Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) - Francés Crespo 3 стр.


Apareix, per primera vegada en juny de 1590 com a mercader resident a Sevilla amb qui FC creua lletres de canvi i a qui promet «el debido cumplimiento». FC aconsella a Jeroni Guerau «aveniu-vos ab Noguera y no siau variable» després de presentar-lo com «jove hàbil y que·m té voluntat», però repta Noguera perquè ha venut setins a un toledà i li recorda «que no tenia orde meu de fiar a ningú». Quan FC comença a desconfiar de Guerau i Dalfino, escriu a Noguera i li envia una llarga carta dadvertèncìes, en la qual li demana que nomene un procurador davant la justícia de Sevilla, que prepare la documentació de València enviada per FC, i que informe si és veritat que Dalfino se nha anat a lHavana. FC confia en la actuació de Noguera «que és de tots molt senyor nostre», i el nomena «procurador mío»; li promet el 10% si cobra en Sevilla i el 20% si açò se efectuara en les Índies. En carta posterior FC li demana informació sobre si les lleis de Castella permeten posar en la presó un jove menor de 24 anys per fallida o «rompimiento», i li demana consell sobre si serà convenient la seua presència a Sevilla «ahunque es mui mi señor i sé sierto hase todo lo que puede». En 1593 FC saluda Cristóbal Ortiz com a procurador, encara que sense trencar la relació amb Miquel Noguera, a qui demana «que busque un hombre de bien que entienda de pleitos». Lúltima referència a Miquel Noguera es una breu carta en que Jerónimo Dalfino, pare, dóna ordre a pagar-li 148 ducats «que reste devent a Francés Crespo».

Amb la interrupció total dels negocis sevillans, acaben també les referències de Miquel Noguera.

SAULÍ, Joan Baptista i Cristòfol

Mercaders que estan referenciats en les cartes davís i als qui recorre freqüentment FC cercant préstecs. Una anotació breu en els Llibres Majors de Taula ens diu en el compte creditor de FC: «A 17 de març 1590 per Joan Batiste y Christòfol Saulí 3.006 lliures, 13 sous, 6» (AMV,Taula ll³ 18, foli 1540). Aquesta anotació té relació amb la lletra 1590/3, que amb lexpresió que es paguen «a sí mismos», indica que FC no la va a pagar. La lletra és emesa per un valor de 2.343 castellanes, però es paguen 143 castellanes de més, es a dir, el préstec amaga en el canvi monetari entre castellanes i lliures valencianes un tipus dinterés del 6%. Açò explica el negoci financer de les lletres de canvi.

TOLEDO, Hernando de

Apareix com a cavaller de lorde de Santiago, senyor de les Villories i comanador de Sagra i Sanet, poblets dels quals FC sencarrega de cobrar els drets senyorials. Cosa aquesta que li exigeix fer obres en la casa senyorial de Sagra i, per això li envia a De Toledo el pressupost de dites millores.

VELASCO, Pedro

Mercader amb qui tingué sempre bona relació, fins al punt dinscriure un compte conjunt en la Taula quan formaren companyia comercial per arrendar els delmaris més grans. La primera referència no pot ser millor «de rico de rico no entiendo que lo sta, que tenia mui buen pasamiento». En les cartes davís i en les lletres es freqüent el seu nom per haver format companyia comercial in solidum, i es valen dEmiglio Homedeo de Piacenza «con todo nuestro avantaje de nosotros Pedro de Velasco y Francisco Crespo». Açò es nota també en el compte conjunt que sobrin en la Taula. En efecte, en el Manual de Taula l³ 58, en la data de 17 de novembre del 1597 consten set anotacions correlatives en què els encarregats de recollir i vendre els productes del delme de Xàtiva ingressen, de «contants», els diners de la venda, i ho fan sempre en el compte conjunt. Despres trauen, també de «contants», el salari que sassignen Pedro Velasco i FC en aquest cas 50 lliures cadascú. Per últim, fan una transferència al compte del ardiaca de Xàtiva: «Dehuen Velasco y Crespo, per ells diem a Vicent Roca de la Serna, artiaca de Xàtiva, mil doscentes lliures 10 sous, dixeren dits girants per la premisia de Xàtiva y paga de Tots Sants propassat» (AMV, l³ 58, 17.11.1597). Anotacions com aquestes es repeteixen en els Manuals de Taula en correspondència amb les cartes i lletres. En el gràfic adjunt es poden observar els sumatoris doperacions bancàries de Francés Crespo en la Taula de València tal com apareixen en els Llibres Majors, per venciments quatrimestrals. Encara que falten alguns quatrimestres, la tendència general es evident: mentre Crespo volgué obrir-se camí en la ruta indiana a través de Sevilla, els comptes no passen de les 10.000 lliures per quatrimestre. Contrasta, a partir de 1598 amb la nova situació, la recaptació del delmes de Alberic, Xàtiva i Ontinyent, a que sarrisca, amb èxit, juntament amb Pedro de Velasco, li permet augmentar les operacions bancàries i sobrepassar les 40.000 lliures al quatrimestre. El trencament abrupte en la tardor de 1601 es deu al viatge que emprén cap a Roma, comissionat pel bisbe i canonges de Sogorb. No queden més notícies de la companyia mercantil de Pedro Velasco y Francés Crespo.


