4.2.2 Labastament
Una de les caractéristiques econòmiques de lantic règim és que les époques de crisi sassenyalen per la carestia dels principals productes de labastament urbà, el blat i la earn, per ser els més bàsics. La tècnica en Iantic règim no pot garantir una producció abundosa a la població. Una producció copiosa de blat depén de la productivitat de la terra i de la major o menor densitat demogràfica; així, les illes de Sicília i Còrsega o certes àrees de Castella són àmbits caracteritzats per una especialització en la producció de blat i avituallen la ciutat de València.
Reglamentàriament es prenen una sèrie de mesures per a garantir labastament, algunes dajuda a fi de facilitar lentrada de vitualles i altres de prohibició per a evitar que isquen. En 1313 Jaume II assegura a la ciutat de València que pot obtenir blat i al tres vitualles de qualsevol lloc del regne167 per a abastar-se, però tanmateix, no pot extraure els productes del regne, sobretot cap a països enemies o musulmans,168 per a tal fi selabora una llista de coses vedades. Lany 1328, Alfons IV estableix un model dabastament, els guiatges, per tal dassegurar el blat, loli, els llegums, els peixos i qualsevol altra vitualla, segons el qual les mercaderies tenen salconduit reial i per tant no poden ser embargades, tret dels casos relatius a mercaders deutors i malfactors.169 La ciutat de València havia élaborât un sistema per tal de garantir labundància de blat, basât en un mécanisme de préstecs de diners als comerciants, el qual tenia tres modalitats: una, utilitzada al segle XV, els préstecs atorgats als mercaders, sense interessos, per a importar certa quantitat de blat; la segona, el préstec pel qual sassegurava el preu de la venda del cereal, i la tercera, consistent en ajudes de menut, que són quantitats que donava la ciutat per cafís de blat importat.170 Labsència defectius líquids en la hisenda municipal ocasionava que el capital necessari per a satisfer les despeses saconseguira mitjançant el carregament de censos i que durant el segle XV ja sen donaren xifres elevades.171 La pràctica es realitzava amb lesperança que, una vegada tornats els emprèstits, els jurats pogueren lluir els capitals carregats. Tanmateix no sembla que aquesta fora la norma general, nogensmenys, al segle XV les despeses municipals per pensions de censals es van duplicar. Les conseqüències daquest sistema ja les van indicar al segle XVI els jutges de Residència misser Agosti Gallart i misser Geroni Arrufat quan asseguraven
lo comú de la Ciutat pateix dany notable per rahó dels préstechs que fa, axt pera avituallar de forments com de earns, axí per los actes ques reben y vénen a càrrech del comú de la dita Ciutat, y spaguen dels propis de aquella, com encara perqué molts se deixen, com se han dexat, de cobrar per venir a menys y fallirlos a qui son estat fets los dits préstechs, y per córrer a la dita Ciutat moites voltes les pensions dels censals ques carrega per obs de dits enpréstechsencara que los a quins fan los dits préstechs paguen interés a dita Ciutat a rahó de censal y com los respon la Ciutat moites voltes se detarda y differeix la cobrança dels préstechs, y en lo entrant la dita Ciutat ha de pagar de sos propis les pensions dels censals carregats per fet dits enpréstechs, y té nécessitât de entretenir majors sises e imposicions, que no sustentaría si no fos la responsió dels dits censals carregats, per fer dits enpréstechs, fan excessius y té de carregar més censals per subvenir les clavaries dels censals.172
Agostí Gallart i Gerani Arrufat no eren partidaris del sistema davituallament mitjançant el forment assegurat per diversos motius: perquè els cereals es compraven de baixa qualitat, de forma que els cafissos bruts en passar-los a nets perdien al voltant del 10 % de la seu a quantitat, quan el forment bo no en perdia més del 5 %; perqué assegurar la provisió generava la comoditat en els abastadors mercaders, traginers, carreters i Uauradors els quals no sarriscaven a portar el forment dun lloc llunyà, per mar o per terra, encara que resultara més barat, i perqué el fet dassegurar el forment procèdent del regne feia que pujara el preu del forment importat.173
Com hem assenyalat abans, un dels dos majors percentatges de les despeses municipals al segle XVI està motivât pels préstecs atorgats als abastadors que, efectivament, és una de les causes de laltra xifra important de les depeses, les pensions dels censals. Daquesta manera sentra en un cercle tancat que va agreujant la hisenda local i que sols té una eixida, incrementar les rendes de forma que vagen per damunt de les despeses. Els jurats carreguen els censals amb la intenció que en el futur les rendes puguen fer-se carree del desendeutament. Però no és així i, certament, cada any es carreguen fortes sumes per a solucionar labastament. Un dels any s que més censals es carreguen a la ciutat durant el segle XVI, és lequivalent al période administratiu 15481549, amb 184.600 lliures, 10 sous i 2 diners, que es reparteixen entre les l46.250 lliures, 10 sous i 2 diners per a subvenir a Pere Noguer pel forment que havia de portar de Sicilia, les 35.100 lliures carregades per la compra de carn per a lavituallament urbà, les 2.250 lliures per a socorrer la ñau de Joan Parent, que transportava forment, i les 1.000 lliures destinades a la provisió de fusta.174 La suma de numerari carregada a censal durant lany indicat equival a més del doble de lobtinguda pels ingressos de les cises i les rendes. Com a exemple agafem les sumes carregades per abastament en una dècada:
CARREGAMENTS DE CENSAL PERAVITUALLAMENT, 1549-1558175 (l,s,d)
A més daquestes sumes expressades hi ha en alguns anys unes quantitats petites carregades generalment per a subvenir alguna clavaria, que són insignificants si les comparem amb les obtingudes per avituallar la ciutat. Dues conclusions manifesten aqüestes xifres: una, que el volum carregat a censal per abastament és tan important com el volum dels ingressos municipals i, segona, que el capital carregat per labast de la earn és major que el del forment. Tanmateix, indiquem que sha prestat una menor atenció a lestudi de la problemàtica càrnia que a les dificultáis i les crisis relatives a lavituallament del blat.
