La col·laboració entre les organitzacions de loposició democràtica valenciana es va concretar en la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.16 Lorganisme «unitari, autònom i independent de qualsevol altre» exigia participar en lapertura del procés constituent de lEstat espanyol, el reconeixement de la personalitat política diferenciada del País Valencià, la immediata cooficialitat del valencià i la creació duna Generalitat provisional.17 També es proposava la constitució de lAssemblea del País Valencià, organisme al qual haurien de sumar-se les forces polítiques, sindicals, socials, i les individualitats amb significació democràtica.18 Al temps que sorgia la Taula, Coordinación Democrática assumia la reivindicació de loposició democràtica catalana de restablir un govern provisional.19
La presentació pública de la Taula va coincidir amb la I Reunió dEscriptors dels Països Catalans, la visita dels ministres dEducació i Ciència Carlos Robles Piquer i de Relacions Sindicals Rodolfo Martín Villa, i la conferència de Jordi Pujol, organitzada per lInstituto Social Empresarial molt vinculat al PDLPV. La trobada dels escriptors es va caracteritzar per la seua intensa politització. Per als assistents, els Països Catalans constituïen una comunitat nacional.20 El ministre dEducació anuncià que en determinades regions leducació dels xiquets seria no solament bilingüe sinó també bicultural.21 Per la seua banda, Pujol reivindicà lespecificitat catalana en dos qüestions cabdals: la unitat de loposició i el pactisme polític.22 I en matèria autonòmica demanà per a Catalunya i el País Valencià el «dret a protagonitzar una nova política dins un Estat lliure i democràtic».23 El polític català no entrà en precisions sobre loposició democràtica valenciana amb representants de la qual va sopar en acabar la seua conferència, però sí sobre la situació de les entitats financeres catalanes presents a la regió valenciana.24 Eixa mateixa nit, el ministre Martín Villa clausurava a València lassemblea nacional de la Unió dEmpresaris de Banca, Borsa i Estalvi.25
Lopció per la ruptura
A les primeries de setembre, es va celebrar a Madrid una cimera de loposició democràtica.60 Lorganisme unitari valencià acudia a la reunió amb la premissa del seu «rebuig generalitzat del reformisme», postura que, en canvi, no explicitaren lAssemblea de Catalunya, lAssemblea Democràtica de Mallorca ni lAssemblea de Menorca.61 El debat a porta tancada resultà difícil sobretot a causa de la incomprensió que suscitava el plantejament federalitzant de la Taula.62 Aquest es concretà en la següent proposta clarament rupturista i distanciada dels esquemes del govern i de loposició moderada:
Linici dun període constituent amb la creació de les formes de govern provisional a nivell de lEstat, de les nacionalitats i de les regions, que les forces democràtiques unitàriament reivindiquen. Durant aquest període constituent, els pobles de lEstat espanyol decidiran la forma destat i de govern i, així mateix, aprovaran autònomament els corresponents estatuts dautonomia o aquelles altres formes dautogovern que caracteritzaran al [sic] seu propi futur lliure i democràtic.63
Al final de la reunió es va acordar a proposta de la Taula la creació duna comissió denllaç integrada per dos representants de cadascuna de les instàncies unitàries. Es tractava dinstaurar un únic instrument dactuació conjunta de loposició i de laprovació d«un programa polític unitari de ruptura democràtica que òbriga un període constituent».64 Segons va declarar a la premsa Joaquín Ruiz-Giménez, el principal objectiu de la trobada havia estat explorar les possibilitats duna estratègia unitària. Per la seua banda, Enrique Múgica presentat per la premsa com lloctinent de Felipe González va traslladar als mitjans els tres requisits que, a criteri del PSOE, possibilitarien un pacte amb el govern, a saber: legalització de tots els partits i sindicats, negociació dun calendari dactuacions i obertura dun procés constituent. En contra del criteri de la Taula, Múgica va sostenir que no era necessària la constitució dun govern provisional.65 Tampoc la idea valenciana dorganitzar mobilitzacions populars en favor dels drets nacionals i de lamnistia sense exclusions li semblaven acceptables.66 Ernest Sena UDPV, Carles Dolç MCPV, Josep Lluís Blasco PSAN i Joan Garcés PSPV eixiren malhumorats de la reunió. La qüestió de les nacionalitats havia quedat ajornada, la qual cosa augurava creixents tensions al si de la Taula. Únicament Doro Balaguer PCE es pronuncià en termes més optimistes: «la reunió apropa i possibilita la ruptura».67 El Consell de Forces Polítiques de Catalunya integrat per organitzacions de centre i dreta no va assistir a la reunió. Lens unitari català havia optat per negociar separadament amb el poder central.68
La vespra de la Diada de Catalunya, Adolfo Suárez anuncià laprovació governamental del projecte de llei per a la reforma política. A lendemà mateix, Vicent Ventura afirmava que «el resurgir de la conciencia nacional del País Valenciano es muy parecido al de Catalunya, aunque, en definitiva, se trata de una misma área cultural e histórica».69 Eixe era també el punt de vista del democristià Vicent Miquel, el qual sostindrà que «el mot valencianista [] està ple de connotacions reaccionàries» i que «la nostra nacionalitat és la dels Països Catalans».70 Poc després, Vicent Ventura abandonava el PSPV. La seua decisió venia motivada per «alguna actitud del PSPV a la Taula rebaixant les exigències de lEstatut» i pel fet que alguns militants destacats hagueren «posat en dubte que els Països catalans existeixin».71
