Compte i raó - Vicent Giménez Chornet 5 стр.

No ens interessa continuar un seguiment detallat del patrimoni de la ciutat, només volem constatar que en el seu inici la ciutat disposava de rendes fiscals, rendes per multes, rendes per crèdits els censals que més endavant veurem i propietats rústiques i urbanes. Aquest model possibilita que la ciutat siga una institució econòmica important a la qual el rei ha de tenir en compte a lhora de demanar subsidis i préstecs. Aixi sentén també que la monarquia no tinga objeccions a lhora de facultar la ciutat duna autonomia fiscal i administrativa, ja que el municipi es constitueix en un recurs de la hisenda reial.

3. LA HISENDA FORAL

Ladministració dels recursos de la hisenda de la ciutat és lleugerament complexa, cosa que nha dificultat la investigació i ha contribuït a què hi haja un nombre tan reduït destudis que tracten el tema.

Per a lèpoca medieval, només Eliseo Vidal ens dóna unes dades dels ingressos i les despeses globals de dos anys de 1391 a 1393, però no fa cap referència a la quantitat que produeix cada renda,43 i Ernest Belenguer, malgrat que estudia els problemes financers i econòmics de la ciutat durant el regnat de Ferran II, tampoc no fa cap referència al capital de la hisenda.

Pel que fa a lèpoca moderna, Remedios Ferrero ha analitzat levolució de quasi totes les rendes i despeses de la ciutat en lèpoca de Carles I, en conseqüència és lestudi més detallat de la hisenda valenciana, però manca duna anàlisi estructural no esmenta el total dels ingressos o despeses de la hisenda, encara que sí que cita els rendiments per clavaries, i tampoc no tracta el percentatge que representa cada renda respecte del total.44 Amparo Felipo tracta les rendes de les cises en la dècada de 1620, però no totes les rendes de la ciutat sinó aquelles més significatives, i no estudia les despeses, de forma que, com ella mateixa manifesta, es fa «extremadamente difícil la reconstrucción del presupuesto municipal».45 De lany 1646, García de Cáceres va publicar les rendes de la ciutat a partir dun memorial municipal, però el seu treball va mancar també duna anàlisi estructural.46 Per altra banda, lobra de James Casey sobre el Regne de València al segle XVII no tracta la hisenda de la ciutat pressupostàriament més opulenta potser per la complexitat i laboriositat que suposa lextracció de dades de les clavaries, i en canvi sí que ho fa de la daltres ciutats i viles com ara Castelló, Oriola i Alzira, que comparativament no suposen ni un 10 % del pressupost de la de València.47

La dificultat de lanàlisi de la hisenda de València ve donada per la dispersió de comptadories que presenta. Les rendes i les despeses no són administrades per una sola persona, com esdevé a Castella amb el majordom de propis i arbitris, sinó que ho són per diversos personatges segons els assumptes tractats i es traben separades essencialment per clavaries. La divisió en clavaries és un fenomen típic de la ciutat de València; a la resta de pobles el sistema es traba centralitzat en una sola clavaria.48

En els seus orígens la ciutat de València no disposava daquest sistema tan diversificat. En temps de Joan I (1387-1395), sols hi havia un clavari general i un clavari de censals, i sembla que tot estava centralitzat en una Clavaria Comuna.49 En els segles XV i XVI ja en trobem tres, de clavaries, (la Comuna, la de Censals i la de Quitament), a més de dues administracions, la de la Llotja Nova i la Fàbrica de Murs i Valls.50

A grans trets les funcions daquests organismes de la hisenda són:

Clavaria Comuna: recaptar una sèrie dimpostos i pagar totes les despeses generals de la ciutat, a excepció de les pensions de censals i del capital que es destinava a la Clavaria de Quitament.

Clavaria de Censals: recaptar impostos i pagar les pensions dels censals, a més de destinar a la Clavaria de Quitament allò que li sobra.

