Capitulació y concòrdia feta y fermada per y entre parts de don Joseph de Pròxita y de Borja, marquès de Navarrés y conde de Almenara, de una, y los que entenen y volen poblar la villa y marquessat de Navarrés y terme de aquella, de part altra, sobre la nova població de la dita villa y terme de aquella, la qual és del tenor següent:
1. Primerament, se ha capitulat, avengut y concordat que lo dit senyor marquès se reserva per a si y sos succesors totes les regalies com són forns, molins, tendes, tabernes, eques, carniceries, hostals y altres qualsevols regalies que al present són y per temps seran, tot lo terme en general, les aygües, lenyes, montanyes, pinars y qualsebols terres vacants e incultes, y la caza y peisca en la devessa y part del riu que daball se expecicarà, y lo domini directe de totes les cases y terres de la dita vila y marquesat de Navarrés y son terme, ab tots los drets emphiteoticals segons furs del pressent Regne de València. Asò entès y declarat, que dit senyor marquès enfranquix als vasalls que són y per temps seran del dit marquesat del dret117 de mancús y assadura, ço és, de la part que tocarà haver de pagar a dits vasalls.
XVIIII. Íttem, que los dits nous pobladors y cada hu de aquells tinguen obligació, segons que ab los presents capítols se obliguen, de dar y prestar la posessió de dita villa y marquesat al dit senyor marquès com a senyor verdader de aquell, y que se hatgen de avasallar en dit marquesat encontinent feta dita població y capitulació, y prestar lo sagrament y homenatge y jurament de delitat acostumats, renunciant a son propi for y sotsmeten-se al for y jurisdicció de dit senyor marquès y de sos succesors en dit marquesat.
Capitulació y concòrdia feta y fermada per y entre parts de don Joseph de Pròxita y de Borja, marquès de Navarrés y conde de Almenara, de una, y los que entenen y volen poblar la villa y marquessat de Navarrés y terme de aquella, de part altra, sobre la nova població de la dita villa y terme de aquella, la qual és del tenor següent:
1. Primerament, se ha capitulat, avengut y concordat que lo dit senyor marquès se reserva per a si y sos succesors totes les regalies com són forns, molins, tendes, tabernes, eques, carniceries, hostals y altres qualsevols regalies que al present són y per temps seran, tot lo terme en general, les aygües, lenyes, montanyes, pinars y qualsebols terres vacants e incultes, y la caza y peisca en la devessa y part del riu que daball se expecicarà, y lo domini directe de totes les cases y terres de la dita vila y marquesat de Navarrés y son terme, ab tots los drets emphiteoticals segons furs del pressent Regne de València. Asò entès y declarat, que dit senyor marquès enfranquix als vasalls que són y per temps seran del dit marquesat del dret117 de mancús y assadura, ço és, de la part que tocarà haver de pagar a dits vasalls.
XVIIII. Íttem, que los dits nous pobladors y cada hu de aquells tinguen obligació, segons que ab los presents capítols se obliguen, de dar y prestar la posessió de dita villa y marquesat al dit senyor marquès com a senyor verdader de aquell, y que se hatgen de avasallar en dit marquesat encontinent feta dita població y capitulació, y prestar lo sagrament y homenatge y jurament de delitat acostumats, renunciant a son propi for y sotsmeten-se al for y jurisdicció de dit senyor marquès y de sos succesors en dit marquesat.
XXIIII. Íttem, que lo dit senyor marquès y comte tinga obligació cada un any de crear y decretar ocials en dit marquesat per lo temps acostumat, y han de ser en la forma següent, so és, que sis dies ans de Nadal lo consell particular hatga de nomenar quatre persones, de les quals lo senyor ne elegixca dos, lo hu per a justícia y lo altre per a llochtinent, los quals hatgen de prestar lo jurament de delitat y bona administració en poder y mans del dit senyor marquès o de son procurador general.
XXV. Íttem, que així mateix hatga dit consell de nomenar altres quatre persones cascun any sis dies ans de Pasqua de Esperit Sant, de les quals lo senyor marquès que és o serà fasa elecció de dos de ells per a jurats. Y per a el dia de sant Michael ne nomenen dos, dels quals lo senyor marquès ne elixca hu per a mustasaf, los quals axí mateix hatgen de prestar dit jurament de delitat y bona administració en poder de dit senyor o de son procurador general.
XXVI. Íttem, que lo mateix dia que juraran los jurats, aquells ensemps ab lo procurador general, justícia, llochtinent y mustasaf hatgen de nomenar díhuit persones, de les quals lo senyor ne hatga de elegir deu o dotse per a consellers de dits jurats, per a les coses convenients a dita universitat. Y dites eleccions de justícia y llochtinent, jurats y mustasaf y consellers hatgen de ser ab aprobació de la senyoria, y si al dit senyor no li parexeran bé, se hatgen de fer de nou toties quoties aquell voldrà y les primeres sien nules.