La ciutat consumia una gran quantitat danimals,176 dels quals era deficitària. Calia importar caps de bestiar daltres regions de la península, i per això la ciutat disposava de cabanyers que custodiaven el ramat en règim de transhumància. Això comportava un altre problema, el de les pastures, el qual, com hem indicai abans, es va resoldre quan la ciutat va obtenir un dret jurisdiccional sobre el territori del regne amb franquicia de pastures. No hem de confondre la zona franca de les pastures amb els bovalars, els quals son limitais i amollonats, perqué algunes poblacions amb ramais puguen assegurar-se la pastura sense que hi entren ramats daltres llocs, i per a construir-los havien de sol·licitar llicència al rei.177 Aqüestes dues zones de pasturatge diferenciades jurisdicciónalment comportaven molts litigis a la ciutat, ja que, de vegades, alguns ramats dels cabanyers entraven en bovalars particulars, fet que originava plets referents a la franquicia, sobre pagar impostos o no per la seua utilització, a més dels danys que podien causar en els horts. Una altra qüestió era la possibilitat de mantenir la ciutat el ramat a la devesa, cosa que generava molts conflictes però que, finalment, fou permesa mitjançant una llicència del virrei.178
En general, la problemàtica de labastament se centra en tres punts: la localització de les vitualles saber don poden importar-se i quina quantitat, el trasport en dos ambits diferenciats, la cam per via terrestre i el blat per via marítima, fonamentalment, i el frau en el comerç, tant a nivell de mercat com a nivell de corrupció dels oficials.
Quan es produïa una carestia de vitualles, la ciutat realitzava missions que consistien a enviar uns comissaris a comprar productes. Sovint, aqüestes eren excessives, en opinio del monarca, i ocasionaven unes despeses innecessàries a la ciutat, per això des de 1594 el rei ordena que qualsevol missió que calgués realitzar, tant al regne com fora daquest, sobretot a Sicília, per a comprar blat, ha de fer-se saber a la Reial Audiència, fins i tot, amb informació de testimonis.180
Aquests comissaris obtenen unes competències privilegiades per a desenvolupar la seua funció mitjançant un fur de 1604. La finalitat és prendre nota de tots els fruits i vitualles que troben per les ciutats, les viles i els Ilocs del regne a fi de poder comprar-los i portar-los a la ciutat de València. Les competències que obtenen per fur, atesa la demanda dels tres braços, els permet compel·lir tothom de qualsevol Hoc perqué els venga els fruits i les vitualles escaients, però, ciar està, deixant ais particulars aquells que els resulten necessaris i pagant-los segons el preu que ordinàriament valguen en la població. També poden compel·lir els veïns perqué els donen el bestiar necessari per a transportar les vitualles a la ciutat de València, sempre que paguen les cavalcadures al preu que costen en la població dorigen. És ciar que les despeses daqüestes preeminències ha de sufragar-les la ciutat de València i que el comissari mai no pot obligar les poblacions a qué les paguen. El comissari disposa de sis dies per a eixir de la ciutat, comptadors des de la data de la comissió. Del fet ha dalçar acta i, una vegada arribe al Hoc, ha de pagar a lamo de les vitualles el preu de la compra, el qual ha destar justificat corn a ordinari segons la informació rebuda de testimonis dels veïns, a fi devitar qualsevol tipus despeculació o frau.181
Indubtablement en aquesta activitat degueren dhaver-hi abusos. En les mateixes Corts de 1604 el braç eclesiàstic i el braç militar van sol·licitar al rei que la ciutat de València no poguera extraure oli, forment i altres fruits dOriola, amb lexcusa de lavituallament, si no era deixant la quantitat necessària per al consum dOriola i la seua contribució i pagant-ho al preu ordinari. També van sol·licitar-hi que quan els comissaris anaren a Alacant per aconseguir les vitualles que hi portaven els vaixells, les pagaren al preu que regia a Alacant, o als altres llocs portuaris, així com els nòlits i les assegurances des del port dorigen fins al de València.182
Altres vegades ladquisició de blat es realitza a zones més llunyanes i es fa necessària una concessió reial per tal dextraurel daltres àmbits geogràfics patrimonials del rei que no es troben dintre el Regne, com ara Màlaga.183
