Una de les qüestions més molestes per als jurats és la revisió de la comptabilitat per part del visitador. La ciutat intenta impedir-ho afegint uns capítols a les ordinacions del Quitament lany 1669, pels quals simposibilita totalment lextracció de llibres de larxiu o de Iescrivania, per qualsevol motiu, inclòs el de la requesta dun oficial reial delegat com és el visitador. El rei no accepta aquests capítols i addueix que els jurats no teñen facultat per a poder establir cap cosa que dificulte la tasca dun oficial que actúa en el seu nom, com ara el visitador. En aquest sentit, el visitador rep una ordre del rei per la qual sempre que nécessite consultar la documentació original pot traure-la foliada, però donantun rebut a larxiver, on haurà de fer constància de la qualitat dels documents i quins són els folis, i sempre a condició que no la veja cap altra persona que no siga el comptador i Iescrivà de la visita. Arran daçò es convoca un Consell General per al 14 doctubre de 1672, en el qual es decideix enviar un ambaixador al rei per tal que li expose les raons que té el municipi per a impedir Iextracció dels llibres. Els arguments exposais i les respostes del rei són els següents: 1) per privilegis i furs la ciutat pot establir lleis que no falten a furs, raó a la qual el rei contesta que
... es así, pero en esta facultat no se escluye la superioridad de Su Magestad para revocar los que no fueren justos, ni el poder establecer cosa alguna contraria a la jurisdicción real y sus preeminencias, y como no impiden estos fueros la Real Visita, tampoco pueden impedir las diligencias para hacerla;151
2) Lextracció dels llibres causa danys, especialment als de Taula i als dels comptes de les administracions, assumpte sobre el qual diu el rei queja ha ordenat al visitador com ha dextraurels; 3) el rei ja va manar, el 1663, que no podien entregar-se papers ais particulars, sinó que calia que larxiver en fera trasllats, argument que el rei confirma efectivament pel que fa únicament als particulars; 4) el rei va acceptar un fur el 62 de les Corts de 1604 pel qual es confirmaven els privilegis concedits a la Ciutat i als jurats, on es feia referència
a la lliure administraciò y régiment de les coses de la dita Ciutat y govern de aquella sens que per vostra Magestat, per sa real clemència o altre oficial algú, per prééminent que sia, per via de inquisició se puga inquirir ni procehir contra los dits jurats ni algú de aquells... ni puixen regoneixer los llibres de dita ciutat,
exposició a la qual el monarca respon que sols fa referència a una confirmació de privilegis, i que entre ells no hi ha cap que impedesca reconéixer els llibres de larxiu i, en conseqüència, el visitador pot enviar-hi els seus oficials a examinar-los, com ho ha fet tantes altres vegades des del 1604. Els jurats després desgrimir aqüestes raons encara van afegir un motiu per tal de no donar els llibres, fet que evidencia encara més la tensió existent entre la monarquía i la ciutat, i asseguren que el visitador deixa veure els llibres a altres persones de forma que soculten folis i poden emportar-se llibres i manuals sencers de larxiu i, en conseqüència, alguns deutors de la ciutat es Iliuren dels deutes. Aquesta qüestió la contradiu el monarca i al·lega que no pot verificar-se aqueixa afirmado, i que és més probable que puga «ser precepto de los oficiales de la ciudad que han tenido a su cargo los libros».152
Independentment de la postura mantinguda en els seus arguments per les dues parts enfrontades, allò que resta ciar són les reivindicacions que fa la ciutat per a Uiurar-se dun control que esdevé continu, per part daquests jutges delegats, durant lèpoca moderna, i que redueix la lliure capacitai de maniobra i dautonomia dels oficials municipals.