Clavaria de Quitament: essencialment recapta el sobrant de les altres clavaries, també algunes devolucions de préstecs de la ciutat als arrendadors i extraordinàriament algun impost.51 La seua finalitat és la damortitzar els censos.

Administració de la Llotja Nova: recaptació dimpostos i daltres rendes destinades al pagament de les obres de la Llotja, de les pensions de censals consignats en aquesta, i la resta passen a la Clavaria de Censals.

Fàbrica de Murs i Valls: recaptació dimpostos i altres rendes dels llocs de la contribució destinats a la conservació de muralles, fossats o valls, claveguerams i comuns.

Daquesta manera ladministració de les rendes de la ciutat consta de cinc comptadories que exerceixen diferents funcions, de forma que hi ha recaptació dimpostos i rendes de diferents tipus assignats a diferents comptadories i diferents tipus de despeses, a més de la complexitat dhaver de desviar algunes clavaries els seus sobrants a la Clavaria de Quitament. Atés açò, per tal de configurar una mena de pressupost municipal cal anar sumant les rendes de les diferents comptadories i les seues despeses respectives.

Des de 1555, varia lleugerament aquesta administració ja que se crea una nova clavaria, la Clavaria dAvituallament, la qual no és més que la segregació duna de les funcions que feia la Clavaria Comuna52 i, a més a més, durant el segle XVII, ladministració de la Llotja Nova apareix unida a la Clavaria Comuna.53 Aquestes clavaries, tant pel que fa al segle XVI com per al XVII, presenten un denominador comú: totes han de fer efectius els ingressos i els pagaments a través de la Taula de Canvis de València. És un sistema de banc únic en el qual singressen les rendes de la ciutat, les rendes del rei, les rendes de la Generalitat i també les de la clientela privada.54 Aquest banc és una taula de dipòsits que sols reté els diners que hi ingressen els titulars i efectua els pagaments que aquests li ordenen de forma que mai no juga amb els diners, és a dir, no inverteix el capital i per tant mai no obté beneficis com la banca actual, i els que hi tenen diners tampoc no perceben interessos, però, com a contrapartida tenen la seguretat que mai no poden perdre els seus diners, tret del cas que hi haja una malversació de fons.

A partir del 1649, per una carta reial de 20 de març, que realment és un veritable decret organitzatiu del patrimoni de la ciutat, sinsisteix que shi mantinga la separació de les rendes en les quatre clavaries i que ni els jurats, ni tampoc el Consell General, puguen extraure diners per a qualsevol altra despesa que no siga consignada en aquestes.55 Sobre les funcions de les clavaries, i pel que fa a les seues rendes, hem dassenyalar que romandran de la manera següent fins a la Nova Planta:

Clavaria de Censals: en el capítol dingressos compta amb la cisa vella de la carn, amb la recisa de catorze diners, amb el nou impost de dos diners des de 1651aplicat sobre bous, vaques i vedelles, amb la cisa de la mercaderia, els imposts sobre els flequers, amb la renda del pastim, fins a 10.000 lliures, i amb les 1.000 lliures de la cisa del tall que va suprimir lany 1675, i des de 1658, també compta amb les 1.200 lliures del rendiment del cuiram, amb la rebusca de la mercaderia de la contribució, amb les 10.000 lliures de labastament de la carn i amb el rendiment de lEstanc del Tabac, regalia aquesta atorgada pel rei al municipi el 1646, amb la vigència dun període de vuit anys, però que, gràcies a les successives pròrrogues de 1658 i 1660, es va conservar fins al 1707. Però la clavaria, a més a més, disposava del benefici de laiguardent, de limpost dels dos diners per lliura de moltó i dels vuit reals per càrrega de neu, imposats també lany 1658. La present recaptació anava destinada al pagament de les pensions dels censals i el sobrant es dirigia a la Clavaria del Quitament.

Clavaria Comuna i administració de la Llotja Nova pensem que aquesta clavaria també assumiria les rendes de la Fàbrica de Murs i Valls, ja que el fet de recaptar els seus impostes així ho demostra: disposava de la cisa dels 8 sous i 1 diner aplicada sobre el blat, de la cisa dels menjadors de la contribució i dels llocs avinguts, de la cisa del tall, la qual fou suprimida el 1675,56 i substituïda, el 1679, per un tribut del 25 % del valor de les mercaderies que venien per Llevant, a més de les 3.000 lliures en subrogació dels drets de port de trànsit;57 a més comptava amb les cises que recaptava ladministració de la Llotja Nova, això és, la cisa vella de la carn, el dret o propines dels graus de lEstudi General i larrendament del bany de lEstudi General.

Els ingressos daquesta clavaria estan calculats en unes 25.000 lliures en lany 1649, destinades a les depeses de safaris doficials, Universitat, etc. Pel que fa al seu sistema de funcionament trobem una diferència respecte a les clavaries anteriors, ja que ara, si li falten diners, no pot acudir a les rendes daltres clavaries i lúnica solució possible la troba en la imposició de noves cises. Aquesta filosofia econòmica comporta el complex sistema fiscal de la ciutat. Malgrat això, en cas dhaver-hi diners sobrants, es destinarien a la Clavaria de Quitament.

Clavaria dAvituallament: recapta tot allò que sobrepassa les 10.000 lliures de guany en labastament del pa i de la carn, fins que tinga un cabal de 200.000 lliures, la resta o sobrant saplica a la Clavaria de Quitament. En el cas excepcional que la Clavaria de Censals, per a efectuar el pagament de les pensions, mancara de diners podria agafar-los daquesta clavaria, però sempre que aquesta sobrepassara les 200.000 lliures. El capital es destinava a finançar les compres davituallament de la ciutat, mitjançant préstecs als abastadors que asseguraven o facilitaven que aquests portaren les mercaderies corresponents a la ciutat.

Clavaria de Quitament: disposa del rendiment de labastament de la carn i el pa fins a les 10.000 lliures, de la restitució dels préstecs concedits per lavituallament de la fusta, loli i altres mercaderies; dels 6 diners del tall fins a la seua abolició, dels quals descompta primer la responsió dels censals que es van carregar sobre aquests drets, quantitat que és consignada al clavari dels censals, i a partir del 1660 recapta també 8 reals sobre càrrega de neu, dos diners sobre lliura de carn establert per carta reial de 1658, la renda de lEstanc del Tabac, la renda de la venda de pa amb oli, la pensió dun censal de capital de 18.000 lliures que va carregar la Generalitat a favor de la ciutat, el sobrant dels guanys de labastament sobrepassades les 200.000 lliures, 2 sous per cànter de vi imposats en 1647 per a sufragar les despeses del contagi o morb, 1.800 lliures que consigna lHospital General a la ciutat per a pagar-li el que li deu, i la cisa de 4 sous i 6 diners per lliura de valor del vi, el vinagre i laiguardent, imposada en 1634. Totes aquestes rendes servien per al lliurament dels capitals dels censos. A diferència de lantiga clavaria de Quitament, que sols disposava de la resta dels beneficis de les altres clavaries, ara posseeix les seues rendes pròpies per tal damortitzar el deute de la ciutat.

Levolucio de la renda total de la ciutat de València, ateses les dades de què disposem,58 dóna els resultats globals següents:

INGRESSOS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA (en lliures)

Si examinent aquestes xifres podem advertir-hi que entre el segle XIV i el XVI la quantitat dingressos ha augmentât, encara que sembla ser causa del finançament dels carregaments de censals. De tota manera, observem una pujada continuada del valor dels ingressos de la ciutat durant el segle XVI tret dalguns casos en qué disminueix, que deu continuar en el segle XVII, ja que la xifra réfèrent al segle XVII és molt superior.