[] las principales dificultades las presentó la Delegación valenciana, que, de acuerdo con el mandato que tenía, exigía la constitución de un Gobierno autónomo provisional desde el momento de la ruptura democrática.83
Sense dubte, la Taula havia aconseguit situar la qüestió valenciana com a peça crítica de lescenari polític estatal.84 La vespra de la reunió, el PSPV acordà una estratègia amb la UDPV en matèria estatutària, així com linici de converses amb el MCPV i el PCV per tal darticular una coalició electoral desquerres.85 Mentrestant, a Peníscola continuava el curs sobre el regionalisme. En la seua ponència, Manuel Thomás de Carranza va afirmar que nacionalisme i regionalisme no shavien de confondre. En el passat i sense resultats satisfactoris, lEstat havia intentat la descentralització a través de les províncies. També calia superar lapoliticisme del període tecnocràtic, el qual no integrava adequadament la participació ciutadana.86 LEstat havia de ser el gran instrument moderador que potenciara a través de la transferència de fons el desenvolupament equilibrat de totes les regions. Per la seua banda, Rafael Ossa Echaburu redactor en cap de La Gaceta del Norte va abordar la qüestió del regionalisme basc. En la seua opinió, en aquelles províncies existia una majoria sociològica procliu a conciliar la unitat amb la diversitat. Les lleis havien de reconéixer lexistència duna regió i dotar-la dun règim especial. Amb caràcter general, resultava urgent la necessitat d«institucionalizar las regiones, alejando el peligro de pasar de un centralismo a una hemorragia de particularismo».87 En consonància amb aquestes idees, el ple de la Diputació Provincial de Castelló acordà demanar al govern la concessió dun estatut dautonomia per al País Valencià.88 Així mateix, la Taula sol·licità al govern civil el permís necessari per a celebrar, el 9 doctubre, un míting en la Plaça de Bous de València commemoratiu del Dia Nacional del País Valencià.89
La comissió executiva de Coordinación Democrática havia danalitzar el document aprovat a València. Però loperativitat daquest organisme unitari estava sent seriament qüestionada. Per uns perquè aglutinava forces polítiques amb enormes diferències ideològiques i de representativitat.90 Per altres, atés el seu plantejament en matèria de nacionalitats i regions.91 Així les coses, ID, PSP i PSOE ni assistien a les reunions ni ratificaven el document La alternativa para la democracia. Aquestes organitzacions al·legaven tenir problemes amb la presència dAntonio García Trevijano circulava un dossier suposadament comprometedor en relació a la seua intervenció en el procés dindependència de Guinea Ecuatorial.92 La Taula sí va manifestar la seua adhesió al document de València, laprovació del qual valorava com «un paso adelante en la unidad de la oposición para la ruptura democrática y la conquista de la libertad y la autonomía del País Valenciano».93 De les setze organitzacions integrades en lens opositor, solament UDPV es va negar a signar el document. També van ratificar el text aprovat a València lAssemblea de Catalunya, la Taboa de Galicia, el Consell de les Illes i Coordinación de Fuerzas Políticas de Canarias.94
Aleshores, lambaixador Manuel Thomás de Carranza fent de portaveu del govern declarava a Peníscola que la voluntat de «crear hechos diferenciales absurdos» amb la finalitat de comprometre la unitat del país representava un «atentado de lesa Patria» que havia de ser «indiscutiblemente perseguido y repudiado». La pròxima convocatòria deleccions generals exigia reforçar la intensitat dialèctica enfront dels particularismes nacionalistes. Els delegats provincials del Movimiento els quals estaven cridats a col·laborar democràticament amb el govern havien de ser-ne ben conscients.95 En lacte de clausura del curs de Peníscola, Pérez Tahoces va recordar la decisió governamental dencomanar a les pròximes Corts la institucionalització de les regions. Des de lòptica del govern, la qüestió regional quedava indissociablement unida a les properes eleccions generals.96 Probablement, aquesta voluntat oficial dajornar la qüestió va motivar la prohibició dels actes del 9 doctubre.97 La tensió ocasionada pel recent assassinat del president de la Diputació Provincial de Guipúscoa, el desplegament dun fort dispositiu policial, i la incomoditat generada per la pluja acabaren de dissuadir els convocants.98 Els mitjans de premsa dàmbit estatal ABC i El País no es van fer ressó de la prohibició. Per la seua banda, leditorial Curial publicava un nou llibre de Joan Fuster: La decadència al País Valencià.99
Lhegemonia de lesquema reformista
Després de setmanes dajornaments, es va reunir la comissió executiva de Coordinación Democrática. El pols mantingut entre García Trevijano i ID, PSOE i PSP es va resoldre en favor daquestes organitzacions polítiques. En la reunió es tractà el document aprovat a València per la comissió denllaç. La filiació política dels integrants de la comissió cinc comunistes, tres independents, dos socialistes i dos maoistes suposava un greu entrebanc per a les organitzacions reformistes.100 Entre elles, shi trobava Izquierda Democrática, que va acordar no ratificar ni el preàmbul, ni diversos aspectes programàtics del document. Aquesta organització democratacristiana es comprometia a impulsar una rectificació substancial de lestratègia de Coordinación Democrática. En concret, ID anava a maniobrar en favor del «reconocimiento expreso del proceso electoral libre como momento clave de la ruptura democrática» i «la aceptación de un principio de tregua con renuncia a las movilizaciones callejeras por motivos políticos durante el proceso de negociación Gobierno-oposición».101 Novament, laspecte que més polèmica va suscitar va ser el referit a lautonomia de les nacionalitats i regions. Les organitzacions grans PCE, PSP, ID i PSOE estaven dacord en limitar el caràcter de nacionalitat a Catalunya, País Basc i Galícia i soposaven a les reivindicacions de la Taula. A més a més, proposaren la creació duna comissió negociadora amb el govern integrada per deu membres.102 Aquesta iniciativa suposà un punt dinflexió. Lesquema subjacent a la Plataforma dOrganismes Democràtics quedava impugnat. En aquest sentit, Josep Melià va escriure que «Coordinación Democrática, definitivamente, es ya un cadáver».103
