II. Íttem, és estat pactat que los nous pobladors e tots los succesors e vasalls en lo present loch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que huy és y als senyors que per temps seran, en lo dia y festa de sent Juan de cascun mes de juny perpètuament, per cada cassa de les que huy hi à y per temps seran, a dit senyor, dènou sous y dos diners de cens, fadiga y lluysme, ab lo qual cens se haja de fer lo dit stabliment.
III. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo pressent loch de Corberà, y prestar los homenatges de delitat acostumats e segons los vasalls han acostumat prestar, sotsmeten-se al for y jurisdicció de dit senyor que huy és y per temps serà en tant quant per fur del present regne li és llícit y permès lo exercici de la jurisdicció, així civil com criminal.
IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar, per si e sos succesors, a residir contínuament ab son domicili, cassa y capmajor en lo dit loch; y lo qui faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència personal, encórrega en pena de comís de la cassa y heretat que tindrà en dit loch y son terme, lo qual comís ipso facto sia feyt, sense haver-se de fer procés en forma de juhí ni altra solemnitat alguna.
V. Íttem, és estat pactat que si per algun temps qualsevol de dits pobladors e vasalls e succesors voldran anar-sen de dit loch, primer, ans de totes coses, hajen de contar en lo senyor de dit loch que huy és y per temps serà, y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga tinguen facultat de vendre la dita cassa y heretat a foraster o persona de dit loch que no tinga cassa ni heretat, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit loch, dins dos messos, portar la cassa y avasallar-se, prometent residència personal sots pena de comís de les tals casses y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit y no venint dit nou comprador a dita residència personal passats dits dos mesos, la dita cassa y terres, sens ningun procés ni forma de juhí, resten comisades y la senyoria útil a la directa consolidada.
VI. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament a residir personalment per temps de cinch anys, contadors del dia de dit acte contínuament, passats los quals cinch anys puguen vendre, alienar y transportar les dites casses y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpia de aquells. Y si ans de cumplir los dits cinch anys sen aniran, no puguen dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé, aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpelació ni forma de juhí. Dins los quals cinch anys, lo dit senyor de dit loch se atura, així mateix, llíbera facultat de despedir a qualsevol de dits vasalls, a son beneplàcit, ab causa o sense causa, del modo que ben vist li pareixerà.
VII. Íttem, és estat pactat que de totes les dites vendes, alienacions y transportacions, particions y altres gèneros de actes que es faran de dites casses y terres, se hajen de pagar a dit senyor que huy és y per temps serà, lo lluysme a dos sous per lliura, y lo mig lluysme a sou per lliura, reservats los actes que conforme forals disposicions no dehuen dret de lluysme. Y que dits actes de vendes, alienacions y transportacions se hajen de fer en mà y poder del notari a qui dit senyor ben vist li pareixerà, sots pena de comís.
VIII. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y vasalls y succesors que per temps seran tinguen obligació de coure en lo forn, comprar en la eca, tenda, carniceria y taverna de dit lloch, sots pena de seixanta sous per cascuna vegada que contravindran, havent-hi emperò recapte competent en cascuna de dites regalies desusdites.
IX. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors, ni los vasalls succesors in perpetuum en dit loch, no puguen vendre ni gozen vendre per menut ninguna mercaduria, collita ni ninguna espècie que toque a regalies de carniceria, eca, tenda y taverna, com dites regalies resten y se les retura dit senyor per a ell y a sos succesors en dit loch, per a arrendar-les y fer-ne a ses llíberes voluntats, sots penes a dit senyor ben vistes y als senyors succesors en dit loch. Açò entès y declarat, que lo oli lo puguen vendre a miges arrobes y de ahí en amunt; lo vi a migs cànters, y qualsevol altre gènero de llegums a almut y de allí en amunt, com sien dits fruyts de ses collites.
X. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors, y los vasalls succesors en dit loch que per temps seran, sien tenguts y obligats en fer les obres necesàries per a conservació y perfecció de les casses que cascú de aquells tindrà, com a bon vasall y emphiteuta.
XI. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors, y los vasalls que huy són y per temps seran perpètuament en dit loch, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en lo dit loch, tots los fruyts dels arbres de qualsevol espècie sien, així en la horta com en lo secà, al terz, ço és, les dos parts per a els vasalls y la tercera part per a el senyor, ço és, les moreres en los arbres; lo oli, fet que sia y clar, en la almàcera, triant lo senyor de les tres parts la una, la qual part dits vasalls hajen de portar y possar en lo celler de dit senyor francament, deixant lo pinyol y remólta en dita almàcera per al dit senyor. Y tots los fruyts dels demés arbres, la part del senyor portada a la cassa de dit senyor y possada en los puestos y llochs a hon se acostuma possar francament.
XII. Ítem, és estat pactat que los dits nous pobladors, e los vasalls que per temps seran perpètuament, hajen de partir ab lo dit senyor de dit loch, y ab qualsevols senyors succesors en aquell, tots los grans de forment, dacza, ordi y qualsevol altre gènero de grans, hortalizes, llegums, lli e qualsevols altres cullites y esplets y qualsevol gènero, espècie sien que es culliran en la horta y terres de rech de dit loch y son territori y terme, al terz, ço és, dos parts per a els vasalls y la tercera part per a el senyor; y les de secà, la una part per a el senyor y les cinch parts per a el vasall, les quals parts pertanyents al senyor posades y portades en la cassa y graners de dit senyor per los dits vasalls, francament, y lo lli se haja de partir amerat que sia.
XIII. Íttem, és estat pactat que tota la palla, així de les hortes com del secà, així de forment com de ordi, sia de dits vasalls, ab què aquells hajen de pagar y paguen a dit senyor que huy és y per temps serà, per cada barcella de gra que vendrà a la part de dit senyor, deu diners. Y el vasall que no voldrà donar dits deu diners per cascuna barcella en lo modo desusdit, hajen de donar la palla, ço és, de forment y ordi que collirà en lo secà, a la sisena, les parts del senyor posades francament en les pallizes de la cassa de dit senyor en dit loch.
XIII. Íttem, és estat pactat que tota la palla, així de les hortes com del secà, així de forment com de ordi, sia de dits vasalls, ab què aquells hajen de pagar y paguen a dit senyor que huy és y per temps serà, per cada barcella de gra que vendrà a la part de dit senyor, deu diners. Y el vasall que no voldrà donar dits deu diners per cascuna barcella en lo modo desusdit, hajen de donar la palla, ço és, de forment y ordi que collirà en lo secà, a la sisena, les parts del senyor posades francament en les pallizes de la cassa de dit senyor en dit loch.
XIIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los vasalls succesors tinguen obligació y hajen de pagar a dit senyor y als senyors succesors, per cada fanecada de vinya que aquells tindran, ara sia bona o ruïn, en lo secà, un sou y nou diners cascun any en lo dia y festa de sant Miquel, així per les que resten plantades com per les que de huy en avant se plantaran en les terres de secà, restant-ne tot lo raïm de aquelles a dits vasalls. Y en les que de nou se plantaran, sien franques per los primers set anys, y al huytè any següent hajen de pagar en lo modo desusdit. Y en les vinyes que plantaran de huy en avant tinguen obligació de plantar oliveres y garroferes, y no en altra manera.
XV. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los vasalls que per temps seran puguen fer y fasen, en les heretats de la horta que aquells tindran, dos fanecades de herba per a ses cavalcadures, pagant per cascuna fanecada, a dit senyor y als senyors que per temps seran, huyt sous cascun any en lo dia y festa de sent Juan de juny en una paga.
XVI. Íttem, és estat pactat que tot lo fem que cascun any se farà en les casses, corrals, eres, terres de dits vasalls y en qualsevol del terme y territori de dit loch, se haja de posar en les terres que dits vasalls tindran en lo terme y territori de dit loch, y no en altra part, sots les penes a dit senyor y als senyors en dit loch ben vistes.
XVII. Íttem, és estat pactat que la guarda y ministre que per qualsevol temps serà se haja de posar en dit loch, lo haja de posar y elegir y despedir totstemps y quant li pareixerà y ben vist li serà, dit senyor, sens empachar-le per ninguna via, directa e indirecta, los dits nous pobladors ni los vasalls succesors; lo salari del qual se haja de pagar del comú, de tot lo muntó en era, segons se acostuma.
XVIII. Ítem, és estat pactat que tots los vehins, vasalls y habitadors de dit loch hajen de batre tots los grans de forment y ordi que es culliran en les terres de dit loch, en les eres que el senyor té senyalades, y fent lo contrari, los grans que batran sien perduts y altres penes al dit senyor y als seus ben vistes.
XIX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors que huy són y los vasalls que per temps seran hajen de conrear a ses pròpies despeses los portals, portes y portells de dit loch, per a què, quant a aquells los pareixerà, estar tancats. Y així mateix hajen de conrrear y conrrehen totes les cèquies de les aygües y pous del terme, horta y territori de dit loch, tinguen obligació de pagar y paguen totes les talles y taches de les aygües que reguen, que per ningun temps se llansaran, així ordinàries com extraordinàries.
XX. Íttem, és estat pactat que dit senyor se reserva per a si y a sos succesors tots y qualsevol gènero de arbres que no fan fruyt de partició, y totes les soques dels arbres que es secaran, les quals soques o canyes tinguen obligació los dits vasalls de arrancar tan solament. Y dels noguers que es secaran o arrancaran, se reserva la soca y tota la fusta que podran cerrar, la qual soca, així mateix, hajen de arrancar los dits vasalls.
XXI. Íttem, és estat pactat que per ningun temps ningun vasall ni poblador en dit loch goze ni presumeixca ni puga disimalar oliveres ni garroferes, si no és ab expressa llicència donada y concedida per dit senyor que huy és y per temps serà, sots les penes a dit senyor ben vistes. Y quant se disimalarà, no se haja de partir, y tota la llenya que tallarà sia del vasall, per rahó de la qual cascun vasall tinga obligació de donar a dit senyor que huy és y per temps serà, cascun any perpètuament, lo dia que la senyora voldrà, una càrrega de llenya.