El banc va guanyar el 2020 només dos milions deuros, és a dir, 766 menys que lany anterior. Les dades presentades per lentitat van mostrar el cop de la pandèmia, així com el cost que van implicar les pèrdues de la filial britànica TSB. Superada aquesta fase, lentitat va reprendre el vol el 2021, ja que en els tres primers trimestres de lexercici presentava uns beneficis de 370 milions.
FEDEA, una referència clau
Oliu és membre del patronat de la Fundació dEstudis dEconomia Aplicada (FEDEA), amb seu a Madrid, un centre dinvestigació econòmica que va presidir durant uns anys i que ara presideix José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank. És una entitat molt influent que va néixer el 1985 sota el mestratge del Banc dEspanya, que forma part del seu patronat. Actua, en realitat, com el lobby de lIbex-35 per influir en les polítiques econòmiques.
Un cop dull al seu patronat és ben explícit, amb representants del Banc dEspanya, Banco Santander, Telefónica, Fundación ACS, Bankia, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Mapfre, Enagas, Abertis, Corporación Financiera Alba, Bolsa de Madrid, Iberdrola, Red Eléctrica i la Fundación Ramón Areces (el fundador dEl Corte Inglés). A banda de CaixaBank i Banc Sabadell.
La factoria taronja
FEDEA ha nodrit el partit Ciutadans. Ho ha fet tant a nivell programàtic com amb alguns dels fitxatges més rellevants. Algunes de les propostes defensades pel seu primer líder, Albert Rivera, com el contracte únic o la defensa dun tipus únic dIVA han sorgit del laboratori didees de la fundació a la qual pertany Josep Oliu. De FEDEA prové també leconomista Luis Garicano, que havia col·laborat amb la fundació abans de fitxar per Rivera i ser-ne el guru econòmic.
Un altre vincle entre el món Oliu i la cúpula de Ciutadans va ser Ángel de la Fuente, director general de FEDEA, on va arribar quan Oliu presidia el patronat. De la Fuente va ser militant de Ciutadans i va presidir el congrés de 2006, quan Rivera va conquerir el lideratge. També ha estat lautor del sistema de comptes públics territorialitzats (SCPT) elaborat pel Ministeri dHisenda que, durant letapa de Cristóbal Montoro, va establir el dèficit fiscal de Catalunya en 9.900 milions deuros. Leconomista ha fet sovint declaracions molt crítiques amb la quota basca, en línia amb el que Ciutadans pensa sobre el tema.
Contra el Procés
Dentre tots els membres de la burgesia catalana, Oliu ha estat dels més bel·ligerants contra el procés independentista. Inicialment, es va mostrar confiat que no sarribaria a un xoc frontal. Lany 2014, quan ja reclamava un Podem de dretes, manifestava la seva esperança en un acord entre la Generalitat i lEstat. Després, a mesura que savançava cap al xoc de la tardor del 2017, les seves declaracions es feien més vehements.
Oliu insistia en la necessitat de preservar lestabilitat i la seguretat jurídica. Hi ha una dada a tenir en compte: lany 2015, va canviar els estatuts del banc perquè es pogués decidir un trasllat sense passar per la junta daccionistes. El 5 doctubre de 2017, el Sabadell aprovava el trasllat de la seu a Alacant i instal·lar les oficines de la presidència al carrer Serrano, de Madrid. Oliu ho va explicar duna manera crua: «Abans que romanticismes, cal protegir el negoci». Fa uns mesos, va declarar que el Procés havia generat una pèrdua de dinamisme econòmic i que Catalunya shavia instal·lat en la incertesa.
El futur no està escrit però, per si de cas, la tercera generació ja apunta maneres. El 2014 el president del Sabadell va fer entrar el seu fill, Jaume Oliu, al banc com a director de projectes. Dos anys després va ser ascendit a responsable de làrea immobiliària amb rang de sotsdirector general. Finalment, va abandonar el Sabadell el 2021 per crear el seu propi fons dinversions immobiliàries i hoteleres.
Però a Oliu li queda molta corda i sel pot trobar en molts dels grans centres de poder i influència. És un habitual de les trobades del fòrum empresarial Pont Aeri, és un soci destacat del Cercle dEconomia (en va ser vicepresident entre el 2008 i el 2016) i és membre de patronats i fundacions, com la Fundació Princesa de Girona. Ha demostrat ser un supervivent des que el seu pare li va oferir la direcció del banc. «Però si jo no sé res de banca», diuen que li va dir. La resposta del pare va ser: «Millor. La banca experimentarà una transformació tan gran que les velles respostes ja no serviran».
Salvador Alemany, lempresari sense empresa
Ha presidit grans companyies com Abertis i Saba i ha ocupat càrrecs en entitats esportives i de tota mena, des del Barça fins al Liceu
Convé deixar-ho clar des del principi: Salvador Alemany no és ni hereu ni propietari de cap gran empresa. Ni acumula cap fortuna. Però ha presidit dos gegants de leconomia com Abertis i Saba i ha estat un nom clau per encapçalar entitats empresarials, socials, esportives i culturals de primer ordre. I això com saconsegueix? A base de talent, capacitat de negociació i consens i, sobretot, proximitat humana, sabent ser afable amb linterlocutor. I sent actiu i innovador.
