Ens referim, en concret, a les danses de Pals, de lEspasa, Pelegrines, Pastorets i Pastoretes, Moixiganga, Tornejants, Arquets i Cavallets, totes amb caràcter efímer, això sí, i de les quals sols hem trobat referències als arxius municipal i de la Casa Insa a les darreres dècades del segle XIX. De totes, les més importants semblen haver estat les de Pals, Pastorets i Pastoretes i la Moixiganga, doncs apareixeran de manera més generalitzada als documents.
La processó al Crist de les Campanes. Els portadors amb la Verònica. Foto: Antonio Mont Perales.
Noé. Arxiu Emilia Domingo Pérez.
Moisés. Foto: Antonio Mont Perales.
Els exploradors de la Terra Promesa, coneguts com La Parreta. Foto: Antonio Mont Perales.
2.2. Primeres relacions de lloguer a Albalat de la Ribera
En rastrejar les notes de larxiu de la Casa Insa, la primera dada que ens arriba dAlbalat són unes relacions dels vestits llogats a la roberia de Salvadora Cucarella i Puig, una de les antecessores dInsa. La primera data és del 1857, sense especificar ni el dia ni el mes ni si el lloguer es refereix a la processó o a la cavalcada de la vespra. En aquesta es mencionen les peces següents:
Apóstoles con hachas. 4 Patriarcas. 4 Volantes. El Carro triunfal y los 4 vestidos para arrastrar el Carro de carnes y toneletes de los Alcides, esto lo pagó el Ayuntamiento, 360.
Alquilado que cada uno de por si se lo pagaba.
8 trajes de Torneo de Indio regulares, 100. 8 para la Danza de los Palos, compuestos de pantalón y corpeto de carne, toneletes encarnados, de los más inferiores, ajustado á 8 reales de una función, 64. Danza de Caballetes á 9 reales un día, 82.
Lo menos 30 vestidos de santa que se alquilaron desde 30 reales hasta 12 reales. Se sacó bastante producto de esta función. Siempre se sacaría en la función, lo menos 1200. Yo pago la conducción de los trajes, por el ferrocarril hasta Algemesí.4
De la relació sextrau que la processó solia comptar tant amb elements representatius i al·legòrics personatges bíblics com coreogràfics danses que donaven major lluïment al seguici estrictament religiós.
Com podem comprovar, en aquesta apareix citada la dansa de Tornejants, composta de huit dansadors abillats amb la indumentària dIndis, és a dir, cuirassa i faldellí a la romana i casc emplomat. Aquesta dansa, de caràcter molt efímer, sols apareixerà inclosa una vegada més al llibre de processons de Cucarella, lany 1861, i en aquesta sespecifica una mica més la configuració de labillament, ara per a sis tornejants i un rei: «7 corazas de alama, 7 toneletes y 7 mantitos, pantalones y simeros».
La següent dansa que hi apareix és la de Pals, interpretat com és habitual per huit balladors. Aquesta Dansa de Pals, Palets, Bastonets, Indis o de garrotes, que és com sol citar-la indistintament la documentació albalatenca, ha estat una de les manifestacions més tradicionals en les seues festes de final del XIX.5 Entre el 1857 i el 1885 als arxius de la Casa Insa trobem diverses anotacions sobre el seu lloguer i les peces que conformaven labillament. A més de la descripció del 1857, en les dels anys 1866 i 1868 es diu que els vestits eren de volants, i a partir del 1869 sespecifica una mica més i sens informa que els balladors anaven abillats amb pantalons de color carn, faldellins rojos, cuirasses verdes de llana o vellut, mantetes roges i cascs a lantiga amb plomes. Les espardenyes i els pals no es llogaven perquè eren proporcionats per lAjuntament, com ha estat freqüent des dantuvi en aquest tipus de manifestacions folklòriques.
També sincloïen entre els abillaments contractats aquell any de 1857 els de la dansa de Cavallets, que també apareixeran en les llistes de 1861 i 1864, on sespecifica que els huit xiquets anaven vestits de moros.
Per la seua banda, una escarida menció a les figures bíbliques en comparació amb la nodrida presència de lactualitat constata la participació dels Apòstols, quatre Patriarques i una trentena de santetes sense especificar. A més sapunta un carro de triomf que, per les notícies conservades relatives a anys posteriors, segurament participaria tant a la cavalcada de la vespra com a la processó.
La nota de lloguer del 1861 registrada a Insa introdueix nous balls i especifica que lajust de roba era per a tres processons, les dels tres sants tutelars de la població, i una Degolla, o siga, una Cavalcada.6 De les danses que participaren a les processons hem de destacar la presència de la Moixiganga, composta per vint moixiganguers més el xiquet vestit dàngel que rematava la figura. La menció a aquesta dansa de folls, en nombre variable de balladors segons lany entre dèsset i trenta membres es va repetir a les festes del 1862, 1866, 1868, 1872, 1874 i 1879, sent aquesta lúltima notícia que malauradament tenim de la seua participació a Albalat. Res, però, no sespecifica a les notes de lloguer sobre la seua indumentària, tot i que pensem que no seria molt diferent de les emprades per aquest tipus de comparses en altres poblacions, açò, estrafolària i de colors.
En el 1861, i posteriorment lany següent apareix també la dansa del Jardí, composta per tretze balladors dotze més el mestre, la qual ben bé podria referir-se a la dansa dels Arquets, i amb una indumentària formada per cuirasses verdes, tonellets rojos, mantells, calçons blancs de punt i gorres roges emplomades.
