Bona tarda estimada família reia amb sorna, amb una veu afectada per lembriaguesa. Magrada per fi ser aquí amb vosaltres. - Sé que mesperàveu amb el cul estret.
Però, perquè no has anat a Pol a complir lencàrrec acordat? Per quina raó havies de desplegar aquest espectacle tan lamentable davant de nosaltres? De què va això, explicans inquireix en Maurici.
Que perquè? Vós em pregunteu perquè? Que us penseu que no me nadono que lEusebi i la Sofia modien?
Però don treus aquestes bajanades?
Bajanades? No pare, no. Tot i la meva ingesta dalcohol, estic envoltat per una lucidesa descomunal.
Et pots explicar millor?
Lherència pare, lherència. Jo soc el fill que visc amb vosaltres i aquest parell intenten manipular la vostra bona fe per fer-se amb el testament vital.
No és cert rebat en Maurici Es veritat que vaig posar una clàusula en què tu ten portaries una part més engrandida de béns si ens acollies a casa, però la meva intenció es que tots els fills us beneficieu a parts proporcionals.
La Rosalia sen va anar al sofà. Es deixa caure desplomada amb llàgrimes als ulls davant duna escena tan tibant. El comentari den Maurici és la gota que fa vessar el vas a lEusebi, tot el torrent dodi cap el seu germà i pare. LEusebi està convençut que en el testament lúnic titular que hi figura és un sol membre. El fill petit dels Ribó ara procura disfressar la pura veritat amb fal·làcies que no tenen cap mena de disculpa ni perdó.
Mentida, només dieu que mentides! respon lEusebi durament, fora de les seves caselles. - Us penseu que no me nadono de la vostra maquinació? Cada estiu procureu congregar la família a taula per mostrar una dosi de complicitat, però en el fons tot és una falsedat i un muntatge hipòcrita que no té cap altre atribut que no sigui detestable.
En Robert procura fer passes endavant tot i el desequilibri motor que pateix, per encarar-se amb lEusebi. El seu intent és dificultós, però en aquell moment sent el deure de defensar el seu pare, el qual està sent desmerescut per un fill hòrrid, sòrdid, que mostra immundícia en les paraules que pronuncia tan injurioses i malintencionades.
Com tatreveixes a faltar el respecte al nostre pare? Qui thas pensat que ets, el Cap dEstat? El que posseeix el títol nobiliari suprem per fer-se amb les propietats sense haver de passar factura ni tan sols fer consulta a la resta de germans?
En aquells moments de crispació maximitzada, en Robert camina fins a encarar-se amb el seu germà, amb un gest de voler-lo empentar. De la seva boca afloren paraules indolents, embrutides de renecs, els quals surten com les espurnes duna bengala, un cop laixeta sha encès. Lagafa pel coll de la camisa amb unes mans empunyades, el mira fixament i, tot i mantenir-se dret amb un gronxament que no cessa, lescup a la cara. La salivada que deixa desprendre regalima les galtes de lEusebi que, amb una estrebada brusca, se les eixuga indignat. La fúria de lEusebi és tan gran que no pot evitar tornar-shi.
Ets un fill de puta! Borratxo desgraciat! Qui thas cregut que ets? El nen mimat i consentit den Maurici Ribó. Lhome predilecte del seu pare. Un rastrer miserable que només pretén escurar-li la cartera, esperant amb candeletes la seva mort per apoderar-se de la font patrimonial.
I, tot seguit, amb un cop violent, que fa prémer amb les mans, el fa retrocedir enrere fins que en Robert cau a terra estabornit.
Ara magrada mirar-te, tros de mitja merda! En el fons ets un indefens, no tens armes per fer-te valer el teu honor. Si no fos perquè ets el meu germà de sang, ara mateix tesmicolaria del tot, faria que en fonguessis en el dolor més martiritzant. Ben pensat, però, deixaré que tincorporis a peu dret pel teu propi pes. A veure si ja has après la lliçó conclou lEusebi.
I vosaltres, què mireu! prossegueix Us ha agradat lespectacle? Això és millor que anar a comprar entrades al teatre.
No diguis ximpleries! respon la Paulina plorosa Lescena que has provocat és de tot menys creativa i enginyosa. Perquè ho havies de fer? Es que mai podrem tenir la festa en pau? Hem ser una família en què els retrets i les maleïdes rancúnies han de malmetre la interrelació familiar entre els seus membres?
Calla! Gata maula! No cal que et desfoguis fent-nos creure que tha afectat aquesta baralla perquè no mho empasso. Saps què en penso de tu? diu lEusebi Que amb la teva veu de meuca que mai ha trencat cap plat vols subornar el nostre pare ensabonant-lo amb fets que sembla que impliquen solidaritat i condescendència però, en el fons, un pla no desentrellat es troba a la filera esperant el seu torn per sortir a la llum.
Ets un desagraït, a més dimpresentable contesta la Paulina.
Prou, calleu tots! - En Maurici és qui, amb un to sec, talla darrel lenfrontament conduït entre germans que es volen treure els ulls amb la mirada ferotge que emanen.
En Robert, amb lajut de la Paulina, sincorpora i agafa la sortida per anar-sen cap a Manlleu. La Paulina però el desautoritza a conduir, ja que amb lebrietat que el caracteritza un accident podria atemptar la seva vida i sofereix a ser ella qui lacompanyi al pis manlleuenc.
Els dos germans obren la porta i en Maurici i la Rosalia es queden estupefactes pel cúmul democions, tan conglomerades, després de presenciar una escena, en què dos germans es disputen un dol, que sembla allargar-se en el temps, sense possibilitat de correcció i reconciliació.
Espereu Crida en Maurici desbordat pel nerviosisme No ens deixeu daquesta manera. Havíem de reunir-nos per fer un dinar conjunt...
Ho sento, pare linterromp la Paulina avui no és el lloc ni el moment per fer vetllades familiars. He dacompanyar en Robert a casa, que no es troba bé. Quan els efectes de lalcohol hagin minvat, em comprometo al vespre a pujar i fer-vos companyia. Ja sabeu que soc una filla de paraula.
En Robert agraeix la hospitalitat de la seva germana. La Paulina sempre ha estat un pilar de suport duna família desharmonitzada i plena dobertures, en què molts temes emmascarats mai shan pogut resoldre. En Maurici i la Rosalia potser no han estat un referent dexemple a seguir, però la Paulina sempre els ha fet costat. Ha procurat entendre les debilitats, els punts febles, les ferides més acarnissades, el dolor tan esfereïdor i malaguanyat. Mai els ha acusat de res, malgrat moltes vegades, al llarg de la pubertat, sentir que no rebia lassessorament i la guia necessaris per parlar de temes propis dun interval dedat en què la sexualitat lafany de llibertinatge, el desarrelament cap als pares i les ganes dassentar noves bases ideològiques tenien predomini. La Paulina sempre havia estat una noieta cauta, previnguda, molt madura, amb un seny prepotent i unes ganes darreglar sempre malentesos, en què sempre feia de moderadora davant de qualsevol espai de debat obert.
Aquell dia, però no podia mostrar indiferència. En Robert estava enfonsat, fet pols, derrotat per un sentiment de rebuig cap a lEusebi i la Sofia, del qual no sen podia desfer. Mentre condueix, la Paulina intenta reanimar-lo. Li diu que no tingui en compte la duresa de la conducta exhibida, que sempre sha sentit com la ovella descarrilada en una família daparent normalitat i decència.
Em roda el cap, tinc ganes de vomitar, lestómac mel noto regirat titubeja en Robert gràcies per deslliurar-me duna família que mestava premsant amb les calumniants paraules que sestaven intercanviant.
Em roda el cap, tinc ganes de vomitar, lestómac mel noto regirat titubeja en Robert gràcies per deslliurar-me duna família que mestava premsant amb les calumniants paraules que sestaven intercanviant.
Tranquil Robert, jo també estic molt tocada per haver-vos vist tan exasperats, però ja em coneixes. Sempre intento neutralitzar qualsevol indici de gravetat. Per mi, és fonamental laplegament, el fet de fer-nos pinya quan estem apurats, no té cap mena de valia monetària. Aquest gest supera amb gran diferència qualsevol regal de valor adquirit.
Mentrestant a poble en Maurici i la Rosalia semblen dues ànimes en pena. LEusebi i la Sofia sen van un quart dhora més tard que la Paulina i en Robert i el matrimoni Ribó tornen a conviure amb la solitud de veure una família desunida, en què els fills no congenien en res i, a més, es repelen a mort, per una qüestió que en Maurici no té atorgada com a rellevant. Lhome no sha plantejat discriminar la Paulina i lEusebi per fer-los la guitza, perquè no els consideri fills legítims i, per tant, els hagi dexpropiar dels drets civils que els pertoca a títol jurídic i legal.
En Maurici és un home de principis morals, també destereotips i prejudicis, tot sha de dir, però en aquest cas, no vol etiquetar la seva filla gran i el seu fill mitjà com a bastards. Ell sap, fondament, que els reconeix i aprecia, encara que no visquin a la mateixa llar. La tradició popular legitima sempre al fill més petit, desemparat que gaudeix duna solteria i quan el testament està redactat formalment, té molta prevalença pels pagesos com en Maurici, de costums rurals, de rituals entreteixits per una falòrnia de preceptes que necessiten complir-se a la perfecció, sense exempcions. La concepció de lhereu a les valls més recòndites de làmbit urbà, històricament ha tingut una predilecció. Tots els fills barons, homes de futur, gent de lofici, amb una destresa innata cap al treball de remolc i camp, han tingut letiquetatge de ser recompensats amb un capital heretat per lesforç, la implicació, la lleialtat i la perseverança davant el pare patriarca, titular i propietari duna casa. Segur que aquesta creença pot suscitar objeccions, però els camperols tenen un aferrament molt sobreressaltat i en Maurici no podia ser un cas contrari.
En Robert, un fill que de petit sempre estava enfebrat, anèmic, de salut fràgil i ressentida per malalties víriques com la rubèola i la varicel·la, a més de ésser molt mal menjador tenien que focalitzar cap a ell una atenció més primfilada. També era el més innocent i influenciable davant la societat. En Maurici patia molt quan en Robert anava a estudi i els companys a poble li deien que els donés lesmorzar que, a canvi, ja li regalarien una col·lecció de cromos. I el nen, completament benintencionat, cedia davant el xantatge. La canalla era cruel amb ell, el veien tan raquític, tan encongit despatlles, poc enraonador, beneit i confiat que saprofitaven a la valenta. I sempre en sortia escaldat. Les conductes improcedents per part dels alumnes descola semblaven infinites i insaturables. En Robert era una mena de riota mediàtica, de la qual tothom en volia abusar. El nen no sabia plantar cara a les burles i els actes més despòtics. Li robaven lesmorzar, el feien entrebancar-se al pati, perquè caigués de planxa al terra, procuraven estripar-li els treballs de plàstica i manualitats que havia de presentar als tutors de curs. Durant les hores desbarjo, els alumnes més malvolents li tenien preparada la jugada de filtrar-se dins laula i regirar-li el calaix del pupitre per escorcollar les cartolines i les làmines de dibuix que havia perfectament dissenyat per ser qualificades al final de trimestre. En Robert sempre acabava sortint perjudicat i el mestre destudi, aspre, sever, esquerp, amb una actitud rígida i un posat extremadament intimidatori acabava inculpant en Robert per ser irresponsable, un alumne que probablement mai faria carrera ni seria un home de profit vers la societat. Els informes que el professor redactava havien de signar-se i en Maurici, com a progenitor, sen feia un fart de renyades immerescudes, desbroncar-lo sense cap fonament justificable, però, desafortunadament, en Robert no disposava de mecanismes de defensa per sortir-ne airejat. Era un nano massa pusil·lànime, daparença afeblida, introvertit i acomplexat tot i tenir un bon coeficient intel·lectual. I ara, als seus gairebé quaranta-cinc anys, continua comportant-se com una veleta.
Quan era petit, la Paulina era la seva mentora, una mena dinstitutriu que lencarrilava cap al bon camí, que sempre volia redreçar-lo i dissuadir-lo davant actituds tòxiques i nocives per la salut del seu germà. Ells dos savenien força bé. La Paulina, de joveneta, era com una educadora que tenia una afinitat i alhora debilitat cap en Robert desbordants. Sel menjava a petons; li mossegava i li palpava les orelles afectuosament com a gest de complicitat fraternal. Era una germana que sempre el defensava amb la intenció denfortir-lo a nivell conductual i emocional. Ella patia perquè el veia amb un sentit de la indulgència massa destacat i a vegades es veia amb el deure de tractar-lo com si en Robert fos el seu fill: No et relacionis amb aquests nens que son conflictius; intenta fer-te respectar i no deixis que ningú et turmenti amb intencions persuasives de finalitat malfiant i altament perniciosa; ves amb peus de plom i no siguis confiat i un llarg desplegament de consells eren emesos per la Paulina, una germaneta cabal, madurada, centrada, lúcida i molt conscient, amb un sentit del compromís i la responsabilitat prematurs. I en Robert se lescoltava amb la boca oberta i una mirada quelcom abstreta, com si no fos prou apte per comprendre el llenguatge i el contingut dels avisos tan plens de congruència i saviesa.
De camí cap a Manlleu, la Paulina, una dona ja sencera i refeta, resta importància a les paraules de lEusebi. Li diu a en Robert que no accentuï les grolleries i comentaris tan inoportuns, perquè a sang calenta la boca a vegades deixa lliscar paraules que, amb deteniment i premeditació cautelosa, no es dirien mai.
No tinc clar que lEusebi no volgués fer-me mal respon en Robert quan ja pràcticament estan entrant a la cruïlla que separa tres direccions, per la qual faran camí a la població de Manlleu El nostre germà és narcisista i materialista. No recordes que de petit no sabia compartir res?
Bé, sí, tens raó. Encara que ara això ja no treu cap, recordo que es bevia els refrescos duna sola glopada i els caramels sels empassava duna mossegada per no haver-los de compartir. Però, què mintentes dir amb això, Robert? En el fons aquest comportament no deixa destar annexat a criaturades pròpies duna etapa infantil ja vençuda.
Els efectes de lalcohol sembla que van atenuant la seva bravesa i ja no impedeixen que en Robert pugui vocalitzar, amb una veu més asserenada, creïble i entenedora.
No han vençut Paulina, gens ni mica. Això potser és el que tagradaria creure, però el nostre germà és com una mena de serp verinosa. Li agrada inocular les toxines a través de les venes perquè si arriben a quallar el perjudici que ocasionaran pot ésser gairebé mortal.
Robert, sis plau, mestàs espantant i atabalant. Els comentaris que fas són desafortunats i no tenen perquè tenir a veure amb el seu passat dinfant.
Mira Paulina, els tres germans hem estat fecundats en el mateix òvul i hem nascut i crescut dins la mateixa llar familiar. En canvi, tu i jo som molt semblants de tarannà i coincidents pel que fa a la modalitat de pensament. LEusebi, però, es desmarca completament de nosaltres. No crec que sigui per què sí. Els seus instints son retorçats, entrellaçats per una barreja denveja que arrossega des dels orígens dinfant.