Els bombardeigs de laviació van ser seguits de molts altres navals, realitzats pels vaixells de lesquadra, que es mantenien sota el control del govern de la República després que les dotacions shavien enfrontat als comandaments dels vaixells i havien im-pedit que aquests passaren al control dels insurreccionats. El govern de la República va ordenar, des del mateix dia 19, bombardejar les places del protectorat insurreccionades. El destructor Sánchez Barcáiztegui va com-plimentar aquesta ordre lendemà: Cumpli-mentando órdenes de V.E., i emetia per rà-dio el dia 20 he bombardeado plaza Ceuta a corta distancia, hasta que el intenso fuego de sus baterías ha indicado retirada. Varias casas de Ceuta, suponemos edificios milita-res, están ardiendo bajo nuestro fuego.8
El dia 25 de juliol el cuirassat Jaime I i els creuers Libertad i Cervantes van bombarde-jar novament Ceuta amb resultat de 10 morts,9 i lendemà, dia 26, lobjectiu va ser Melilla. Els vaixells van ser fustigats pels avions Breguet, que van quedar a les mans dels insurreccionats durant els atacs. Encara que aquests bombardeigs van causar algu-nes destrosses i víctimes en ambdues ciu-tats, no van aconseguir els seus objectius de desmoralitzar i impedir que la sublevació es consolidés al protectorat. El dia 2 dagost es van registrar nous bombardeigs, poc inten-sos i efectius, sobre Ceuta, Algesires i Tarifa per part de la flota republicana.
En la península, laviació lleial al govern republicà va ser utilitzada ràpidament per atacar als sollevats. Concretament, a les 3 de la matinada del 19 de juliol, des de laerò-drom de Los Alcázares (Múrcia), va ser bom-bardejada la base aeronaval de San Javier.
Poques hores després els avions del Prat van contribuir a desarticular les columnes insur-reccionades a Barcelona. Si bé en el primer vol, efectuat per lalferes Robles i el coman-dant Reyes, no van aconseguir localitzar la caserna de lavinguda dIcària i van haver de tornar al Prat sense haver efectuat el bombar-deig, més endavant van tenir èxit i distintes casernes i columnes van ser bombardejades. Aquests atacs van desmoralitzar els insurrec-cionats i van contribuir en gran manera a la seua derrota.
Lendemà, a Madrid, des de laeròdrom de Getafe es va bombardejar la caserna dar-tilleria pròxima i, junt amb els avions de Cua tro Vientos, van atacar els insurreccionats a la caserna de Montaña i de Campamento, cosa que acabà amb la seua moral: Cuando aparecieron los primeros aviones, que creía-mos nuestros, nos reunimos todos en el patio del cuartel de la Montaña, entusiasmados y dispuestos a salir a la calle, hacia el Ministe-rio de la Gobernación. Al saber que eran ro-jos, cundió la desilusión y ya nadie supo qué hacer hasta que nos asaltaron.10
La ràpida actuació de laviació a Múrcia, Barcelona i Madrid va aconseguir aturar-hi la sublevació. A partir daquest moment el govern de la República va continuar utilit-zant, dins de les seues possibilitats, laviació que li romania fidel per a controlar altres focus de la rebel·lió.
També els sollevats feren servir lavia-ció per reprimir alguns focus resistents com, per exemple, al Ferrol, el dia 21 de juliol, quan una parella dhidros Savoia S-62, procedents de la base naval de Marín, bombardejaren lArsenal Militar. En-cara que les bombes no van causar grans danys, lefecte moral sobre les tripulacions fou molt important.
8. D. Sueiro: La flota es roja, Barcelona, 1983, p. 126.
9. Francisco Sánchez Montoya: Ceuta y el Norte de África. República, guerra y represión, 1931-1944, Granada, 2004, pp. 323-324. Les víctimes eren a lentrada de la fortalesa El Hacho. El 20 de gener de 1937, en un altre bombardeig realitzat per dos avi ons, també van morir 53 persones.
