4 LA CIUTAT DE VALENCIA FORAL. CARACTERISTIQUES I PROBLEMES
No podem entendre perquè la ciutat de València durant el segle XVIII és el primer municipi quant a ingressos de la hisenda i alhora té unes greus dificultáis économiques, si no assenyalem primerament una sèrie de caractéristiques que la defineixen i, després, tot un seguit de problemes que mai no acaben de resoldres.
4.1 Caractéristiques de la ciutat de València
4.1.1 El potencial humà
La població està estretament relacionada amb els ingressos municipals en una època en la qual aquests provenen dels gravàmens o cises establerts sobre els productes de consum. Aquesta relació bàsica junt amb el fet que la població reunesca unes singularitats socioeconòmiques, com lalta concentració de mercaders o de nobles, deixa entreveure perqué els impostes sobre les transaccions comercials teñen una incidència positiva en lincrément del volum de les rendes municipals.
Demogràficament, la ciutat de València és important des del moment de la conquesta. Es calcula que la seua capacitat dalberg, el 1238, era dunes 15.000 persones, mentre que en 1359-1361 era de vora 26.000, i a les darreries del segle XV ja era dunes 40.000. Concretament el 1489, la ciutat comptava amb 8.840 veïns, mentre que a tot el règne sen comptabilitzaven 51.000.81 Al voltant del 17 % de la població estava concentrada a la capital. Hem de destacar que la resta dels centres urbans importants del regne es troben molt per darrere de la xifra de València. Així, el 1469, Castellò tenia 626 focs, Sagunt en tenia 522, Alzira 507, etc.82
En 1510 la ciutat ha augmentat a 9.879 el nombre de veïns, els quals junt amb els de la seua contribució fan una suma d11.560 veïns,83 xifres que en termes percentuals suposen respectivament el 17 % i el 20 % de la població total del regne.84 Altres centres urbans importants, encara que evidentment no tan densos com el de València, sòn: la ciutat de Xàtiva, que tenia 2.385 veïns i gaudi a de la moreria més populosa del regne;85 la ciutat dOriola, que posseïa 1.937 veïns; la dOntinyent que en tenia 652; la dAlacant en tenia 780; la dAlzira en tenia 954,86 Sagunt 554, etc.
La població va créixer en el segle XVI, com ho demostra el còmput realitzat pel matemàtic Jeròni Munyoz que va estar a València entre el 1565 i el 1572. València, sensé la seua contribució, va assolir els 11.776 veïns, el que suposava aproximadament també el 17 % de la població del règne,87 i la convertía en la ciutat més populosa, ja que a Alacant, junt amb Sant Joan, Benimagreil i Mutxamel, hi havia una població de 2.741 veïns; Oriola en tenia 1.639; Alzira, amb els ravals, en tenia 1.086; Xàtiva, amb la morena, 1.639, i Castelló, 592.
El creixement de la ciutat en el segle XVII es va alentir i, fins i tot, va retrocedir, com podem observar per les relacions ad limina. Atesa aquesta font documental, el 1610 València, sense la contribució particular, comptava amb 10.836 veïns, el 1622 va augmentar una mica i arribà ais 11.466 veïns, però durant els anys successius va disminuir la població fins arribar, el 1654, a comptabilitzar 9.409 veïns i, el 1663, 9.246.88 Així i tot, la ciutat de València va continuar com la ciutat més populosa. Segons el veinatge de la Generalitat de 1646, Alacant i els ravals tenen 2.093 veïns; Xàtiva, 1.390; Alzira i els ravals, 1.092; Oriola, al voltant dels 1.000 i Sogorb, 639.89
És ben palés que la concentració humana de la capital és molt superior a la de la resta de les ciutats més importants, les quals no arriben a sumar la quarta part del veinatge que té València. Però no és sols el nombre de veïns allò que dóna importància a la metròpoli, sinò la qualitat daquest veinat. Ala capital resideix loligarquía eclesiástica, Ielit aristocràtica del regne i un destacat nombre de la burgesia mercantil i artesana.
