CAMBÓ, Francesc (1930): Per la concòrdia, Barcelona.
CARBONELL, Jordi (1971-1972): «Antoni Febrer i Cardona i el comte dAiamans, dues figures de la Il·lustració», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXXIV, pp. 87-146. [Reproduït en aquest volum, pp. 193-252.]
(1984a): «La llengua i la literatura medieval i moderna», a Els catalans a Sardenya (citat a Anatra, 1984), pp. 93-98. [Reproduït en aquest volum, pp. 71-89.]
(1984b): «Lús del català als quinque librorum en algunes diòcesis sardes», a Miscel·lània Aramon i Serra, IV, Barcelona, Estudis Universitaris Catalans, XXVI, pp. 17-40. [Reproduït en aquest volum, pp. 105-133.]
(1993): «La crida en català del virrei de Càller del 1337 i la seva significació», a A piú voci. Omaggio a Dario Puccini, a cura de Nicola Bottiglieri i Gianna Caria Marras, Milà, pp. 91-95. [Reproduït en aquest volum, pp. 65-69.]
CARBONI, Francesco (1992): «La giustizia nella Barbagia di Seulo del secolo XVII: il desistiment dal clam criminal per omicidio», a Miscellanea in onore del prof. Jordi Carbonell (4 vols.), Càller, Annali della Facoltà di Magistero dellUniversità di Cagliari, Nuova Serie, XV, pp. 223-333.
CARIA, Rafael (1981): Introducció a LAlguer. Un popolo catalano dItalia, dEduard Toda i Güell, Sàsser.
(1984): «Els retrobaments a lAlguer els segles XIX i XX», a Els catalans a Sardenya (citat a Anatra, 1984), pp. 183-186.
CASACUBERTA, Josep M. de i Miquel COLL I ALENTORN (eds.) (1927-52): Ramon Muntaner, Crònica, Barcelona, Col·lecció Popular Barcino, vol. 19, pp. 141-148.
CASULA, Francesco Cesare (1982): Profilo della Sardegna catalano-ara-gonese, Càller.
CIASCA, Raffaele (1931-34): Bibliografia sarda (5 vols.), Roma.
CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Rafael (1987): «La Sardegna aragonese», a Storia dei Sardi e della Sardegna, vol. 2, Il Medioveo dai giudicati agli aragonesi, a cura de Massimo Guidetti, Milà.
CONTINI, Michel (1987): Étude de géographie phonétique et de phonétique instrumentale du sarde, Alessandria.
COSERIU, Eugenio (1980): «Sardica ut in oppidis», a Amsterdam Studies in the Theory and History of Linguistic Science, IV. Linguistic Studies in Honor of Ernst Pulgram, a cura dHerbert J. Izzo, Amsterdam, pp. 317-326.
COSSU, Maria G. (1990): «Questioni di storia linguistica della Sardegna con riferimento alla Diocesi di Bosa nel XVII secolo», La Grotta delia Vipera (Càller), núm. 51 (primavera-estiu), pp. 9-29.
(1992): «La convivenza del sardo e del catalano nella diocesi di Bosa nel XVII secolo e linterferenza dello spagnolo», a Miscellanea in onore del Prof. Jordi Carbonell (4 vols.), Càller, Annali della Facoltà di Magistero dellUniversità di Cagliari, Nuova Serie, XVI, pp. 119-155.
(1993): «Leditoria», a La società sarda in età spagnola (citat a Murgia, 1992), II, pp. 76-79.
DA PASSANO, Mario (1984): «La legislació», a Els catalans a Sardenya (citat a Anatra, 1984), pp. 75-82.
DAY, John (1987): Uomini e terre nella Sardegna coloniale, XII-XVIIIsecolo, Torí.
DESCLOT, Bernat (1949): Crònica, vol. III, a cura de M. Coll i Alentorn, Barcelona, Els Nostres Clàssics, col·lecció A, vol. 64.
DOSE, Giovanni (1986): Gosos e ternuras, Nuoro.
FIORI, Mariantonietta (1972): Dai «goig» catalani ai gosos sardi: contributi di ricerca con particolare riferimento a San Vero Milis, 2 vols., Càller, Universitat de Càller, Facultat de Filosofia i Lletres, tesi doctoral.
GIMÉNEZ SOLER, Andrés (1930): Sobre F. Cambó. Per La concòrdia, Saragossa, Universidad de Zaragoza, pp. 144 i ss.