Finalment, hi ha referències en les cartes a les «seguritats» que es pagaven per si de cas hi havia algun accident en la navegació comercial. FC també es dedicà a aquest negoci, encara que ho hem descobert en els seus comptes de la Taula. Assegurava la vida del mestre de Montesa en 100 lliures quan aquest emprenia algun viatge (AMV, l³ 49, 20.08.1592). També sobre mercaderies hem trobat el negoci de la seguretat. Axí assegura una nau per 50 lliures en el trajecte Gran Canària-lHavana i després per 50 lliures més desde «la Gran Canària a les Índies» (AMV, l³ 49,10.09.1592). Altres trajectes asegurats per FC són València-Mallorca i Morvedre-Gènova, sobre un carregament de vi (AMV l³ 49,11.09.1592).

També consten les pèrdues per «un dany que hi ha hagut en la sagetia de Anthoni Gautier» i pel qual ha de pagar 16 lliures 10 sous a Marc Antoni Mussefi (AMV, l³ 42, 5.11.1589).

NOTES SOBRE LA TRANSCRIPCIÓ DEL TEXT

Hem fet una transcripció paleogràfica del manuscrit original seguint els criteris usuals i dels editors. En les pàgines en castellà, en cas delisió dalguna lletra, sutilitza lapòstrof. En el text català es fa ús normatiu de lelisió. En alguns casos davant labsència de la consonant «h» es posa laccent diacrític per distinguir à (verb) de a (preposició).

La paginació del manuscrit sinclou dintre del text amb una numeració més petita.

Respecte dels signes monetaris que trobem en loriginal són impossibles de reproduir, per això els hem transcrit nominalment: lliures, sous, castellanes, ducats, escuts dor del sol, carlines, maravedís, per a major claredat i comprensió del text. Hem comprovat que la moneda usual sanomena «castellana» en femení en el text valencià, mentre que en el castellà es masculí. En les cartes i lletres apareix amb molta freqüència el valor de cada moneda exterior expressat en el canvi en la moneda usual valenciana: lliures, sous, diners.

Agraïm la col·laboració dAntoni Ferrer Perales en la correcció i millorament del text introductori. No ens oblidem de Nieves Munsuri i dIbeth Maria Rodríguez que ens han ajudat en el treball de transcripció i de passar-lo a lordinador.


Finalment, val a dir que les cartes transcrites en el present volum només són una selecció de les 559 conservades que va anotar Francés Crespo. Considerem que els documents poden servir per extreure informació de lèpoca, per la qual cosa oferim als possibles investigadors interessats la possiblitat daccedir als documents transcrits en la seua totalitat.

BIBLIOGRAFIA

ADROER, A. M. i G. FELIU I MONTFORT, Historia de la Taula de Canvi de Barcelona, Barcelona, Caixa de Barcelona, 1989.

AYATS, J. C., F. UDINA i S. ALEMAY, La Taula de Cambio de Barcelona (1401-1714), Barcelona, Banesto, 1947.

BARRIENTOS GARCÍA, M., Un siglo de moral económica en Salamanca (1526-1629), Salamanca, 1985.

BERNAL, A. M., «Sobre los seguros marítimos en la Carrera de Indias», en Actas del V Centenario del Consulado de Burgos, Burgos, 1995, pp. 501-627.

«Introducción», en Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica. Actas del Simposio Internacional, Madrid, 1999, pp. 13-18.

«Remesas de Indias: de dinero político al servicio del imperio a indicador monetario», en Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica, Madrid, 1999, pp. 353-384.

CARRERES ZACARÉS, S., Libre de memòries de diversos sucesos e fets memorables e de coses senyalades en la Ciutat e Regne de València (1308-1644), València, 1930.

La primitiva Taula de Cambis de València, València, 1950.

La Taula de Cambis de València (1408-1719), València, 1957.

CASADO ALONSO, H., «El comercio internacional burgalés en los siglos XV y XVI», en Actas del V Centenario del Consulado de Burgos, Burgos, 1995, pp. 177-247.

«Comercio, crédito y finanzas públicas en Castilla en la época de los Reyes Católicos», en A. Bernal (ed.), Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispànica, Madrid, 1999, pp. 135-156.

«Crédito y comercio en las ferias de Medina del Campo en la primera mitad del siglo XVI», en Elena García Guerra y Giuseppe di Luca (eds.), Il mercato del credito in Età Moderna, Milà, Franco Angeli, 2009, pp. 21-47.

CLAVERO, B., Usura. Del uso económico de la religión en la historia, Madrid, Tecnos, 1984.

Antidora. Antropología católica de la economía moderna, Milán, 1991.

