ne dues. En primer lloc, «Tierras y Mares», que es publica durant els primers anys de la postguerra (entre 1942 i 1943, concretament) i inclou, bàsicament, viatges i aventures foranes, sien traduccions sien redaccions dautors autòctons, però també alguna guia autòctona, com ara la dedicada a Mallorca per Luis Díez del Corral. Són llibres de butxaca enquadernats en rústica i poc il·lustrats, dirigits a un públic amb baix poder adquisitiu. Laltra col·lecció de Juventud, amb llibres dun format major i àmpliament il·lustrats amb fotografies, és «Bellos Países». Es tracta duna col·lecció amb traduccions de leditorial francesa B. Arthaud, relatives a viatges i descripcions de territoris estrangers, però que també inclou obres relacionades amb la península Ibèrica: España, dYves Bottineau; La España del Sur, de Jean Sermet; La España del Este, de Pierre Deffontaine i Marcel Durliat, i Baleares, de Jean Louis Colas.
En làmbit de la llengua catalana, laportació més significativa a la descripció del territori és la de leditorial Selecta, fundada el 1943 per Josep Maria Cruzet. En dues de les sèries de lemblemàtica col·lecció «Biblioteca Selecta» «Ciutats i paisatges» i «Viatges i divulgació» sincorporen obres daquesta tipologia. Fóra desproporcionat donar la llista completa de llibres que shi publiquen, però citar-ne uns quants pot donar-nos una bona idea de labast de lesforç daquesta editorial: Croquis pirinencs, de Jaume Massó i Torrents; Llibre de la Cerdanya, de Joaquim Gay de Montellà; Les gràcies de lEmpordà i Jardins de Sant Pol, de Pere Coromines; Llibre de Tossa, de Josep Palau; Llibre de Sitges, de Ramon Planas; Llibre de Tarragona i Llibre de Poblet, de Manuel de Montoliu; Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols), de Gaziel; Visions de Catalunya i Visions de Mallorca, de Joan Santamaria; Les serres encantades, de Joaquim Santasusagna; Llibre dEivissa, de Marià Villangómez; Andorra, de Montserrat Palau Martí, i tants i tants altres. Com podem veure, lobjectiu era molt divers, des de visions de conjunt del territori de Catalunya fins a les dàmbit comarcal o les locals que abastaven només un municipi. Cal remarcar que els llibres tenien un format molt petit edicions en setzè, bàsicament, tot i que més tard també shi van incorporar edicions en vuitè i solien oferir-se en una doble opció denquadernació, en tapa dura amb sobrecoberta o en rústica. En molts pocs casos incorporaven fotografies o altres tipus dil·lustracions. Eren, per tant, llibres econòmicament assequibles, adreçats a un públic molt ampli, que, a més de llegir-los, podien dur-los al damunt amb comoditat quan viatjaven.
Acabada la Guerra Civil espanyola, la publicació de guies de viatges comença a ser més comuna. La col·lecció més representativa és, sens dubte, «Guías de España», dEdicions Destino, en què, com ja he dit, semmarca El País Valenciano analitzaré específicament aquesta col·lecció en el capítol següent. Amb tot, nhi ha altres, com ara les de leditorial Juventud. Daquesta editorial cal destacar-ne dues. En primer lloc, «Tierras y Mares», que es publica durant els primers anys de la postguerra (entre 1942 i 1943, concretament) i inclou, bàsicament, viatges i aventures foranes, sien traduccions sien redaccions dautors autòctons, però també alguna guia autòctona, com ara la dedicada a Mallorca per Luis Díez del Corral. Són llibres de butxaca enquadernats en rústica i poc il·lustrats, dirigits a un públic amb baix poder adquisitiu. Laltra col·lecció de Juventud, amb llibres dun format major i àmpliament il·lustrats amb fotografies, és «Bellos Países». Es tracta duna col·lecció amb traduccions de leditorial francesa B. Arthaud, relatives a viatges i descripcions de territoris estrangers, però que també inclou obres relacionades amb la península Ibèrica: España, dYves Bottineau; La España del Sur, de Jean Sermet; La España del Este, de Pierre Deffontaine i Marcel Durliat, i Baleares, de Jean Louis Colas.
