Pel que fa als quaderns, podem dir que es tracta duna bona quantitat de fulls cosits a mà; el Cuaderno de 1867, que és el que es troba complet, du una inscripció que assenyala «las más antiguas» i que recull, en 184 fulls, 63 poesies en castellà manuscrites amb lletra clara i sensiblement diferent de la lletra que farà servir dadult. La temàtica daquest poemari és una mica heterogènia, però destaquen per damunt de tot les poesies damor i desamor, les dedicades a la família, també les religioses, històriques i fins i tot un breu capítol al final amb poemes dedicats a la sensualitat completament atípics dins de la temàtica de Pastor Aicart. Gràcies a aquestes podem imaginar alguns dels trets de la personalitat del jove Joan Baptista, que podríem definir com un jove romàntic, apassionat i enamoradís, que escriu poemes per allunyar els fantasmes dels amors no correspostos, com ocorre per exemple en «A ti», «A Leonor», «A una niña» o «Oriental», poemes amb els quals ens indica la manca de sort en als amors juvenils, la qual cosa el mou a la ràbia que expressa amb versos com aquests:
Una mujer o virgen
que fascinara
con sus ojos de fuego
mi pura alma
fue la primera
ilusión que mis ojos
dormidos vieran.
[]
A esa virgen hermosa,
ángel del cielo,
dediqué mis amores
por largo tiempo.
Tiempo perdido
regado con el llanto
del pecho mío.
O bé,
¡¡¡POBRE NIÑA!!!
Siempre me dices que tu amor es puro
y que su llama es bella
que la ilusión que sobre mí formaste
es la ilusión primera
y lloras, si yo lloro, y te entristeces
sin que yo me entristezca
y cuando río, ríes, sin que nunca
te augure un mal, mi flema.
Y me llamas tu amor, tu ingenuo amante
tu felicidad ciega
sin que jamás, jamás te desconcierte
de mi amor la bajeza.
¿Acaso crees que yo no veo aquello
que tu quieres que no vea?
¿Juzgas acaso que tu amante es bobo,
es lelo, o es babieca?
¿Te parece mujer que de ese modo
se engaña ya a cualquiera
haciéndole así ver lo blanco, negro;
la tosca guija, perla?
¿No conoces Leonor que tu desgracia
como raíz se eleva
no a la potencia quinta ni a la octava
sino a la potencia enésima?
¿Acaso es justo hacer que trague el prójimo
lo que tragar no quiera
haciendo viva siempre de esperanzas
y además de apariencias?
Mal lo has pensado, si ganar querías
con tal estratagema
un corazón amante y desprendido
de la volubre [sic] tierra.
Si tus ojos hinchados y perdidos
[] brillantes fueran,
y fueran tus cabellos casi rubios
de sebo las guedejas,
si tu rostro nefando, de querubes
tomara su belleza
y tu voz del ruiseñor el eco puro
¡Oh pobre niña! fuera,
quizá entonces, quizá mi amor perdido
y mi pura existencia
para atarnos con lazo indestructible
sin acordar te diera.
Pero en tanto, Leonor, pídele al cielo
que aunque eres pobre y fea
un hombre te depare que te lleve
de la mano a la Iglesia.
Leonor, a qui també dedica un poema damor en aquest quadern, rep ací les ires juvenils del poeta que sembla haver estat confús per loferta dun amor més carnal que finalment ha sabut rebutjar. Aquesta característica torna a aparéixer en el poema dedicat a Manuel Candela recollit en el 1r Quadern Llemosí.11 El poeta és dur en els seus atacs a aquestes joves. A banda de Leonor, també tenim J. S., inicials que coincideixen (potser no corresponen) amb les de la seua primera esposa i que reben aquests versos dedicats a «Un recuerdo»:
Yo te amé con delirio y tus desdenes y tu desprecio, con amor pagaba. Y tú infiel y traidora te burlaste.
[]
El agravio borrar con tal venganza, en vez de un sí un no como una bola me encajaste; sin duda porque nada creiste que es al hombre más odioso que una fresca y enorme calabaza
[] no olvides que aún quedan hombres, que tragarte hagan no un no, como el que diste a mis amores, Sino mil, que te cierren la senda de casada.
Pastor Aicart sexercita també en lart de la poesia per a lloar aquells elements de la vida que més estima, que són sense dubte la família, «A mi madre», «A mis padres», «A mi hermano Federico», «Una lágrima», aquests dos últims, càntics al seu germà Federico, mort als 7 anys, quan el poeta en tenia 10:
De un hermano querido, canto y lloro con himno funeral que el alma eleva al cielo de los justos, do reside su bello espíritu, la amistad eterna. Canto el amor que un tiempo nos unía, y elevo a su cariño, la sincera y fraternal canción con que mi pecho de su vida el recuerdo fiel celebra.
[]
Hermoso amaneció, con la sonrisa de la infancia feliz y la inocencia en sus labios de rosas y de ventura. Alegre el corazón sin una pena, y anocheció cadáver yerto y frío, sin que sus labios trémulos pudieran un adiós darme que en el pecho triste hallara de dolor la pura esencia. Dolor acerbo el corazón amante, con su muerte sintió que la cruel flecha de la amistad perdida y del cariño, la fugaz sombra y dolorosa idea, su centro traspasaron iracundas derramando el veneno de las penas. Murió en su infancia, cuando sueños de oro de rosas, de ventura y de inocencia en el cielo sereno de su dicha se mostraban cual muestran las estrellas.
O també aquest sonet:
A MI HERMANO FEDERICO[][]
Hoy, hermano, dedícote este canto, como un recuerdo fiel de tu ventura, y como muestra de tu amor que aún dura en mi pecho hoy herido por el llanto.
Tú que ves desde el Cielo mi quebranto apurar ya la copa de amargura, ruega a ese Dios que la convierta en pura copa de paz, y amor por su amor santo.
Hoy que yo triste en mi devoto anhelo uno por uno recuerdo de tu historia los tristes pasos con que fuiste al cielo deja que cante por tu bien y gloria tu dicha tanta con piadoso celo, y que guarde tu vida en mi memoria.
En general, la resta de poemes són càntics a la religió («La religión», «A Nuestra Señora de los Desamparados»), a la història dEspanya o de València o poemes lírics o bucòlics dedicats a les estacions de lany o al poble. Es troben ací ja algunes de les característiques de la poesia de Pastor Aicart, però encara duna manera vacil·lant o incipient. Poesia dun cert gust romàntic, amb exaltacions del camp o de la nit, poesies que canten les glòries dantics temps viscuts per la pàtria o per la ciutat de València, objecte destacat al llarg de la seua obra. Destaquen per la temàtica els poemes mínimament sensuals, inspiració que deixarà destar present en els poemes posteriors i que ací es manifesta amb «La noche de San Juan», una invitació al ball de les joves; «Anacreóntica», amb cants al deu Bacus; o «Erótica», que reproduïm tot seguit amb dificultats per la cal·ligrafia confusa.
ERÓTICA
Ya reyna primavera, ya al delicioso prado anima nueva vida, ya el aura en vuelo raudo agita de las flores el elevado tallo. Ya el arroyo serpea entre las flores marino, y verde yerba, alfombra los montes y los llanos. Amor nos brinda amores, Venus nos brinda alhagos [sic], Baco siempre festivo,
[]
Gocemos en buena hora de amor el bello encanto, y el rico vino apague la pena del [cuitado?]
Els poemes del Cuaderno de 1867 són també de mètrica diversa i tots transmeten la vibració de ladolescent pel que fa a lestil i a lús del llenguatge. Alguns temes daquesta primera incursió en el món de la poesia tornaran a aparéixer i reaparéixer en lobra del nostre autor, altres deixaran de mostrar-se fruit com eren de la seua joventut. Sabem, per tant, que a València, mentre estudiava el batxillerat, o al poble on passava els estius, ja era un jove enamorat i que féu les seues primeres incursions en el món dels afectes. Un món que li provocava no pocs trasbalsos i problemes i que el va dur a conéixer aviat a qui seria més tard la seua primera esposa, Josefa (Pepica com ell li deia) Sanjuán Payá. «A Pepica» és, per exemple, un poema del 1r Quadern Llemosí.
Ens crida també latenció que cap daquests primers poemes té un contingut polític, i és precisament en aquests anys quan Pastor Aicart començarà la seua llarga trajectòria en el món de la premsa ideològica. I no podem dir que lescriptor no utilitzara mai la poesia per defensar els seus ideals polítics, perquè hi ha posteriorment nombrosos exemples daquest fet. Més aviat, podem dir que no ho va fer en les seues primeres composicions poètiques, que tal vegada considerava aleshores un territori definit per a un altre tipus de batalles de caire més personal.
Ens crida també latenció que cap daquests primers poemes té un contingut polític, i és precisament en aquests anys quan Pastor Aicart començarà la seua llarga trajectòria en el món de la premsa ideològica. I no podem dir que lescriptor no utilitzara mai la poesia per defensar els seus ideals polítics, perquè hi ha posteriorment nombrosos exemples daquest fet. Més aviat, podem dir que no ho va fer en les seues primeres composicions poètiques, que tal vegada considerava aleshores un territori definit per a un altre tipus de batalles de caire més personal.
Pel que fa al Cuaderno juvenil incompleto, es tracta dun recull de poesies en castellà que arriba fins a les 340 pàgines i acaba amb una composició incompleta titulada «En el festín». Del Cuaderno juvenil incompleto manquen més dun centenar de fulls dun total de més de 340. En el primer full, una anotació posterior, probablement feta per Juan Pastor, indica la data de 1871, però tant la temàtica com el tipus de lletra fa pensar que en realitat podria ser més antic. Els poemes tenen una estructura i una temàtica molt semblant a les que shi veuen al Cuaderno de 1867, abunden les composicions líriques sobre lamor o bucòliques, com «Mi aldea», que reflecteixen les primeres vivències de Pastor Aicart i busquen normalment una rima i un ritme encara imprecisos. En els versos hi ha una correcció posterior que afina lexpressió i poleix la cadència daquests primerencs assaigs poètics. En tot moment es mostra el caràcter dun jove sensible, que enyora el seu poble, que canta a la naturalesa i que viu lamor duna manera desencisada i problemàtica.
Vivo lejos de ti, y en tu recuerdo, goza el alma soñando su ventura, como el cautivo en su prisión oscura la dulce libertad; y con el sol que tus vallados riega, olas volando de arrebol y oro, nadando en luz mi gigantesco coro a saludarte va.
Todo en ti es bello y a mi amor le dice que en ti sonríe el corazón y goza, que es más rica en amor la humilde choza, que el mágico artesón.12
O bé:
Yo amé un día sin enojos en el altar de mi fe con la pureza de un ángel los sueños de una mujer. La fingí diosa del alma en mi amorosa altivez, y la soñé en su hermosura del ser de mi vida el ser.