Durant els darrers vint-i-cinc anys, el nom de Salvador Alemany ha estat present en allò que sen sol dir «totes les salses». Des de vicepresident del Barça fins a president del Cercle dEconomia. Des de president de la Creu Roja fins a membre del fòrum empresarial Pont Aeri. Des del timó dAbertis i Saba fins a la presidència del Patronat del Liceu. Una sèrie de responsabilitats que se li van confiar per mèrits propis, no pas perquè el seu cognom fos posseïdor de cap pedigrí especial de la burgesia catalana. «Si hagués tingut empresa pròpia, si hagués treballat per ell, seria un dels homes més rics de Catalunya», comenta un analista consultat pels autors daquest llibre.
La llista de distincions i càrrecs no empresarials que col·lecciona Alemany ocuparia molt despai. Aquí en tenim un resum: vicepresident del FC Barcelona i president de la secció de bàsquet (1986-2003), cofundador de lEurolliga de bàsquet, president de la Fundació Abertis, president del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica de Catalunya [2012-2015]), president de la Creu Roja de Barcelona i vicepresident de la Creu Roja de Catalunya (1997-2003), patró de la Fundació Bancària La Caixa (2014-), membre de la comissió econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, vicepresident de la Fundació de lInstitut Guttmann, president del Cercle dEconomia (2008-2013), membre del selecte Fòrum Pont Aeri, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, president honorari del Gremi de Garatges, patró de la Fundació CEDE, Creu de Sant Jordi (2011), Medalla dOr al Mèrit Cívic de Barcelona (2011), Premi Economista dEmpresa (2008), Medalla dOr de la Creu Roja, president del Consell de Mecenatge del Liceu (2015-2016), president del Patronat del Liceu (2016-), etcètera.
Salvador Alemany i Mas va néixer a Barcelona el 27 de març de 1944. El seu pare havia emigrat des de la Segarra fins a Barcelona per treballar, primer en una vaqueria i després de taxista. El seu avi tenia una carnisseria i un colmado que regentava la seva mare, al carrer dEn Roig, entre el del Carme i el de lHospital. Als 12 anys va encertar una quiniela premiada amb 875.000 pessetes, que en aquell 1956 marcat encara per la postguerra era una quantitat prou important per canviar el destí duna família. Amb aquells diners i un crèdit, els pares van comprar un terreny al Clot i hi van construir un garatge i aparcament que el jove Salvador tindria com a primera feina.
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i diplomat per lescola de negocis de lIESE a la Universitat de Navarra, va iniciar-se en el sector de lauditoria. Dos anys després, el 1965, va entrar al departament dinformàtica de Catalana de Gas, que abandonaria el 1967 per passar al sector informàtic. En aquest àmbit, va ser directiu duna empresa del grup Seresco fins que el 1970 va entrar al Banco Condal, on va arribar a director de sistemes, després de passar per làrea destudis. A partir daquesta primera presa de contacte amb el sector bancari, Alemany va entrar a la Banca Mas Sardà el 1975, en la qual treballaria fins al 1987, quan aquesta ja depenia del grup del Banco de Bilbao. A Mas Sardà, el 1977, amb 33 anys, ocupava la subdirecció general de làrea de serveis interns i ja sasseia al comitè de direcció.
La destinació següent, el 1987, ja va ser la coneguda empresa de pàrquings Saba (Sociedad Anónima de Aparcamientos de Barcelona), participada quasi exclusivament per La Caixa a través dAcesa (Autopistas Concesionaria Española SA). Va ser una forma de connectar amb els seus orígens empresarials, ja que aleshores era encara president del Gremi de Garatges de Barcelona. Integrat del tot en lestructura de la poderosa entitat financera, Alemany va esdevenir un home de plena confiança del seu director general, Isidre Fainé.
Des de Saba, lany 1998 va sumar també responsabilitats a Acesa, la concessionària dautopistes, la que va cobrar els peatges catalans durant dècades fins al 2021, que també estava en mans de La Caixa. La seva gestió il·lumina i transforma del tot el model de negoci daquesta companyia, que sexpandeix sota el seu mandat cap a la gestió daltres infraestructures de transports i comunicacions, amb una decidida estratègia dinternacionalització.
La màgia de Salvador Alemany es va fer present amb la creació dAbertis, lany 2003, quan va ser capaç de convertir en un èxit allò que havia començat com una operació complicada de salvar, ja que Dragados podia dur a terme una operació de compres que hauria deixat Acesa en una posició de feblesa. Lentrada en escena de la societat Aurea, de Florentino Pérez, va comportar la fusió daquesta amb Acesa i la creació de la gegantina Abertis, participada per La Caixa a través de Criteria, el seu holding dinversions i per lACS de Pérez. Fainé era el president i Alemany, el conseller delegat.
Des del minut zero, arrencava amb presència en una dotzena de països (Estats Units, Gran Bretanya, França, Itàlia) en negocis en àrees com autopistes, aparcaments, logística, telecomunicacions i aeroports. El 2009 Alemany substituïa Fainé a la presidència dAbertis. El 2011 assumia la presidència de Saba Infraestructuras, que se separava dAbertis. El 2012 entrava al consell de la constructora Isolux Corsán, en nom de Criteria i substituint els antics accionistes Banca Cívica, que havia estat absorbida per CaixaBank.
Es mantindria a la presidència dAbertis fins al maig de 2018, quan el grup va passar a mans dACS i Atlantis, amb Criteria de soci minoritari (22 %), després de protagonitzar un creixement espectacular i haver conduït la firma a un lideratge mundial, amb 8.500 quilòmetres dautopistes de peatge i una multitud de participacions en empreses dinfraestructures i comunicacions. El grup havia saltat de facturar 470 milions deuros (el 97 % dins el mercat interior) amb una plantilla de 1.900 persones, a 4.650 milions i 16.000 persones lany 2013, ostentant el lideratge mundial en gestió dautopistes.
El desembre de 2015 va ser condecorat amb la insígnia dOficial de la Legió dHonor de França, la més alta que atorga el país veí. Lambaixador Yves Saint-Geours va destacar limpuls dAlemany a les relacions empresarials entre Espanya i França, des de lentrada dAbertis el 2006, que sumava una inversió de 5.000 milions, la més gran duna firma espanyola a França. Hi gestionava 2.000 quilòmetres dautopistes de peatge, una cinquena part del total del país, i comptava França com el seu mercat més rendible, per damunt de lespanyol. No era aquest lúnic guardó obtingut per Alemany a lestranger, ja que Itàlia també li ha imposat dues condecoracions per la seva activitat empresarial.
Peatges: pagar o no pagar?
«La companyia havia fet una gran inversió. Milers daccionistes havien invertit els seus diners, trenta anys després no havien cobrat cap dividend, i just quan es podia començar a anar bé, no es volia pagar pel servei. No sentenia haver de pagar per una cosa [lautopista] que en altres zones del país soferia lliure de pagament». Ho va exposar aquell 2014 en unes jornades sobre lideratge de la Fundació CEDE a la Roca del Vallès (Vallès Oriental). Seguint el seu mètode, va convocar una conferència a Barcelona en la qual va defensar un nou model mixt público-privat de gestió.
Sempre té a punt la resposta quan se li pregunta pels peatges. Creu que sha de pagar per circular per autopistes, perquè els diners públics han danar a finançar altres prioritats socials que no són les vies de trànsit especials. No tothom les utilitza i, per tant, Alemany defensa un principi idèntic al de «qui contamina, paga»: qui hi vol circular, sho ha de pagar.
La segona meitat de la gestió dAlemany a Abertis va ser més complicada per la fallida de les autopistes radials de Madrid. El 2014 va negar que el rescat de les empreses fracassades fos de cap manera una càrrega de les seves pèrdues damunt la societat espanyola, ja que els accionistes «pagarien» les conseqüències del fracàs, que es va atribuir als elevats costos de les expropiacions, al mal disseny del negoci i a la caiguda de la recaptació dels peatges per culpa de la crisi econòmica mundial.
El rescat de les autopistes en fallida és un serial inacabable que encara sarrossega que, teòricament, no havia de costar ni un euro als contribuents, però les empreses implicades calculen que han de rebre de lEstat uns 4.000 milions. El fet és que lAdministració ja va desemborsar el 2020 els primers centenars de milions.
El juny de 2016, als 72 anys, Alemany deixava la presidència executiva dAbertis, tot i que en conservava la presidència formal del consell fins al 2018. Es va acomiadar quan encara seguia obert el contenciós per aclarir si lEstat es feia càrrec de la fallida de les radials de Madrid, un afer del qual laleshores ministra Ana Pastor no sen sortia pel desacord amb els bancs creditors, que fins i tot oferien unes quitances del 50 % del deute. Alemany va reivindicar un Plan Relance, com el de França, que consistís a pactar noves inversions privades en el sector a canvi dun allargament en els terminis de les concessions dexplotació.
La Saba dAlemany: el pàrquing com a centre de serveis
El mateix estiu del 2018, Criteria comprava un 49 % de Saba Infraestructuras per 438 milions a diferents fons dinversió i deixava només un 1,2 % en mans de petits accionistes, als quals oferiria després una compra. El 2017 Saba havia tancat amb una facturació de 213 milions (+3,7 %) i un benefici net final d11 milions, bé que amb un benefici dexplotació de 100 milions. Amb una plantilla de 1.500 persones, la firma controlava uns 400 aparcaments amb un total de 210.000 places.
Lexpansió de la Saba governada per Salvador Alemany des de 1987 es va refermar el desembre de 2018 amb la compra per 200 milions duns 800 aparcaments amb 169.000 places a la Gran Bretanya, Alemanya i altres països europeus. El total daparcaments i places, a la fi de 2018, amb aquesta compra selevava a 384.572, ubicades en 1.217 pàrquings de nou països europeus i Xile, que ocupaven 2.338 empleats.