En làmbit de la llengua catalana, laportació més significativa a la descripció del territori és la de leditorial Selecta, fundada el 1943 per Josep Maria Cruzet. En dues de les sèries de lemblemàtica col·lecció «Biblioteca Selecta» «Ciutats i paisatges» i «Viatges i divulgació» sincorporen obres daquesta tipologia. Fóra desproporcionat donar la llista completa de llibres que shi publiquen, però citar-ne uns quants pot donar-nos una bona idea de labast de lesforç daquesta editorial: Croquis pirinencs, de Jaume Massó i Torrents; Llibre de la Cerdanya, de Joaquim Gay de Montellà; Les gràcies de lEmpordà i Jardins de Sant Pol, de Pere Coromines; Llibre de Tossa, de Josep Palau; Llibre de Sitges, de Ramon Planas; Llibre de Tarragona i Llibre de Poblet, de Manuel de Montoliu; Una vila del vuit-cents (Sant Feliu de Guíxols), de Gaziel; Visions de Catalunya i Visions de Mallorca, de Joan Santamaria; Les serres encantades, de Joaquim Santasusagna; Llibre dEivissa, de Marià Villangómez; Andorra, de Montserrat Palau Martí, i tants i tants altres. Com podem veure, lobjectiu era molt divers, des de visions de conjunt del territori de Catalunya fins a les dàmbit comarcal o les locals que abastaven només un municipi. Cal remarcar que els llibres tenien un format molt petit edicions en setzè, bàsicament, tot i que més tard també shi van incorporar edicions en vuitè i solien oferir-se en una doble opció denquadernació, en tapa dura amb sobrecoberta o en rústica. En molts pocs casos incorporaven fotografies o altres tipus dil·lustracions. Eren, per tant, llibres econòmicament assequibles, adreçats a un públic molt ampli, que, a més de llegir-los, podien dur-los al damunt amb comoditat quan viatjaven.
Hem dapuntar, també, per la importància que té en el context que analitzem, que va ser Josep Pla lautor que més títols va publicar en Edicions Selecta. Leditorial i lautor van iniciar la relació el 1949. Entre noves edicions i incorporacions de llibres editats amb anterioritat en altres editorials, el conjunt dobres publicades supera la cinquantena de títols, entre els quals trobem Coses vistes, Un senyor de Barcelona, El vent de garbí, Girona. Un llibre de records, Vida de Manolo, contada per ell mateix, Cartes de lluny, Cartes dItàlia, LEmpordanet. Primer volum de Viatge a Catalunya, De lEmpordanet a Catalunya o la novel·la El carrer estret. A més, Selecta emprèn el 1956 la publicació de lobra completa de Josep Pla, de la qual publicarà 29 volums fins al 1962. Més tard, Edicions Destino reprendrà aquesta tasca dedició, que abastarà 47 volums en un esforç editorial que siniciarà el 1966 sota el control de lautor i que clourà el 1992, onze anys després de la seva mort. Una part ben considerable de la seva producció literària no sabria quantificar-la, però em sembla que tampoc no cal es troba entre la millor prosa turística generada en aquest país.
1. Tot i que aquí em concentro en les divergències amb matisos que Josep Iborra adverteix entre Fuster i Montaigne, he de remarcar que dedica la major part del seu article a analitzar els nombrosos punts de convergència amb matisos, novament entre tots dos assagistes. Iborra parla dun «parentiu» que permet «afirmar que llegir Montaigne ajuda a comprendre millor Fuster, i a linrevés» (2006: 129).
2. Lanàlisi de la construcció de la identitat i de lalteritat, com a correlat necessari és un aspecte àmpliament estudiat en la bibliografia específica sobre comunicació turística (Baider, Burger i Goutsos 2004).
3. Nhi ha una traducció catalana de Margarida Castells i Manuel Forcano: Ibn Batutta (2005): Els viatges, Barcelona, Proa.
4. Nhi ha una edició facsímil, publicada per París-Valencia, de València, el 1980, que és la que jo he fet servir.
5. La bibliografia de Boix és extensa i no és aquest el lloc de detallar-la, però sí que resulta pertinent esmentar una sèrie de volums que tracten temes similars als ja apuntats: duna banda, dos llibres corresponents a la història de dues de les ciutats més importants del país, Xátiva. Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad (1857) i Memorias de Sagunto (1865), i, de laltra banda, Valencia histórica y topográfica (1862-1863), una guia de carrers en dos volums en què, per ordre alfabètic, dóna notícia dels carrers, de les places i de les portes de la ciutat amb detalls com ara lexplicació de lorigen dels noms.
6. Nhi ha una edició facsímil, publicada per París-Valencia, de València, el 1996, que és la que jo he fet servir.
7. Nhi ha una edició facsímil, publicada per Albatros, de València, el 1980, que és la que jo he fet servir.
8. Hi ha una edició facsímil publicada per la Institució Alfons el Magnànim, de València, el 1982, que recull, en dos volums, els articles referents a làmbit del País Valencià, sota el títol Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Valencia. Jo he fet servir la segona edició daquest facsímil, del 1987.