10. J. Gomá: La guerra en el aire, Barcelona, 1958, p. 36.
3. Lexpedició a Mallorca i els primers bombardeigs del litoral mediterrani
Precisament una de les operacions militars desenvolupades en els primers dies del mes dagost va tenir una gran importància per al futur immediat de les ciutats de la rereguarda republicana, particularment les del litoral mediterrani. La fracassada expedició contra lilla de Mallorca,11 que va permetre a lavia ció italiana disposar duna base aeronaval formidable per a poder bombardejar les ciutats i les línies dabastiment republicanes, al llarg de la Guerra Civil va tenir un pes molt considerable en la victòria dels franquistes.
Lexpedició es va desenvolupar entre el 16 dagost i el 3 de setembre. Shan donat mol tes opinions, i controvertides, sobre la neces-sitat o lencert daquesta expedició. Però a banda de lopinió estrictament militar, la veri-tat és que líders polítics com el socialista In-dalecio Prieto i el mateix president de la República, Manuel Azaña, es van oposar a loperació i la van criticar. El ben cert és que, a banda del valor sentimental que per a molts catalans tenia Mallorca, era evident que des dun punt de vista militar lilla era un enor me portaavions impossible denfonsar, fon dejat amenaçadorament enfront de les costes catalanes. La seua situació era tan important, que els objectius tant de la costa com de linterior de Catalunya quedaven dins el radi dacció dels avions militars de lèpoca. Apro-fundint en aquest tema més recentment, Francisco J. González Huix opina que amb labandó daquesta expedició se había con-sumado uno de los más graves errores co-metidos a lo largo de toda la contienda.12
Cal constatar que, des dels primers mo-ments de la sublevació de Mallorca, lilla va ser sotmesa a una constant pressió propagan-dística per mitjà damenaces emeses per rà-dio des de Barcelona i de fullets llançats per hidroavions sobre lilla per aconseguir la seua rendició. De les amenaces propagandístiques es va passar directament als bombardeigs, que van causar alguns danys i certa desmo-ralització, però van resultar poc efectius.
Segons Josep Massot, fins al dia 16 dagost shavien produït quaranta-sis bombardeigs sobre lilla, als quals cal afegir els que van te-nir lloc entre aquesta data i el dia 31. Concre-tament, el dia 31 lAviació Legionària italiana va bombardejar per error el poble dArtà i va ocasionar la mort donze persones.13
Precisament per ajudar a rebutjar la inva-sió van arribar a Mallorca els primers avions italians que van fixar la seua base a lilla. La seua actuació, especialment la dels Fiat CR-32, va ser decisiva per escombrar del cel als lents hidros republicans que recolzaven les forces que hi havien desembarcat. Aquests avions ja no es mourien de Mallorca i, amb larribada de nous reforços, saniria formant el nucli de lAviació Legionària Italiana amb base a les Balears.
Els primers objectius dels bombarders italians S-81 van ser les veïnes illes de For-mentera i Eivissa. La ciutat dEivissa va ser bombardejada el diumenge dia 13 de setem-bre a les tres de la vesprada per tres avions. Les bombes van caure sobre diversos edifi-cis de la ciutat, en un dels quals, la Fonda Cires on hi havia diverses persones di-nant, van morir la majoria dels presents. Alguns testimonis de lèpoca eleven el nom-bre de víctimes a quaranta, trenta de les quals van morir en lesmentada fonda, en-cara que investigacions més recents re-dueixen el nombre de víctimes a divuit.14
A partir de la tardor del 1936, larribada davions de bombardeig italians i alemanys va permetre als revoltats iniciar una sèrie datacs aeris a les ciutats de la rereguarda republicana, amb especial incidència sobre les del País Valencià.
Els primers objectius dels bombarders italians S-81 van ser les veïnes illes de For-mentera i Eivissa. La ciutat dEivissa va ser bombardejada el diumenge dia 13 de setem-bre a les tres de la vesprada per tres avions. Les bombes van caure sobre diversos edifi-cis de la ciutat, en un dels quals, la Fonda Cires on hi havia diverses persones di-nant, van morir la majoria dels presents. Alguns testimonis de lèpoca eleven el nom-bre de víctimes a quaranta, trenta de les quals van morir en lesmentada fonda, en-cara que investigacions més recents re-dueixen el nombre de víctimes a divuit.14
A partir de la tardor del 1936, larribada davions de bombardeig italians i alemanys va permetre als revoltats iniciar una sèrie datacs aeris a les ciutats de la rereguarda republicana, amb especial incidència sobre les del País Valencià.
