Siga com fóra, el cas és que el seu oncle José Aicart6 va morir lany 1864, només dos anys després de larribada de Joan Baptista a València, i no sabem quina sort va córrer el jove escolà perquè, tot i que làvia materna era viva, no residia, com hem vist, a València.
Lexpedient corresponent als estudis de batxillerat es conserva a lArxiu Històric de la Universitat de València i ens indica que el primer curs que Pastor Aicart va fer en aquella institució va ser 1862/1863. En lexpedient daquell any consten sols tres matèries: primer de llatí: «bueno»; doctrina: «mediano»; i principis daritmètica: «mediano». Les qualificacions milloraren els cursos posteriors i Pastor va acabar el batxillerat en arts el juny de lany 1868, després dhaver aprovat els exàmens finals, i el títol li va ser atorgat amb la qualificació de notable. En el seu expedient, recollit amb data posterior, figura la signatura del director de linstitut, Vicent Boix, destacat intel·lectual i poeta que va participar decisivament en linici de la Renaixença valenciana amb les seues composicions en llengua catalana i a qui Pastor dedicarà una elegia en la seua mort, ocorreguda el 1880. Aquest poema ens indica qui va ser el seu mestre i com el va influir en el conreu de les lletres valencianes. Vicent Boix era, des de 1848, cronista oficial de la ciutat de València, procedia del Col·legi de les Escoles Pies, nucli important de la cultura valenciana i valencianista, don també procedien altres poetes com Pasqual Pérez, Joan Arolas o Lluís Lamarca i on estudiaren també Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta. Boix, professor de llatí i dhistòria a linstitut on estudiava Pastor, era, segons ens explica Sanchis Guarner, «erudit més que poeta», i en valencià escrigué alguns poemes «enyoradissos i historicistes».7 La seua ideologia política el situava entre els republicans lliberals i fou la Junta Revolucionaria sorgida de la revolució de setembre de 1868 que el nomenà director de lInstitut de Segon Ensenyament, on fins aquell moment feia classe. Aquest fet assenyala el compromís polític de Boix. De tota manera, el seu mestratge fou reconegut per tots els poetes valencians i la seua mort va ser verament sentida. Pel que fa al mestratge i la influència que va tenir sobre el jove Pastor Aicart, són significatius els versos que aquest li dedica en un poema inèdit i que es conserva incomplet en la part final.
[]
Un llampec sols feu runa lo cap del vell atleta; un llampec sols feu sendra son pensament sancer, i nera la forta alsina pels segles respectada, que ab son destral troseja ab forta destralada lo destre llenyater.
Varó en virtut y ciencia mes ric quen som nosaltres, per tot feya escoltarse de sos consells la veu; per tot dintrel solcs fondos del cor y la [conciència]8 sembrava llavors vives de caritat y ciencia en nom tot temps de Deu.
En sa sonora sitra trobá dols rims la Pátria per fer a Deu sos càntics, ses cobles a lAmor, y apar que aixina foren llohades nostres festes, quant ens contà llejendes, histories y conquestes del Rey conqueridor.
Amic de les rohines, sa venerada ploma ens senyalà les glòries dels enderrocs antics, y com els nets als avis, cent gestes may contades ens descobrí, y llejendes de trovadors y fades, damics y dennemics.
Jamay tingué la Pàtria del Rat per ell misteris; cantant-ne ses grandeses Regina ladorà, y per plorar llurs penes, patrisi, vat, profeta, torrents amarcs de llàgrimes sa llira de poeta a tots ens arrencà.
[]
Així doncs, tenim en Vicent Boix un dels mestres de Pastor Aicart, que ho va ser no només per un any, ja que foren quatre les assignatures de llatí i dues les dhistòria que el nostre autor va haver de cursar durant el batxillerat. Lambient on es movia Pastor era, per tant, un ambient culte i dun cert compromís polític amb lideari republicà. Entre els documents que tant Joan Baptista Pastor Aicart com el seu fill Juan Pastor Valdés ens deixaren, apareixen els noms de les persones lligades més estretament al metge i escriptor de Beneixama. Resulta més que significatiu veure quins són els seus amics en aquells moments dinstitut i universitat.
Varó en virtut y ciencia mes ric quen som nosaltres, per tot feya escoltarse de sos consells la veu; per tot dintrel solcs fondos del cor y la [conciència]8 sembrava llavors vives de caritat y ciencia en nom tot temps de Deu.
En sa sonora sitra trobá dols rims la Pátria per fer a Deu sos càntics, ses cobles a lAmor, y apar que aixina foren llohades nostres festes, quant ens contà llejendes, histories y conquestes del Rey conqueridor.
Amic de les rohines, sa venerada ploma ens senyalà les glòries dels enderrocs antics, y com els nets als avis, cent gestes may contades ens descobrí, y llejendes de trovadors y fades, damics y dennemics.
Jamay tingué la Pàtria del Rat per ell misteris; cantant-ne ses grandeses Regina ladorà, y per plorar llurs penes, patrisi, vat, profeta, torrents amarcs de llàgrimes sa llira de poeta a tots ens arrencà.
[]
Així doncs, tenim en Vicent Boix un dels mestres de Pastor Aicart, que ho va ser no només per un any, ja que foren quatre les assignatures de llatí i dues les dhistòria que el nostre autor va haver de cursar durant el batxillerat. Lambient on es movia Pastor era, per tant, un ambient culte i dun cert compromís polític amb lideari republicà. Entre els documents que tant Joan Baptista Pastor Aicart com el seu fill Juan Pastor Valdés ens deixaren, apareixen els noms de les persones lligades més estretament al metge i escriptor de Beneixama. Resulta més que significatiu veure quins són els seus amics en aquells moments dinstitut i universitat.