32. Íttem, que dit senyor marquès concedeix a dits nous pobladors que cada dilluns, que és dia de mercat, puixen vendre de sol a sol en la plaça de dita vila qualsevols mercaderies e coses, axí en gros com per menut, axí los vehins com los forasters, y ultra dits dies no puixa vendre ningú sots pena de sexanta sous sinó serà oli y vi de la collita de dit marquesat, lo qual puixen vendre cada hu de sa collita, ço és, lo vi a migs cànters o de allí amunt, y un sou per cànter menys de com anirà en la taverna, y lo oli a miges arroves o de aquí amunt cada hu com podrà.118
125.
1611, juliol 12. Corberà.
Francesc Bellvís, senyor de Bellús, atorga la carta pobla del lloc de Corberà, situat dins el terme de Xàtiva, per a vint-i-sis pobladors.
Notari, Onofre Blai Borja, notari de Xàtiva.
A. ARV, Reial Justícia, llibre 795, ff. 28v-34v. Còpia legalitzada feta el 16 de gener de 1739, a partir daltra còpia legalitzada feta el 22 dabril de 1707 pel notari Gaspar Domingo Devesa.
Edicions:
a. Soler, A., Rotglà i Corberà: geograa, història i patrimoni, Ajuntament de Rotglà i Corberà, 2011, pp. 342-348.
b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 284.
TEXT
DieXIImensis iulii anno a Nativitate DominiM DC XI.
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Franciscus Bellvis, dominus locorum de Bellus et Corbera, intra generales terminos civitatis Xativae constructorum, in dicto loco de Corbera repertus, ex una; Franciscus Linares, justitia dicti loci, Joannes Laudes, juratus dicti loci de Corbera, Michael Jornet, aedillis, Petrus Adam, Anthonius Leyda, Ludovicus Esteve, Joannes Esquierdo, Gabriel Salom,Vincentius Morales,Vincentius Esmont?, Petrus Herrer, Ludovicus Caldes, Michael Garcia, Joannes Aragones, Josephus Dasi, Petrus Jornet, Vincentius Insa, Sebbastianus Leal, Franciscus Sanchiz, Michael Jornet, Jacobbus Dasi et Petrus Gramatge, omnes agricultores in dicto loco de Corbera, parte ex altera, coniuncti et congregati in domo dicti domini dicti loci de Corbera ubi pro negotiis tractandis universitatis dicti loci de Corbera soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et man-dato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pragmatica publicatta in presenti Regno Valentiae sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti Regno Valentiae et a regnis Hispaniae omnes sarraceni presentis Regni, qua de causa dictus locus de Corbera fuit depopulatus eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta ego, dictus don Franciscus Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservatione jurisdictionis per foros presentis Regni mihi tamquam domino dicti loci concessae, quam pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dicttum loccum de personis christianis populare curavi119 et itta fuit iam popullatum de praedictis residentibus. Et cum sit iustum dictas dommos et terras dicti loci stabillire et in enphiteosim dare vobis, supradictis residentibus in dicto loco, eo quia eas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta, redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et in emphiteosi<m> parccatis120 et solvatis, convenimus de conservatione <et> stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus:
I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present loch de Corberà, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que lo dit don Francisco Bellvís, senyor del present loch de Corberà, donarà, concedirà y establirà, com ab la present stablix a cascú de dits pobladors, una cassa y heretat, així de rech com de secà, ns en número de vint-y-cinch casses, o aquelles que més comodament se podran fer en lo present loch, ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo cens de fadiga, lluysme, pactes, càrrechs, particions dejús especicadores. Returant-se dit senyor, per si y sos succesors, tot lo dret de lluysme y fadiga e plen dret emphiteòtich que conforme furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar, no entenent emperò establir denguna terra tenguda sots directa senyoria a dengun altre senyor directe, com les tals terres entén dit senyor sols acomanar-les ab càrrech de les particions davall escrites, a beneplàcit de dit senyor y dels senyors succesors en dit loch y no en altra manera, pagant lo dit senyor y sos succesors la ànnua pensió a dits senyors directes, no entenent ni volent en res ni per res defraudar a dits senyors directes.
I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present loch de Corberà, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que lo dit don Francisco Bellvís, senyor del present loch de Corberà, donarà, concedirà y establirà, com ab la present stablix a cascú de dits pobladors, una cassa y heretat, així de rech com de secà, ns en número de vint-y-cinch casses, o aquelles que més comodament se podran fer en lo present loch, ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo cens de fadiga, lluysme, pactes, càrrechs, particions dejús especicadores. Returant-se dit senyor, per si y sos succesors, tot lo dret de lluysme y fadiga e plen dret emphiteòtich que conforme furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar, no entenent emperò establir denguna terra tenguda sots directa senyoria a dengun altre senyor directe, com les tals terres entén dit senyor sols acomanar-les ab càrrech de les particions davall escrites, a beneplàcit de dit senyor y dels senyors succesors en dit loch y no en altra manera, pagant lo dit senyor y sos succesors la ànnua pensió a dits senyors directes, no entenent ni volent en res ni per res defraudar a dits senyors directes.