Els estudis densenyament secundari, els va cursar a la High School for Girls de Swansea des de setembre de 1929 ns a juny de 1937, és a dir, dels dotze als vint anys. Com cal esperar daquestes primeres dècades del segle XX, leducació tant secundària com universitària es trobava rígidament segregada per sexes i profundament marcada pel tarannà ideològic de la direcció del centre. A Lawrence li agradava recordar que fou la directora de la seua escola, H. M. Cameron, que ella anomenava «la feminista escocesa», qui va marcar els seus anys de formació adolescent. En una carta de recomanació que la senyoreta Cameron li va escriure el 2 de maig de 1940, destaca, duna banda, la fermesa, la diligència, lentusiasme i la curiositat intel·lectual mostrats palesament per Lawrence en treballs sempre mereixedors de la nota més alta; i duna altra, el que ja seria una constant en el seu futur: la capacitat per a les llengües, tant langlès, com el francès, lalemany i el llatí i llurs literatures; raó per la qual conava que podria ensenyar-ne qualsevol.
Aquest període, fonamental per a lescriptora, transcorre determinat pels principals esdeveniments de la vida gal·lesa, entre les dues guerres mundials i els seus efectes posteriors. Políticament, els anys vint veieren la davallada del liberalisme i el fenomen del creixement del partit laborista, les tesis del qual van arrelar en el poble gal·lès duna forma majoritària. Alhora, però, va nàixer un nou moviment polític de caire nacionalista que es concentrava en el Plaid Cymru (fundat lany 1922) i el moviment juvenil Urdd Gobaith Cymru. Tots dos sorgiren com a fruit de la consciència del perill que corria la llengua. Els censos lingüístics daquella època com els de la resta del segle mostren clarament, com hem dit adés, la dramàtica davallada dels gal·lesoparlants. Des de 1927 comença a establir-shi lidioma com a assignatura i més tard es constituïren les primeres escoles densenyament en gal·lès. Ara bé, això no afectà leducació de Lawrence, que fou íntegrament en anglès.
Daquests anys a linstitut de Swansea, Lawrence no va deixar-ne testimonis, tret de les cartes de recomanació de la directora i un currículum telegràc, escrit després de passar per Cambridge, on especica que havia jugat en lequip dhoquei de lescola durant els sis anys destada al centre. Tot i que el llarg nombre danys dedicats a aquest esport dóna idea del gust i dedicació que la gal·lesa hi va posar, no es troben referències a un intent de reprendrel durant la vida a Catalunya. Cal recordar, com explica lhistoriador Francesc Forn i Salvà, que Arenys de Munt el poble on Lawrence va viure més dun quart de segle acabaria per celebrar com el seu esport rei, a partir de la segona meitat dels anys seixanta, lhoquei. Com a part dels projectes de transformació de laspecte urbanístic de la vila que es van dur a terme durant la segona meitat dels cinquanta, es va inaugurar, en 1959, gràcies a lajut econòmic de la Diputació de Barcelona, una pista dhoquei. Ara bé, si es té en compte el fort ambient masculí i, ns i tot, ideològicament marcat de lesport en aquells anys de postguerra, no sorprèn que Lawrence no mostrara cap interès per lauge local daquest esport que tant havia gaudit en els seus anys dadolescència. Com explica Kathleen Richmond, Pilar Primo de Rivera havia sentit la necessitat de dissociar lesport de les connotacions de feminisme i de reestablir-lo com una activitat menys associada a lentreteniment i més a la millora de la salut de les dones. Aquesta idea sintonitzava amb la consideració exposada en la premsa falangista que lesport era una activitat disciplinada, controlada per lEstat i avantatjosa des del punt de vista eugenèsic. Els programes de la Secció Femenina per a lesport i leducació física es van convertir en espectacles i expressions dadhesió al règim. Davant aquest control franquista de les activitats esportives, Lawrence va optar per transformar el que a ulls de tothom era la vulgar bassa daigües somortes del mas dArenys de Munt en una seductora piscina de cristall. El món podria aplaudir els exercicis rítmics i patriòtics de les joves falangistes i emocionar-se davant els càntics i balls regionals, mentre ella, sola i acaronada pel vent que sescolava entre aquells arbres del Maresme, es capbussava desesperada a la recerca del tresor silenciós del fons.
II. DE CAMBRIDGE A MÈXIC
Les excel·lents qualicacions acadèmiques aconseguides a linstitut per Esyllt Thomas Lawrence, una alumna capaç de qualsevol sacrici per tal de continuar pel camí dels estudis, la van fer mereixedora duna beca per a la Universitat de Cambridge, cosa no gens fàcil per a una dona, i a més gal·lesa, en aquells anys de depressió econòmica. Explica Deirdre Beddoe que les dones gal·leses han estat sempre invisibles, ja que la identitat de Gal·les com a país sha basat tradicionalment en lexistència de tres grups masculins: els miners, el jugadors de rugbi i els cantors de cors. Davant aquestes imatges masculines, en sorgeixen unes altres, que han funcionat i funcionen tant al país com a la resta de Gran Bretanya i que estructuren les dones gal·leses en certes categories. Aquests estereotips són: el de la mare, el de la senyora abillada amb el vestit folklòric, el de la beata i el de la sexy. No ha hi dubte que, a larribada a lexclusiu recinte universitari, Lawrence hagué de trencar la reticència de professors i alumnes davant aquella jove amb accent gal·lès.
