06 / 100
CEL ROGENT, PLUJA O VENT
És un refrany meteorològic dels que sinscriuen en les prediccions que sempre ha intentat de fer lhome a partir dels signes del cel. En general, veiem que assenyala mal temps (per vent o per pluja) i és dús estès a tot el domini lingüístic, amb versions tan esplèndides com la rossellonesa Broma roja, vent o pluja, que rima per la pronúncia en u de les o àtones, com en broma roja (que sona bruma ruja i naturalment rima a la perfecció amb pluja).
Aquesta dita ja la trobem al Tirant lo Blanc i després apareix sistemàticament a la majoria de refranyers i repertoris paremiològics des del segle XVII.
Habitualment aquesta dita és referida al cel. Però també la podem trobar amb referències al sol, a la lluna o a la posta: Cel (o Sol o Lluna) rogent (o roent, o rogenc), pluja (o aigua, o sol) o vent. I és que sembla que ens vulguem assegurar encertar la previsió, com quan diem: Aigua cau, senyal de pluja.
En castellà hi ha una versió paral·lela que fa Aurora rubia, viento o lluvia. Encara que generalment es refereixen als arreboles, que són, segons el Diccionario de la Real Academia Española, color rojo de las nubes iluminadas por los rayos del Sol. Així trobem, entre daltres, Arreboles al anochecer, agua al amanecer; Arreboles de la mañana a la noche son agua, y arreboles de la noche por la mañana son soles o bé Arreboles por la tarde, o lluvia o aire.
I és cel rogent o rogenc? Tot sembla apuntar que, per ultracorrecció i per qüestions de rima, apareix el rogent (amb e tancada) que rima amb el vent. De fet, es diu de les dues maneres apuntades. Tots dos mots són bons i volen dir més o menys el mateix, amb lavantatge que rogent té la e tancada i per tant rima amb vent, mentre que rogenc, amb e oberta, vol dir que tira a roig en general. Aquest refrany també presenta la variant roent, és a dir «calent fins a esdevenir lluminós», que també convé a aquest color del cel, entre moltes altres.
Una altra curiositat: a través dun informant egarenc coneixem una antiparèmia daquest refrany. Això és, un refrany absolutament antitètic, de sentit contrari: Cel rogent al vespre, lendemà el sol a la finestra. Aquesta versió, que encara ve a complicar més la tasca predictiva dels meteoròlegs, sacosta més a la versió daquest proverbi en anglès: Red sky in the morning, sailors take warning; red sky at night, sailors delight, que podríem traduir per Cel rogent al matí, els mariners han danar alerta; cel rogent al vespre, delícia dels mariners. Una variant nés Red sky at morn, sailors forlorn (Cel rogent al matí, mariners moixos).
Però si la pluja curteja, el vent és abundós, sobretot el cerç, que ve del nord-oest i bufa i xiula a estropades, particularment durant els mesos de febrer i març. Una cerçada pot durar una setmana i encara més. És un vent indesitjable, que ho asseca tot i fa mal de cap. Solen anunciar-lo les postes de sol vermelloses o, tal com diu la gent: «Cel rogenc, pluja o vent». Però la pluja falla gairebé sempre. Una altra dita assegura que «llampecs a la marina, cerç a la matina». Una que gairebé no falla mai, és la següent: «Llevant, laigua al davant». De vegades, laigua arriba de tronc amb la llevantada.
ARTUR BLADÉ I DESUMVILA, «El clima, el menjar, la gent, el llenguatge», dins Guia de Benissanet, Ribera dEbre (Tarragona: Diputació Provincial, 1982)
Vots: 226 (18,8%)
«Cel rogent» és una coneguda sardana de Josep Aguiló (Tarragona, 1888 Llagostera, 1958).
Etimologia de rogent, dit del cel vermellós Encreuament de roig i roent, que tenen el mateix origen etimològic: roig prové del llatí vulgar ruiu, clàssic rubeus, mateix significat, derivat de ruber, vermell; roent ve de rubens, rogenc, participi present de rubere, tornar-se vermell.
