Encara que es pot dir que Compromís és el partit que millor defineix aquest nou valencianisme polític, i que ha sigut capaç, a més, dabordar qüestions que com les festes populars, com a exemple, havien sigut sempre temàtiques incòmodes per al PSPV amb algunes dignes excepcions, seria tanmateix injust relacionar el valencianisme polític únicament amb Compromís. És cert que la coalició, que integra al Bloc, a Iniciativa del PV, als Verds i a Gent de Compromís, és la formació que millor ha sintetitzat aquest relat valencianista. Però no és menys cert que el PSPV, on sempre han conviscut dues ànimes, una més identificada amb el PSOE i una altra amb fort arrelament en el valencianisme polític, ha acabat per assumir els valors principals daquest nou relat en el seu recent congrés de país. I no són pocs els membres daquest partit, alguns alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, que han mantingut una intensa participació en la Fundació Nexe.
La consolidació del relat valencianista: Compromís i PSPV
Per tant, la intenció és atendre els dos elements assenyalats, que han permès el que fa no molts anys haguera sigut difícil de creure: que el valencianisme polític contamine, en el sentit positiu de la paraula, el relat principal de la Generalitat Valenciana, i especialment del seu president, Ximo Puig; i que una ciutat com València tinga com a alcalde a un representant de Compromís. Ens referim a una capital que ha estat governada pel PP durant 24 anys per la dreta, amb majories absolutes aclaparadores. València ha sigut, a més, la ciutat on sha desenvolupat amb major significació durant dècades la batalla política sobre la identitat dels valencians. Víctor Maceda, en la seua obra El despertar valencià,3 observa aquests fets amb precisió de gran periodista, amb una encertada lectura dun canvi polític condicionat per un evident canvi social. Però limportant del cas, com també apunta Maceda, és que aquest canvi ha consolidat justament a aqueix valencianisme polític enfront de les altres opcions ideològiques de lesquerra valenciana.
El treball ve des de lluny, i confirma que generar espais de reflexió didees i propostes segueix sent la millor manera de plantejar solucions a les exigències duna societat valenciana saturada dun model polític que, a més de fracassat, ha mostrat la pitjor cara de la corrupció política. Una dada: totes les institucions valencianes van ser víctimes de la gestió corrupta, totes. Ací sí és important establir un xicotet exercici comparatiu; mentre el PSPV, força hegemònica en discurs i mercat electoral en els 80 i part dels 90, havia renunciat precisament en aqueixos anys a oferir una alternativa identificable i ambiciosa a la societat valenciana, el valencianisme polític sí ho estava preparant i activant, en tots els fòrums possibles. I és fàcil veure-ho a través de dos think tanks dambdues corrents polítiques. Un, la Fundació Societat i Progrés, fundada en el 2001 i autodenominada «laboratori didees», és un espai que actualment no genera cap tipus dactivitat intel·lectual. Les seues últimes publicacions estan referides exclusivament a aspectes orgànics del PSPV, com a actes de partit i fins i tot congressos. En un moment crucial per a lesquerra, especialment per a les forces identificades amb el cos ideològic de la socialdemocràcia model de gestió social que pateix una profunda crisi a tot el món, sorprèn que partits com el PSPV no tinguen un espai de reflexió semblant a nivell autonòmic. I no serà per la falta de matèria grisa, doncs a lentorn del PSPV segueix havent-hi una àmplia nòmina de prestigiosos, i interessants, caps pensants. Però, freturosos dun espai aglutinador com Nexe, solament troben acomodament per a oferir les seues idees en les institucions públiques o en la universitat; i no tots.
Ben al contrari, la Fundació Nexe és la referència obligada, el think tank del valencianisme polític que ha aconseguit alimentar a partir destudis, propostes, recerques i, el més important, la mobilització dintel·ligència, el marc polític del nou valencianisme, i com ja hem dit, no només de Compromís. Nexe ofereix, en aquest sentit, una proposta transversal que ha permès la divulgació de treballs sobre noves alternatives per a la societat valenciana dautors com Vicent Flor, Amadeu Mezquida, Rafael Beneyto, Carlos Villodres, Josep Vicent Boira, Andrés Boix o Zulima Pérez; molts dells ocupen alts càrrecs de ladministració que presideix Ximo Puig o en lAjuntament de València.
Encara que es pot dir que Compromís és el partit que millor defineix aquest nou valencianisme polític, i que ha sigut capaç, a més, dabordar qüestions que com les festes populars, com a exemple, havien sigut sempre temàtiques incòmodes per al PSPV amb algunes dignes excepcions, seria tanmateix injust relacionar el valencianisme polític únicament amb Compromís. És cert que la coalició, que integra al Bloc, a Iniciativa del PV, als Verds i a Gent de Compromís, és la formació que millor ha sintetitzat aquest relat valencianista. Però no és menys cert que el PSPV, on sempre han conviscut dues ànimes, una més identificada amb el PSOE i una altra amb fort arrelament en el valencianisme polític, ha acabat per assumir els valors principals daquest nou relat en el seu recent congrés de país. I no són pocs els membres daquest partit, alguns alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, que han mantingut una intensa participació en la Fundació Nexe.
La consolidació del relat valencianista: Compromís i PSPV
Per tant, la intenció és atendre els dos elements assenyalats, que han permès el que fa no molts anys haguera sigut difícil de creure: que el valencianisme polític contamine, en el sentit positiu de la paraula, el relat principal de la Generalitat Valenciana, i especialment del seu president, Ximo Puig; i que una ciutat com València tinga com a alcalde a un representant de Compromís. Ens referim a una capital que ha estat governada pel PP durant 24 anys per la dreta, amb majories absolutes aclaparadores. València ha sigut, a més, la ciutat on sha desenvolupat amb major significació durant dècades la batalla política sobre la identitat dels valencians. Víctor Maceda, en la seua obra El despertar valencià,3 observa aquests fets amb precisió de gran periodista, amb una encertada lectura dun canvi polític condicionat per un evident canvi social. Però limportant del cas, com també apunta Maceda, és que aquest canvi ha consolidat justament a aqueix valencianisme polític enfront de les altres opcions ideològiques de lesquerra valenciana.
El treball ve des de lluny, i confirma que generar espais de reflexió didees i propostes segueix sent la millor manera de plantejar solucions a les exigències duna societat valenciana saturada dun model polític que, a més de fracassat, ha mostrat la pitjor cara de la corrupció política. Una dada: totes les institucions valencianes van ser víctimes de la gestió corrupta, totes. Ací sí és important establir un xicotet exercici comparatiu; mentre el PSPV, força hegemònica en discurs i mercat electoral en els 80 i part dels 90, havia renunciat precisament en aqueixos anys a oferir una alternativa identificable i ambiciosa a la societat valenciana, el valencianisme polític sí ho estava preparant i activant, en tots els fòrums possibles. I és fàcil veure-ho a través de dos think tanks dambdues corrents polítiques. Un, la Fundació Societat i Progrés, fundada en el 2001 i autodenominada «laboratori didees», és un espai que actualment no genera cap tipus dactivitat intel·lectual. Les seues últimes publicacions estan referides exclusivament a aspectes orgànics del PSPV, com a actes de partit i fins i tot congressos. En un moment crucial per a lesquerra, especialment per a les forces identificades amb el cos ideològic de la socialdemocràcia model de gestió social que pateix una profunda crisi a tot el món, sorprèn que partits com el PSPV no tinguen un espai de reflexió semblant a nivell autonòmic. I no serà per la falta de matèria grisa, doncs a lentorn del PSPV segueix havent-hi una àmplia nòmina de prestigiosos, i interessants, caps pensants. Però, freturosos dun espai aglutinador com Nexe, solament troben acomodament per a oferir les seues idees en les institucions públiques o en la universitat; i no tots.
Ben al contrari, la Fundació Nexe és la referència obligada, el think tank del valencianisme polític que ha aconseguit alimentar a partir destudis, propostes, recerques i, el més important, la mobilització dintel·ligència, el marc polític del nou valencianisme, i com ja hem dit, no només de Compromís. Nexe ofereix, en aquest sentit, una proposta transversal que ha permès la divulgació de treballs sobre noves alternatives per a la societat valenciana dautors com Vicent Flor, Amadeu Mezquida, Rafael Beneyto, Carlos Villodres, Josep Vicent Boira, Andrés Boix o Zulima Pérez; molts dells ocupen alts càrrecs de ladministració que presideix Ximo Puig o en lAjuntament de València.
El relat valencianista del Pacte del Botànic
Després de les eleccions autonòmiques i locals de lany 2015, el nou relat valencianista va aconseguir loportunitat de servir de guió per a gran part de les polítiques del nou executiu autonòmic. El pacte del Botànic, signat per PSPV, Compromís i Podem, és, en definitiva, una equilibrada conjunció de polítiques socialdemòcrates i valencianistes, amb especial atenció a la recuperació dels valors clàssics dun valencianisme polític postfusterià. Encara que el pacte en si mateix és un llistat de propostes que apunten a polítiques socials,4 la seua lectura permet entreveure un nou relat de vocació reivindicativa valencianista que afecta totes les àrees de gestió de ladministració autonòmica, des de lEducació i Cultura o la Sanitat, fins a lEconomia, tot donant cobertura també als objectius en matèries com el Territori, les Infraestructures, el Medi ambient, lAgricultura o les polítiques socials. El text signat pels tres partits l11 de juny de 2015, en leix dactuació referit al finançament, acabava reivindicant el que en termes de Mezquida podríem denominar «un valencianisme conscient»: «Volem un govern que defense els interessos dels valencians dins i fora del nostre territori. Mai més volem que sens tracte com a ciutadans de segona, ni des de Madrid, ni des de Brussel·les. La Comunitat Valenciana ha de ser el centre de lacció política».
Efectivament, gran part de les polítiques desenvolupades pel nou Consell van ser objecte de debat intern en la Fundació Nexe, i sobre moltes existeixen publicacions editades en els últims anys, participades per alguns dels actors polítics que les estan engegant a partir del Pacte del Botànic. A més, aquesta fundació segueix operant en el sentit per al qual va ser creada, generant nous debats i propostes alternatives socials i polítiques.