La beca que havia rebut era per al Newnham College, un college femení «dins el cor duna universitat mixta», com sanuncia encara avui la institució, que, dirigida aleshores per Joan Pernel Stratchey, formava part dels vint-i-vuit colleges de Cambridge. Allí romandria de 1937 a 1940. Aquesta institució educativa havia iniciat el seu camí en una casa situada a Regent Street, Cambridge, en 1871 amb només cinc estudiants. Un any abans havien començat a fer classes per a joves a la ciutat, i com que la demanda per una educació superior femenina es feia cada dia més important, Henry Sidgwick, un dels organitzadors de les lliçons, va prendre la decisió, després de convèncer Anne Jemima Clough, que ella sen fera càrrec i que llogara una casa perquè les alumnes shi pogueren quedar i assistir sense molèsties de desplaçaments continus. Serà en 1875 quan nalment Newnham Hall va obrir les portes al lloc actual, Sidgwick Avenue, a una matrícula més gran i es va convertir en el segon college que admetia dones, ja que el primer havia estat el Girton College. També shi van construir laboratoris i una biblioteca, perquè a les alumnes no sels permetia laccés a aquestes dependències de la Universitat central.
El programa destudis que oferia el Newnham estava dissenyat per a les estudiants que en general arribaven amb una educació menys estructurada que la dels seus col·legues masculins, contràriament al Girton, que acceptava dones amb les mateixes condicions que els homes i els oferia el mateix currículum. Tot i que els estudiants masculins acabaven les llicenciatures en tres anys, les alumnes del Newnham podien arribar a fer-ho després de quatre. No fou ns 1921 que es va permetre a les dones obtenir una llicenciatura, perquè ns aleshores sels atorgava un certicat destudis. Entre les alumnes destacades que hi han passat durant el segle XX es troben Germaine Greer, Sylvia Plath, Emma Thompson, Margaret Drabble, Diane Abbot i Patricia Hewitt.
En larxiu de Lawrence es conserven diferents treballs de curs de les assignatures dassaig, prosa i traducció alemanyes, i dassaig i prosa franceses. Els comentaris dels professors assenyalen les bones idees i lestil clar, concís però ric, en la relació didees. És indubtable que els anys a Cambridge li deixaren una petjada inesborrable per a la resta de la vida. Com ella recordarà anys més tard amb orgull profund i sentit en larticle «Leducació a Cambridge», publicat a Quaderns de lExili el juny de 1946, la fascinació per les activitats que tenien lloc al voltant de la vida acadèmica, els passeigs, les tertúlies literàries entre estudiants, el sistema de tutories amb professors de prestigi i lestudi de matèries que li interessaven lhavien acompanyada sempre dençà que va passar per les aules del Newnham. La lliçó més important daquells anys, però, va ser la que correspon a la part més crucial de «leducació de tot home i de tota dona»: la d«aprendre a ser lliure». Per estranyes que pogueren semblar les seues idees en els ambients dorigen, continua explicant Lawrence en una referència amagada al rerefons propi, «a Cambridge la llavor del seu pensament trobarà un lloc i un ambient adequats on créixer». És ací lesperit que sempre la va acompanyar i lorigen del seu orgull intel·lectual: la llibertat de pensament i actuació.
Dentre aquells records, cal destacar, tal com ella ho fa, la trobada amb Virginia Woolf uns anys abans del seu suïcidi, produït en 1941. Les nebodes de lescriptora, Anne i Judith nascudes en 1916 i 1918, respectivament, van convidar Lawrence a conèixer-la un capvespre de novembre. Les joves eren lles del germà menut de Woolf, Adrian Stephen, casat amb Karis Costelloe. El Newnham College i el Girton College, les dues institucions femenines de Cambridge, ja havien organitzat una sèrie de conferències de lescriptora en 1928. El 20 doctubre va parlar a The Arts Society, del Newnham College, i aquestes conferències van donar com a resultat A Room of Ones Own (Una habitació pròpia, 1929). La imatge de la famosa autora «fumant petits cigars», mentre totes estaven assegudes a terra al voltat de la llar, en lhabitació dAnne, amb els llums apagats, mentre les ames de la xemeneia «acusaven el seu perl ben dibuixat i sil·luminava el seu cabell suau, que començava a blanquejar», va colpir profundament la gal·lesa. Més encara si es té en compte, com Lawrence assenyala, que no es veia «ni una ombra, en la seva cara vivaç i enèrgica, de la tragèdia que se lhavia demportar uns quants anys més tard». Els escrits de Woolf, especialment Una habitació pròpia, assaig fonamental del feminisme modern per la discussió que shi fa de la problemàtica de la dona escriptora, és citat per Lawrence en diversos articles.
A Cambridge, una altra de les inuències importants és les idees polítiques desquerra. En una carta del 23 dagost de 1991 Ferran de Pol explica a Josep-Vicent Garcia, a propòsit de la caiguda del comunisme a la URSS, que «lEsyllt ns va ser comunista en els seus anys de Cambridge, una comunista crítica i que posava nerviosos els dirigents universitaris», per afegir-hi a continuació: «No cal dir que després ho va deixar córrer». Lawrence recorda com un bon nombre dels seus amics socialistes i comunistes, esperonats per lideal dun món millor, sallistaren ràpidament a les confrontacions bèl·liques que van commoure la segona meitat del segle, i van morir a la Guerra Civil Espanyola i a la Segona Guerra Mundial. Molts amics seus, explica, van ser membres del Cos Universitari dAviació, i van fer-se pilots de la RAF en esclatar el conicte armat en 1939.