Inclou el procés sobre la violació, incoat i conclòs el 4 de desembre de 1327.
Un quadern en format quart de 10 fulls, el primer, el penúltim i el recte de lúltim en blanc. En el vers de lúltim, restes de dos segells, trencats a lobrir el plec, amb la direcció. Molt afectat pel corcó.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1333 C.
6. Bartomeua (Mallorca, 1374)
1374, novembre 21desembre 7. Mallorca.
Enquesta incoada per Ramon dAlmenara, notari, regent lescrivania criminal del batlle de Mallorca i comissionat pel governador daqueix regne, contra Berenguer de Maguerola, acusat dhaver assassinat a la seva muller, Bartomeua, per haver comès adulteri.
Un quadern de 8 folis, el vers del penúltim i el recte de lúltim en blanc. Al dors de lúltim foli, restes del segell de cera, amb la direcció. Afectat pel corcó i amb taques dhumitat. Restaurat.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 129/17.
7. Margarida i Antoni (Barcelona, 1375)
1375, setembre 301376, gener 18. Barcelona.
Procés incoat pel governador de Catalunya contra Antoni Muntaner i Margarida, muller de Francesc Bonniu, mercader, per adulteri. Inconclòs.
Quatre quaderns descosits, en format foli, amb 28 fulls en total, més dues cartes cosides del governador general de Catalunya, amb els seus respectius segells de cera al dors (entre els folis 16 i 17) i una cèdula de 6 · 20 cm, cosida entre els folis 24 i 25. Molt afectat pel corcó i reforçat amb tires de paper en època moderna.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 134/12.
8. Elisenda, Jaume i Tecla (Barcelona, 1377)
1377, octubre 261378, febrer 4. Barcelona.
Procés davant Bernat Miquel, llicenciat en lleis i jutge comissionat de la cúria real, contra Jaume de Montserrat, ferrer de Barcelona, acusat de relacions il·lícites i de maltractar a la seva muller fins a la mort.
Constituït per dues peces:
8.1. ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 126/13: 7 quaderns, descosits, amb 35 folis. Hi ha una còpia incompleta daquesta peça, de la qual es conserven només els dos primers quaderns, amb cinc folis cadascun, en ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 126/14a.
8.2. ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 126/14b: 6 quaderns, descosits, amb 43 folis, que continuen la numeració del procés signaturizat 14a, a partir del foli 11 i fins al foli 52, més dos fulls en format quart entre els folis numerats 17 i 18, i una minuta entre els folis numerats 48 i 49.
Tota la documentació, afectada per bibliòfags i restaurada mitjà de tires de paper encolades.
9. Clara i Marc (Mallorca i Barcelona, 1377)
1377, juliol 27setembre 19. Barcelona.
Procés davant Bernat Miquel, llicenciat en lleis i jutge comissionat de la cúria real, contra Marc Burguet, mercader, patró de nau de Mallorca, acusat de violar juntament amb Joan Ferrer, patró de nau, a Clara, jueva de Castella, menor dedat. Inconclòs.
Un quadern de 16 folis, els tres del final en blanc, excepte per algunes anotacions al dors de lúltim foli. Molt atacat pels bibliòfags.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 126/20.
10. Blanquina (Vilafranca del Penedès, 1378)
1378, maig 25. Vilafranca del Penedès.
Declaracions de testimonis en el procés contra Blanquina, muller de Valentí Golet, jurista de Vilafranca del Penedès, acusada dadulteri.
Es conserva només un quadern, sense portada, de 9 fulls en foli. Paper debilitat per la humitat.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli 126/19.
11. Isabel Cornell (València, 1382)
1382, abril 26maig 2. València.
Declaracions de testimonis en el procés contra Isabel Cornell, senyora de Moixent, vídua de Pere Maça, acusada de mantenir relacions il·lícites amb Pere Jordan dUrriés.
Un quadern de 7 fulls en foli. Lleugerament afectat per bibliòfags. Restaurat amb tires de paper encolades. Per error, es van enganxar malament els folis, i el 5 segueix al 6.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 117/4B.
12. Eulàlia, Guillem i Berenguer (Molins de Rei, 1424)
1424, juliol 3agost 5. Molins de Rei.
Procés informatiu sobre la conducta dEulàlia, muller de Berenguer Llopart, de Molins de Rei, amistançada de Guillem Mata, de casa de la reina Maria.
Un quadern de 28 fulls en quart més 5 al final en blanc. Ben conservat.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1424.
13. Caterina i Joan (Barcelona, 1428)
1428, març 26. Barcelona.
Procés informatiu incoat per Gabriel Pere, doctor en decrets i jutge comissionat pel governador de Catalunya, sobre els maltractaments donats per Joan Llorenç, de la casa reial, a Caterina «la Monja», hostelera de Barcelona, la seva desposada. Inconclòs.