Així mateix, els Cabuts, també inclosos en nombre de sis, i que no tornaran a ser citats als seguicis fins a la segona dècada del segle XX, en què participaren «cuatro enanos» per a una festa anomenada de les Xiques celebrada l1 doctubre del 1916. Posteriorment, i ja després de guerra, apareixerien «cinco cabezudos» en les festes de 1940, els quals seguiran formant part de la comitiva amb nombre variable de balladors, quatre o sis, el 1953, el 1955 i ininterrompudament entre el 1962 i el 1965.
Una altra dansa efímera que va participar en aquells darrers anys del segle XIX fou la de lEspasa, la qual sols apareix citada a les llistes de lloguer els anys 1862 i 1864. Aquesta dansa de caràcter guerrer que utilitza espases que són colpejades rítmicament estava formada per tretze membres dotze balladors i el mestre vestits amb armilles de panilla, pantalons de punt blanc i gorres emplomades.
Per la seua banda, la dansa de Pastorets i Pastoretes es menciona per primera vegada a les llistes de la roberia en lany 1865. Val a dir que les festes daquell any, celebrades entre els dies 20 i 22 de novembre, ho foren en agraïment per haver lliurat relativament bé la població de lepidèmia de còlera morbo que havia assolat la província.7 Per a tal ocasió sencomanaren huit vestits de Pastorets i el Pastor Gran i huit de Pastoretes amb la reina de les Pastores. Com ocorria amb la Moixiganga, tampoc no tenim cap descripció sobre la roba llogada per a les danses de Pastors, i novament el referent visual més pròxim el tenim a les danses daquest tipus conservades en altres poblacions. Es tracta de danses senzilles en què les coreografies eren interpretades habitualment per xiquets acompanyats dun Pastorot i per xiquetes acompanyades duna reina o Mare de les Pastores. A Albalat encara se citaren les danses de Pastorets i Pastoretes de manera conjunta fins al 1871, però sembla que a partir de 1872 i fins a 1883, última data en què apareixen, sols hi participà el ball de Pastorets. Daltra banda, els anys 1874 i 1877, foren llogats per a una insòlita Fiesta de Mujeres, celebrada els dies 19 i 18 de novembre, respectivament, juntament amb els vestits de lApostolat, Cirialots, Patriarques, Matrones, santes i la Fugida a Egipte.
Els anys 1865 i 1866 es llogaren huit vestits de les xiquetes Pelegrines amb la Mare distingida de la resta per dur una túnica morada, tot i que no sespecificava quina era realment la indumentària usada per aquest ball. Potser es tractara duna roba semblant a la de lantiga dansa de Pelegrines de lAlcúdia o la recentment recuperada de Carcaixent, distingida per portar com a atribut una petxina sobre barret dala ampla. I quant al ball, se suposa que, de la mateixa manera que a aquests pobles, consistiria en trenar i destrenar cintes de colors en torn a un pal.
Un gran infoli imprés el 1862 a limpremta Piles de Russafa sobre les festes de gràcia dedicades al Crist i a sant Roc els dies 17, 18 i 19 de novembre revela en unes estrofes les danses pròpies de la Degolla que les acompanyarien: «Tindrem donsaina i dansetes,/ ball de locos, caballets,/ i no faltaran chiquets/ que pleguen les desimetes».8
LArca de lAliança. Foto: Antonio Mont Perales.
Josué, qui para el Sol. Foto: Antonio Mont Perales.
Cirialots. Foto: Antonio Mont Perales.
Les dones fortes. Foto: Antonio Mont Perales.
A banda daquestes danses, els personatges bíblics eren un altre dels al·licients en les desfilades religioses albalatenques de llavors i que es mantindrien durant molts anys. Les relacions de lloguer dels anys 1865 i 1866 nofereixen una bona mostra. Així per exemple, amb data de 18 de novembre de 1866 sencarregà la roba a Miguel Insa Pareja9 especificant-se de manera separada labillament dels personatges, balls i comparses que anirien a la cavalcada i els que ho farien a la processó.10
Segons aquesta relació la cavalcada estigué formada per una sèrie delements profans tradicionals com eren el carro triomfal, dos Momos amb banderes, el capellà convidador, dos xiquets amb banderes, dos lacais vestits amb casaques roges, pantalons de punt blanc i barret, els tres Reis, tres criats i dos macers, que repeteixen la seua presència en anys posteriors.
En canvi, el lloguer de vestits per a la processó era molt més nombrós, i hi incloïa tot el corpus catequètic format pels Apòstols amb llurs al·legories; els dotze Cirialots; els quatre volants per a dur landa i els dos vestits dàngels per als xiquets que lacompanyaven; el Misteri de santa Bàrbara que es recitava davant la processó, en el qual hi figuraven quatre moros, el pare de la santa i dos àngels; la figura de Noé; la Fugida a Egipte, de vegades acompanyats de dos llauradorets; i, per últim, catorze vestits per a santes i matrones, dentre les quals podríem citar santa Llúcia, la Verònica, la Samaritana, Judith, Esther i Rebeca. A més, hi figurava un carro de triomf, capitanejat per la reina, acompanyada de dos xiquetes vestides de blanc, un àngel, el cotxer que conduïa el carro abillat amb un vestit a lantiga de color i quatre personatges més per a tirar del mateix vestits amb pantalons, jupetí, pitet i cimera.11