07 / 100
PER NADAL, CADA OVELLA AL SEU CORRAL
El refrany fa referència al retrobament familiar (el corral) característic de les dates nadalenques: temps de descans, de festa i de compartir. El dinar de Nadal constituïa làpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents (cada ovella). La metàfora funciona perfectament entre les parelles corral/casa i ovella/persona.
És un refrany del calendari recollit bàsicament al Principat de Catalunya, encara que conegut en altres indrets de parla catalana. Hi ha algunes variants formals i antigament la parèmia tenia dues clàusules, de les quals ha perviscut majoritàriament només la primera: Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva. Aquesta dicotomia Nadal/Sant Esteve apareix en altres refranys del calendari, com per exemple en el cicle de lallargament del dia, quan diu Per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre. Una altra variant ben curiosa: Per Nadal, cada perdiu al seu niu. També saplica a les festes de Pasqua i la parèmia diu que Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral. També en alguns llocs diuen Per Nadal i per Cap dAny, cadascú amb el seu company, en referència a les celebracions més importants de les festes de Nadal.
Segur que hi ha un fum més de dites referides al Nadal, però potser no tan populars com aquesta. Apuntem-ne, però, alguna, que ja veureu que nhi ha de referides al fred: Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens dó, o El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal, o Fins el dia de Nadal no és hivern formal, a lactivitat desenfrenada de la cuina per preparar el gran àpat: El forn, per Nadal, no para un instant, o És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per a aquell dia mai falta, La fornada de Nadal se nemporta mig costal. I el refranyer també destaca la nit de Nadal: La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel o La nit de Nadal la més llarga (o la més estelada, o la més clara) de lany.
També nhi ha força que relacionen Nadal amb Carnestoltes, la següent festa important del calendari. Acabades les festes de Nadal, cal comptar els dies que queden per a la següent festa: De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val o De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.
També nhi ha força que relacionen Nadal amb Carnestoltes, la següent festa important del calendari. Acabades les festes de Nadal, cal comptar els dies que queden per a la següent festa: De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val o De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes.
Expliquen que al Capcir diuen moltes coses diferents de la resta. La primera que esmenten és que aquí es diu íu i tö, i de Matamala en avall, jo i tu. Amb la -ö-, els capcinesos guanyen una vocal. Les dones comencen a referir peculiaritats. «Les trufes aquí són tröfes i als Angles, patanes. I els gavatxs en diuen patales.» Jo em converteixo en un representant del món exterior al Capcir:
Vosatros diseu una mica, i nosatros un poc; vosatros nascut i nosatros naixit; vosatros sucre i nosaltros söcre
Llavors passen als refranys:
Per Nadal cada feda al seu corral. No ho dieu vosatros això?
La dita sí, pero feda no, és paraula gavatxa; diem ovella.
EUGENI CASANOVA, Viatge a les entranyes de la llengua. De la riquesa a lagonia del català (Lleida: Pagès, 2003)
Vots: 215 (17,8%)
Per Nadal, cada ovella al seu corral és un disc de nadales del grup Rovell dOu enregistrat el 1989.
Etimologia de corral Probablement dun llatí vulgar currale, derivat arcaic de currus, carro; de lloc per als carros es pogué passar fàcilment a lloc per a les cavalleries i altres animals.
08 / 100
TAL FARÀS, TAL TROBARÀS
Aquest refrany significa que les males accions solen tenir el seu càstig, més tard o més dhora. Té moltes variants formals: Tal faràs (o diràs), tal cobraràs (o patiràs, o rebràs), i també sembla que antigament la parèmia tenia dues clàusules: Tal faràs, tal trobaràs i de Déu, no ten riuràs. O també: Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs.