A través dun memorial de 1657 elaborat pels jurats, el racional i el síndic de la ciutat de València sabem, per una banda, els seus problèmes administratius i, per altra, les actuacions dels oficials reials que limiten en la práctica lautonomia de la ciutat. En aquest memorial el govern local demana al rei la revocació de dos manaments del visitador que, en primer Hoc, impedien que el jurat Francisco Llorens anara a la cort i, en segon, que poguera disposar dels diners necessaris per a aquest fi, «quitándole a la ciudad la libre y general administración que le toca»,153 i acusen del visitador de separar casos que en primera instancia pertoquen als jurats, al racional o a altres ministres de la ciutat, quan sols hauria de fer-ho en el supòsit que hi haguera negligència, o en cas de recurs. Per tot açò, en el mateix memorial, es produeix la petició al rei que no atorgue més prorrogues al visitador perqué «ha 33 años que dura y su Magestad mandó en las cortes de 1645 que fuese temporal». Uns altres aspectes del text fan referència a reivindicacions competencials davant la ingerencia externa dels oficials reials: el virrei dóna ordres en assumptes relatius a les comèdies, cosa que pertany a làmbit polític de la ciutat i no al jurisdiccional del virrei i, per tant, és competència dels jurats; així mateix tant el virrei com la Reial Audiència publiquen pregons referents a la pesta, quan açò és privatiu de la ciutat; també la Reial Audiència i el governador jutgen causes sobre els oficis o els gremis de la ciutat, fet que correspon únicament als jurats amb el conseil dels advocats; a més, els jurats pretenen mantenir el dret dexaminar els capítols dels gremis, canviar-los i evitar les apel·lacions al tribunal reial per aqüestes qüestions, i sobre aquest punt el rei es pronuncia i ordena que es guarden els furs i privilegis. També reivindica la ciutat la restitució de les causes sobre cises, dels seus fraus o daquells que no volen pagar-les, que han estat admeses per la Reial Audiència, la Capitanía General o altres tribunals; així mateix demana que ni el governador, ni el capità general, ni la Reial Audiència posen impediments al govern local en la llibertat que gaudeix per a poder actuar sobre Pavituallament i el pastim, i en la facultat que té per a jutjar sobre els fraus i abusos en matèries relacionades amb la Universität, ja que únicament a la ciutat correspon la provisió de càtedras. El memorial és més extens i tracta altres afers sol·licitud per a celebrar corts, sobre els justícies, etc., però a nosaltres només ens interessa remarcar com els tribunals reials arrosseguen competències dels jurats, sobretot en Ievo·cació de causes sobre cises, fraus, deutes, etc., les quals tenen força importáncia en la seguretat de les rendes municipals.
Per altra part, entenem que hi ha un canvi intern al municipi valenciá quan orgànicament i funcionalment hi ha unes modificacions estructuráis i, si tenim présent que aqüestes modificacions són establertes per manament monàrquic i tendeixen a controlar lactivitat municipal, sassevera un creixement del poder reial i alhora la decadència de lautonomia local. En aquest sentit, centrent la disminució de la capacitai dautogovern en els cinc punts següents:
1. Pèrdua total de lautonomia en la imposició de cises des del moment que una carta reial de 20 de maig de 1612 estableix la necessitat del consentiment monàrquic per tal dimposar tributs.154
Per altra part, entenem que hi ha un canvi intern al municipi valenciá quan orgànicament i funcionalment hi ha unes modificacions estructuráis i, si tenim présent que aqüestes modificacions són establertes per manament monàrquic i tendeixen a controlar lactivitat municipal, sassevera un creixement del poder reial i alhora la decadència de lautonomia local. En aquest sentit, centrent la disminució de la capacitai dautogovern en els cinc punts següents:
1. Pèrdua total de lautonomia en la imposició de cises des del moment que una carta reial de 20 de maig de 1612 estableix la necessitat del consentiment monàrquic per tal dimposar tributs.154
2. Necessitat de demanar permis reial per a carregar censals. Si bé no coneixem lorigen del fet per a la ciutat de València sí que sabem que era de compliment obligat a la resta de les viles reials des de 1490,155 i que València ja ho practicava en el segle XVII.156
3. Obligació de presentar, des de 1634, un balanç dels comptes anuals a un oficial reial, bé el visitador o bé el virrei, de forma que queda establerta la ingerència del poder estatal, en aquest cas dun estat patrimonial del rei, a lhora de fiscalitzar els comptes municipals de forma continuada.157 Però el més important daquest fet no és sols la revistó de comptes sino la nécessitât de justificar que Iadministració econòmica de la ciutat ha estat la correda, perqué, en cas contrari, els oficials serien castigats.
4. Supressió de Fexclusivitat que ostenten els jurats per a poder jutjar en els casos dabastament, ja que a partir de 1594 pot apel·lar-se sobre qualsevol modalitat nul·litats, restitució, integrum, etc. a la Reial Audiència en les qüestions referents a lavituallament de blat, i el més important, quan és un estranger qui abasta blat, la Reial Audiència podra saber-ho també en primera instancia, a més de la possibilitat devocació158 ja esmentada.
