L'ombra de la veritat - Mònica Arias Llorens 11 стр.


No Robert, procura tranquil·litzar-te que ara no estàs en condicions de psicoanalitzar ni obrir cap tesi comparativa que pugui discernir els trets de personalitat que als tres germans ens pertanyen.

Sí, tens raó. Ara necessito reposar i fer un lleuger parèntesi per pair lescenari tan desordenat, desentonat i trasbalsat. No mhauria dafectar tant, tens raó, germaneta. És millor que procuri esborrar la mirada felina, selvàtica, tan famolenca dun germà i una cunyada que només vetllen per la seva cobdícia dusurpar, de desposseir, de despullar-nos duns drets jurídics que lícitament ens pertoquen en igualtat de condicions.

Arracona el tema del testament. El pare ja sabrà com modificar les clàusules que ha deixat constatades per escrit perquè en algun nivell els tres germans en siguem beneficiaris.

Tot arribant al carrer de la Passió de Manlleu, la Paulina té la sort daparcar al costat de la porteria i veuen com la Carlina els espera a la travessia oposada que acaba de creuar. Aquesta última tenia una reunió administrativa; una mena de reunió dempresa, en què tenia cabuda un dinar per parlar de la logística organitzativa i la preparació estructural de les aules des dun vesant dorganigrama empresarial. La Carlina, en aquest cas, no ha pogut faltar a la cita, perquè a ella lincumbia el tema i, com a conseqüència, havia renunciat al dinar familiar dels Ribó.

Però, què ha passat? Robert, et veig pàl·lid, amb uns ulls absents, boirosos, entelats de lacrimal. Es pot saber què has fet?

Res, tranquil·la intenta la Paulina amainar la renyada que ja es veia venir.

Has begut, oi? prossegueix la Carlina irritable ho sabia, ets un fastigós!

Ei, calmat una mica. No permetré que insultis el meu germà daquesta manera. Ha estat una incidència extraordinària, inusual...

Inusual? El meu marit quan té problemes sabaixa els pantalons amb molta facilitat. No els afronta com jo, donant la carta i procurant resoldrels amb el cap clar.

Perdonal Carlina, una discussió molt forta que ell ja havia anticipat ha fet que perdés els nervis i anés a la fonda a fer unes copes . aclareix la Paulina.

Ets un ploramiques! Et consoles amb lalcohol sempre que tens problemes. No trobes que a la teva edat ja hauries dhaver-te enfortit.

Prou de tanta xerrameca! - Protesta la Paulina amb fermesa.

No nhi ha prou! - Respon la Carlina tu no saps que és tenir un home que sempre cedeix davant dels suborns i propostes que tenen una intenció indecent. LEusebi i la Sofia són uns llangardaixos. No saben fer altra cosa que arrossegar-se davant de qui sigui, per tal dassaciar el seu afany de poder i domini suprem quan lassumpte es relaciona amb els diners.

Sí, és cert diu en Robert abaixant el cap amb un posat dapaivagament i rendició.

No, no té raó. Tu ets una bona persona, digne, treballador, honrat, noble, un ésser sense antecedents de manipulador, doportunista i calumniador. Ets íntegre en essència i tu, Carlina ho hauries dadmetre.

Un cop a la porteria, la Carlina sulfurada per la torrada den Robert, ordena el seu home que entri a casa per dutxar-se i dissipar la pudor que desprèn amb desvergonyiment.

Capítol 11

Un parell de setmanes, mentrestant, han transcorregut des de la mort inexplicable dun Maurici que semblava invencible, pastat de ferro macís, incapaç de poder rendir-se davant duna mort irrefrenable.

A comissaria hi ha novetats. LArnau continua rebent informes de la policia científica i de balística. És completament evident que les armes no han tingut cabuda en aquesta defunció sobtada. El cor sembla que, dentrada, hagi sofert una aturada per causes endògenes. Però, tot i així, la comissària Roig es veu obligada a fer ponderació dels informes que des de la fiscalia es troba temptada a verificar amb rigor. La coordinadora del departament està molt convençuda que, malgrat que cap familiar hagi presentat una denúncia, shauria dobrir un procés judicial per poder arribar al cor del fonament que ha matat un home, en aparença innocent, innocu, completament desconnectat de qualsevol trama denemistat que hagi pretès atemptar la seva integritat tan honrada i preuada.

La comissària Roig encomana al seu ajudant lArnau que examini les últimes fotografies que es varen fer al pis de Manlleu en trobar el cadàver recentment defallit i acabat dexposar davant la visibilitat de qualsevol testimoni. La pantalla mostra diferents alteracions òptiques que afecten lapreciació de possibles hematomes lleus. En principi, tot apunta a que lhome podia haver caigut desquena al plat de dutxa i desnucar-se per limpacte del cop al cerebel contra un receptacle de ceràmica. No obstant, lArnau i la comissària van rebobinant i avançant en les imatges que tenen recavades per poder destacar variacions que transgredeixen les primeres conclusions emeses, fruit dun veredicte en què una causa fortuïta pugui entrar en joc. LArnau té una visió molt analítica i és el primer que veu, en projectar una fotografia en primer pla, com la camisa den Maurici presenta punts negres, difícils didentificar. Semblen taques de tinta o dalgun material de pintura sintètica que ha acabat malmetent el teixit de la peça de vestir que la víctima porta.

La comissària ordena al subordinat que apropi encara més la imatge que, probablement, pugui tenir relació amb alguna ferida provocada per un forcejament o alguna empentada entre lagressor i la persona difunta. Res de res en canvi.

La comissària Roig pot veure que semblen petites restes de fibra capil·lar; alguns cabells negres, tot i la calvície sobresortida dun home dedat avançada, poden quedar despresos després dun desmai letal. Uns moments de màxima lucidesa fan que lArnau es qüestioni aquest detall. Si la víctima no hagués anat al lavabo de manera voluntària i hi hagués hagut un enfrontament violent: perquè no pensar en la possibilitat que el presumpte assassí podia haver deixat anar matèria orgànica mentre volia contraatacar un Maurici, que procurava preservar una vida que sucumbia ja a marxes forçades? Perquè no pensar que les estrebades provocades per una lluita datac i defensa podien haver propiciat que la víctima arrenqués un manyoc de cabells a latacant que intentava esgotar tots els mecanismes criminalistes per conduir la víctima a una mort irremeiable? No, no pot ésser tan senzill, es diu mentalment lArnau.

Un moment assenyala lArnau amb la seva mà dreta Si ens fixem de manera molt primmirada veiem que el color daquestes línies en posició diagonal son dun color negre metal·litzat.

Clar, contesta la comissària Roig però hauríem de comprovar la identitat daquests cabells. Saber identificar la massa cel·lular incloent la substància de queratina i, sobretot, el tipus de melanina segur ens conduiria cap a una resolució més clarificadora. Si vols que et sigui sincera. continua la comissària com si parlés de portes endins, clandestinament Tot això em sembla una mica surrealista.

Per què ho descriu daquesta forma? inquireix lArnau.

Tinc la sospita que aquests cabells, que crec que per descomptat podrien ser sotmesos a una anàlisi bioquímica, poden suposar un parany per desviar-nos de la veritable realitat objectiva dels fets.

Sembla molt convençuda tot i que alhora tossuda i, perdoni per la meva intromissió però crec que tots els indicis que anem reunint ens porten i apropen als orígens que varen determinar una bàrbara mort.

Sembla molt convençuda tot i que alhora tossuda i, perdoni per la meva intromissió però crec que tots els indicis que anem reunint ens porten i apropen als orígens que varen determinar una bàrbara mort.

Doncs jo no ho tinc tan clar rebat la comissària comparem les primeres imatges inicials. La pantalla no mostra indicis de defensa acèrrima davant dun atac imminent. Tot el cas del senyor Ribó es manté intacte. Els membres de la policia científica no varen descobrir si les constants vitals del cadàver havien apagat la seva funcionalitat per cap causa externa provocada per un altercat.

Si, té raó. El cor, la sang, les neurones no presenten senyals dintoxicació ni molt menys varen poder apreciar si els teixits, la musculatura i massa òssia, havien debilitat la fisiologia per un crim des dun principi planejat, perfectament deliberat i programat amb un objectiu intel·ligent.

Aleshores company, mestàs donant pràcticament la raó. admet la comissària Si el mòbil del crim, que va empènyer a lassassí a agafar embranzida i, per alguna raó completament egotista, va portar el senyor Ribó a degradar el cos, va ser premeditat, ens hem de remuntar a esbrinar quins dels testimonis no poden sostenir una coartada prou refermada que els mantingui eternament exculpats.

Doncs, què proposa? - Diu lArnau una mica rendit a les especulacions, fundades de primera mà per la seva cap.

En aquell moment en Martí entra al despatx amb una cara mig somrient. Els dos presents en veurel, es queden sorpresos i intrigats per la forma en què triomfalment compareix.

Tinc petites novetats de la unitat de grafologia. Recordeu el diari den Maurici, mig camuflat en un bidet que servia de tapadora? Els dos especialistes que tenim per mirar de reconèixer la lletra cursiva i quasi gens entenedora han pogut veure que pertanyia al senyor Ribó. En lúltima pàgina daquest mateix diari, la víctima va signar amb el seu nom i una rúbrica que involucra que la personalitat més profunda té correspondència amb ell.

Perfecte! exclama la comissària Roig amb un gest alleugerit Tenim com a mínim un referent que apunta a que el diari i el crim estan dalgun mode entrellaçats.

Sí, però no ens precipitem contraresta lArnau podria tractar-se duna fal·làcia.

Què vols dir? - Pregunta en Martí.

Que la persona que el va matar va posar el diari al bidet per fer veure que el senyor Ribó llegia les seves memòries i, en algun capítol, ell mateix va començar a sentir-se empatxat de tanta informació i va tancar el diari abans de dutxar-se.

Entenc el que vols dir diu la comissària jo sempre he pensat que aquest diari mostra un contingut transcendental, revelador, especialment important, encara que enigmàtic, per afilar prim cap una veritat de moment emmascarada per supòsits i incerteses que no han resultat provats.

Hem de veure si definint la personalitat, la intencionalitat de lescriptura daquesta obra inèdita, a més de les emocions que en senyor Ribó sentia un cop va ser redactada, apunten cap a algun fenomen que pugui destapar el perquè es trobava al lavabo el dia de la mort.

LArnau saixeca i agafa el diari que tenen arxivat per veure el tipus de lletra tan difícilment llegible. El fulleja amb parsimònia. Unes dues-centes pàgines es troben omplertes des de la capçalera fins al peu. La lletra es molt inclinada; una posició en diagonal es conserva a mesura que les planes mig encartonades, arrugades, farcides de plecs i marques són observades per lagent de policia. Mentre intenta fer un repàs superficial, lArnau es grata el front, com si pensés en veu baixa algun desencadenant que podria dirigir-lo cap al punt de partida dun homicidi que sembla, en primer pla, irrealitzable: Maurici Ribó i una signatura en què dona lefecte que el pols li estigués tremolant.

En Martí encara no ha acabat de relatar tota la descoberta que els del Departament dEscriptura han pogut constatar.

Aquí tenim una altra dada rellevant que sembla que el diari que va escriure en Ribó no era una autobiografia. Els de grafologia han pogut reescriure les inicials del pròleg que es troba a la segona pàgina a mà esquerra i gairebé estan segurs de la identitat daquesta persona a qui sadreçava: Júlia Marquès (Juliol 1936)

I on vols anar a parar amb aquesta revelació? pregunta lArnau.

Està claríssim! intervé la comissària Tenim el tipus de lletra: cursiva, inclinada, tremolosa, tota diminuta i comprimida; una lletra manuscrita que ha estat reflectida en paper físic de manera autònoma.

I també tenim un nom: Maurici Ribó i un pròleg. Es com si la víctima estigués testificant per escrit unes vivències a una persona que no forma part ja de la seva vida diu lArnau.

El més insòlit, però alhora verídic prossegueix en Martí es que tota lestona està parlant en primera persona. Els de grafologia han pogut revelar com aquestes grafies que semblen jeroglífics egipcis contenen monosíl·labs com jo i tu .

Pel que expliques ja tenim una obra mestra sense publicar-se en el mercat literari que ens apropa cap a la intenció dun assassí ressentit i venjatiu.

Com diu? - Pregunta molt sobtat lArnau a la comissària.

Sí, home. Júlia Marquès és una dona de la qual desconeixem la seva trajectòria. No sabem si està viva o morta, però hi ha un vincle que unia el senyor Ribó amb aquesta dona completament indiscutible.

Quina mena de vincle, creu? - Diu lArnau Està insinuant que potser eren amants o potser va ser un amor de joventut malgrat.

O potser algú que lhomicida coneixia i per procurar capgirar el procés dinvestigació policial exhibeix aquesta llibre, amb la intenció dextrapolar la culpabilitat del crim cap a una dona amb nom i un cognom que la persona agressora sabia davançament la importància de considerar-los rellevants.

En Martí encén el seu ordinador per veure larxiu amb el document que coincideix amb tot el relat daquest diari, que sembla escrit amb la intenció de rememorar els antecedents vitals den Maurici Ribó. El servei danàlisi grafològica no sequivoquen. La Lletra està escrita a mà, com si en Ribó estigués sotmès a declarar confessions secretes que només un llibre malbaratat pel pas dels anys fos capaç de sostenir. Daltra banda, malgrat la simplicitat i probablement una ortografia menyspreada que posen en evidència la manca de nocions culturals de gramàtica catalana, no exoneren el grau dimplicació duna Júlia Marquès a lhora de poder certificar si aquest nom és real o certament és un pseudònim que el senyor Ribó utilitza en la seva obra extensa.

Per descartar interrogants i poder-los cercar amb proves que serveixin de resposta irrefutable, la comissària Roig demana que el Departament es posi a treballar per poder fer gestions i concloure si la senyora Marquès figura en el registre civil com a ciutadana a la comunitat autonòmica de Catalunya.

També seria viable que tu Martí fessis una sol·licitud a partir duna instància escrita si la Júlia Marquès ha estat empadronada a Sant Bartomeu durant alguns anys. Això explicaria que el senyor Ribó i aquesta dona poguessin haver tingut algun nexe de convivència en quant a localitat de residència.

Ara mateix faig la esbrina per Internet. El problema però, es que només tenim el primer cognom. Podem trobar moltes coincidències...

Però no a Sant Bartomeu interromp lArnau pensa que és un poble que no sobrepassa els cent cinquanta habitants i líndex de probabilitats que dues persones duguin el mateix nom es poc arriscat.

Назад Дальше