Luis Simarro Lacabra va nàixer a Roma el mateix any que Pastor i va estudiar el batxillerat i la carrera de medicina amb ell. Pertanyia al cercle progressista que sagrupava entorn de les activitats de Vicent Boix, que li va aconseguir un treball al Col·legi de San Rafael, don va ser expulsat quan els religiosos que el regentaven es van assabentar que llegia Darwin. Simarro Lacabra va participar des de les barricades en els esdeveniments que sacsejaren la ciutat de València loctubre de 1869. Més tard, va ser dirigent de la Joventut Republicana. Va treballar en la Institución Libre de Enseñanza i durant 5 anys a París, al costat entre altres de Jean-Martin Charcot, el metge amb qui treballaria només uns anys més tard el vienés Sigmund Freud a lHospital de la Salpêtrière. Simarro Lacabra, que es va fer massó a París, va ser el mestre i una de les principals referències de Santiago Ramón y Cajal.
Fragment duna poesia dedicada a Vicent Boix (quadern 15. Arxiu Pastor Aicart).
Un altre dels joves revolucionaris que estudiava aquells anys amb Pastor Aicart era Amalio Gimeno Cabañas,9 el millor exemple de lextrema joventut dalguns dels participants en lactualitat política daquells moments, que es troba també junt amb Simarro Lacabra en les barricades de loctubre del 69, i és, només amb 19 anys, director del Centro Popular, diari republicà on apareixerien quatre articles de Pastor Aicart.10 També entre els companys de Pastor a les aules de linstitut i de la facultat es trobava Peregrín Casanova. Tanmateix, no trobem cap senyal que ens indique una amistat amb el nostre autor, però sabem que amb els professors Cisternes Fontserré i José Montserrat fou un dels difusors de les teories evolucionistes de Darwin a la facultat de medicina, amb les quals simpatitzaven Amalio Gimeno i Luis Simarro. Teories, però, que tenien en contra a lanatomista Gómez Alaná i al cirurgià Ferrer Viñerta, professors de Pastor Aicart i que influiren de ben segur en la seua opinió contrària també a levolucionisme darwinista.
Trobem, per tant, un apassionant contacte amb els temes candents, tant a nivell polític com científic o literari. Podem imaginar que les relacions amb els altres estudiants i amb els professors com Boix eren constants, València no era una ciutat excessivament gran i és fàcil que uns i altres es trobaren sovint, si compartien il·lusions i afeccions. La Universitat era, a més, el lloc per on passaven quasi tots els esdeveniments polítics importants de la ciutat. Per exemple, el rector Pérez Pujol va impulsar un debat entre membres del claustre i membres de lAssociació Internacional de Treballadors que es va celebrar el 17 de febrer de 1871 i que va constituir tot un escàndol que va arribar a sentir-se fins i tot a les corts de Madrid. Tant el rector Pérez Pujol com el director de lInstitut de Segon Ensenyament es trobaven sempre en les juntes revolucionàries i constituïen veritables forces vives de la ciutat. En fi, tot el que passava a nivell polític o cultural en aquells moments a la ciutat de València, passava al carrer de La Nau, a la institució on estudiava Pastor Aicart, testimoni, per tant, dels anys probablement més interessants del segle xix espanyol.
A banda del sector republicà, estava també el sector valencianista, on ja destacava Teodor Llorente, afecte també al cercle de Boix, però tretze anys major que Pastor i dotze més que Constantí Llombart, el qual per la seua banda i com quasi tots els lletraferits, començà a escriure de ben jove. Pastor Aicart comparteix amb tots aquests autors la inclinació cap a les lletres, la qual cosa el diferenciava de les inquietuds estrictament polítiques dels estudiants de medicina. Quan acaba el batxillerat, amb 18 anys, ja ha escrit tres sarsueles, una col·lecció de poemes en castellà datada el 1868 i algun poema en valencià, que ell, com els altres poetes valencians, anomenarà llemosí, i que recollirà més tard en un quadern amb data de 1870.
2. LES PRIMERES OBRES
En lextensa obra de Pastor Aicart no abunden les anotacions cronològiques, la qual cosa fa que resulte difícil la datació quan es tracta de composicions que resten inèdites. No obstant això, trobem alguna anotació de tant en tant que ens ajuda a reconstruir el procés de creació intel·lectual que va viure el nostre autor. Per això és significatiu trobar la data de les seues primeres composicions, normalment adjudicada al conjunt dun quadern, cosa que implica, quan es tracta dun quadern de poesia, la probabilitat que alguns dels poemes que shi troben hagen estat escrits abans. Lany 1867 és la data més antiga que es troba en les composicions de Pastor Aicart, tot i que dins del que anomenarem Cuaderno de 1867 hi ha una composició que porta la data de 1866. A banda daquest quadern complet i datat, a larxiu nhi ha un altre dincomplet, que anomenarem Cuaderno juvenil incompleto, però podem afirmar, pel tipus de lletra perfectament llegible i amb un cert aire juvenil, que es tracta dun quadern o bé de la mateixa època o fins i tot dalgun moment anterior a 1867, cosa que ens situa en els anys dadolescència. Del que no hi ha dubte és que Pastor va compondre la major part daquests quaderns amb menys de 18 anys i que, per tant, els seus interessos literaris comencen abans de linici dels estudis universitaris.