El trobem, amb el mateix sentit, en algunes sentències clàssiques llatines, com ara: Ut sementem feceris, ita metes (Tal sembraràs, tal colliràs), de Marc Tul·li Ciceró (a De oratore) (106-43 aC). Sembla, doncs, clar lorigen llatí, reprès després als Evangelis, com veiem en aquesta citació del de Lluc: Eadem, mensura, qua mensi fueritis, remetietur vobis (Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats també vosaltres); això explica que hagi arribat a la majoria de llengües romàniques amb el mateix format: en francès, Qui ainsi fera, ainsi recevra; en occità, Qui mau farà, mau troubarà; en castellà, Hijo eres, padre serás, cual hicieres, tal habrás, o en italià, A chi mal fa, mal va, entre altres.
Aquest significat de prevenció o de càstig per les males accions té molta recurrència en el refranyer. Se us acuden altres maneres dexpressar aquesta mateixa idea? Us napuntem algunes: A cada porc li arriba el seu sant Martí (que retrobarem en el lloc 83); Conforme sembrareu, collireu; El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú o bé Qui sembra vents, recull tempestats, i en castellà els castissos Donde las dan las toman o Quien mal anda mal acaba.
Per tradició llatina, el podem emparentar amb un proverbi de sentit semblant, però relatiu a la collita: Com sembraràs, colliràs, que també trobem en moltes altres llengües: en castellà, Como sembrares, cogerás; en francès, On récolte ce que lon a semé, o anglès, As you sow, so shall you reap. Vol dir que el fruit acostuma a respondre a la dedicació que hom ha posat a obtenir-lo.
Lestructura daquest refrany (Tal, tal), que demostra una economia expressiva i de síntesi que combrega molt amb lobjectiu dels refranys (curts, rimats i ritmats, perquè sigui fàcil de recordar-los), és força recurrent en català, encara que sembla tendir a desaparèixer. Ho trobem en altres refranys com ara Tal antany, tal enguany; Tal dit, tal fet; Tal cul, tal braga; Tal divendres, tal diumenge; Tal la mare, tal la filla, Tal pare, tal fill, etc., que trobem reproduïts també en altres llengües: en castellà, De tal palo, tal astilla; en francès, Tel père, tel fils, o en anglès, Like father, like son.
A la primera habitació únicament meva que recordo, quan vaig deixar de dormir amb làvia Teresa, hi havia una horrible rajola blanca amb un dimoni banyut dibuixat en negre i roig. Dins de la seva olla, perquè tenia una gran olla que feia xup-xup, shi podia llegir «Tal faràs, tal trobaràs». La lletra gòtica amb què havien decidit adornar el consell moral gairebé impedia la seva lectura, però la meva taula de fer els deures estava encarada justament a la paret de lolla. Em vaig educar davant daquesta rajola. Això mha marcat duna manera definitiva. Si vaig curt de diners és que no treballo prou o que gasto massa, si mengreixo és perquè no em cuido, si no tinc una vida sexual prou agitada és que no mesforço prou a aconseguir-la, si em poso malalt és perquè he comès algun excés, si em fa mal el coll és que fumo massa. Tot sempre a les meves mans.
MÀRIUS SERRA, Mon oncle (Barcelona: Proa, 1996)
Hi havia una vegada, el lema de lautònom era «tal faràs, tal cobraràs». Actualment, ni això. Tal faràs, i, si cobres, ho faràs a noranta dies, a cent vint, a un any, o ves a saber. I encara gràcies, que no està el forn per a magdalenes.
MARTA ROJALS, «Els hòmens invisibles» (VilaWeb, 9 doctubre de 2011)
Vots: 204 (16,9%)
Tal farás tal trobarás: drama en tres actes y en vers és una obra teatral dEduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, 1838 Barcelona, 1899), «estrenada ab gran éxit en lo Teatro Principal, lo dia 4 dabril de 1865».
Etimologia de trobar, originalment terme utilitzat pels trobadors per a designar lart de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música Probablement del llatí vulgar tropare, variant reduïda del llatí tardà contropare, parlar figuradament, comparar, derivat de tropus, i aquest, del grec τρόπος, figura retòrica; de crear, inventar formes poètiques es passà a inventar, descobrir, trobar en general.
09 / 100
QUI DIA PASSA, ANY EMPENY