GUARNERIO, Pier Enea (1906): Sirventese del re Pietro IV dAragona intorno a Cagliari, Càller, Archivio Storico Sardo, II, pp. 424 i ss.
GUSTÀ, Marina (ed.) (1979): Ramon Muntaner, Crònica, Barcelona, Ed. 62, MOLC, 19 i 20.
LAI, Maria Bonaria (1993): «I quinque libri», a La società sarda in età spagnola, I (citat a Murgia, 1992), pp. 190-199.
LODDO CANEPA, F. (1952): Note sulle condizioni economiche e giuridiche degli abitant di Cagliari dal secoloXIalXIX, Càller, Studi Sardí, X-XI.
MANCONI, Francesco (1984): «Lherència cultural», a Els catalans a Sardenya (citat, Anatra, 1984), pp. 217-237.
MANINCHEDDA, Paolo (1992): «Note sul catalano in Sardegna: per una storia de bilinguismo», a Primi studi catalani, Càller, pp. 13-24.
(1993): «La letteratura del Cinquecento», a La società sarda in età spagnola (citat a Murgia, 1992), II, pp. 56-59.
MANUNTA, Francesc (1988-1991): Cançons i líriques religioses de lAlguer catalana, 3 vols., LAlguer.
MARROCU, Luciano (1992): La società sarda in età spagnola (citat a Murgia, 1992), I, pp. 166-173.
MAS I SOLENCH, Josep M. (1989): Salvador dHorta, lhumil framenor, Santa Coloma de Farners.
MAS I SOLENCH, Josep M. (1989): Salvador dHorta, lhumil framenor, Santa Coloma de Farners.
MATTONE, Antonello (1984): «Els Parlaments», a Els catalans a Sardenya (citat, Anatra, 1984), pp. 83-92.
MELONI, Giuseppe (1987): «La Sardegna nel quadro della politica mediterranea di Pisa, Genova e Aragone», a Storia dei sard i e della Sardegna (citat a Conde, 1987), pp. 49-96
MIRÓ, Adrian (1968): El humanista Andrés Sempere. Vida y obra, Alcoi.
MURGIA, Giovanni (1992, 1993): «I capitoli di grazia», a La società sarda in età spagnola, a cura de Francesco Manconi, 2 vols., Càller, I, pp. 30-37.
OLLA REPETO, Gabriella (1963): «Notai sardi del secolo XV: Pietro Baster», a Studi storici e giuridici in onore di Antonio Era, Pàdua, pp. 269-297.
PAGÈS, Amédeé (ed.) (1942): Chronique catalane de Pierre IV dAragon III de Catalogne dit le Cérémonieux ou «del Punyalet», Tolosa-París, Bibliothèque Méridionale, 2a sèrie, tom XXXI.
PAU, Anna Rita (1994): Luso del catalano nella diocesi di Bosa, Càller, Universitat de Càller, Facultat de Magisteri, tesi doctoral.
PAULIS, Giulio (1984): «Els mots catalans dels dialectes sards», a Els catalans a Sardenya (citat a Anatra, 1984), pp. 155-166
(1993): «Linflusso linguistico spagnolo», a La società sarda in età spagnola (citat a Murgia, 1992), II, pp. 212-221.
PINEDA, Francisca Salvador de (1718): Directorio del papel sellado para su aplicación y uso en el Reyno de Cerdeña, publicado en el mes de abril de 1718, Càller.
PINNA, Michele (1929): Le ordinazioni del Castello di Cagliari, Càller, Archivio Storico Sardo, XVII.
PIRODDA, Giovanni (1992): Sardegna, Brescia.
(1993): «La letteratura del Seicento», a La società sarda in età spagnola (citat a Murgia, 1992), II, pp. 66-75.
RIBELLES COMÍN, José (1929): Bibliografía de la lengua valenciana, vol. II, SigloXVI, Madrid.
ROMERO FRÍAS, Marina (1983): «Note sulla situazione linguistica a Cagliari (Sardegna) nel periodo 1598-1615», a Miscel·lània Aramon i Serra, III, Barcelona, Estudis Universitaris Catalans, XXV, pp. 453-465.
ROMERO FRÍAS, Marina i Ornella GABBRIELLI (1982, 1984, 1985): Catalogo degli antichi fondi spagnoli della Biblioteca Universitaria di Cagliari, 3 vols., Pisa.