Uns dies més tard, el ple de Coordinación Democrática es va reunir amb els representants de les nacionalitats i regions.104 El document La alternativa para la Democracia elaborat a València, el 25 de setembre havia de ser modificat. Enrique Múgica defensà la conveniència dels canvis i va declarar que «en la oposición, hasta ahora, nos hemos movido en el terreno de las declaraciones programáticas». El propòsit es centrava en trobar «fórmules pràctiques de negociació» amb el govern.105 El nou esperit negociador trobà la seua expressió en un nou document Un programa para la negociación, en el punt sisé del qual el més extens es proposava un:
Reconocimiento de las aspiraciones a estatutos de autonomía de las nacionalidades y regiones que los reivindiquen y que se doten de la organización política adecuada para garantizar su propio proceso autonómico durante el periodo constituyente del Estado, restableciéndose provisionalmente para los casos más específicos de Cataluña, Euskadi y Galicia los principios e instituciones configurados en sus estatutos, aprobados o plebiscitados y formando sus respectivos gobiernos de autonomía, con las funciones que en su territorio les confieran dichos estatutos.106
El temps corria i el plantejament de la Taula continuava incomprés i neutralitzat. La programació de la primera visita oficial dels monarques al País Valencià, molt probablement, va respondre al propòsit governamental de desarticular definitivament loperativitat del organisme unitari valencià.107 Leixida de la Taula dels independents Broseta, Noguera i Font de Mora potser també va tindre aquesta clau de lectura.108
A les Illes Canàries, la comissió permanent de la Plataforma dOrganismes Democràtics tractà de concretar els termes dun programa polític comú. També, de respondre a loferiment de negociació efectuat pel govern.109 El comunista Simón Sánchez Montero va fer de portaveu de la postura majoritària de Coordinación Democrática. Aquesta insistia en la necessitat de garantir unes eleccions lliures.110 En canvi, Amancio Cabrero dORT va declarar que lobjectiu fonamental de la reunió era «negociar la ruptura y en ningún caso la reforma».111 A la discrepància dobjectius sunia una altra de mètode. I així, mentre les organitzacions reformistes defensaven la possibilitat de negociacions individuals o de grup amb el govern; en les organitzacions rupturistes predominava el criteri de la negociació conjunta.112 Finalment, es va acordar iniciar converses això sí condicionades a lassumpció governamental de certes bases polítiques.113 Diverses comissions haurien delaborar els projectes de negociació, que canalitzaria una futura comissió de la POD i del govern.114 Aquest pols polític tingué conseqüències immediates i, a València, el governador civil imposà una multa de mig milió de pessetes a lorganitzador dels Premis Octubre, el qual segons la nota oficial havia consentit els al·legats dels representants de la Taula en favor de la ruptura i en contra de la reforma impulsada pel govern.115 Cal tenir en compte que la Taula era percebuda com un «membre preeminent» de la Plataforma dOrganismes Democràtics i, en conseqüència, un artífex principal de la seua estratègia negociadora.116
Els acords de Tenerife havien danalitzar-se per Coordinación Democrática.117 Tanmateix, ni lequip democratacristià, ni el bloc socialdemòcrata i liberal es van pronunciar dimmediat. Segons es deia, el cost duna eventual campanya abstencionista suposaria una despesa de vora dos milions de pessetes.118 Ara bé, aquesta dilació estava directament relacionada amb els moviments que simultàniament sestaven produint al si de laparell estatal. I és que el 18 de novembre les Corts van aprovar el projecte de llei per a la reforma política, la qual reconeixia la democràcia, la primacia de la llei i la sobirania popular. Amb aquesta darrera Llei Fonamental, els procuradors havien cancel·lat formalment el Franquisme.119 Eixe mateix dia, la comissió permanent de la Plataforma dOrganismes Democràtics es va refermar en les seues condicions de suport al govern.120 També ho va fer la Taula, la qual va insistir en la seua principal demanda.121 A més a més, es va conèixer la resposta del govern al prec regionalista dels procuradors valencians en Corts. La instauració dun règim autonòmic més enllà de la possibilitat legal darticular una associació interprovincial havia desperar.122
Lexclusió valenciana
A finals de novembre, els integrants de Coordinación Democrática i de loposició reformista van celebrar una assemblea decisiva en la seu madrilenya del PSP.127 Havia arribat el moment de formalitzar el recolzament o el rebuig al govern. Per tal que el referèndum i les eleccions generals tingueren legitimitat democràtica, loposició exigia el compliment duna sèrie de condicions. Entre elles es trobava la d«institucionalizar políticamente todos los países y regiones integrantes del Estado español». Segons van manifestar a la premsa alguns dels reunits, es tractava de laspecte més problemàtic de lacord. Els representants de la Taula Josep Guia i Víctor Fuentes van ser els únics que no van subscriure el document. Aquesta decisió anava a tindre unes conseqüències transcendentals. La Taula no havia aconseguit situar-se dins del perímetre del consens hegemònic. Aquell mateix dia, el govern va adoptar tres decisions rellevants: lanunci de la visita dels reis a la regió valenciana, la renovació del concert econòmic amb Àlaba i el reconeixement oficial de lInstitut dEstudis Catalans.128