Segons una taxa nobiliària del segle XV, el 61 56 % de la població daquest estament residía a la ciutat de València, però el més significatiu és que contribuïa amb el 7948 % de la quantitat repartida.90 Aquests percentatges de concentració nobiliaria a la ciutat són molt més elevats que els corresponents a la població en general, que se centra al voltant del 17 %.
La burgesia mercantil i artesana era molt important a la ciutat de València. No sols hi eren els grans comerciants el comerç del Mediterrani i lAtlàntic, sino també tota una gamma de mercaders urbans,91 afavorits per lactivitat del port de València, tot unit a la producció artesanal dels gremis,92 especialment lactivitat derivada de la seda.
4.1.2 Un centre administratiu
A la ciutat de València se concentraven les principals institucions de govern de tot el regne excepte el Consell Suprem dAragó, que residia a la Cort, principalment a Madrid i els més importants organismes polítics i de justícia.
Ladministració foral és molt complexa per la diversitat de competències jurisdiccionals que comprén. Quant a la jurisdicció reial cal dir que el seu centre administratiu es trobava a lantic palau reial, en el qual residía el virrei, i a més a més, actuava la Reial Audiència, el més alt tribunal de justicia dintre el regne,93 i tenia la seua oficina el mestre racional, fiscalitzador de totes les rendes patrimonials.94 Com a òrgan collegiat de govern regnícola i de consulta del rei està el Reial Consell de Valencia.95
Laltre àmbit administratiu estava situât prop de la Seu, al centre de la ciutat. Pel que fa als organismes reials, tenim les oficines del governador96 i les del badie general.97 Quant a les institucions locals, en aquest mateix àmbit, trobem la Casa de la Ciutat, el Tribunal de Justicia, els tribunals relacionats amb lesglésia com el jutge de Delmes, el de la Santa Croada i el més important dels eclesiàstics, el del vicari general.
A més, hi ha daltres dependències de menor categoria com la Llotgeta del Mostassaf, ubicada al costat de lesglésia de Santa Caterina, que sencarregava de la conflictivitat al mercat, lurbanisme i la sanitat,98 o el Consolat de Mar; per a les questions entre el comerç terrestre i el marítim.
Tot aquest embolie que suposa ladministració de justicia concentrada a la ciutat de València comporta una gran quantitat de personal administratiu, a més de nombrosos procuradors i advocats que defensen les persones interessades, ja siguen de la mateixa urbs o del regne.
Tots aquests factors fan de València el centre administratiu per excellència del regne, fet que influeix en les seues dimensions demogràfiques.
4.1.3 Lactivitat econòmica
Són encara escassos els estudis dedicáis a lactivitat comercial, artesanal o agrària de la ciutat de València i encara ho són més si busquem una comparació del desenvolupament socioeconòmic daquesta respecte de les altres poblacions.104
València és un gran centre de productors artesanals els gremis i de forta activitat comercial. Segons una taxa del 1513 a la ciutat estan censats 225 mercaders i 2.352 individus, entre mestres i artesans vinculáis als gremis.105 De la població gremial, el 48 % està relacionat amb la producció textil; cal indicar que dels 46 gremis els més nombrosos són: els paraires, velluters, corredors dorella, teixidors de llana, fusters, sastres, argenters, armers, ferrers, flequers, obrers de vila, cabassers, corredors de coli, carnissers i velers. Si tenim en compte el valor de la quantitat econòmica de taxa pagada en la primera meitat del segle, hem dafegir a la llista els apotecaris, els blanquers, els aluders i els tintorers de drap. A més daquesta població gremial hi ha una altra població laboral artesans no vinculáis a gremis, llauradors, etc., que suma 1.686 individus, i que junt amb 254 notaris, 33 juristes i 143 ciutadans, fan un total de 4.693 persones taxades. No hi ha dubte que aquesta població laboral és la més important del regne i també és la base de laltra activitat econòmica significativa, el comerç.
Lactivitat comercial, no sols de la ciutat sino en general del regne, ha estat assenyalada per diversos autors.106 València és una ciutat que mira al mar i pel seu port del Grau importa i exporta gran quantitat de productes. Un factor que demostra la categoria comercial de la ciutat és Festabliment de mercaders estrangers, especialment ditalians, alemanys i portuguesos, que promouen aquesta activitat entre València i les seues respectives nacionalitats.107 València importava productes alimentaris blat, formatges, oli, peix, espècies, matèries primeres per a la indùstria liana, seda, cotó, cànem, Ili, sosa, alum, tints, ferro, coure, cuir, etc., i productes acabats, com mobles, quincallería, teles, armes ... ,108 i exportava fonamentalment productes relacionáis amb la seda, bé el producte en brut o bé en teixit com el vellut, així com altres teixits, dolços, ameüló, arròs, panses, dàtils...109
Lactivitat portuaria, pel que fa al comerç dimportació, ha sigut important com demostren dos factors: lamplitud de làmbit geografie on mantenía relacions, tant pel Mediterrani com per lAtlantic,110 i també el creixement del rendiment de limpost de peatge de mar, que passa en el segle XVI des dun índex 100 fins a un 318, i en el segle XVII de 100 a 163.111
Ara bé, quina és la importancia comercial de la ciutat respecte de la resta de les poblacions? Unes dades físcals ens manifesten la superiorità! de la ciutat en aquesta activitat, enfront de la resta de nuclis comercials. Els tributs que considerem rellevants en aquest sentit són els reíais de peatge de mar que grava la importació de mercaderies pels ports, el de quema que grava les mercaderies procedents de Castella que entren al regne i viceversa,112 i el de la generalitat de mercadería que grava les exportacions. Segons el dret de peatge, per al 1559, la ciutat ret més de 6.000 lliures, mentre que la resta de les poblacions sols sumen 675 lliures. El 1525 el dret de quema dóna a València 737 lliures, i a la ciutat dAlacant 270 lliures, mentre que la resta de les poblacions no assoleix les 100 lliures.113 Pel que fa a les exportacions, atés limpost de la mercadería, el 1490 la ciutat de València ingressa per aquest imposi 6.148 lliures (el 7275 % del total), els llocs de Ponent 1.622 lliures (el 1920 %), i els llocs de Tramuntana 680 lliures (el 805 %).114 Aquesta superioritat es continua mantenint en el segle XVI, així el 1531, València recapta 8.344 lliures,115 mentre que Alacant, el 1528, sols en recapta 1.028;116 Xàtiva, el 1533, obté 354 lliures.117 Oriola recapta 325 lliures durant lany 1534.118 Dénia nobté 244 lany 1533,119 i Lííria, el 1526, ingressa la petita quantitat de 49 lliures.120 Aqüestes xifres són bastant aclaridores de la importància comercial de la ciutat de València, que es troba molt per damunt de la resta de les poblacions. Tot açò explica i està íntimament relaciona! amb elles les rendes municipals expressades, les quals son quantitativament les més significatives del règne.
4.2 Problèmes
4.2.1 Pèrdua dautonomia
La trajectòria política del municipi valencia foral ha estat més estudiada que levolució econòmica en Iàmbit dual de la defensa de Iautogovern i del control estatai o reial. A nivell politic, Rafael Narbona ha comprovai les limitacions de la democracia medieval per tal com hi ha llinatges que controlen el sistema electoral dels principáis carrees locals.121 Per altra banda, Ernest Belenguer ha ressaltat la connexió existent entre el monarca i el racional de la ciutat per tal de controlar lelecció els jurats de València, mitjançant el procediment denominat de la ceda, i les reivindicacions locals dimposar un sistema dinsaculació, que implicava una autonomia davant el monarca.122 Tanmateix,
quan saconsegueix la insaculació lany 1633, com ha assenyalat Amparo Felipo, el monarca sassegura la seua intervenció en la configuració de les persones que estarán incloses en les borses.123 Daquesta manera, a nivell politic, hi ha una intervenció reial que frena un sistema autonomie delecció del govern local.