Els valencians, poble d'Europa - AAVV 18 стр.


En aquest cas, lavenç cap a lautonomia del País Valencià passa per la consecució de la ruptura i no la ruptura per lautonomia. La inversió dels termes pot col·locar les instàncies unitàries que ho facin al marge de la realitat política del moment i dificultar la cristal·lització del pacte per la ruptura i, contra la seua voluntat, facilitar la tasca dels qui esgrimeixen objectius avui maximalistes per negociar no la ruptura, sinó la reforma, en millors condicions.

Annex

La discrepància expressada per nosaltres gira entorn de lacceptació per part de lAssemblea de Catalunya de la formulació específica segons la qual la lluita per lautonomia del País Valencià ha dexpressar-se forçosament amb la formació, al moment de la ruptura democràtica, dun govern provisional de la Generalitat valenciana.

Aquest compromís, sostingut amb conseqüència solidària en cas de ser adoptat, portaria de fet lAssemblea de Catalunya a considerar que no hi ha ruptura democràtica a nivell destat sense govern autonòmic del País Valencià.

No creiem que una anàlisi seriosa de la correlació de forces que es manifesta en el marc polític actual permeti exigir com element irrenunciable de la ruptura lesmentada condició. Més encara si tenim en compte que, tot i valorar els importants avenços que shan produït en el grau de consciència del problema dintre del poble valencià, lexigència duna expressió institucional concreta no ha passat per lexperiència històrica duna confirmació lliurement i voluntàriament expressada a través dun pronunciament democràtic, necessàriament precedit dun període en el qual la informació pugui ser divulgada sense cap entrebanc.

Fer de reivindicacions genèricament justes condicions conjunturals irrenunciables pot ésser una política de testimoni, però no una eina per modificar la realitat. Més aviat pot resultar contraproduent de cara a lobjectiu proposat.

Hom pot preguntar-se qui ajuda més a les forces valencianes i a la Taula a avançar cap a lautonomia efectiva: aquells que aplaudeixen posicions maximalistes que poden ser avui un entrebanc en la consecució de la ruptura pactada, o aquells que, com els comunistes catalans, afavorim posicions de serenitat i realisme que poden donar a la pròpia Taula del País Valencià una capacitat negociadora més gran i més madura i assegurar millor la pròpia presencia valenciana en tot el procés unitari cap a la democràcia i cap a la conquesta de lautonomia.

En aquest cas, lavenç cap a lautonomia del País Valencià passa per la consecució de la ruptura i no la ruptura per lautonomia. La inversió dels termes pot col·locar les instàncies unitàries que ho facin al marge de la realitat política del moment i dificultar la cristal·lització del pacte per la ruptura i, contra la seua voluntat, facilitar la tasca dels qui esgrimeixen objectius avui maximalistes per negociar no la ruptura, sinó la reforma, en millors condicions.

Salvador Enguix Oliver

Universitat de València - La Vanguardia

Presentació

El periodisme és, abans de res, un exercici dobservació i interpretació dels fets, dels esdeveniments. Per aquest motiu, les reflexions que segueixen no pretenen presentar-se exclusivament com a conclusions acadèmiques o assagístiques, sinó com a anotacions duna realitat observada en lecosistema polític del País Valencià, especialment des de lany 2011 fins a lactualitat. En concret, presentem un text fitat al succeït en lesquerra valenciana, on shan instal·lat amb força els valors del relat valencianista duna manera mai coneguda amb anterioritat; aquests valors es veuen traslladats, en lògica, al relat principal de lactual executiu valencià, conformat per laliança del PSPV i Compromís, amb el suport parlamentari de Podem. Sobre aquest tema, cal afirmar que el valencianisme polític impregna tota lacció del Consell, en idees, en programa polític i en la gestió, amb evidents clarobscurs, amb èxit i alguns fracassos. Però és indubtable que el canvi polític esdevingut lany 2015 ha suposat no solament un gir radical en les prioritats de ladministració valenciana en tot el concernent al clàssic relat de lesquerra social respecte al que executava la dreta del PP, sinó, i especialment, a limpuls dun discurs valencianista que ha emmarcat (en el sentit de George Lakoff) les principals reivindicacions daquesta legislatura.

Els anys previs al Pacte del Botànic

Назад Дальше