Poc després, es van celebrar a Peníscola i València dos actes dabast estatal i amb significació política oposada. Per una banda, José Luis Pérez Tahoces, delegat nacional de províncies de la Secretaría General del Movimiento, inaugurava un curs sobre el regionalisme.72 Per altra, al Nou Estadi del Llevant Unió Esportiva de València saplegaven trenta mil persones en la Trobada dels Pobles. A diferència de la reunió dels hòmens del règim, l«acte de germanor de totes les nacionalitats de lestat espanyol», la «gran manifestació de tota la valencianitat democràtica en lluita per la llibertat» que comptà amb el suport de la Taula i la presència de Simón Sánchez Montero va ser objecte de tota mena dentrebancs. Lexplosió uns dies abans de dos artefactes, la prohibició de la cavalcada anunciadora, la concessió el mateix dia de lautorització governativa i la suspensió de lacte per ordre de Mariano Nicolás posaren en evidència la contrarietat dels medis oficials. Curiosament o no tant les reticències procediren també de certs ambients catalans.73 Arran de la prohibició, els representants de la Taula no pogueren fer públic el seu comunicat ni assumir el protagonisme que els organitzadors els havien reservat. Sense haver de patir cap interrupció, al curs de Peníscola sexposaren les directrius governamentals en matèria territorial, les quals passaven pel reconeixement de «la importancia del hecho regional», «la diversidad de pueblos integrados en la unidad indisoluble de España» i «la conveniencia de crear aquellos instrumentos que propicien la representación y gestión de los propios intereses por parte de cada una de las Regiones».74 El tractament oficial de la qüestió valenciana no era acceptat per la Taula: «els nostres drets com a poble continuen essent-nos negats com ha quedat ben evidenciat en el darrer discurs del president del govern». Així les coses, lens unitari anuncià la celebració, el 9 doctubre, del Dia Nacional del País Valencià. Amb la programació daquest acte de masses, la Taula insistia en la seua principal demanda: «aconseguir el nostre estatut dautonomia i la nostra Generalitat».75
En el curs de Peníscola, George Pierret, secretari general de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes dEuropa òrgan consultiu de la Comunitat Econòmica Europea va afirmar que «la política regionalista no es sólo una coordenada del problema político interior, sino que es también, tal vez, una necesidad impuesta por la política internacional» i va insistir en el doble caràcter representatiu i instrumental que les regions tenien a Europa. La diversitat de la CEE es feia efectiva a través de les regions. Aquestes frenaven la tendencial concentració de lactivitat econòmica en les zones industrials pròximes al Rhin. Països com Gran Bretanya i Irlanda havien condicionat el seu ingrés a lexistència duna autèntica política regional. Recentment, shavia creat un Fons dInversió Regional. Preguntat sobre la relació entre regionalisme i la integració espanyola en la CEE, George Pierret va contestar:
En el curs de Peníscola, George Pierret, secretari general de la Conferència de les Regions Perifèriques Marítimes dEuropa òrgan consultiu de la Comunitat Econòmica Europea va afirmar que «la política regionalista no es sólo una coordenada del problema político interior, sino que es también, tal vez, una necesidad impuesta por la política internacional» i va insistir en el doble caràcter representatiu i instrumental que les regions tenien a Europa. La diversitat de la CEE es feia efectiva a través de les regions. Aquestes frenaven la tendencial concentració de lactivitat econòmica en les zones industrials pròximes al Rhin. Països com Gran Bretanya i Irlanda havien condicionat el seu ingrés a lexistència duna autèntica política regional. Recentment, shavia creat un Fons dInversió Regional. Preguntat sobre la relació entre regionalisme i la integració espanyola en la CEE, George Pierret va contestar:
El regionalismo es una oportunidad no sólo para resolver problemas, sino para plantear el destino de nuestros pueblos de una forma armónica. El peor peligro que puede ocurrirle a nuestro continente sería una uniformización.76
La primera reunió de la comissió denllaç dels organismes unitaris de loposició es va celebrar a València.77 Malgrat estar convocats, no hi van assistir els representants del Consello de Forzas Políticas Galegas entre les qüestions a tractar a València no es trobava lopció federalista, ni els del Consell de Forces Polítiques de Catalunya rebutjaven lestratègia negociadora conjunta ni les forces opositores basques no tenien cap instància unitària.78 A més a més, no es va admetre la intervenció dun portaveu Emilio Ruiz Pérez de tres organitzacions polítiques no integrades en Coordinación Democrática de Andalucía.79 La comissió denllaç va acordar la formulació dun programa polític, recollit en el document La alternativa para la democracia.80 Així mateix, va decidir la constitució de la Plataforma dOrganismes Democràtics, lorganisme unitari de loposició amb la base representativa més ampla de tots els existents.81 El representant de lAssemblea de Catalunya va sostindre que «la defensa de los intereses de Cataluña pasa por la unidad de la oposición y no por negociaciones hechas por el Gobierno».82 De nou, la principal reivindicació de la Taula va resultar ser la més controvertida: