Quod est actum in dicta villa de Belgida etc.
Testes huius rei sunt Josephus Diego, rector dictae villae de Belgida, et Didacus Lopez, scutifer, in dicta villa residentes.
118.
1611, juliol 10. Olocau del Carraixet.
Alfons de Vilaragut, senyor de les baronies i vall dOlocau, Marines, Gàtova i Torres, i dels llocs de Llanera, Cairent i Carbonell, al terme de la ciutat de Xàtiva, atorga la carta de poblament de les dites Olocau del Carraixet, Marines i Gàtova com a culminació de la proposta pactada de condicions de poblament lanterior 20 dagost de 1610.
Notari, Pere Joan Calderer.
A. APPV, Protocol núm. 27.400, notari Pere Joan Calderer. (Localització arxivística facilitada per Jaime Richart Gomà.)
B. Arxiu de Mateu Zaforteza i Crespí de Valldaura, Mallorca (Vilaragut, DN 123). Còpia legalitzada feta el 15 de juliol de 1788 pel notari de València Carles Vicent de Seguí i Rodríguez, qui conservava els protocols del notari Calderer.
Edicions:
a. Zurriaga i F. Agustí, «Introducció a lestudi de la carta pobla de la vall dOlocau, Marines i Gàtova», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXIII (1987), pp. 223-233. Edita la versió de B.
b. Tello, E., Carta de poblamiento del Valle de Olocau, Marines y Gátova, Gàtova, Ayuntamiento de Gátova, 2011. Només és una traducció al castellà de ledició de Ferran Zurriaga.
c. Tello, E. (transcripció) i M. Ardit (correcció), «Carta de poblament de la Vall dOlocau, Marines i Gàtova», Mirades al Camp de Túria, 4/5 (2013), pp. 101-111.
TEXT
DieXiulii anno a Nativitate DominiM DC XI.
In Dei nomine eiusque purissimae et immaculatae virginis Matris Mariae, amen. Noverint universi quod nos, don Alfonsus Vilaragut, dominus castelli, baroniarum, vallis et honoris de Olocau, Marines, Gatova et Torres, oppidorumque de Lanera, Cayrent et Carbonell, ex una; et Matheus Navarret, justicia oppidi de Olocau, Michael Merino, locumtenens justitiae, Franciscus Ximeno, Petrus Corella, jurati, Jacobus Polo, edilis, Joannes Unyon, Joannes Ruvio, Joannes Boeres, Joannes Strany, Jacobus Mas, Bartholomeus Ballester, Joannes Beneyto, Joannes Colas, Anthonius Sacabeses, Petrus Luna, Vincentius Vinyau, Petrus Vinyau, Gaspar Salvador, Matheus Navarret, dierum minor, Franciscus Blanch, Martinus Perez, Dominicus Sebastian, Salvator Hernandes, Bartholomeus Colas, Joannes Corella et Dominicus Soriano, dicti oppidi de Olocau; Jacobus Besantes et Petrus Diago, oppidi de Marines; Joannis Sanchiz, justitia oppidi de Gatova, Dominicus Gorris, juratus, Petrus Calbet, edilis, Franciscus Sanchiz, Petrus Sanchiz, Michael Gorris, Thomas Sanchiz, Marcus Oliver, Antonius del Bosch, Franciscus Mancho et Paschasius Pros, dicti oppidi de Gatova, omnes in predicto oppido de Olocau reperti, parte ex altera. Quia ex edicto regiae magestatis domini nostri Philippi tertii ab Austria, feliciter regnantis, per loca solita civitatis Valenciae, vigessima secunda die septembris anni milessimi sexcentessimi noni publicato, omnes sarraceni qui in hoc Valentiae Regno erant, justissimis de causis in dicto regio edicto expressis, in transmarinas partes Africae, ut est notorium, expulsi53 fuerunt, qua propter baroniae et vallis predictae de Olocau, Marines et Gatova, quae a dictis sarracenis incolis habitabantur, fere tote deserte et depopulate remanserunt, cum autem vos, supranominati, enixe desideretis predicta oppida in locum dictorum sarracenorum ocupare ibique vitam agere et cum familia vestra habitare. Ideo, rogastis me quatenus dignari vellem vos et successores vestros in vasallos meos et futurorum dominorum predictarum baroniarum et vallis admittere, et pro novis incolis et habitatoribus predictorum oppidorum de Olocau, Marines et Gatova accipere. Ego vero, volens precibus vestris satisfacere, gratis et scienter, eis melioribus via, modo et forma quibus magis et melius de iure et iuxta foros et privilegia presentis regni eri potest et debet, per nos et successores nostros contemur una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde acceptantibus, et succesoribus nostris, quod super dicta nova populatione54 oppidorum dictarum baroniarum et vallis de Olocau fuerunt et sunt inter nos, dictas partes, facta et rmata, inhita et concordata ac per notarium infrascriptum, in presencia nostra et testium infraescriptorum, lecta et publicata capitula sequentia:
I. Primo, és estat pactat, transigit y concordat per y entre nosaltres, dites parts, que yo, dit don Alonso Vilaragut, per mi y tots los meus successors perpètuament en les dictes baronies y vall de Olocau, Marines y Gàtova, haja de admetre, segons que admet, a vosaltres, los dits particulars desuper nomenats y a tots los vostres successors, a la dita nova població dels llochs de dites baronies y vall, ab los pactes y condicions que desús se diran y no sens aquells, aliter nec alias et viceversa, que vosaltres, dits nous pobladors, per vosaltres y per tots los vostres successors, vos hajau de avasallar en dites baronies y vall com ab la present vos avasallau, y prestar-me, segons que ja me haveu prestat, los homenatjes y jurament de delitat acostumats, renunciant a vostron propri for y sotsmeten-vos al for y jurisdicció mia y de mos successors en dites baronies y vall, reservant-me facultat de admetre a la dita nova població les demés persones que·m pareixerà y ven bist me serà.
II. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, vos hajau de obligar, segons que per lo present vos obligau per vosaltres y per los vostres successors, a residir personalment y contínua ab vostron domicili y capmajor e família en los llochs respective de les dites baronies y vall de Olocau, sots pena de comís de les cases y heretats que tindreu en aquella.
III. Íttem, que totes les cases y terres de les dites baronies y vall y terme de aquelles estiguen censides als censos respectivament que davall se dirà, ab dret de fadiga y loysme y tot altre plen dret enphiteòtich segons fur de València, a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, ab tots los drets, privilegis y prerogatives que los senyors directes tenen en lo present regne en los béns censits y enphiteoticals. Y se hajen de fer y facen de dites cases y terres los stabliments que nesessaris seran, segons lo tractat y consertat entre nosaltres, dites parts, y ab los demés pactes y ordinacions dels stabliments.
IIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors qui per temps seran, siau tenguts y obligats a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, donar y pagar cascun any, per cascuna casa que posseyreu y posseyran, axí de les que hara se us stabliran com de les que vosaltres de así avant fareu y edicareu, vint-y-un sou<s>, quatre diners de cens, ab fadiga y loysme y tot altre plen dret enphiteòtich segons fur de València, pagadors en les festes de Nadal y sent Joan mijerament.
V. Íttem, que per lo semblant vosaltres, dits nous pobladors y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar cascun any a mi, dit don Alonso Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, per cascuna fanecada de terra que us seran senyalades y stablides en la orta, dos diners, y per cada cafçada de la montanya altres dos diners, pagadors en dits terminis, ab lo dit dret de loysme y fadiga y tot altre plen dret emphiteòtich, com desús és dit. Açò entès y declarat que si algú de vosaltres estarà per tems de tres anys franchs, sens procurar dites terres, en tal cas puixa lo senyor que per temps serà de dites baronies, per sa pròpria aucthoritat y sens altra solemnitat de juhí, comisar-se aquelles y establir-les a la persona que li parexerà.
VI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, no pugau deixar y derelinquir les dites cases y terres que se us establiran en dites vall y baronies de Olocau dins tres anys, sots pena de cinquanta lliures.
VII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, no pugau vendre les cases y terres que se us stabliran en dites vall y baronies de Olocau y terme de aquelles, dins sis anys contadors del dia del stabliment en avant, sots pena de comís. Emperò, les terres que vosaltres traureu y plantareu de nou, les pugau vendre pagant lo loysme que per rahó de dita venda deureu.
VIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors y los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar a la senyoria cascun any per cascuna casa un quintal de palla en les heres.
VIIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, no pugau vendre, alienar ni transportar les dites cases, terres, heretats y aygua que se us stabliran a yglésia, hospital, monestir, consell, col·legi ne universitat, cavallers ni altra persona alguna de les prohibides per dret y furs del Regne de València, sinó a altres persones ab càrrech del dit cens y precehint llicència dels senyors que per tems seran de dites baronies y vall, y manifestant dins deu dies les dites vendes, sots pena de comís.
X. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau carregar censos perpètuos alguns sobre los dits béns, ni fundar vincle perpètuo en aquells, sinó precehint expressa licència dels senyors que per tems seran de dites baronies y vall, sots vici de nul·litat de la tal imposició y fundació, y pena de comís dels dits béns.
XI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre, alienar y transportar heretat alguna sens la aygua, ni aquella sens la heretat, sinó que lo hu y lo altre hajau de vendre junt.
XII. Íttem, que tostems que vosaltres, dits nous pobladors, o successors vostres, cometreu o cometran, lo que Déu no permeta, algun crim o delicte de lesa majestat, divina o humana, o altre qualsevol delicte per rahó del qual encorregau en pena de conscasió de béns, en tal cas lo tal vasall qui dit delicte cometrà, dos dies ans reste privat del domini útil dels dits béns, declarant, com des de ara per a sellavores se declara, sens perjuhí emperò del qu·està dispost per los furs del present regne en favor del senyors directes i no a major cauthela, haver encorregut lo posseydor de aquelles en pena de comís, volent que en dit cas lo domini útil sia consolidat ab lo directe.
XIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de conservar y millorar les dites cases y terres a ús y costum de bons enphiteotes y, no fent-ho, encorregau en totes les penes de comís y altres en semblants casos aposades per furs del present Regne de València.