CONDE Y dELGADO DE MOLINA, R., «Notas sobre la banca valenciana a fines del siglo XIII. Cuentas de Bernat Planell con la Corte», en Homenaje a Pilar Faus y Amparo Pérez, València, 1995.

CORTÉS MUÑOZ, F., «Aportación al estudio de las instituciones mercantiles de la València Foral. La condición jurídica de los mercaderes», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXIV, 1948, pp. 218-225.

CRUSELLES gÓMEZ, E., El Maestre Racional de Valencia, València, 1989.

DE MERCADO,Tomás, Suma de tratos y contratos, Sevilla, 1571.

DEL TREPPO, M., I mercanti catalani e lespansíone della Corona dAragona nel secoloXV, Nápoles, 1972.

DEL VIGO, A., Cambistas, mercaderes y banqueros en el siglo de oro español, Madrid, 1997.

DENZEL, M. A., «From the european to the world. Wide cashless payment system. (16th to 18th centuries). A survey», en A. Bernal (coord.), Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica, Madrid, 1999, pp. 705-725.

DONOSO ANES, R., «Mercado y mercaderes de oro y plata de Sevilla en la segunda mitad del siglo XVI», en A. Bernal (coord.), Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica, Madrid, 1999, pp. 213-239.

DUBET, A., «Una reforma financiera imposible: los erarios públicos y montes de piedad en tiempos de Felipe II», en Martínez Millán (ed.), Felipe II, Europa y la Monarquía Católica, Madrid, 1998, pp. 204-226.

ELLIOT, J. H., La España imperial 1469-1716, Madrid, 1996.

FEBRER ROMAGUERA, M., «Tablas de Cambio privadas y operaciones bancarias en la València medieval», Anuario de Historia del Derecho Español, tomo LXV, 1995.

FLYNN, D., «Imperial monetary policy in global perspective», en A. Bernal (ed.), Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica, Madrid, 1999, pp. 355-403.

FRANCH BENAVENT, R., «La evolución de la sedería valenciana durante el reinado de Felipe II», en E. Berenguer Cebrià (coord.), Felipe II y el Mediterráneo, Barcelona, 1998, tomo I, pp. 289-311.

GARCÍA, F., Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, València, 1583. Reimpressió en Eunsa, Pamplona, 2003.

GARCÍA GARCÍA, B., «Los marqueses de Denia en la corte de Felipe II. Linaje, servicio y virtud», en Martínez Millán (ed.), Felipe II, Europa y la Monarquía católica, Madrid, 1998, pp. 305-331.

GARCÍA MARSILLA, J. V., «Crédito y banca en el Mediterráneo medieval: la quiebra del cambista valenciano Francés de Pals (1316-1319), Anuario de Estudios Medievales, 25, 1995.

GARCÍA SANZ, A., «El seguro marítimo en España en los siglos XV y XVI», en Actas del V Centenario del Consulado de Burgos, Burgos, 1995, pp. 445-498.

GÓMEZ CAMACHO, F., «Globalización, nominalismo y dinero en los doctores españoles de los siglos XVI y XVII», en A. Bernal (coord.), Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica, Madrid, 1999, pp. 323-337.

GONZÁLEZ, M. J., «Metales, precios y pensamiento monetario en Castilla durante el siglo XVI», en A. Bernal (coord.), Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica, Madrid, 1999, pp. 307-321.

GRICE-HUTCHINSON, M., El pensamiento económico en España, Barcelona, 1982.

Ensayos sobre el pensamiento económico en España, Madrid, 1995.

GUIA MARÍN, L., «Los estamentos sardos y valencianos. Analogía jurídica y diversidad institucional», en Bruno Anata (dir.), Sardegna, Spagna e Mediterraneo, Pisa, 2004, pp. 251-274.

HARING, H., Comercio y navegación entre España y las Indias, México, 1978.

HERNÁNDEZ ESTEVE, E., «Aspectos organizativos, operativos, administrativos y contables del proyecto de erarios públicos. Contribución al estudio de la Banca pública en España durante la baja Edad Media y comienzos de la Moderna», Revista Española de Financiación y Contabilidad, 21, 1992, pp. 419-488.

IGUAL, D., «Comercio y operadores económicos entre València y Cerdeña durante el reinado de los Reyes Católicos», en Bruno Anata (dir.), Sardegna, Spagna e Mediterraneo, Pisa, 2004, pp. 33-56.

«Las relaciones financieras de una ciudad mediterránea: València en la Baja Edad Media», en A. Bernal (coord.), Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica, Madrid, 1999, pp. 99-120.

KAMEN, H., Felipe II de España, Madrid, 1997.

LAPEYRE, H., Une famille de marchands: Les Ruiz. Contribution a létude du commerce entre la France et lEspagne au temps de Philippe II, París, 1955.

«La Taula de Canvis dans le cadre de lhistoire generale de la Banque», en I Congreso de Historia del País Valenciano,València, 1974.

La Taula de Cambis. (En la vida económica de Valencia a mediados del reinado de Felipe II), València, 1982.

Назад Дальше