La ciutat dAlacant va patir el primer bom-bardeig el 5 de novembre de 1936.15 A les 5:00 de la matinada daquell dia, un bom-barder va descendir fins a uns 150 metres daltura des don llançà deu bombes sobre el port i el nucli urbà, que van causar dos morts i diversos danys en alguns edificis. Segons algunes fonts i una nota radiada del Govern Civil, una bomba va caure en el mercant Ciaño que portava un carregament de carbó. Un dels tripulants va morir i el vaixell va patir considerables avaries.16 Aquest primer atac va causar un gran pànic entre la població civil i molts alacantins anaven a la nit cap a les cases de lhorta i altres llocs de la contor-nada, en un èxode nocturn conegut al llarg de la guerra com la columna de la por.
El segon bombardeig sobre la ciutat dAlacant es va produir dissabte dia 28 del mateix mes de novembre, vuit dies després de lexecució de José Antonio Primo de Ri-vera. Les agressions aèries foren diverses per part de lAviació Legionària i dels hidroavi-ons alemanys: latac començava a les 19:30 hores i acabava a les 3:00 hores del dia següent, és per això que es coneix com el bombardeig de les vuit hores. En total, els avions van llançar 160 bombes que van impactar en la factoria CAMPSA, les estacions de ferrocarril i el port, i van afectar també la població civil. Hi van haver dos morts adults i un nen, i sis ferits. Aquests dos atacs van ser els primers bombardeigs aeris de la guer-ra sobre un port marítim del País Valencià, Alacant, que, daltra banda, no patiria cap altre bombardeig fins a l11 dagost de 1937, quasi un any després. Els motius daquest parèntesi, segons J.M. Santacreu, sembla que en són tres: Alacant shavia convertit en una eixida de fugitius franquistes en aquests primers mesos; a més de no tenir un tràfic intens, els transports que hi arribaven recala-ven molt prompte i a la vora de la costa, en-tre el cap de les Hortes i Tabarca, amb una ciutat enfosquida a la nit; finalment, és probable que Franco no tingués tots els re-cursos aeris que necessitava per a bombarde-jar també Alacant, i hagués de concentrar els atacs en objectius més selectius fins que Mallorca es va consolidar com a base aèria de franquistes i col·laboradors.17
Les primeres incursions dels creuers de la marina nacionalista en el Mediterrani es van iniciar a finals doctubre. El 30 daquest mes el creuer Canarias va efectuar un bom-bardeig sobre el port de Roses, a prop de la frontera francesa, que danyà algunes ins tal·lacions i enfonsà el petit guardacostes Marinero Cante. Totes aquestes operacions de bombardeig marítim i naval es van inten-sificar a partir doctubre de 1936 pel desig de Franco de frenar lajuda militar que el bàndol governamental rebia per mar. Du-rant aquest mes es van posar en marxa dos tipus doperacions contra el tràfic marítim adversari. El primer consistia en el bombar-deig naval o aeri dels ports enemics per a destruir als vaixells durant la descàrrega; el segon, en lestabliment dun bloqueig marí-tim a totes les costes enemigues, tant al Mediterrani com a lAtlàntic.18
En la província dAlacant, la ciutat de Vi llena va ser bombardejada el dia 18 de desem-bre de 1936, cap al migdia. Les bombes van ocasionar diverses destruccions i la mort a dos persones, mentre que unes altres setze van resultar ferides. Tres dies després dos avi-ons van intentar novament atacar la ciutat, però laparició dels caces republicans ho va impedir. Sembla que lobjectiu daquests bombardeigs era tallar la línia fèrria dAlacant a Madrid, per on circulaven gran part dels subministraments militars que, procedents de Rússia, anaven destinats a la defensa de la capital. Al gener de 1937, concretament el dia 13, a primera hora de la vesprada, de nou els avions franquistes van llançar dues bombes de 50 kg sobre lestació de ferrocarril on shavia congregat la població, esperant larribada del tren que transportava un batalló de milicians, encara que per sort no van arri-bar a explotar.19
Aquests primers bombardeigs marítims i aeris van ser causa de diverses represàlies a les dues zones contendents. Fou una reacció produïda sobretot pel pànic i la indignació, que va ser moguda i sostinguda per grups dextremistes que demanaven venjança con-tra els considerats aliats o partidaris dels re bels o, si més no, sospitosos de ser-ho. Aques-ta sèrie de circumstàncies es donarien en la zona controlada per les forces afins al front popular. Però, en la zona dominada pels re bels també es van donar casos i circumstàn-cies semblants. Des del primer moment, els militars revoltats es van veure sotmesos als atacs de laviació i la marina republicanes, davant dels quals van respondre ràpidament amb lamenaça de prendre represàlies.