Un quadern de 4 fulls en quart escrits, més altres 4 en blanc. Ben conservat.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1428.
14. Diego i Joana (Barcelona, 1443)
1443, març 9-28. Barcelona.
Enquesta incoada davant Bartomeu Argullós, llicenciat en lleis, jutge per comissió del governador de Catalunya, sobre la batussa feta a Joana, grega, dona pública del bordell del Canyet de Barcelona, per Diego de Salinas, mariner.
Un quadern de 12 fulls en quart, el segon i lúltim en blanc. Atacat pels bibliòfags.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1443.
15. Miqueleta (Barcelona, s. d. [c. 1380?])
S. d. [c.1380?].
Denúncia davant Francesc Çagarriga, jutge comissionat pel rei, contra un home anomenat Jacmet, de la casa del rei i nebot dun notari de Càller, per lintent de rapte de Miqueleta, menor, filla de Blanca, dona en segones núpcies de Carbonell, mariner de Barcelona.
Un bifoli. Restaurat.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 115/4.
16. Contra Antònia Verger (Barcelona, 1374)
1374, juliol 71377, octubre 10. Barcelona.
Procés davant Guillem Martina, jutge de la cúria real, contra Antònia, filla de Pere Verger, per adulteri i intent demmetzinament del seu marit, Arnau Marquès, mercader de Barcelona.
Constituït per dues peces. La primera té 10 quaderns amb 61 folis, més dues cèdules inserides, una d11 · 23 cm, entre els folis 35 i 36; i una altra de 6 · 20 cm, entre els folis 57 i 58. La segona peça té 2 quaderns, amb 23 folis. Bastant deteriorats, molt afectat pels bibliòfags i la humitat, fins al punt que de vegades shan perdut línies descriptura senceres. Restaurat amb tires de paper encolades.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 123/1.
17. Contra Arnau Marquès (Barcelona, 1374)
1374, agost 11octubre 9. Barcelona.
Procés davant Castelló de Mallorques, oïdor de la cúria real, contra Arnau Marquès, mercader de Barcelona, per intent demmetzinament de la seva muller, Antònia.
Conté cinc quaderns amb 20 folis més la portada, i altres tres fulls de paper (els dos primers, de 29,5 · 22 cm; i el tercer de 7 · 19,5 cm) inserits entre els folis numerats 15 i 16. Molt atacat pels bibliòfags, però amb el paper consistent gràcies a la restauració a base de paper encolat.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 129/12.
18. Contra Pere Verger (Barcelona, 1374)
1374, agost 11-26. Barcelona.
Articles presentats per la defensa en el procés incoat davant Castelló de Mallorques, oïdor de la cúria real, contra Pere Verger, oller de Barcelona, per intent demmetzinament de la seva filla, Antònia.
Tres quaderns amb 17 folis numerats, inclosa la portada, més una minuta de 19 · 14 cm inserida entre els folis numerats 3 i 4. Molt afectats pels bibliòfags, però restaurat mitjançant tires de paper adherides amb cola.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 129/14.
19. Contra Arnau des Prats i Antònia Verger (Barcelona, 1376)
1376, octubre 91378, juny 5. Barcelona.
Procés criminal davant Guillem Martina, jutge de la cort (després associat amb Castelló de Mallorques, promotor) contra Arnau des Prats, baster de Barcelo-na, i la seva cunyada Antònia, muller dArnau Marqués, mercader, acusats dincest.
Conté tres peces. La primera és el procés criminal contra Arnau des Prats, amb 82 fulls en format quart, del qual sembla faltar un plec a partir del full núm. 62, a més del full núm. 20. Li acompanyen loriginal i la còpia de les declaracions dels testimonis de la defensa, dos quaderns en format quart cadascun, amb 32 fulls.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1376-1378.
Sexe i violènciaen la Corona dAragóProcessos criminals dels segles XIII al XV
PART PRIMERA
1.
GERALDA, GUILLEM I BERNAT (ALZIRA, 1296)
Informació testifical per adulteri i homicidi
1296, abril 12-28. Alzira.
Informació testifical en la causa seguida davant Ramon de Sales, jurisperit comissionat pel rei, contra
Guillem Garret, veí dAlzira, per homicidi comès en la persona de Bernat Gamissà i lesions ocasionades a la seva muller Geralda, sorpresa en fragant adulteri.
Quadern en format foli, de 16 fulls, els tres últims en blanc. Bon estat de conservació.
ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 3/2.
Anno Domini .Mº. CCº. XCº. sexto, scilicet, XVIIIº kalendas madii, fuit presentata quaedam litera ex parte domini regis, sigillata sigillo minori dicti domini regis, Raymundo de Salis, jurisperito, tenor vere cuius litere talis est:
Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone, fideli suo Raymundo de Salis, jurisperito. Salutem et gratiam. Cum nos mandaverimus fideli nostro Petro de Libiano, baiulo regni Valencie generali, quod certificaret se plenarie qua de causa et per quem seu per quos Bernardus Guamiça extitit interfectus, et dictus Petrus de Libiano, aliis negociis occupatus, non potuerit intendere circa ea, mandamus et dicimus vobis quot certificetis vos plenarie de predictis et quicquid super predictis inveneritis incontinenti nobis per vostras litteras intimetis. Datum Valencie pridie idus aprilis anno Domini Mº CCº XCº sexto. Sigillada (sic).
Auctoritate cuius littere, dictus Raymundus de Salis, pro exsecucione (sic) dicti mandati per dominum regem sibi facti et ad certificandum se de predictis, processit ad recipiendum testes infra scriptos ut in eorum deposicionibus continetur.
.XVº. kalendas madii. Valencie.
Geralda, uxor Guillermi Garreti, testis, jurata et interrogata, dixit quod hoc anno, quadam nocte qua fuit ante festum Sancte Caterine, ipsa testis jacebat in domo dicti Guillermi Garreti, viri sui, in villa Algezire, in quodam palacio quod est in ipsa domo, scilicet, in quodam lecto ipsius palacii, simul cum dicto Guillermo, viro suo, et ante auroram ipsius noctis, dictus maritus suus surrexit de dicto lecto et dixit eidem testi quod ipse G. iret ad quandam alchariam vocatam, ut sibi videtur, Maçaceli, et quod loqueretur cum quodam vocato en Roig, qui erat in dicta alcharia, et a quo dictus G. dicebat quod emerat vinum. Dixit etiam tunc dictus vir suus eidem testi quod ipsa testis inveniret denarios in cellario predicte domus ipsius G., in quodam scanno quod erat in ipso cellario, et quod de illis denariis ipsa testis emeret pisces quia ipse veniret ad comedendum in dicta domo in ora none. Et sic recessit dictus maritus de dicto palacio et ipsa remansit in suo lecto cum janua dicti palacii aperta. Et ipsa jacente in predicto lecto venit Bernardus Gamiça et intravit dictum palacium et clausit januam ipsius palacii et venit ad lectum ubi ipsa testis jacebat et intravit ipsum lectum et habuit rem cum ipsa teste, eam carnaliter cognoscendo. Et postea venit ad januam dicti palacii predictus G. Garreti, et inpingendo januam ipsius palacii aperuit januam ipsius palacii. Et dictus Bernardus Gamiça, sensciens tumultum janue dicti palacii, decendens de lecto, misit se subtus dictum lectum. Et predictus G. Garreti intravit palacium supradictum et incontinenti venit ad dictum lectum et palpavit ipsum lectum, et cum non invenisset dictum Bernardum Gamiça, dixit dictus G. Garreti: «Hic est». Et super hoc dictus Bernardus Gamiça clamavit fortiter. Et cum ipsa testis tunc timeret sibi ne dictus vir suus eam interficeret vel faceret sibi malum, exivit de lecto et accepit quandam capam, et fugiens exivit dictum palacium. Et dictus G. Garreti fugavit incontinenti ipsam Geraldam et dicta Geralda intravit januam minorem cellarii quod erat in dicto hospicio predicti Guillermi Garreti, et cum armis quas dictus maritus eius portabat vulneravit ipsam Geraldam in costis retro. Et sic vulnerata exivit de dicta domo et fuit ad domum Roderici Duruç, ubi erat quaedam mulier neptis ipsius Geralde, scilicet, filia fratris sui, et ibi stetit ocultata. Postea autem, mane facto, audivit dici ipsa testis quod dictus Bernardus Gamiça erat interfectus. Interrogata si ipsa testis vidit inferri aliquod vulnus per dictum G. Garreti dicta nocte supradicto Bernado Gamiça, dixit quod non, set bene credit quod dictus G. Garreti interfecit ipsum Bernardum rationibus per eam superius dictis, et specialiter ratione dicti clamoris quem ipsa audivit et quia etiam sensit ipsa, jacente in dicto lecto, quod dictus vir suus percutiebat aliquod subtus dictum lectum. Item interrogata qua de causa dictus Bernardus fuit interfectus, et dixit quod ipsa testis credit quod fuit interfectus per dictum G. Garreti propter gelosiam et ratione dicti adulterii. Item interrogata si in dicto palacio erat nisi unus lectus, dixit quod non. Item interrogata si dictus Bernardus Gamiça erat nudus tunc quando habuit rem cum ea, et dixit quod non, immo induebat tunicam. Item interrogata cuius coloris erat dicta tunica, et dixit se nescire, quia erat nox et quia dictus Bernardus habebat duas tunicas, scilicet, unam coloris de blavo et aliam coloris rubei. Item interrogata qualiter scit, et dixit quia vidit et audivit ut supra deposuit. Item interrogata de fama, et dixit se nescire, cum ipsa testis non fuerit nec stetit postea in dicta villa de Algezira quia sequenti nocte post dictum festum Sancte Caterine recessit de Algezira. Item interrogata si ante dictam diem Sancte Caterine alias predictus Bernardus cognoverat carnaliter dictam Geraldam, et dixit quod sic, multociens bene per septem mensses ante dictam diem Sancte Caterine et infra dictum tempus. Interrogata de suborno, corruptione et cetera, dixit quod non fuit injunctam et cetera.