SANNA, Antonio (1957): Introduzione agli studi di linguistica sarda, Càller.
SECHI, G. (1934): Goggius. Raccolta completa delle lodi sacre sardolo-gudorese-campidanese per le solennità e feste della Chiesa Cattolica celebrantesi in tutta la Sardegna, Oristany.
SOLDEVILA, Ferran (1934): Història de Catalunya, I, Barcelona.
(1971): Les quatre grans cròniques, Barcelona, Biblioteca Perenne.
SORGIA, Giancarlo (1991): San Salvatore da Horta, Càller.
TANDA, Nicola (1984): Letteratura e lingua in Sardegna, Càller.
TODA I GÜELL, Eduard (1888): Las cridas catalanas en Sardenya, Barcelona, Biblioteca de lArc de Sant Martí, IV, pp. 1-3.
(1890): Bibliografía española de Cerdeña, Madrid.
(1903): La poesía catalana á Sardenya, Barcelona, s.d.
WAGNER, M. L. (1951): La lingua Sarda. Storia, spirito e forma, Berna.
* Paraules llegides en el solemne acte dobertura del curs 1994-1995 de la Universitat de Barcelona.
4
LA CRIDA EN CATALÀ DEL VIRREI DE CÀLLER
DEL 1337 I LA SEVA SIGNIFICACIÓ
El setembre de 1337 el veguer del Castell de Càller ordenava de fer una crida referent a una qüestió de censals, adreçada als seus administrats. Eduard Toda i Güell cita aquest document com una il·lustració de lafirmació següent:
Los primeros dominadores aragoneses introdujeron el catalán, y lograron en breve plazo verlo extendido por todas las ciudades de la Isla.1
Els qui posteriorment shan ocupat de la presència de la llengua catalana a Sardenya segueixen Toda,2 es limiten a citar el document de 1337,3 o bé no el mencionen.4 Crec que lafirmació de Toda i el document mateix mereixen latenció. Es tracta dun text significatiu per a la història de la llengua catalana a Sardenya.5
En primer lloc caldria esmenar lexpressió «dominadores aragoneses» car es tracta de dominadors catalans. Bruno Anatra ha explicat aquest punt amb precisió:
En el difícil curs de la conquesta de lilla, Aragó es limità en substància a fornir la contribució circumstancial, bé que de tant en tant decisiva, de les experimentades capacitats militars de la seva aristocràcia. El gros dels quadres mercantils, burocràtics i feudals vingué en canvi de Catalunya, particularment de Barcelona, amb aportacions apreciables del regne de València i de les Balears.6
El fet que la llengua portada pels conqueridors fos el català també és característic.7
La crida és el primer document conegut és arriscat de dir que no nhi ha cap danterior escrit a Sardenya en català que sigui adreçat al públic. De documents reials o de ladministració redactats en català a Sardenya a partir del desembarcament del 1323 no en manquen, al costat dels redactats en llatí, que són la majoria.8 Eren, però, destinats a persones determinades, no al públic. No és datat el manuscrit de les ordinacions callereses del segle XIV.9 Ara, abans dacceptar plenament la segona part de lafirmació de Toda, cal analitzar a quin públic anava adreçada la crida del veguer.
És un fet conegut que, després del tractat dAnagni (1295), el papa Bonifaci VIII atorgà el títol de rei de Sardenya i de Còrsega a Jaume II per mitjà de la butlla «Super reges et regna» (1297). Per tal de fer efectiva la butlla fou organitzada una poderosa força expedicionària sota el comandament de linfant Alfons (després rei, sobrenomenat el Benigne), que partí de Portfangós i desembarcà a Palma de Solç el 1323.10 Presa la Vila dEsglésies, el Castell de Càller, habitat exclusivament per pisans,11 capitulà el 19 de juliol de 1324 i els seus pobladors romangueren al Castell com a feudataris de Jaume II, mentre que els catalans continuaven habitant al puig de Bonaire, on havien establert una vila fortificada.12 Tanmateix, la relació entre els pisans del Castell i els catalans de Bonaire es deteriorà i, rompudes de nou les hostilitats, el Castell es rendí el 9 de juny de 1326 i els pisans labandonaren. El cronista Muntaner explica molt gràficament locupació: