Però és la mateixa pluja la del mes dabril que la del mes de maig? Sembla que no. Joaquim Bartrina, expert en meteorologia, en un article que va aparèixer el 1881 a la revista La Renaixensa, «La meteorologia popular», diu que «Aquest refrany [Aigua de maig, de raig a raig; dabril, de fil a fil] conté dos aforismes: lun referent a labril, laltre al maig. Indiquen que quan plou al primer daquests mesos, ho fa poquet, a gotes, que això vol dir fil a fil, rajolinet; mentre que el mes de maig aboca les aigües pel broc gros, a raig fet, a dolls. De totes maneres, En abril, cada gota en val mil». I ara ens podríem demanar: plovia igual al final del segle XIX que el que plou al començament del XXI? potser el canvi climàtic haurà de comportar alguns canvis en els refranys que fan referència al temps
És un refrany dús estès i general en tot el territori, encara que ens ha arribat profusament documentat per informants de la zona del català central (Barcelona, Vallès) i del català nord-occidental (Segrià, Segarra i Urgell).
Ho tinc observat: som a la lluna nova de maig que és la lluna creixent, i aquests dies no sol ploure. Aquesta és la nostra primavera. El clima ajuda a la fecundació de les coses plantades a la terra. La collita es presenta molt bé, com feia anys que no shavia vist.
Però llavors, ¿per què se sol dir que, pel maig, cada dia un raig?
Se sol dir perquè, a la gent, li agrada i recorda les paraules ritmades. Els refranys són, però, obra dels poetes, que són els qui fan ritmar les paraules. Pel maig, cada dia un raig Pot ser més ben ritmat? Ara: creure que lagricultura funciona a base de refranys és una pura absurditat.
JOSEP PLA, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979)
Vots: 317 (26,31%)
«Pel maig, cada dia un raig: els nostres avantpassats ens visiten» és un conte infantil de Margarida Aritzeta publicat el 1980.
Etimologia de maig Del llatí maius, mateix significat, del nom Maia, una de les Plèiades, a la qual estava dedicada aquest mes; filla dAtles i mare de Mercuri.
03 / 100
NO DIGUIS BLAT
FINS QUE NO EL TINGUIS AL SAC I BEN LLIGAT
Sens dubte ens trobem davant dun dels refranys més coneguts, sense diferències geogràfiques, de cap a cap de les terres on ens entenem dient-nos «Bon dia!». Així, al Diccionari català-valencià-balear el trobem documentat per informants del Principat de Catalunya, del País Valencià i les Illes, i lestudi del Top ten confirma que és un refrany conegut arreu del territori de parla catalana, si bé ens ha arribat amb una infinitat de variants: El blat al sac i ben lligat (o ben fermat), o El blat fins que no és al sac i ben lligat, no és blat, o Mai diguis acabat (o sac) fins que sigui (o si no és) al sac i ben lligat.
El significat del proverbi és categòric i rotund: no es pot confiar en res que no sigui ben segur. Hi ha molts refranys i frases fetes que expressen aquesta cautela davant les coses que encara es mouen en el terreny difús de la incertesa, que no shan esdevingut, com ara No vendre la pell de lós abans dhaver-lo caçat, o no fer com la lletera del conte, que comptava en què es gastaria els guanys de vendre la llet abans dhaver arribat a plaça o altres imatges recollides pels nostres clàssics per indicar que No podem cantar victòria abans del triomf (del llatí Ante victoriam ne canas triumphum).
La proposta més sintètica daquest proverbi la trobem en una versió menorquina excepcional: No diguis blat, que no diguis sac. És usual que els refranys, a banda de la rima i de les figures retòriques que els confereixen musicalitat, puguin estar dotats duna o més clàusules. Sovint els segons versos del refrany ja no calen, perquè el concepte i el missatge han quedat condensats a la primera part. A més a més, els refranys cercaven la transmissió oral duna saviesa i duns coneixements que eren imprescindibles per al dia a dia en les feines del camp, o per reconèixer fenòmens meteorològics repetitius o conductes i ensenyaments morals. La síntesi, la brevetat, eren garantia de pervivència. I que un proverbi hagi arribat en un format tan reduït és una mostra més de la seva popularitat.
I com expressen aquest missatge en altres llengües romàniques? En castellà tenim No le llames trigo hasta que esté en el silo o No me llames seda que no me tengas en la rueda, i també la metàfora taurina Hasta el rabo, todo es toro. En francès ho expressen en làmbit de la música: Il ne faut pas chanter avant la fête (la traducció podria ser No sha de cantar abans de la festa). I en portuguès diuen que Enquanto não acabes, não te gabes, o sigui, Fins que no acabis, no talabis.
En anglès, alguns refranys de sentit similar són It aint over til the fat lady sings; It aint over til its over; Dont count your chickens before theyre hatched.
Aquest refrany té diversos afegits. A casa del Josep Maria, de les Pallargues (Segarra), el completaven així: No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat, venut i cobrat. Albert Torres i Marsal, de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), diu que ha sentit dir-lo amb el colofó i vigila que no sescapi per laltre cap. En aquesta mateixa línia previsora, Neus Sala, de Santa Maria dOló (Bages), diu que en algunes zones de la seva comarca shi afegeix i vegila que no sigui foradat. Desconfiats de mena que som! I encara podríem trobar-hi més allargaments rimats, com ara i encara hi pot haver un forat, o i que no tingui cap forat, o i, a vegades, encara sescapa. Ramon Solsona, a «La paraula del dia», el seu espai dedicat a les paraules dEl Món a RAC1, recollia dels oients tot un seguit de repicons daquesta dita que lallargaven gairebé fins a linfinit. Passem doncs del sintètic No diguis blat que no diguis sac a hipotètics acabaments del refrany amb allargaments del tipus i que sigui de bon espart i a les golfes endreçat.
Aquella amor que tenia
sha escapat
per un camí de flor blanca.
No digues tinc blat, batedor amador, si no està nugatdins la saca.
CARLES SALVADOR, «Cançó dera», dins el recull Vermell en to major (1929), reproduït a Antologia poètica (València: Consell Valencià de Cultura, 1993)
La tira den Sísif, de Jordi Soler, que apareix diàriament a El Punt Avui, sovint fa servir frases fetes i refranys en els diàlegs dels seus personatges. Aquesta fou publicada el 17 de gener de 2005
Vots: 310 (25,73%)
No diguis blat La memòria del món rural és un llibre i un documental dEduard Trepat i Deltell i Anna Vilaseca i Puigpelat, produït per la Fundació del Món Rural (2009).
La tira den Sísif, de Jordi Soler, que apareix diàriament a El Punt Avui, sovint fa servir frases fetes i refranys en els diàlegs dels seus personatges. Aquesta fou publicada el 17 de gener de 2005
Vots: 310 (25,73%)
No diguis blat La memòria del món rural és un llibre i un documental dEduard Trepat i Deltell i Anna Vilaseca i Puigpelat, produït per la Fundació del Món Rural (2009).
Etimologia de blat Probablement del cèltic blato-, farina en les llengües britòniques, gra per a moldre en el cèltic continental, del cèltic comú mlato-, molt, per a moldre.
04 / 100
MARÇ, MARÇOT, MATA LA VELLA A LA VORA DEL FOC I LA JOVE SI POT
És un refrany de caire meteorològic inspirat en una antiga rondalla pirinenca, documentat bàsicament per informants del Principat de Catalunya.
Fa referència als canvis meteorològics que experimenta el final del mes de març, amb una bonança inusual i inesperada, que acostuma a venir seguida duna altra tongada de mal temps, abans darribar a la primavera.
El marçot, com el marcell, marcer, marçal, marcedor, marçador o marçàs, entre daltres, són extensions demanades per la rima. Els refranys per ser recordats necessitaven jugar amb la rima i de vegades es forçava amb adjectius i derivats postissos que només apareixen en aquestes parèmies i per lobligació de la rima final.
Ho explica Valeri Serra i Boldú a Folklore de la pagesia (1918):
Conten que una vegada, una velleta de Romadriu, poble que sescau a sota del Santuari de Sant Joan de lErm, no cabia a la pell de contenta veient que érem a darrers de març i no shavia mostrat aquest rigorós com altres vegades: no se li havia mort ni un sol cap de bestiar, i la dona, xiroia i alegre, descontenta del març daltres vegades, amb els punys closos, ella que diu: «Març, marcell: / no mhas mort cap vaca ni vedell, / truja ni porcell.» El repte, si el va dir al sord, no el va dir al peresós; i ell que sí, el pare març, tot disgustat, sen va i diu al seu germà: «Abril, gentil: / deixa-men un, deixa-men dos, / i un que jo en tinc, faran tres, / que faran pernabatre aqueixa dona de pagès.» Fillets de Déu! Tant va ésser demanar com obtenir; i heus aquí que, allargat el març, comença el temps a posar-se rúfol, a fer vent, a emplujar-se, a caure laigua com aquell que la donen per amor de Déu. I quan, abonançat el temps, eixugats els camins, tothom sarrisca a sortir de casa per contemplar la desfeta dels temporals, la gent de Romadriu veieren com, en la casa daquella velleta, hi bateren tant i tant laigua i les ventades, que van caure les parets, agafant dins lestada les persones i les bèsties. Daleshores ençà, sempre que a primers dabril es deixa sentir el fred, un es recorda dels dies manllevats pel març i de la venjança que aquest va prendre de la dona de Romadriu.
Hi ha diverses històries i rondalles sobre aquest fet, amb velles o pastors de protagonistes, i amb ovelles, ovellots, truges, anyells, anyellots, vaques, vedells, porcells, cabres, cabrits i, fins i tot, caragols, com a ramats patidors de les ires del mes de març. Són conegudes com la rondalla de la vella de Romadriu, els emmanllevats o la setmana de la vella. Totes són variants de la mateixa història.
Vet aquí que avui comencem un mes, al qual la dita popular li ha posat una de les fames més negres. El mes de març és el mes pocasolta per excel·lència, un mes perdulari, desconsiderat, fins criminal. «Març, marçot, / tira la vella al sot / i la jove si pot», diu la dita popular. Se li diu marçot duna manera despectiva; un hom el veu desmarxat i malcarat, amb els cabells a la bona de Déu, despentinats per les ventades, vestit amb quatre parracs, envellint joves i velles per «tirar-les al sot», que vol dir dur-les al cementiri. Mes de canvis de temperatura, de tossir, de patir i de suar.
JOSEP M. DE SAGARRA, «Març, marçot» (La Publicitat, 1 de març de 1925), reproduït a Lànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)
Vots: 295 (24,45%)
Etimologia de març Del llatí martius, derivat de Mars, Martis, antic déu romà de la guerra, a qui era consagrat el mes.
05 / 100
A LA TAULA I AL LLIT AL PRIMER CRIT
Es diu aquest refrany quan es pretén que algú acudeixi a la nostra crida de seguida, al primer avís. Estrictament, fa referència als avisos que els pares fan a la mainada perquè vagin a menjar (a taula) o a dormir (al llit) amb prestesa.
És un refrany molt estès i popular, documentat sobretot per informants del Principat de Catalunya i del País Valencià, que té moltíssimes variants i acabaments. Com ens acostuma a indicar un refrany del qual només ha perviscut la primera clàusula, la popularitat de la dita fa que, recitant només el primer vers, se sobreentenguin els possibles acabaments. Així, també trobem: A la cuina i al llit al primer crit, o A la taula i al llit al primer crit; quan diguin a treballar, deixeu-los cridar!
Hi ha una variant prou interessant, perquè inverteix els elements de la dita i, per tant, també ninverteix la rima: Al llit i a la taula, a la primera paraula.
Amor i amor quan plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o és de nit,
i a la taula i al llit, al primer crit i loli socarrant-se en el cresol.
Lamor, que és una pena i un consol,
un desembre plujós i abril florit,
atrevit, enardit i decidit,
que tot ho té i ho dona i tot ho vol.
Plou i plou en finíssimes agulles,
plou i plou en la brossa, en el terrat,
plou i plou en la roba i en les fulles
Damor de cap a peus vinc amarat, damor i de furor quan et despulles vora el llit on tespere despullat.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, «Lamant de tota la vida», II, dins Obra completa 7 (València: Tres i Quatre, 1982)
Relaxat i puja a lautocar. Tu ja sabies que aquesta era una experiència intimista. Disfruta-la. Ja veuràs com demà tothom estarà pendent de tu. Rebràs més missatges i trucades en un dia que en un mes. Tho dic jo, que soc un esperit clarivident. I una cosa més per acabar
Però em vaig quedar amb les ganes descoltar la seva última declaració. La guia de lautocar em va picar lespatlla amb cara de neguit. «Sisplau, no sentretingui que marxem.» A la taula i al llit, al primer crit.
ALFRED PICÓ, Sí, sí, sí. Hem guanyat a París (Barcelona: Rosa dels Vents, 2007)
Vots: 295 (24,5%)
A larmari i al llit al primer crit (1996) és una comèdia vodevil en dos actes del dramaturg Lluís Coquard (Barcelona, 1922-2009).
Etimologia de crit De cridar, dun llatí vulgar critare (clàssic quiritare), mateix significat, potser relacionat amb Quiris, -itis, quirite, don cridar auxili als ciutadans o quirites, que és el nom que rebien els antics ciutadans romans.