Bevenguda, filia Bernardi Rotgerii, de Algezira, testis, jurata et interrogata, dixit quod ipsa testis, hoc anno, quodam sumo mane, ante festum beate Caterine, vendebat vicinum (sic) in cellario domorum G. Garreti, de Algezira, et stabat ad januam dicti cellarii, vidit quod G. Garreti predictus surrexit in aurora et dixit quod ipse iret ad quandam alchariam et dixit Geralde, uxori ipsius G. Garreti, et ipsi testi quod ipse dimitebat denarios super quodam scanno et quod dicta uxor sua emeret pisces ad opus eius, quia ipse veniret in ora none. Et, accepta quamdam lançam, exivit per januam maiorem dicti cellarii. Et postea vidit ista testis quod Bernardus Gamiça intravit per januam maiorem dicti cellarii et dixit huic testi ubi erat dominus, et ista testis dixit quod iverat ad quandam alchariam cum quadam lancea quam extraxit a dicta domo. Et postea idem Bernardus interrogavit istam testem ubi erat domina et ipsa testis dixit quod jacebat adhuc. Et sic ipse Bernardus intravit per aliam januam minorem, qua est in dicto cellario, dictum palacium, ista teste vidente, qua etiam dictus Bernardus dixit huic testi quod clauderet dictum palacium cum forrellat quod erat extra in januis dicti palacii. Postea vero vidit ipsa testis dictum G. Garreti qui venit et intravit per januam maiorem dicti cellarii et postea intravit per aliam januam minorem ipsius cellarii et ivit usque palacium et extraxit inde dictam vectem sive forrellat, et inpingendo fortiter dictas januas intravit dictum palacium. Et ipsa testis, cum traderet vinum quod vendebatur dicto cellario cuidam mulieri, audivit clamorem magnum quem emisit Bernardus Gamiça, qui erat in dicto palacio, inter quem clamorem emisit et dixit hac: Santa Maria. Et hac clamavit bis. Item interrogata si vidit quod dictus G. Garreti percuteret tunc dictum Bernardum Gamiça cum aliqua genere armorum, et dixit quod non. Item interrogata si scit quod dictus G. Garreti interficisset vel fecit interfeci dictum Bernardum Gamiça aliquo modo, et dixit quod non, set bene credit quod interfecerit eum. Interrogata quare credit, ideo quia dictus G. Garreti invenit dictum Bernardum cum Geralda, uxore sua, ut supra dixit, et quia etiam vidit tunc quod dictus G. Garreti portabat gladium evaginatum et sanguinolentum. Dixit etiam quod idem G. Garreti cum dicto gladio, hoc est, cultello magno, percussit dictam Geraldam, set non vidit eam vulneratam, licet vidisset quod sanguis cecidit in dicto cellario, nescit si hoc contingit propter vulnus quod dictus G. Garreti fecisset dicte Geralde vel quamlibet aliam rationem. Item interrogata si dictus gladius erat sanguinolentus ante quam percussisset dictam Geraldam, et dicit quod sic. Interrogata qualiter scit, et dixit quia vidit in lumine quod erat in dicto cellario quod dictus gladius erat sanguinolentus. Item interrogata si ista testis scit quod ante dictam diem mane, aliquo tempore, predictus Bernardus habuisset rem cum dicta Geralda, et dixit quod sic. Interrogata qualiter scit et dixit quia ipsa testis stabat pro ancilla cum dicto Guillermo Garreti et predicta Geralda, et steterat bene per medium annum quando predicta fuerunt et vidit multociens quod dictus Bernardus intrabat in dicto palacio et jacebat in eodem lecto cum dicta Geralda, et quod etiam jacebant nudi. Interrogata quociens vidit predicta quod dictus Bernardus jaceret in eodem palacio et in eodem lecto cum dicta Geralda nudus cum nuda, et dixit quod bene vidit hoc viginti vicibus. Interrogata de fama, dixit se nescire. Interrogata de parentela, suborno, corrupcione et cetera, et dixit quod non.