A Alacant els bombardeigs del dia 28 de novembre van motivar lassalt de la presó provincial, don van traure un grup de qua ranta-nou presos que foren afusellats a les parets del cementeri.20
11. J. Massot i Muntaner: La guerra civil a Mallor-ca, Barcelona, 1976. Del mateix autor, El desembarca-ment de Bayo a Mallorca, Barcelona, 1987, i Guerra civil i repressió a Mallorca, Barcelona, 1997. Vegeu tam bé A. Bayo: Mi desembarco en Mallorca, Mèxic, 1944; José Luis Infiesta Pérez: Bombardeos del litoral medite rráneo durante la guerra civil, vol. I, Valladolid, 1998.
12. Francisco J. González Huix: El asedio aéreo de Tarragona 1937-1939, Tarragona, 1990, p. 13.
13. J. Massot Muntaner: Els bombardejos de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938), Barcelo na, 1998, pp. 65-66.
14. M.J. Vidal Torres, J.M.L. Romero: La causa general de les Pitiüses, Eivissa, 2001, pp. 54-55.
15. V. Ramos: La guerra civil 1936-1939 en la pro vincia de Alicante, Alicante, 1972, vol. I, pp. 139-144.
16. ABC, 6-11-1936, p. 11.
17. J.M. Santacreu Soler: Los bombardeos de Alicante, a E. Mainar Cabanes (ed.): Bajo las bom-bas. La guerra civil en la Comunidad Valenciana, vol. 14, València, Prensa Valenciana, 2007, pp. 84-87.
18. R. Sabatier de Lachadenède: La marina fran-cesa y la guerra civil de España (1936-1939), Madrid, 2000, pp. 66-67.
19. F. Costa Vidal: Villena durante la guerra civil 1936-1939, Alacant, Ayuntamiento de Villena, 1998, pp. 44 i 79.
20. V. Ramos: La guerra civil 1936-1939..., op. cit., vol. I, p. 144.
4. Bombardeigs dels vaixells de control naval
Durant la primavera de 1937 les tensions entre la marina i laviació governamentals i els vaixells de guerra de control alemanys i italians, que vigilaven les costes governa-mentals, van anar en augment. Les autori-tats republicanes estaven convençudes que els vaixells alemanys i italians informaven la marina nacional dels moviments de la flota republicana i dels mercants que es dirigien als ports republicans. Un exemple daquesta col·laboració són les paraules de lalmirall Francisco Moreno, a finals de març de 1937. Durant lestada a Ceuta, lalmirall va man-tenir una entrevista a bord del creuer Leip-zig amb el contraalmirall alemany Boehm en la qual aquest va donar gran importància a les operacions de minat dels ports rojos. Lalmirall va qualificar lentrevista com muy práctica para nosotros y durante todo el tiempo que los alemanes se mantuvieron en el control, desde Cabo de Gata a Orope-sa, supe siempre con oportunidad las salidas y entradas de los buques rojos en Cartage-na, Valencia, etc.21