La ciutat de València, a fi de garantir el transport marítim de vitualles, sobretot de blat, pot armar naus,184 qüestió que reivindica a les Corts de 1510, adduint antics furs i privilegis.185 A les Corts de 1564 sol·licita que els vaixells o naus que puguen arribar a la platja de Valencia no siguen embargats, a fi devitar que sen vagen a uns altres ports, ja que la ciutat viu de «carreig y tinga necessitat de èsser provehida, axi per mar com per terra, per qué altrament nos pot sostenir ni conservar»,186 i a les Corts de 1585 demanarà que es confirmen els furs i privilegis que li van ser atorgats sobre el guiatge de les vitualles, perqué «de alguns anys ensà se ha volgut restrenyir y llimitar dit guiatge per los officials reals de V. Magestat, fent algunes crides y provisions en derogació de aquel]...»,187 Laltra problemàtica de labastament és evitar la corrupció dels oficials i els fraus en el mercat. El 1533 les Corts prohibeixen als jurats que puguen concórrer amb els mercaders en labastament de la ciutat. La práctica habitual era formar part dels contractes davituallament, els quals no solien fer-se a un sol mercader sinó a una societat, on el capital per a participar estava repartit entre els seus membres inversions anomenades partits i com a principal solia figurar-hi un mercader. Indirectament, però, concorrien tant oficials municipals com reials, burgesia, etc. En aquest sentit, la mesura de les Corts de desvincular els ministres de la ciutat en els contractes davituallament és la més important per a tallar la corrupció.188 Per altra banda, el rei, lany 1594, prohibeix que cap oficial de la ciutat, independentment de la seua graduació estamental, puga arrendar molins, bé directament, bé a través daltri o de la seua dóna, per tal devitar els fraus a lalmodí.189
A fi dimpedir el frau en el mercat, tant pel que fa al pagament de cises, que repercuteixen directament sobre la hisenda de la ciutat, com a lalteració dels preus i la qualitat de les vitualles, es va desplegar tot un sistema administratiu de control des dels ports de la ciutat fins a la plaça del mercat. Les dues grans mesures preses per a preveure les estafes en les cises de dues vitualles bàsiques com el blat i la cam són Iestabliment del pastini i lalienació de labastament de cam a la contribució particular. El privilegi del pastim va ser concedit en 1621, però no es va establir fins al 1629. Segons aquest, la ciutat és Túnica que té dret a pastar pa, activitat que encarrega a uns quants forners i que controla mitjançant una sèrie dadministrador i oficials, de forma que els forners teñen comptabilitzada la quantitat de pa que poden coure i, per tant, la taxa de cises que els correspon pagar.190 Pel que fa a la cam, lavituallament a la ciutat ja era privatiu del municipi, de forma que les carnisseries pertanyen a ladministració, encara que paga el lloguer daquelles que teñen amos particulars, daquesta manera controla la quantitat de cam subministrada i la taxa corresponent de cises. El problema en aquest abastament resideix en el fet que les carnisseries i labast als ravals i la contribució particular no pertanyen a la ciutat i, en conseqüència, es produeix un frau quotidià: la compra de cam pels habitadors de la capital als ravals. La qüestió la soluciona el municipi en 1663 quan aliena labastament de la contribució particular.191
El frau i les infraccions a les normes en el mercat eren competència del mostassaf, encara que era el Consell de la ciutat el que nelaborava les regles. Bàsicament estableixen que tota lactivitat comercial local ha de centrar-se en un sol punt, la plaça del mercat, lloc on el mostassaf pot controlar els preus i les mesures, i on tots han de portar els productes per a vendre. Tot açò, a més a més, va acompanyat dunes normes orientades a frenar la revenda dalguns productes per persones que no tenen cap parada al mercat però teñen oficis que els possibiliten per a realitzar aquesta activitat;192 a establir un horari concret per a evitar que es venga fora del terme en qué examina el Mostassaf; a prohibir que el venedor o revenedors siguen familiare dalgún ministre del Tribunal, especialment del mostassaf, i a prohibir que alguns productes puguen revendres.193 Limitar la revenda és la forma de frenar la pujada dels preus. Al cap i a la fi, un dels objectius primordials daquestes mesures és impedir laugment descontrolat dels preus dels queviures.