5. Establiment de normes referents a Iactivitat municipal per part del rei, en Hoc de ser els jurats els que les reglamenten. Aquesta ingerència monárquica es justifica com a solució per a tallar i pre venir, possibles corrupcions en els oficials municipals i com a mesura per a corregir i alleugerir lendeutament de la ciutat. Entre altres, assenyalem que en 1595 el rei prohibeix que els carrees locals arrenden molins i que els arrendadors de fruits o els magatzemistes de cereals puguen concórrer als oficis de la ciutat, i ordena que la Reial Audiència tinga coneixement de les missions que shan de realitzar per a saber el blat que hi ha al Regne o a Sicilia.159 També en 1658, la monarquía efectúa un fort desplegament reglamentari pel qual estableix la direcció de Iadministració econòmica de la ciutat en regular la forma de distribuir les rendes en ingressos i despeses per clavarles i la forma dadministrar-les competèneies doficials com credenciers, acaps de taula, etc., a més dassenyalar el salari que ha de cobrar cadascú, el nombre doficials que ha dhaver-hi i els que han de suprimir-se, la forma de Huiréis censals i la manera de funcionament de la Taula de Canvis.160
La intromissió del poder monàrquic en ladministració econòmica de la ciutat no està exempta duna oposició, la forma més rellevant de la qual és la protesta canalitzada a través de les celebracions de Corts Gênerais. En les de 1564 la ciutat demana el compliment dels privilegis i els furs sobre la coneixença de les causes referents a cises o imposicions per part dels jurats,161 qüestió que torna a reivindicar-se en les de 1585162 i les de 1604.163 En les Corts de 1604 es produeixen també supliques perqué no es dificulten les ambaixades al rei forma que tenien de reivindicar qüestions al marge de les sessions dels estaments, perqué es guarden els privilegis relatius al coneixement de causes sobre pastures i sobre la competència privativa que teñen per a proveir els oficis de la ciutat i de Murs i Valls i, principalment, sobre la llibertat per a imposar les cises que els semblen escaients a fi de socorrer les despeses necessàries per al «bon govern».164 En el regnat de Felip IV tomen a plantejar-se a les Corts els assumptes sobre la pertinença als jurats dels plets sobre avituallament i la jurisdicció del racional sobre els deutors a la ciutat;165 al municipi correspon solucionar els plets entre els gremis i els oficials de la ciutat, a més de decretar els capítols que aquells acorden,
la ciutat de València y demés ciutats e viles reals del présent Regne, per diversos furs i privilegis, teñen facultat de imposar cisses en lo modo y forma quels pareixera més convenient, segons les ocurrències del temps, dels quals són priviligiadissimes per consistir en aquelles lo patrimoni de les dites ciutats e viles reals, ab les qual sisses e imposicions acudixen a ses nécessitais...,
i la facultat de la ciutat per a nomenar tots els seus oficis municipals, malgrat la carta reial de 1612 que disposa que en el cas dalguns nomenaments, shan de consultar al rei.166 Aqüestes reivindicacions, que no són més que una mostra daquelles que podem trobar en les sèries documentals, no fan altra cosa que manifestar la pèrdua en el poder dautogovern que hem indicat, a grans frets, en els cine punts anteriors.
4.2.2 Labastament
Una de les caractéristiques econòmiques de lantic règim és que les époques de crisi sassenyalen per la carestia dels principals productes de labastament urbà, el blat i la earn, per ser els més bàsics. La tècnica en Iantic règim no pot garantir una producció abundosa a la població. Una producció copiosa de blat depén de la productivitat de la terra i de la major o menor densitat demogràfica; així, les illes de Sicília i Còrsega o certes àrees de Castella són àmbits caracteritzats per una especialització en la producció de blat i avituallen la ciutat de València.
Reglamentàriament es prenen una sèrie de mesures per a garantir labastament, algunes dajuda a fi de facilitar lentrada de vitualles i altres de prohibició per a evitar que isquen. En 1313 Jaume II assegura a la ciutat de València que pot obtenir blat i al tres vitualles de qualsevol lloc del regne167 per a abastar-se, però tanmateix, no pot extraure els productes del regne, sobretot cap a països enemies o musulmans,168 per a tal fi selabora una llista de coses vedades. Lany 1328, Alfons IV estableix un model dabastament, els guiatges, per tal dassegurar el blat, loli, els llegums, els peixos i qualsevol altra vitualla, segons el qual les mercaderies tenen salconduit reial i per tant no poden ser embargades, tret dels casos relatius a mercaders deutors i malfactors.169 La ciutat de València havia élaborât un sistema per tal de garantir labundància de blat, basât en un mécanisme de préstecs de diners als comerciants, el qual tenia tres modalitats: una, utilitzada al segle XV, els préstecs atorgats als mercaders, sense interessos, per a importar certa quantitat de blat; la segona, el préstec pel qual sassegurava el preu de la venda del cereal, i la tercera, consistent en ajudes de menut, que són quantitats que donava la ciutat per cafís de blat importat.170 Labsència defectius líquids en la hisenda municipal ocasionava que el capital necessari per a satisfer les despeses saconseguira mitjançant el carregament de censos i que durant el segle XV ja sen donaren xifres elevades.171 La pràctica es realitzava amb lesperança que, una vegada tornats els emprèstits, els jurats pogueren lluir els capitals carregats. Tanmateix no sembla que aquesta fora la norma general, nogensmenys, al segle XV les despeses municipals per pensions de censals es van duplicar. Les conseqüències daquest sistema ja les van indicar al segle XVI els jutges de Residència misser Agosti Gallart i misser Geroni Arrufat quan asseguraven